miniatura|Rudel amb la Copa d'Honor de la Luftwaffe Hans-Ulrich Rudel (2 de juliol de 1916 - 18 de desembre de 1982) va ser un pilot d'atac terrestre alemany durant la Segona Guerra Mundial i un activista neonazi de la postguerra.
El pilot alemany més condecorat de la guerra i l'únic receptor de la Creu de Cavaller amb Fulles de Roure Daurades, Espases i Diamants, Rudel va destruir 519 tancs, un cuirassat, un creuer, 70 llanxes de desembarcament i 150 emplaçaments d'artilleria. Va aconseguir nou victòries aèries i la destrucció de més de 800 vehicles. Va volar 2.530 missions d'atac terrestre exclusivament al front oriental, generalment pilotant el bombarder en picat Junkers Ju 87 "Stuka".
Rudel es va rendir a les forces nord-americanes el 1945 i va emigrar a l'Argentina. Nazi impenitent , va ajudar els fugitius a escapar a l'Amèrica Llatina i l'Orient Mitjà, i va acollir Josef Mengele, l'exmetge de les SS a Auschwitz. Va treballar com a traficant d'armes per a diversos règims de dretes a Sud-amèrica, per la qual cosa va ser posat sota observació per l'Agència Central d'Intel·ligència dels Estats Units.
A les eleccions federals de l'Alemanya Occidental de 1953, Rudel va ser el principal candidat del partit d'extrema dreta Partit del Reich Alemany, però no va ser elegit. Després del cop d'estat militar de 1955 que va deposar el president constitucional Juan Perón, Rudel es va traslladar al Paraguai, on va actuar com a representant estranger de diverses empreses alemanyes.
Biografia Rudel va néixer el 2 de juliol de 1916 a Konradswaldau, a la Baixa Silèsia, Prússia. Era el tercer fill del ministre luterà Johannes Rudel. De petit, Rudel era un gran esportista i va assistir al Gymnasium d'humanitats de Lauban. Es va unir a les Joventuts Hitlerianes el 1933. Després de graduar-se amb Abitur el 1936, va participar en el Servei de Treball del Reich (RAD) obligatori. Després del servei de treball, Rudel es va unir a la Luftwaffe el mateix any i va començar la seva carrera militar com a pilot de reconeixement aeri.
Segona Guerra Mundial esquerra|miniatura| Fotografia aèria del Marat enfonsat Les forces alemanyes van envair Polònia el setembre de 1939, iniciant la Segona Guerra Mundial a Europa. Com a observador aeri, Rudel va volar en missions de reconeixement de llarg abast sobre Polònia. Durant el 1940, va servir com a ajudant de regiment per al 43è Regiment d'Entrenament d'Aviadors, amb base a Viena.
A principis de 1941, va rebre entrenament com a pilot de Stuka. Va ser destinat al 1 Staffel Sturzkampfgeschwader 2 (StG 2), que va ser traslladat a la Polònia ocupada com a preparació per a l'Operació Barbarroja, la invasió de la Unió Soviètica, el juny de 1941. El 21 de setembre de 1941, el Rudel va participar en un atac contra el cuirassat soviètic Marat de la Flota Bàltica. El Marat va ser enfonsat als seus amarradors el 23 de setembre de 1941 després de ser impactat per una bomba de 1.000 quilograms prop de la superestructura davantera. Va provocar l'explosió de la santabàrbara davantera, que va demolir la superestructura i la part davantera del buc. 326 homes van morir i el vaixell es va assentar gradualment al fons a 11 metres de profunditat. El seu enfonsament s'atribueix comunament només a Rudel, però Rudel només va llançar una de les dues bombes que el van enfonsar. La unitat de Rudel va participar llavors en l'Operació Tifó, l'intent del Grup d'Exèrcits Centre de capturar la capital soviètica.
L'artiller de Rudel des de l'octubre de 1941 va ser Erwin Hentschel, que va servir amb Rudel durant els següents dos anys i mig, i tots dos van obtenir la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro durant aquell període. Hentschel va completar 1.400 sortides amb Rudel.Ward 2004, p. 217
A principis de 1942, Rudel es va casar mentre era a casa de permís. Més tard aquell mateix any, va participar en la batalla de Stalingrad. De maig de 1941 a gener de 1942, Rudel va volar 500 missions. El febrer de 1943, Rudel va volar la seva missió de combat número 1.000, cosa que el va convertir en un heroi nacional. Després va participar en els experiments amb l'ús del Ju 87 G en el paper antitanc. La unitat antitanc va participar en operacions contra l'operació soviètica Kerch-Eltigen. Les imatges d'una càmera de canó a bord es van utilitzar a Die Deutsche Wochenschau, un noticiari del Ministeri de Propaganda del Reich. L'abril de 1943, Rudel va ser guardonat amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure, rebent les Fulles de Roure de mans de Hitler personalment a Berlín.
Rudel va participar en la batalla de Kursk amb la mateixa unitat. El primer dia de l'ofensiva alemanya, el 5 de juliol, va pilotar un Ju-87G, la primera vegada que un havia vist acció. Era un Stuka equipat com a avió antitanc amb dos canons Bordkanone BK 3,7 de 37 mm (1,46 polzades) muntats en càpsules de canons sota l'ala. El concepte va ser idea de Rudel i va resultar molt reeixit. El 12 de juliol de 1943 va reclamar 12 tancs soviètics en un dia. Ferdinand Schörner, un general alemany d'alt rang, va comentar: "Rudel sol substitueix tota una divisió". Els combats van ser intensos i Rudel va tenir la sort de sobreviure, ja que els Stuka, que es movien lents, eren vulnerables i patien una alta taxa de baixes. L'octubre de 1943, a Rudel se li va atribuir la destrucció del seu tanc número 100 i va ser guardonat amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Espases (una de les 160 condecoracions atorgades) el 25 de novembre.
Rudel va ser nomenat Gruppenkommandeur del III. Gruppe el 22 de febrer de 1944. El 20 de març, Rudel va realitzar un aterratge forçós darrere de les línies soviètiques i ell i Erwin Hentschel, el seu artiller de tota la vida, es van dirigir cap a les línies alemanyes. Els homes van intentar creuar nedant el riu Dnièster, però Hentschel es va ofegar en l'intent. En tornar, Ernst Gadermann, anteriorment metge de tropes del III. Gruppe, es va unir a Rudel com a nou operador de ràdio i artiller aeri. Rudel va ser guardonat amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure, Espases i Diamants (una de les 27 úniques atorgades) el 29 de març de 1944, sent el desè membre de la Wehrmacht a rebre aquesta condecoració. El lliurament va ser fet de nou per Hitler personalment. miniatura|upright| Ju 87 equipat amb el canó antitanc Rudel va ser ascendit a Oberstleutnant l'1 de setembre de 1944 i nomenat líder de l'SG 2, en substitució de Stepp, l'1 d'octubre de 1944. El 22 de desembre de 1944, Rudel va completar la seva missió de combat número 2.400 i, l'endemà, va informar que el seu tanc número 463 havia estat destruït. El 29 de desembre de 1944, Rudel va ser ascendit a Oberst (coronel) i va ser guardonat amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure Daurades, Espases i Diamants, l'única persona que va rebre aquesta condecoració. Aquest premi, pensat com un dels 12 que es lliurarien com a premi a la victòria de la postguerra per a l'Alemanya nazi, li va ser lliurat per Hitler l'1 de gener de 1945, quatre mesos abans que l'Alemanya nazi fos derrotada.
El 8 de febrer de 1945, Rudel va resultar greument ferit al peu dret i va aterrar dins de les línies alemanyes mentre el seu operador de ràdio cridava instruccions de vol. A Rudel li van amputar la cama per sota del genoll. Va tornar a volar el 25 de març de 1945. Va afirmar que havia destruït 26 tancs més al final de la guerra. Durant el transcurs de la guerra, afirma haver destruït 519 tancs soviètics, volant 2.530 missions. No hi ha cap font primària que confirmi les seves afirmacions. El 19 d'abril de 1945, el dia abans de l'últim aniversari de Hitler, Rudel va reunir-se amb Hitler al Führerbunker de la Cancelleria del Reich a Berlín. El 8 de maig de 1945, Rudel va fugir cap a l'oest des d'un aeròdrom prop de Praga, va aterrar en territori controlat pels Estats Units i es va rendir. Els estatunidencs es van negar a lliurar-lo a la Unió Soviètica.
Continuació amb les activitats nacional-socialistes Mentre Rudel estava internat, la seva família va fugir de l'avanç de l'Exèrcit Roig i va trobar refugi amb els pares de Gadermann a Wuppertal. Rudel va ser alliberat l'abril de 1946 i es va dedicar als negocis privats. El 1948, va emigrar a l'Argentina a través de les ratlines, viatjant a través del Zillertal austríac fins a Itàlia. A Roma, amb l'ajuda de contrabandistes del Tirol del Sud i ajudat pel bisbe austríac Alois Hudal, es va comprar un passaport fals de la Creu Roja amb el nom de portada "Emilio Meier", i va agafar un vol de Roma a Buenos Aires , on va arribar el 8 de juny de 1948. Rudel va escriure llibres sobre la guerra, donant suport al règim i atacant l'Oberkommando der Wehrmacht per "fallar a Hitler".
A Sud-amèrica Després que Rudel es traslladés a l'Argentina, es va convertir en amic íntim i confident del president argentí Juan Perón, i del dictador paraguaià Alfredo Stroessner. A l'Argentina, va fundar la "Kameradenwerk" (literalment "agència de camarades"), una organització d'ajuda per a criminals de guerra nazis. Entre els membres destacats de la " Kameradenwerk " hi havia l'oficial de les SS Ludwig Lienhardt, l'extradició del qual de Suècia havia estat exigida per la Unió Soviètica per crims de guerra, Kurt Christmann, un membre de la Gestapo condemnat a 10 anys per crims de guerra comesos a Krasnodar, el criminal de guerra austríac Fridolin Guth, i l'espia alemany a Xile, August Siebrecht. El grup va mantenir un estret contacte amb altres feixistes buscats internacionalment, com ara Ante Pavelić i Carlo Scorza. A més d'aquests criminals de guerra que van fugir a l'Argentina, la " Kameradenwerk " també va ajudar els criminals nazis empresonats a Europa, com ara Rudolf Hess i Karl Dönitz, amb paquets d'aliments des de l'Argentina i, de vegades, pagant els seus honoraris legals. A l'Argentina, Rudel va conèixer el famós metge dels camps de concentració nazi i criminal de guerra Josef Mengele. Rudel, juntament amb Willem Sassen, un antic Waffen-SS i corresponsal de guerra de la Wehrmacht , que inicialment va treballar com a xofer de Rudel, va ajudar a traslladar Mengele al Brasil presentant-lo al partidari nazi Wolfgang Gerhard. El 1957, Rudel i Mengele van viatjar junts a Xile per reunir-se amb Walter Rauff, l'inventor de la cambra de gas mòbil.
A l'Argentina, Rudel va viure a Villa Carlos Paz, a uns 36 quilòmetres de la populosa ciutat de Còrdova, on va llogar una casa i va dirigir una fàbrica de maons. Allà, Rudel va escriure les seves memòries de guerra, Trotzdem ("No obstant això" o "Malgrat tot"). El llibre va ser publicat el novembre de 1949 per Dürer-Verlag a Buenos Aires, l'editor de diverses apologies d'exnazis i els seus col·laboradors.
A l'Alemanya Occidental es va debatre si es permetia a Rudel publicar el llibre, perquè era un conegut nazi. Al llibre, donava suport a les polítiques nazis. Aquest llibre va ser reeditat i publicat posteriorment als Estats Units, a mesura que la Guerra Freda s'intensificava, amb el títol de Stuka Pilot, que donava suport a la invasió alemanya de la Unió Soviètica. Pierre Clostermann, un pilot de caça francès, s'havia fet amic de Rudel i havia escrit el pròleg de l'edició francesa del seu llibre Stuka Pilot, mentre que l'as de la RAF Douglas Bader va escriure el pròleg en la versió anglesa. El 1951, va publicar un pamflet Dolchstoß oder Legende? ("Punyalada per l'esquena o llegenda?"), en què afirmava que "la guerra d'Alemanya contra la Unió Soviètica era una guerra defensiva", a més, "una croada per a tot el món". A la dècada de 1950, Rudel es va fer amic de Savitri Devi, escriptora i defensora de l'hinduisme i el nazisme, i la va presentar a diversos fugitius nazis a Espanya i l'Orient Mitjà.