,Shaka kaSenzangakhona vol dir Shaka, fill de Senzangakhona també conegut com a Shaka Zulu, nom amb el qual acostuma a aparèixer amb major freqüència en els llibres d'història, fou un cap tribal zulu que a principis del va iniciar un procés que va transformar la petita tribu sud-africana zulu en la nació guerrera més poderosa d'Àfrica, que es va enfrontar amb èxit a l'avenç de l'Imperi britànic des del cap de Bona Esperança.
Biografia Fill del cap dels zulus, el 1812 va ser-ne erigit dirigent. Va demostrar un gran talent com a estrateg i va tenir qualitats diplomàtiques i assimiladores que, juntament amb una habilitat militar superior a la dels seus enemics, van ajudar-lo a expandir un veritable imperi. Va morir assassinat pel seu germanastre el 1828.
Existeixen diverses versions sobre la vida i obra d'aquest cap tribal que sovint estan enfrontades amb la realitat, presentant-lo com un brillant cap militar o com un dèspota inhumà. Les fonts sobre la seva vida provenen principalment de la tradició oral zulu.
En l'època i societat tribal de Shaka existien creences en els rituals màgics i religiosos que els zulus realitzaven fins i tot en l'àmbit de la guerra. Les cròniques europees sempre els van utilitzar per desqualificar la cultura zulu, cosa que va influir en les avaluacions posteriors sobre Shaka.
Tot i que el que més s'ha destacat d'aquest líder tribal és l'aspecte temible de la seva personalitat, es reconeix la genialitat que va demostrar transformant una tribu petita i poc important en una nació que defensava tenaçment el seu territori en un marc de guerres d'anihilació intertribals per la possessió del bestiar o la conquesta del territori.
Quan va arribar al poder, Shaka tenia com a seguidors els 1500 membres del clan del seu pare, dels quals amb prou feines un terç n'eren guerrers. Després d'anys de brutals guerres, en 1820 tot l'altiplà de Natal havia estat conquerit i les terres dels seus enemics devastades. Tres anys després finalment totes les tribus zulus van quedar sota el seu comandament. Finalment en 1826 un exèrcit de 50.000 zulus va atacar i va destruir els ndwandwes, una tribu de 40.000 persones. En el moment de la seva mort, Shaka governava sobre una quart de milió o mig milió de persones i posseïa un exèrcit de 90.000 a 100.000 homes i dones (encara que només podien mobilitzar-se alhora uns 50.000 llancers).
Habitualment s'ha acusat Shaka d'haver mort més d'un milió de persones en les seves campanyes i provocar grans migracions dels seus enemics vençuts que no desitjaven morir. Aquesta xifra prové de l'escriptor Henry Francis Finn l'any 1832, quan el governador de Ciutat del Cap li va informar de la despoblació causada per Shaka. No obstant això, Finn no va ser testimoni presencial dels esdeveniments, per la qual cosa les seves estimacions són qüestionables. No obstant això, no es pot negar que les seves campanyes van causar una gran mortalitat i devastació juntament amb migracions massives.
El regnat de Shaka va ser de només 12 anys (1816-1828); però va forjar una nació que va formar un imperi al sud-est africà durant el , conegut com la nació zulu, a la qual va donar una sèrie de valors i tradicions que han perdurat fins ara, que encara existeix com a nació en les actuals Basutolàndia i Betxuanalàndia, i es considera independent.
La tradició zulu atribueix Shaka el fet d'haver previst que els blancs li prendrien les terres al seu poble, però potser el que més es valora d'ell és la seva habilitat com a estrateg i creador d'una tradició militar que va permetre els zulus fer front durant molts anys a les forces britàniques i arribar a derrotar-les en més d'una ocasió en batalles com la de Isandhlwana.
Inicis miniatura|Colònia de Natal, segle XIX En els temps de Shaka, els zulus habitaven en el lloc on avui es troba la província de Natal (est de Sud-àfrica).
Les primeres cròniques europees que relaten la vida dels zulus van ser proporcionades pels nàufrags al , que els descrivien com un poble amable, cordial, pròsper i complidors amb la llei, que més tard es va dir que van evolucionar negativament cap a les posteriors cròniques victorianes que amb interès colonial qualificaven als zulus com un poble salvatge, feroç i incivilitzat.
Shaka va néixer un dia indeterminat de l'any 1787 (se'n desconeix la data exacta) com a producte d'un embaràs fora del protocol propi dels nobles zulus, de la seva mare, Nandi, amb el cap zulu Senzangakona. En una societat amb una pràctica de la poligàmia àmpliament estesa i que tenia normes de conducta estrictes que regulaven en particular les relacions sexuals entre joves, i malgrat que Shaka era fill d'un cap, tant ell com la seva mare van caure en desgràcia i van ser marginats per la seva tribu.
La marginació sistemàtica a la qual tots dos van ser sotmesos va arribar a múltiples aspectes de les seves vides i van passar grans penalitats i humiliacions, entre les quals figura el mateix nom de Shaka, que significa en llengua zulu escarabat. Com a conseqüència d'aquesta marginació, es va despertar en ell un notable ressentiment i una sensació d'injustícia que es va convertir més endavant en una ambició despietada i implacable.
Amb el temps, Senzangakona es va convertir en cap dels zulus però va repudiar Shaka com a fill, per la qual cosa la seva mare, conscient que la tradició zulu portava els pares a assassinar als seus fills per evitar amenaces futures, el va allunyar de la tribu per protegir-lo.
Exili i primers anys de regnat L'allunyament va suposar per Shaka un amarg exili en el qual, després de vagar per diversos llocs, va acabar sent un guerrer en els regiments (escuts) d'instrucció de la tribu Mthethwa, en la qual va estar diversos anys servint com a soldat i va adquirir una experiència que seria la font de les seves idees innovadores i li va permetre analitzar les tècniques militars i d'organització social.
Durant aquells anys va desenvolupar un físic imponent i un caràcter temperamental, i va destacar tan notablement com a guerrer que, quan va morir el príncep mthethwa, va ser nomenat el seu successor i va rebre el favor del cap Dingiswayo (sembla que Shaka havia ordenat matar els dos hereus directes del tron mthethwa).
Les seves gestes van fer que el cap Dingiswayo cridés el pare de Shaka davant la seva cort i els presentés mútuament. Al principi el seu pare no el va reconèixer, però aquesta trobada va fer que acabessin reconciliant-se, i aquest seria el principi del seu ascens al poder fins a convertir-se en cap de facto de dues tribus en els inicis del seu regnat, després que el pare i un germanastre de Shaka morissin en circumstàncies encara desconegudes.
Shaka va assumir el comandament de la tribu zulu en morir el seu pare i el seu germanastre, i es va convertir així en cap d'una tribu vers la qual, a causa dels anys de marginació que havia sofert fins llavors, no sentia cap mena de lleialtat, però el sofriment que havia patit li va inspirar a fer canvis actuant des del principi amb celeritat i determinació per crear una comunitat basada en els principis del treball, deure social, respecte per la jerarquia i l'autodisciplina, reforçats per un sistema de justícia basat en càstigs severs per tot aquell qui infringia la llei.
Inicialment, Shaka va haver de cuidar-se molt de no ofendre els poderosos ancians de la tribu amb caràcter conservador, però tenint en compte això, va començar a fer canvis substancials en l'organització de l'exèrcit zulu, utilitzant-ho com a motor de canvi per realitzar les reformes que van constituir la base del seu poder.
Així, a mesura que es desenvolupava el seu sistema militar, també anaven canviant els rols exercits per l'home i la dona en la societat zulu. Les dones van començar a fer-se càrrec del subministrament de queviures a la població i a donar suport logístic a l'exèrcit durant les seves campanyes, i els homes van començar a combinar les tradicionals tasques de pasturatge del bestiar amb les militars en igual mesura.
Després de traslladar la seva caserna general a un lloc més convenient per raons estratègiques i modificar les lleis matrimonials zulus, va establir el sistema d'Amabutho, que consistia en la formació de quadres militars amb joves de la mateixa edat a cada àrea, als quals va donar un toc personal, inculcant disciplina, lleialtat, determinació i coratge, alhora que potenciava les habilitats marcials com a element primordial per organitzar un autèntic sistema de milícies, amb un període de servei obligatori que rondava els tres anys.
Existeix la creença acceptada que va instaurar un sistema d'instrucció militar en un terreny cobert d'espines per endurir les plantes dels peus dels guerrers fins a permetre'ls prescindir de les incòmodes sandàlies que utilitzaven, augmentant així la seva mobilitat en el combat, i que va introduir en el seu exèrcit una arma d'invenció pròpia que era una espècie dassegai curt (llança) molt útil com a arma blanca i molt més manejable que els llargs assegai usats fins llavors, donant-li a l'exèrcit zulu una superioritat tàctica sense precedents a la regió.
La construcció del Regne miniatura|Guerrers zulus Un cop reorganitzat el seu exèrcit, Shaka va provar les seves noves idees en un enfrontament amb el clan Bhutelezi, un poble amb el qual els zulus ja tenien velles rivalitats, en el qual l'exèrcit zulu va ser tan eficient que els va derrotar estrepitosament en els primers combats i va aconseguir destruir el clan.
Aquesta fou la primera de diverses campanyes militars que els zulus van realitzar en una època coneguda com el Mfecane, un període molt caòtic de la història africana en el qual diversos líders van utilitzar el terror i la violència per sotmetre els seus adversaris, i durant el qual Shaka va haver d'enfrontar-se a l'amenaça de la tribu Ndwandwe, que amb el comandament del cap Zwide va derrotar els Mthethwa i va matar el cap Dingiswayo.
Per fer front a aquesta amenaça, Shaka va buscar formar aliances amb altres tribus i durant les negociacions va ser menyspreat pel cap d'una tribu amb la qual va estar durant el seu exili; la seva reacció contra aquest cap va ser implacable: va enviar a un dels seus Impi (exèrcit de guerrers zulus) i va matar el cap després de sotmetre la tribu i col·locar com a successor de l'antic cap a un altre que es va fer aliat dels zulus i el va ajudar a controlar la zona, amb la qual cosa la fama de Shaka com a home poderós i màgic es va estendre ràpidament.
En 1818, Shaka va lliurar la seva primera batalla contra Zwide, en la qual l'exèrcit zulu va sofrir nombroses baixes, que van començar a cobrir-se amb guerrers de tribus aliades i va procedir a reforçar encara més la disciplina de l'exèrcit per pal·liar-ne les possibles deficiències.
Més tard, en 1819, els exploradors zulus van informar a Shaka que l'exèrcit de Zwide estava preparant un atac davant el qual va reaccionar amb l'abandonament inicial de molts dels assentaments zulus al nord de KwaBulawayo i cridant a files a tots els homes disponibles per reforçar el seu exèrcit.
La seva estratègia va consistir a retirar gradualment les seves tropes a mesura que l'enemic avançava, amb la conseqüència que, al cap d'alguns dies, l'exèrcit de Zwide es va quedar sense provisions i, per augmentar el temor dins les files enemigues, va fer que alguns escamots de guerrers zulus s'infiltressin en el campament enemic amb l'objectiu de minar la seva moral, la qual cosa va facilitar la seva derrota quan van entrar en batalla i com a resultat el cap Zwide va ser executat, els supervivents perseguits i la capital de l'enemic arrasada juntament amb tots els seus habitants.
Després de la derrota dels Ndwandwe, els territoris zulus s'estenien des del massís de Drakensberg fins al mar, amb una àrea costanera que abastava des de Port Natal fins a la badia Delagoa.