miniatura|Escut de l'imperi Rus i dels Romànov. La dinastia Romànov (), fou una dinastia russa establerta a Moscou des del , que va accedir al tron del Tsarat Rus l'any 1613 amb la coronació de Miquel I, fill del patriarca Fiódor Nikítitx Romànov (cosí de Teodor I de Rússia) acabant amb el Període Tumultuós i donant principi al regnat de la Dinastia Romànov que va regir el país fins a la Revolució de Febrer de 1917 que va obligar el tsar Nicolau II a abdicar. Pocs anys abans, el 1913, es va celebrar a tot l'Imperi Rus la commemoració del tricentenari de la dinastia Romànov al front del país.
Els esdeveniments més significatius que va haver d'afrontar aquesta dinastia al capdavant de l'estat van ser aquests: La Guerra russopolonesa (1654-1667), conduïda pel tsar Aleix I, i que van dur Rússia a guanyar territoris a Confederació de Polònia i Lituània i a guanyar-hi terreny d'influència. La Gran Guerra del Nord, iniciada per Pere I el Gran amb l'objectiu d'obrir-se un pas al mar Bàltic. La Guerra russoturca (1735-1739), amb victòria russa. Es va donar per acabada amb el Tractat de Belgrad segons el qual Rússia aconseguia una sortida a la mar Negra. La Guerra russoturca (1787-1792), amb Caterina la Gran al capdavant i l'ajuda del Sacre Imperi, es va aconseguir la victòria i es va annexionar Crimea. Invasió francesa de Rússia l'any 1812 per part de Napoleó. Rússia, com a part de la Sisena Coalició estava en guerra amb França, la qual es va atrevir a envair el país. La invasió, però, va acabar amb una decisiva victòria russa. És recordada com una de les guerres més sagnants. Guerra de Crimea els anys 1853-1856. Va concloure amb la derrota russa contra l'Imperi Otomà i una coalició de francesos, anglesos i sards i piemontesos amb la signatura del Tractat de París el 1856. Va comportar la pèrdua de territoris a la desembocadura del Danubi i la influència sobre els Balcans. La Guerra russojaponesa entre els anys 1904 i 1905. Va acabar amb el Tractat de Portsmouth, que va significar la cessió de la meitat sud de l'illa de Sakhalín al Japó, i la pèrdua d'influència a l'orient. La Revolució russa de 1905, que comença després del Diumenge Sagnant i s'estén per tot l'Imperi. Aquests fets van acabar amb concessions del tsar Nicolau II en temes econòmics i socials. La Primera Guerra Mundial, que esclata l'any 1914. La gran mortalitat entre els soldats russos, majoritàriament camperols i obrers, la fam i la misèria causen un gran descontentament intern, i tot això, sumat a les derrotes militars causen que l'any 1917, Rússia, es veu obligada a signar el Tractat de Brest-Litovsk que comporta grans pèrdues territorials en favor de l'Imperi Austrohongarès, l'Imperi Alemany i l'Imperi Otomà. La Revolució Russa de l'any 1917. És la revolució que acabarà amb el tsarisme i la dinastia Romànov. A més, desembocarà en la Guerra Civil Russa entre els anys 1917 i 1923 i que culminarà amb la derrota del bàndol tsarista i la victòria dels bolxevics, amb Lenin al capdavant i la instauració de l'URSS.
Història Orígens miniatura|Una residència del dels boiars Yuryev-Zakharyin a Zaryadye, prop del Kremlin miniatura|250x250px|Moneda de plata: 1 ruble Nikolai II dinastia Romànov – 1913 – A l'anvers de la moneda hi ha dos governants: a l'esquerra l'emperador Nikolai II amb uniforme militar dels guardaespatlles del 4t regiment d'infanteria de la família imperial, a la dreta Miquel I amb túnica reial i barret de Monomakh. Retrats fets en un marc circular al voltant d'un ornament grec.
Els Romànov comparteixen el seu origen amb dues dotzenes d'altres famílies nobles russes. El seu avantpassat comú més primerenc és un tal Andrei Kobyla, testimoniat cap al 1347 com a boiar al servei de Simeó, el príncep de Moscou i gran príncep de Vladimir. Generacions posteriors van assignar a Kobyla un pedigrí il·lustre. Una genealogia del afirmava que era fill del príncep prussià antic Glanda Kambila, que va arribar a Rússia a la segona meitat del , fugint dels alemanys invasors. De fet, un dels líders de la rebel·lió prussiana antiga de 1260-1274 contra l'ordre teutònic es deia Glande. Aquesta versió llegendària de l'origen dels Romànov és impugnada per una altra versió de descendència d'una família de boiars de Novgorod.
El seu origen real potser va ser menys espectacular. Kobyla no només significa euga en rus, sinó que alguns dels seus parents també tenien com a sobrenoms els termes per a cavalls i altres animals domèstics, cosa que suggereix que descendia d'un dels escuders reials. Un dels fills de Kobyla, Feodor, membre de la duma boiarda de Dmitri Donskoi, va rebre el sobrenom de Koshka (gat). Els seus descendents van prendre el cognom Koshkin, i després el van canviar a Zakharin (descendents de Zakhary), que més tard es va dividir en dues branques: Zakharin-Yakovlev (descendents de Yakov Zakharyevich) i Zakharin-Yuriev (descendents de Yuri Zakharyevich). Durant el regnat d'Ivan el Terrible, el primer va passar a ser conegut com a Yakovlev (entre ells hi havia Aleksandr Herzen), mentre que els nets de Roman Zakharyin-Koshkin van canviar el seu nom a Romànov.
Feodor Nikitich Romànov descendia de la dinastia ruríkida per línia femenina. La seva mare, Evdokiya Gorbataya-Shuyskaya, era una princesa rúrikida de la branca Shuysky, filla d'Alexander Gorbatyi-Shuysky. Un avantpassat de novena generació de Miquel I Romànov és Dmitri Konstantinovich.
Ascens al poder El 1547, el Gran Ducat de Moscou es va transformar en el Tsarat de Rússia, amb el coronament d'Ivan IV de Rússia com a tsar, La fortuna familiar es va disparar quan la filla del boiar Roman Zakharyin-Koshkin, Anastàsia Zakharyina, es va casar amb Ivan IV (el Terrible) el 3 (13) de febrer de 1547. Com que el seu marit havia assumit el títol de tsar de tota Rússia, que deriva del títol de Cèsar, el 16 de gener de 1547 va ser coronada com la primera tsarina de Rússia. Ivan, que volia reunir les terres ètnicament rutenes de l'antic Rus de Kíev, va considerar el tractat de Pozvol, que posava la confederació de Livònia sota la protecció de la Unió de Polònia-Lituània com a casus belli en contravenir la treva entre Livònia i Rússia de 1554 per la què Livònia va acordar no entrar en aliança amb Polònia i Lituània. Ivan va envair Livònia en 1558, que va patir una derrota decisiva a mans de les tropes del Gran Ducat de Moscou durant la batalla d'Ergeme del 1560 i l'orde va sol·licitar la protecció de Segimon II August. El 1561, l'últim mestre de l'Orde de Livònia, Gotthard Kettler, va secularitzar i dissoldre l'orde i es convertí al luteranisme, i Rússia i Polònia-Lituània van signar una treva d'un any. La guerra es va allargar fins al 1583, per aconseguir una sortida al mar Bàltic. La misteriosa mort d'Anastàsia el 1560 va empitjorar el caràcter d'Ivan. Sospitant que els boiars havien enverinat la seva estimada, Ivan va iniciar un regnat de terror contra ells. Entre els seus fills amb Anastàsia, el gran, Ivan, va ser assassinat pel tsar en una baralla; el jove Feodor, un príncep pietós però letàrgic, va heretar el tron a la mort del seu pare el 1584.
miniatura|Una multitud al Monestir d'Ipàtiev implorant a la mare de Miquel Romànov que el deixi anar a Moscou Durant el regnat de Feodor (1584–1598), el cunyat del tsar, Borís Godunov, i els seus cosins Romànov van disputar el govern de facto de Rússia. Després de la mort sense fills de Feodor, la línia de 700 anys d'antiguitat de la Dinastia ruríkida va arribar a la seva fi, marcant el començament del Període Tumultuós. Després d'una llarga lluita, el partit de Boris Godunov va prevaldre sobre els Romànov, i el Zemski Sobor va elegir Godunov com a tsar el 1598. La venjança de Godunov contra els Romànov va portar a la deportació de tota la família i els seus parents a racons remots del nord de Rússia i els Urals, on la majoria van morir de fam o encadenats. El líder de la família, Feodor Nikitich Romànov, va ser exiliat al monestir d'Antoniev Siysky i obligat a fer vots monàstics amb el nom de Filaret.
Període Tumultuós
La sort dels Romànov va canviar dràsticament de nou amb la mort de Borís Godunov el juny de 1605. Com a antic líder del partit anti-Godunov i cosí de l'últim tsar legítim, el reconeixement de Filaret de Moscou va ser buscat per diversos impostors que van intentar reclamar el llegat i el tron Rurikida durant el Període Tumultuós. Demetri I el Fals el va convertir en metropolità, i Demetri II el Fals el va elevar a la dignitat de patriarca. Després de l'expulsió de l'exèrcit polonès de Moscou el 1612, el Zemsky Sobor va oferir la corona russa a diversos prínceps Rurikid i Gediminian, però tots van rebutjar l'honor.
Miquel I de Rússia Quan li van oferir la corona russa, el fill de Filaret, Miquel I de Rússia, de 16 anys, que aleshores vivia al monestir d'Ipàtiev de Kostromà, va esclatar a plorar de por i desesperació. Finalment, la seva mare, Kseniya Ivanovna Shestova, el va convèncer d'acceptar el tron, i el va beneir amb la sagrada imatge de la Mare de Déu de Sant Teodor. Sentint la inseguritat del seu tron, Miquel va intentar emfatitzar els seus vincles amb els darrers tsars rúrikides i va demanar consell al Zemsky Sobor sobre tots els assumptes importants. Aquesta estratègia va resultar reeixida. Els primers Romànov van ser generalment acceptats per la població com a sogres d'Ivan el Terrible i considerats com a màrtirs innocents de la ira de Godunov.
Miquel va ser coronat el 22 de juliol de 1613. Va començar el seu regnat en un país devastat per les invasions de suecs i polonesos i per les revoltes internes, però de mica en mica, i amb l'ajut dels seus parents i del seu enèrgic pare, va aconseguir restablir l'ordre i contenir les invasions estrangeres.
miniatura|Territoris cedits a la Confederació de Polònia i Lituània per la Pau de Deulino de 1618 El reforçament de l'Estat va continuar amb la signatura del tractat de Stolbovo per posar fi el 1617 a la Guerra d'Íngria amb Suècia privant Rússia de l'accés al Mar Bàltic. El 1618 va posar fi a la guerra russopolonesa amb la Pau de Deulino que donà a la Confederació el control sobre alguns dels territoris conquerits, com els territoris de Txernígov i Sevèria, i la ciutat de Smolensk, i es pactà una treva de quinze anys. Ladislau Vasa rebutjà renunciar a les seves reclamacions sobre el tron rus, àdhuc quan Segimon III Vasa ho havia fet.
Una intensa tasca de reorganització interior va enfortir el feudalisme i instituir l'adscripció de l'home a la terra el 1636. També va restaurar el comerç dels anglesos a Arkhànguelsk i va autoritzar els holandesos a fundar una indústria manufacturera a Tula. El tsar Miquel va patir una ferida progressiva a la cama (a conseqüència d'un accident de cavall en la seva joventut), la qual cosa li va fer impossible caminar fins a la seva mort.
El 1632 la Pau de Deulino expirà, i les hostilitats es reprengueren immediatament amb un conflicte conegut com la Guerra de Smolensk. Aquesta vegada la guerra fou iniciada pels russos, qui intentaven aprofitar la suposada feblesa de la Confederació després de la mort de Segimon, però no pogueren recuperar Smolensk, i hagueren d'acceptar el Tractat de Poliànovka el 1634. Els russos hagueren de pagar 20.000 rubles a la Confederació, però Ladislau renunciava a la seva reclamació del tron rus i reconeixia Miquel I de Rússia com a tsar legítim del país.
Durant el seu regnat, la conquesta russa de Sibèria va continuar, en gran part aconseguida pels cosacs i finançada per la família mercader Stroganov. Per garantir la subjugació dels indígenes, es van establir els ostrogs d'Ienisseisk en 1619 i Krasnoiarsk en 1628. Els russos van arribar a l'oceà Pacífic el 1639, amb l'arribada d'Ivan Moskvitin al mar d'Okhotsk. Les expedicions posteriors van continuar a Chukotka i Kamxatka.
Crisi dinàstica miniatura|Pere el Gran (1672–1725)