Victorin de Joncières (París, França, 12 d'abril de 1839 – 24 d'octubre de 1903) fou un compositor francès.
El seu vertader nom era Félix-Ludger Rossignol, però fou més conegut pel seu malnom. Va ésser deixeble d'Antoine-Elie Elwart i Ferdinand Leborne en el Conservatori de la seva ciutat natal, però abandonà aquest centre a causa d'una baralla que va sostenir amb un dels professors citats, per defensar Ludger a Richard Wagner, del que n'era un entusiasta partidari, contra les impugnacions de Leborne.
Durant molt de temps fou crític musical del diari La Liberté. Entre les seves produccions, en les que es deixa notar la influència de Wagner, figuren les òperes: Sardanapale. 1867 Le dernier jour de Pompéi. 1869 Dimitri. 1876 La reine Berthe. 1878 Le chevalier Jeam. 1885 Lancelot. 1900
A més va compondre: Symphonie romantique, La mer, Sérénade hongroise, Les Nubiennes, Marche slave, el lament Toussaint, la música d'escena de Hamlet, etc.
Referències
Tom núm. 31, pàg. 541 de l'Enciclopèdia Espasa
Categoria:Compositors francesos del Romanticisme Categoria:Compositors d'òpera francesos Categoria:Crítics musicals francesos Categoria:Alumnes del Conservatoire de Paris Categoria:Compositors parisencs Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Morts a París Categoria:Oficials de la Legió d'Honor Categoria:Compositors francesos morts al segle XX Categoria:Compositors francesos nascuts al segle XIX