El Cavallet (Equuleus) és una de les més petites de les 88 constel·lacions modernes; només Crux és més petita. Malgrat la seva tossa i la feblesa dels seus estels (cap és més brillant que la quarta magnitud) és una de les 48 constel·lacions catalogades per Claudi Ptolemeu al seu Almagest.
Creat per Hiparc i inclòs per Ptolemeu, confina amb Pegàs, el cavall major, però, a diferència de Pegàs, es representa únicament amb un cap de cavall. Ptolemeu la va designar amb el nom grec Ἵππου Προτομή («bust del cavall») per referir-se a la part superior de la figura d'un cavall; posteriorment, però, altres astrònoms la van anomenar Equus primus i Equus prior, ja que precedeix Pegàs en l'ascens. De la seva petita grandària deriven els noms Equulus, Equiculus i Equus Minor. A Astronomie populaire, de l'astrònom francès Camille Flammarion (1842-1925), rep simplement el nom d'Equus («el Cavall»), mentre que Pegàs hi és anomenat el Cavall Major. En l'astronomia xinesa, les estrelles corresponents a Equuleus se situen dins de la Tortuga Negra del Nord (北方玄武, Běi Fāng Xuán Wǔ). AEEA (Activities of Exhibition and Education in Astronomy) 天文教育資訊網 2006 年 5 月 15 日
Trets notables Equleuus és la segona constel·lació més petita, amb 72 graus quadrats. No és una constel·lació que atregui l'atenció especialment. Hi ha pocs estels variables. Només se n'hi coneixen uns 25, la majoria obscurs. La seva estrella més brillant és α Equulei (Kitalpha), de magnitud 3,92. És una estrella groga de magnitud 3,9, a 186 anys llum de la Terra. El seu nom tradicional significa "la secció del cavall". γ Equ és un estel alpha CVn, que varia entre les magnituds 4,58m i 4,77m amb un període aproximat de 12½ minuts. R Equ és un Variable Mira que varia entre les magnituds 8,0m i 15,7m en uns 261 dies. Conté alguns estels dobles d'interès. γ Equ està format per un estel primari de magnitud al voltant de 4,7m (lleugerament variable) i un estel secundari de la magnitud 11,6 separats 2 segons d'arc. ε Equ té quatre components. Els tres més brillants són de les magnituds 6,0m, 6,3m, i 7,2m. δ Equ és un estel binari amb un període orbital de 5,7 anys, i durant un temps va ser el binari òptic de període més curt conegut. Els dos components del sistema no estan mai separats més de 0,35 segons d'arc.
La constel·lació de Equuleus conté tres estrelles amb exoplanetes coneguts. HD 200964 (classe espectral K0IV) té dos planetes, mentre que WASP-90 (F6) i HAT-P-65 (G2) tenen un planeta en trànsit cadascun.
Taula Estel Magnitudaparent Magnitudabsoluta Distànciaanys llum Tipusespectral Kitalpha (α Equ) 3,92 0,14 186 G0III+A5V δ Equ 4,47 3,14 60 F5V+G0V γ Equ 4,70 1,97 115 F0IIIp β Equ 5,16 -0,05 360 A3V ε Equ 5,30 1,40 197 F6IV
N.B. : Els valors numèrics han estat mesurats pel satèl·lit Hipparcos
Estels
Estels amb nom propi: α Equ Kitalfa. És l'estrella més brillant de la constel·lació del Cavallet. És una estrella binària espectroscòpica formada per una gegant groga de tipus espectral G7III i una estrella blanca de la seqüència principal químicament peculiar, de classificació espectral kA3hA4mA9. El sistema té una magnitud visual de 3,919 i es troba aproximadament a 190 anys llum de la Terra. El component primari té una massa 2,3 vegades superior a la del Sol i un radi de 9,2 radis solars (). Amb una temperatura efectiva de 5 100 K, és 52,5 vegades més lluminós que el Sol. El component secundari és més calent, més petit i lleugerament menys massiu, amb un radi de i una massa de 2,0 masses solars (). Amb una temperatura superficial de 8 150 K, presenta una lluminositat de 26,3 vegades la del Sol. L'edat estimada del sistema és de 740 milions d'anys. El nom tradicional del component principal, Kitalfa, deriva de l'expressió àrab qiṭʿat al-faras (قطعة الفرس), que significa «una part» o «una secció del cavall». δ Equ. Delta Equulei és la segona estrella més brillant de la constel·lació del Cavallet. És un sistema binari amb una magnitud visual combinada de 4,47, situat a una distància de 59,4 anys llum de la Terra. Tots dos components tenen la classificació espectral F7V, fet que indica que són estrelles blanques de la seqüència principal. El component primari és el més brillant, amb una magnitud aparent de 5,19, mentre que el secundari presenta una magnitud de 5,52. Ambdós astres orbiten al voltant del seu centre de masses comú amb un període de 2.084,03 ± 0,10 dies. Les dues estrelles són lleugerament més massives i més grans que el Sol. El component principal té una massa de i un radi de , mentre que el component secundari té una massa de i un radi de . L'edat estimada del component principal és d'uns 3 000 milions d'anys. γ Equ. Gamma Equulei és un altre sistema estel·lar doble. Es troba a una distància de 118 anys llum de la Terra i presenta una magnitud aparent variable entre 4,58 i 4,77. Gamma Equulei està classificada com una estrella Ap d'oscil·lació ràpida (rapidly oscillating Ap, roAp), una subclasse d'estrelles A químicament peculiars que presenten variacions de brillantor de període curt. El seu espectre correspon al d'una estrella de la seqüència principal de tipus A9, però mostra una sobreabundància d'estronci, crom i europi. L'estrella experimenta pulsacions amb períodes d'uns 12 minuts. El component secundari té una magnitud aparent de 8,69 i es troba separat del component principal per una distància angular d'1,26 segons d'arc. β Equ. Beta Equulei és una estrella blanca de la seqüència principal de tipus espectral A3V. Té un radi i una lluminositat 78,3 vegades més gran . La seva edat s'estima en uns 600 milions d'anys. Presenta una magnitud aparent de 5,19 i es troba aproximadament a 133 anys llum de la Terra. Té quatre companyes visuals, però no està físicament associada amb cap d'elles. ε Equ. Epsilon Equulei és un sistema estel·lar múltiple format per quatre components. El sistema presenta una magnitud visual combinada de 5,23 i es troba a uns 180 anys llum del Sol. La seva edat estimada és d'aproximadament 1 500 milions d'anys. Els components Epsilon Equulei A i Epsilon Equulei B són estrelles de la seqüència principal de classe F, lleugerament més massives que el Sol. El component A té una massa de , mentre que el component B té una massa de . Totes dues estrelles orbiten al voltant del seu centre de masses comú amb un període de 101,5 anys i presenten magnituds aparents de 5,96 i 6,31, respectivament. Es considera probable que Epsilon Equulei A sigui, al seu torn, una estrella binària espectroscòpica. El quart component, designat Epsilon Equulei C, es troba separat del parell principal per una distància angular d'uns 10 segons d'arc. És considerablement més feble i presenta una magnitud aparent de 7,35. ζ Equulei (Zeta Equulei). A diferència de les seves veïnes més brillants, Zeta Equulei és una estrella solitària. És una gegant taronja de tipus espectral K5III. Presenta una magnitud visual de 5,593 i es troba a una distància d'uns 770 anys llum de la Terra. Té un radi de i, amb una temperatura superficial de 3.893 K, és 949 vegades més lluminosa que el Sol. λ Equulei (Lambda Equulei) és un altre sistema binari de la constel·lació. Té una magnitud aparent combinada de 6,698 i es troba a una distància d'uns 260 anys llum. El sistema és massa feble per poder ser observat a simple vista. El component principal, Lambda Equulei A, presenta una magnitud visual de 7,41. És una estrella de la seqüència principal de tipus espectral F6V. Té una massa de i un radi de . Amb una temperatura superficial de 6 561 K, té una lluminositat de 13,087 vegades la del Sol. La seva edat estimada és d'1 600 milions d'anys. Lambda Equulei B és més petita i més feble que el component principal, amb una magnitud aparent de 7,64. Té un radi de i una lluminositat de 10,828 vegades la del Sol.
Taula completa d'estrelles En ordre decreixent de magnitud aparent.
Nom comú Designació Bayer, B Designació Flamsteed, F Designació d'estrelles variables, Var Catàleg Henry Draper, HD Catàleg Hipparcos, HIP Ascensió recta, α Declinació (astronomia), δ Magnitud aparent Magnitud absoluta Distància (en Any llum) Tipus espectral Notes α Equ α 8 202447 104987 21h 15m 49,40s +05° 14′ 53,1″ 3,92 0,14 186 G0III+… Kitalpha, Kitel Phard, Kitalphar ; Estrella binària espectroscòpica δ Equ δ 7 202275 104858 21h 14m 28,79s +10° 00′ 27,8″ 4,47 3,14 60 F5V+… Estrella binària espectroscòpica γ Equ γ 5 201601 104521 21h 10m 20,47s +10° 07′ 55,0″ 4,70 1,97 115 F0p Estrella binària; Estrella Ap a oscil·lacions ràpides roAp β Equ β 10 203562 105570 21h 22m 53,58s +06° 48′ 40,0″ 5,16 −0,05 360 A3V Estrella múltiple ε Equ ε 1 199766 103569 20h 59m 04,54s +04° 17′ 37,8″ 5,30 1,40 197 F5III… Estrella múltiple, binària espectroscòpica 3 Equ ζ 3 200644 104031 21h 04m 34,64s +05° 30′ 10,3″ 5,63 −0,99 688 K5III Estrella binària 9 Equ 9 203291 105413 21h 21m 04,80s +07° 21′ 16,4″ 5,81 −1,75 1058 M2III Estrella variable sospitosa 4 Equ 4 200790 104101 21h 05m 26,79s +05° 57′ 30,6″ 5,94 3,10 120 F8V Estrella binària HD 202951 202951 105224 21h 18m 52,01s +11° 12′ 12,0″ 5,97 −1,96 1254 K5III Variable per rotació HD 199942 199942 103652 21h 00m 03,95s +07° 30′ 58,2″ 5,98 1,69 235 A7V Estrella binària 6 Equ 6 201616 104538 21h 10m 31,31s +10° 02′ 56,0″ 6,07 0,24 479 A2Vs Doble òptica amb γ Equ 201298 104357 21h 08m 28,15s +06° 59′ 21,7″ 6,14 −0,89 832 K5III 203842 105695 21h 24m 24,52s +10° 10′ 27,1″ 6,33 1,21 344 F5III 200661 104041 21h 04m 41,63s +02° 56′ 32,1″ 6,41 0,97 400 K0 201507 104481 21h 09m 58,26s +02° 56′ 37,0″ 6,44 1,63 299 F5IV HD 200964 200964 104202 21h 06m 39,79s +03° 48′ 10,8″ 6,48 2,31 223 K0 Amb dos exoplanetes (b & c) 2 Equ λ 2 200256 103813 21h 02m 12,51s +07° 10′ 47,3″ 6,72 1,68 332 F8 Estrella binària HD 202908 202908 105200 21h 18m 34,87s +11° 34′ 7,8″ 7,01 3,63 155 G0V + G6V Estrella triple Gliese 818 200779 104092 21h 05m 20s +07° 04′ 09″ 8,27 7,41 48 K6V 203473 105521 21h 22m 18,9s +05° 01′ 25″ 8,23 G5 Amb un exoplaneta (b) R Equ R 202051 21h 13m 11,77s +12° 48′ 08,77″ 8,70 4 M3e Estrella variable de tipus Mira WASP-90 21h 02m 08,0s +07° 03′ 24″ 11,7 1109 F6 Amb un exoplaneta que transita (b) HAT-P-65 21h 03m 37,0s +11° 59′ 22″ 13,15 3,53 2743 Amb un esplaneta que transita (b) U Equ U 20h 57m 16,2s +02° 58′ 45″ 14,5 3,57 5000 M Variable irregular de període llarg
Objectes notables de cel profund Degut a la seva tossa i la seva situació en una part del cel poc lluminosa, Equuleus conté pocs objectes de cel profund. Es poden fer notar les galàxies NGC 7015, NGC 7040, NGC 7045 i NGC 7046.
Equivalent en astronomia xinesa En l'astronomia xinesa, les estrelles corresponents a Equuleus se situen dins de la Tortuga Negra del Nord (北方玄武, Běi Fāng Xuán Wǔ).
Mitologia miniatura|Mirall d'Urània (1825) A la mitologia grega, un mite associa a Equuleus amb el poltre Celeris (que significa "rapidesa" o "velocitat"), que era fill o germà del cavall alat Pegàs. Celeris va ser regalat a CàstorSèneca: Fedra 810; Valeri Flac: Argonàutiques I 425 per Hermes. Altres mites diuen que Equuleus és el cavall colpejat pel trident de Posidó, durant la contesa entre aquest i Atenea a l'hora de decidir quin seria el superior. Pel fet que aquesta secció d'estrelles s'eleva abans que Pegàs, sovint se'n diu Equus Primus, o el Primer Cavall. Equuleus també està relacionat amb la història de Fílira i Saturn. Durant la participació de Càstor en l'expedició dels argonautes, Celeris va ser pare dels corsers Asquet i Cicne, que més tard van pertànyer a Amfiarau i els va utilitzar per a competir en els Jocs Nemeus.Estaci: Tebaida VI, 328