Tomàs Sanmartín i Ramon (Peralada, 10 d'agost del 1897 – Barcelona, 6 d'abril del 1977) va ser instrumentista de trombó i compositor.
Biografia Es formà musicalment amb els monjos Manuel Guzman i Anselm Ferrer com a escolà a Montserrat (1906-1913), primer, i a l'Escola Municipal de Música de Barcelona amb els mestres Quintàs (piano), Millet i Morera (composició i harmonia). Pianista de mèrit, Sanmartí tocà en sales i teatres, i s'estigué en el "Circo Barcelonés" una quinzena d'anys. Del 1945 al 1953 va tocar en la Cobla Barcelona, el trombó en la formació de cobla i la viola en la d'orquestra. També va ser un destacat intèrpret d'orgue i violí.
Compongué música diversa, com ballables, sarsueles i revistes, una desena de sardanes i el poema simfònic per a cobla Redempció. Sembla que ocasionalment signà amb el pseudònim Riosa.
Obres Al rojo vivo: boogie (ca 1951), per a orquestrina ¡Ay chinita! corrido, enregistrada per Manuel Gozalbo, Elio Llorens i el "Trío Mejicano" en disc de "pedra" de 78 r.p.m. (Barcelona: Garmófono Odeón, 1942) Bajo la luna: fox-trot (1941), per a orquestrina Barcelona, eres bonita, tanguillo-mambo (1964), per a orquestrina Carnavalito español (1962), per a orquestrina De Don José: merecumbe (1962), lletra de Santos i A. Perera, per a orquestrina Esbozo español, pasodoble (1948) Golondrina mensajera, vals, lletra de J. Morales i A. Olmedilla. Enregistrada per Lolita Sevilla en disc de 45 r.p.m. (Madrid: RCA, 1958) i per Pablo del Río i l'Orquesta Montilla (Madrid: Hispavox, 1959) Háblame por cariá: cha-cha-cha (1964), lletra de Ruiz de Padilla i Luis Lisart, per a orquestrina Idilio español, conjuntament amb Federico Villaplana Serra i Antonio Capel Aguilera. Enregistrada pel "Trio Camagüey" en disc de "pedra" de 78 r.p.m. (Barcelona: Garmófono Odeón, 1944) Linda Mallorca, bolero (1965), amb lletra de José Ponce, per a orquestrina Mantoncillo de claveles: schotisch (ca 1930) Morería (1964), lletra de Ruiz de Padilla i Luis Lisart, per a orquestrina No sé porqué te quiero, bossa nova (1964), en col·laboració amb R.Padilla, Luis Lisart i S.Obiol (Antoni Carcellé). Per a orquestrina Osus que tío (1966), lletra d'H.Francis Perfumes, fox trot blues (ca 1930) La polilla, tanguillo (1963), lletra de Ruiz de Padilla i Clemente Primavera del cariño, canción vals (1964), lletra de clemente i Ruiz de Padilla La rendición de Granada: pasodoble (1962), amb lletra de Gonzalo Atrio, per a orquestrina Rock and roll gitano (1962), per a orquestrina Seré yo!, fox blues (1935), per a orquestrina Sígueme mintiendo, bolero mambo (1951) Tus ojos verdes (1964), lletra de Ruiz de Padilla i Joan Caixàs Vamos para el fútbol, guaracha flamenca (1961), lletra de José Arroyo La vida, vals coreable (1952) El vendedor, corrido humorístico
Per a cobla Al mestre Peracaula (1947), sardana dedicada a Leandre Peracaula. Enregistrada per la Cobla Barcelona, amb Josep Coll de tenora (Sant Sebastià: Columbia, 1947? ref. A 5185) El cant de les sirenes (1921), sardana premiada a Girona. Enregistrada per la Cobla Barcelona, amb Josep Coll de tenora (Sant Sebastià: Columbia, 1947? ref. V 9477) Espigues d'or (1949), sardana Fadrineta, sardana Francesc Macià: Himne a l'Avi (1932) amb lletra de Francesc Fontrodona Joiosa (1947), sardana Matí de festa, sardana Pirinenca (1916), primera sardana, premiada en el "I Concurs de Sardanes de Girona" Redempció (1925), poema musical per a cobla, basat en una llegenda olotina Selvatana, sardana Tot floreix (1947), sardana
Referències
Categoria:Compositors de sardanes d'abans de la Guerra Civil espanyola Categoria:Peraladencs Categoria:Trombonistes catalans Categoria:Compositors de sardanes alt-empordanesos Categoria:Compositors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Compositors catalans del sud morts al segle XX