Clément Loret (Dendermonde, Bèlgica, 1833 – Colombes, 1909)Segons algunes fonts, morí a París, 1923, però Colombes, 1909, és l'entrada de la majoria de bases consultades va ser un compositor i organista belga.
Biografia Descendent d'una família en què hi figuraren músics i orguenersEl seu avi Jean-Joseph Loret i els fills d'aquest François-Bernard i Hyppolite Loret foren constructors d'orgues notables, perquè tant el seu avi Jean-Joseph com el seu pare Hyppolite Loret es distingiren com a orgueners. Des de molt jove aprengué la música amb tant de profit que als vuit anys ja suplia algunes vegades el seu pare executant, en l'església d'on aquest era organista, algunes composicions de fàcil execució.
Acabà els estudis musicals en el Conservatori de Brussel·les, on Jacques-Nicolas Lemmens li donà lliçons d'orgue, i va tenir també per mestres Jules Denefve (història de la música) i François Josep Fetis (contrapunt); el 1853 obtingué el Primer Premi d'Orgue del conservatori. Es traslladà a París el 1855, i en aquesta ciutat travà amistat amb el constructor d'harmòniums Victor Mustel, el qual l'aconsellà que es quedés en la capital francesa, pronosticant-li un èxit segur. Loret seguí els consells, i successivament fou organista en el Panteó de París, a la vila de Suresnes, i a les esglésies parisenques de Notre-Dame-des-Victoires i Saint-Louis-d'Antin (1858-1866); en aquesta darrera església suplí Louis de Niedermeyer.
El 1857 entrà com a professor en l'Institut religiós de música fundat pel citat Niedermeyer, i s'hi dedicà especialment a l'ensenyança de l'orgue; tingué per alumnes la majoria dels organistes francesos de l'època, com Charles-Augustin Collin, Henri Letocart MaupeouEnciclopèdia Espasa. Volum núm. 33, pàg. 1191 () i Eugène Gigout. L'any 1900 n'era el director. Loret també va ser compositor de música, especialment per a orgue, instrument per al qual escriví un mètode.
El seu fill Victor Loret va ser un egiptòleg d'anomenada.
Obres Alleluia (1900), Partitura Cantabile, Op. 41 (1898), Partitura Exercices d'orgues Jean qui pleure & Jean qui rit (1855), per a veu i piano amb lletra d'Antoine Clesse L'Office divin Pièces d'orgues pour messes et vépres Première sonate pour orgue, Op. 25 (1889) Scherzo-Fanfare, Op. 45 pour orgue 12 fragments per a harmònium 24 estudis 12 fragments per a harmònium i piano 10 melodies
Gravacions Disc compacte Clément Loret: Oeuvres pour orgue I & II, interpretades per Jean-Luc Salique (Carcassona: Coriolan, 1998)
Referències i notes Tom núm. 31, pàg. 243 de l'Enciclopèdia Espasa
Enllaços externs Notes biogràfiques i fotografia
Categoria:Organistes belgues Categoria:Persones de Dendermonde Categoria:Alumnes del Conservatori reial de Brussel·les Categoria:Músics flamencs Categoria:Compositors flamencs del Romanticisme Categoria:Compositors belgues del segle XX Categoria:Morts a Bois-Colombes Categoria:Compositors belgues del segle XIX Categoria:Compositors nascuts al segle XIX Categoria:Compositors morts al segle XX