Àguiles (en castellà : Águilas) és una ciutat i municipi de la Regió de Múrcia. Està situat en la costa del mar Mediterrani dins de la Costa Càlida al Golf de Mazarrón, a la comarca de l'Alt Guadalentí.
És a 35 km de Llorca, a 105 km de Múrcia i 75 km de Cartagena. Té una extensió de 253,7 km². Compta amb 28 km de costa mediterrània en l'extrem sud-oest de la Regió de Múrcia.
Història miniatura|Àguiles, any 1930 miniatura|Àguiles de nit, any 2016 Coneguda en l'època romana probablement com Aquilae i en l'època medieval com Aquila. La primera urbanització es crea entre els segles II-I a. de C., sota el control de la República de Roma, com a zona costanera estratègica per a la sortida del mineral de les serres circumdants.
Va pertànyer a la Província Citerior Tarraconense i al Convent Jurídic Cartaginense. Sota la divisió administrativa de l'Imperi Romà (segles I-V d. de C.) s'emmarca a la Província Carthaginense. Segurament en la romanitat tardana se situaria baix domini de la Província visigoda de Auriaola, al , quan el territori és abandonat segons demostren els testimoniatges arqueològics.
El seu final possiblement està relacionat amb la invasió romana d'Orient de l'any 552, quedant col·lapsada per la ciutat portuària de Carthago Spartaria, declarada capital d'Espània (segles VI-VII). Al , el territori costaner del Sud-est peninsular forma part de les possessions del comte Teodomir, qui pacta amb els invasors musulmans el famós Tractat de Tudmir (714).
En l'edat mitjana o coneguda com l'època medieval va pertànyer consecutivament a l'Emirat de Còrdova (756-929) i al Califat de Còrdova (929-1031). Sota domini de la Primera Taifa de Múrcia dels Banu Tahir al així com de la Segona Taifa de Múrcia d'Ibn Mardanix (1147-1172). Els invasors almohades vencen a Muhàmmad ibn Mardanix, però seran derrotats per Ibn Hud el 1228, creant la Tercera Taifa de Múrcia. Serà inclosa definitivament en el Regne de Múrcia de la Corona de Castella en el context de la Reconquesta cristiana.
Pel Tractat d'Alcaraz en 1243 el príncep Alfons de Castella, en nom del seu pare el rei Ferran III de Castella, signa amb els dirigents murcians musulmans la concessió de Múrcia com a Protectorat de Castella. El pacte no va ser acceptat per diversos pobles com és el cas de Mula, Llorca i Cartagena, encara que la superior força militar dels cristians sotmetria la disputa a favor de Castella. D'altra banda, Castella i Lleó signen en 1244 el Tractat d'Almizra pel qual el rei aragonès Jaume el Conqueridor accepta el control castellà de Múrcia, ratificant la voluntat dels seus antecessors, que ja l'any 1178 havien signat el Tractat de Cazola. Finalment, destacar que la rebel·lió dels mudèjars murcians (1264-1266) va permetre al rei Alfons X el Savi de Castella prendre el control definitiu i complet del Regne de Murcià, en donar per trencat el Pacte d'Alcaraz.
La primera referència geogràfica al topònim Acla - Aqila, ens la ofereix Abu-Ubayd al-Bakrí al referint-se al port de la vila de Lorca (Lurqa). Al Al-Idrisi esmenta un castell defensiu en Akila - Aqila com a port de Llorca (Lurqa). Al , el primer topònim castellà es mostra en el Privilegi d'Alfonso X en 1266, qui delimitant els territoris del Bisbat de Cartagena esmenta en el seu límit sud a Penna Aguila, identificada en 1717 pel Cardenal Belluga és a dir, Luis Antonio de Belluga y Moncada com el Port de les Àguiles.
No obstant això, la ciutat tal com és actualment va ser dissenyada per Mateo Vodopich (1765) durant el regnat de Carlos III d' Espanya com a mesura il·lustrada per poblar la zona i dotar de port el Vall del Guadalentí. Anterior va ser la construcció del Castell de Sant Joan de les Àguiles, dissenyat per Sebastián Feringán en 1759 per a la defensa d'aquest sector de la costa murciana sobre les restes d'una torre defensiva més antiga.
Amb la consolidació de la ciutat i el seu port es va produir la consecució de la seva, després d'haver pertangut a Llorca. Durant la Restauració de la Dinastia borbònica, a la fi del i principis del , va arribar a la vila una nombrosa colònia britànica amb l'auge de l'activitat minera, per la qual cosa roman a Àguiles una certa influència d'aquesta presència. Va ser al costat de la zona de Riu Negre un dels primers llocs a practicar el futbol a Espanya. A destacar les diverses construccions i infraestructures que encara segueixen en peus, com el cementiri britànic, annex al municipal, l'Embarcader de l'Hornillo, davant de l' Illa del Frare i l'antiga casa d'un comerciant anglès, situada a la pròpia illa. A causa de les grans inversions de capital britànic, es va tendir la línia fèrria entre Llorca, Basa i Àguiles per la companyia The Great Southern of Spain Railway Company Limited, per donar sortida a l'espart o als minerals que s'exportaven, constituint-se el port en un dels principals del Mediterrani. A aquesta època es deu la construcció de l'Embarcader del Hornillo, gran obra arquitectònica del seu temps construïda a força de ferro i formigó.
Durant la Guerra civil Espanyola, Àguiles va romandre en la rereguarda de la zona fidel a la República. Patint per això bombardejos aeris de l'aviació italiana i dels revoltats provinents de Mallorca. En la dècada dels cinquanta i seixanta del , Àguiles va patir l'emigració per motius econòmics de nombrosos veïns. Les seves destinacions principals van ser a Catalunya, majoritàriament a Montcada i Reixac, al Vallès Occidental, sud de França, Basilea i Alemanya. Fins a la proliferació de l'agricultura intensiva d'hivernacle i el desenvolupament del turisme de platja, així com la millora de les infraestructures de transport (autovies i autopistes) van invertir el flux poblacional, passant a ser ara receptora d'immigrants. Molts dels quals es van ser van tornar i uns altres (nacionals i estrangers).
Àguiles ha tingut influències a nivell musulmà, romà, fenici, paleolític, fet que ha condicionat que avui dia hi hagi restes arqueològiques, sobretot romàniques. A l'època romana era coneguda amb el nom de “Aguilae” i posteriorment amb el nom “Aguila”.
Geografia i Demografia miniatura|Mapa de la regió de Múrcia Àguiles té 34.706 habitants amb 17.358 dones i 17.348 homes. (INE 2017). Una part de la població d'Àguiles és de nacionalitat estrangera, principalment procedent de Iberoamèrica i d'Europa.
És l'epicentre de la península que es desertitza, de fet l'agricultura és eminentment de secà. Destaca el sector turístic i el seu port pesquer. Àguiles va tenir un gran auge durant la revolució del ferrocarril, era mitjà de transport emblemàtic per a la ciutat. Durant aquests anys es va assentar a la ciutat una important colònia britànica.
El Talayón és el bec més alt de la Serra de l'Almenara amb 879 msnm, sent a més la màxima altura del municipi.
El terme municipal d'Àguiles posseeix diverses pedanies i altres localitats, unes d'elles són: Barran dels Ascensios, Els Melenchons, Penyaranda, Tot sol, Les Zurraderes, Els Gerànis, Els Arejos, Calarreona, El Cocon, Els Majorals, Calabardina.
El municipi d'Àguiles es troba envoltat per una sèrie de cadenes muntanyenques que ho separen de la vall del Guadalentí: el Llom de Bas, la Serra de la Carrasquilla i la Serra de l'Almenara, aquesta última protegida com LIC i ZEPA a causa del seu gran valor ambiental. També es troba en el municipi el paisatge protegit de les Cuatre Cales en el límit de la Regió de Múrcia amb Almeria per la costa. A més compta amb part del Parc Regional de Cap Cope i Puntes de Calnegre, compartit amb el terme municipal de Llorca.
Clima El clima d'Àguiles és desèrtic càlid BSh segons la classificació climàtica de Köppen, ja que la seva temperatura mitjana anual supera 18 °C i les precipitacions són inferiors a 200mm, amb temperatures molt suaus a l'hivern i molt caloroses a l'estiu. A l'estiu les temperatures nocturnes són tropicals (més de 20 °C) i a la tarda superen els 30 °C gairebé en la totalitat de l'estiu. A l'hivern les temperatures rarament baixen per sota dels 7 °C.
Pel que fa a les pluges, es reparteixen en els mesos de transició de temporada: tardor (octubre-novembre) i a la primavera (març-abril). A més, també es pot arribar a produir un fenomen característic del clima mediterrani com és la Gota freda, plovent de forma torrencial i provocant inundacions com les ocorregudes a la ciutat a l'agost de 2010.
Política L'administració Política de la ciutat es realitza a través d'un Ajuntament de gestió Democràtica els components de la qual es trien cada quatre anys per sufragi universal. El cens electoral està compost per tots els residents empadronats a Àguiles majors de 18 anys i nacionals d'Espanya i dels altres països membres de la Unió Europea. Segons el que es disposa en la Llei del Règim Electoral General, que estableix el nombre de regidor elegibles en funció de la població del municipi, la Corporació Municipal d'Àguiles està formada per 21 regidors. La regla D'Hondt és el mètode electoral que s'utilitza a Espanya, per repartir el nombre de Regidor de l'Ajuntament de manera aproximadament proporcional dels vots obtinguts per les candidatures. Per aconseguir representació a l'Ajuntament cal obtenir un 5% dels vots.
Alcaldes des de les eleccions municipals d'Espanya de 1979 que es quan es van realitzar les primeres votacions.
En les eleccions municipals celebrades a Àguiles l'any el 2015, Bartolomé Hernández Giménez va perdre la majoria absoluta. D'aquesta manera, el PP va aconseguir 9 regidors, 3 menys que en la passada legislatura, mentre que el PSOE va aconseguir 3 regidors més, passant de les 7 actes de l'anterior legislatura a les 10 obtingudes en la present i la seva candidata María del Carmen Moreno serà la primera alcaldessa triada en el municipi. Esquerra Unida i Alternativa, com Guanyar Águilas IP (IU, Verdes i CLI-AS) manté 1 regidor pel que fa a les anteriors eleccions. Àguiles podem com a agrupació d'electors del partit Podem va aconseguir també 1 regidor. Ciutadans que també es va presentar no va obtenir cap regidor. El MASd no es va presentar.
En les eleccions municipals celebrades a Àguiles l'any el 2011, Bartolomé Hernández Giménez va aconseguir la majoria absoluta. D'aquesta manera, el PP va aconseguir 12 regidors, 2 més que en l'anterior legislatura, mentre que el PSOE va aconseguir 1 regidor més, passant de les 6 actes de l'anterior legislatura a les 7 obtingudes en la present. IU va perdre 1 regidor amb el que es va quedar solament amb 1 representant. El MASd és a dir Movimiento Aguileño Socialdemócrata es va enfonsar i solament va poder mantenir 1 dels 3 regidors que va obtenir en l'anterior legislatura. Les altres 3 formacions independents no va obtenir la representació.
Administració miniatura|Ajuntament d'Àguiles Ajuntament d'Águilas
SERVEIS AL CIUTADÀAmbulancia.Alberg juvenil de Calarreona.Arxius municipals.Casa de la Joventut "Capri".Casa de Cultura i Biblioteca Francisco RabalCentre Cívic i Esportiu "Hort Don Jorge".Centre de Conciliació de Vida Laboral i de Família "Teresa Rabal".Centre de la Dona.Centre Municipal de Serveis Socials.Centre Municipal de la Tercera Edat "Antonio Sicília".Comissaria de la Policia Municipal.Regidories i Grups Municipals.Lloc de Protecció Civil.Serveis Socials.Oficina Administració de la Universitat de Múrcia.Oficina d'Informació Turística.Oficina de la Seguretat Social.Oficina Municipal d'Informació al Consumidor.Pavelló poliesportiu "Diego Calvo Varela".Poliesportiu Municipal.Escola Oficial d'Idiomes de Llorca (Idioma anglès).Finestreta única de la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia.Cambra de comerç.Capitania del Port.Casa Caserna de la Guàrdia Civil.Servei Murcià de Salut.Centre de Salut Àguiles Nord i Sud.Casa del Mar.Centre de Salut de Calabardina.Confraria de Pescadors.Creu Vermella.Institut Social de la Marina (Casa del Mar).Jutjat de Pau i Registre Civil.NotariesParc de Bombers.Registre de la Propietat.Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE)
Economia