L'arquitectura en pissarra és un patró de disseny de programari en què diversos programes o components especialitzats (anomenats «experts») col·laboren per resoldre un problema complex compartint la informació en un espai de treball comú (la «pissarra»). En lloc de comunicar-se directament entre ells, els experts observen la pissarra, hi afegeixen les seves troballes o hipòtesis quan detecten que tenen informació útil i aprofiten les aportacions dels altres fins a trobar la solució final.
Cada agent està especialitzat en una tasca determinada. Quan li correspon actuar, consulta la informació que hi ha a la pissarra, hi aplica els seus coneixements o procediments i hi escriu els resultats. Aquests resultats poden proporcionar nova informació que permeti a un altre agent continuar el treball. Així, la solució es construeix progressivament a partir de les aportacions dels diferents agents.
La pissarra és, doncs, el lloc on es descriu inicialment el problema i on es van acumulant les dades i els resultats parcials. També serveix perquè els agents puguin coordinar indirectament l'activitat. El procés acaba quan la informació reunida a la pissarra compleix les condicions establertes per considerar que s'ha trobat una solució.
Els resultats generats pels agents han de respondre a un llenguatge comú. En general, se solen utilitzar formalismes lògics o matemàtics, tals com expressions lògiques de primer ordre.
Avantatges i inconvenients Aquesta arquitectura és molt útil quan el problema a resoldre és extremadament complex en termes cognitius. És a dir, quan el flux de control de l'algorisme és enrevessat, o simplement, no es té un coneixement complet del problema a resoldre.
Els desavantatges de l'arquitectura són bastant òbvies a priori. És important no generalitzar en aquest aspecte, ja que cada implementació en particular pot resoldre aquests desavantatges en algun àmbit limitat: No hi ha garantia que s'arribarà a una solució. És una arquitectura ineficient, ja que no existeix una cota respecte al temps de còmput necessari per a resoldre el problema. És difícil obtenir una traça dels passos que van dur a la solució, és a dir, no oferix explicacions. Des d'un punt de vista més filosòfic, l'arquitectura en pissarra oferix un interessant experiment social. Cada agent té els seus propis objectius, desconeix els dels altres, i tampoc coneix l'objectiu global. No obstant això, es produïx una cooperació inconscient entre ells que duu a una meta més important.
Referències
Vegeu també Arquitectura de programari
Categoria:Enginyeria de programari