La Coalició de l'Esquerra Radical (en grec Συνασπισμός Ριζοσπαστικής Αριστεράς, Sinaspismós Rizospastikís Aristeràs), més coneguda com a ΣΥΡΙΖΑ (transcrit SÍRIZA, AFI: [ˈsiɾiza]), és un partit polític de centreesquerra de Grècia creat inicialment com a coalició arran de les eleccions legislatives gregues de 2004. Més endavant, al 2012, es va registrar com a partit.
Formació Malgrat que es va presentar formalment per les eleccions legislatives de 2004, la seva gestació és anterior i té com a referència l'Espai pel Diàleg per la Unitat i l'Acció Comú de l'Esquerra (en grec: Χώρος Διαλόγου για την Ενότητα και Κοινή Δράση της Αριστεράς, Khoros Dialogu gia tin Enótita ke Kiní Drassi tis Aristeràs) que va néixer el 2001.Press conference of the "Space", May 2001 Aquest espai el formaven diverses organitzacions de l'esquerra grega que, malgrat diferents orígens ideològics i històrics, compartien acció política comú així com diversos temes importants que havien sorgit a Grècia a la fi del , com la guerra de Kosovo, les privatitzacions o els drets socials. Syriza es va formar a partir dels següents partits polítics (segons ordre alfabètic grec):Llistat actualitzat de membres que conformen la Coalició
Quan Syriza es va transformar en un partit polític unitari, diverses organitzacions van decidir dissoldre's dins del mateix, com Sinaspismós, Ecosocialistes, Roza, o AKOA. D'altres van romandre actives dins de Syriza, com el Moviment Democràtic Social (DIKKI), DEA, o KOE, però a partir de l'acceptació del Memoràndum europeu de 2015, totes aquestes forces van decidir sortir del partit, moltes de les quals, juntament amb el corrent crític Plataforma d'Esquerra van crear posteriorment Unitat Popular. En 2023 el corrent Grup dels 53 (també conegut com 53+ o Umbrella) va trencar amb el partir per construir Nova Esquerra.
Ascens El moment decisiu pel naixement de SÍRIZA va ser a les eleccions legislatives de 2004, després d'una primera experiència a les eleccions locals de 2002. La majoria dels participants de l'Espai van intentar crear una plataforma per impulsar una aliança electoral.Synaspismos press release, 17 December 2003 Així es va concebre la Coalició d'Esquerra Radical, el gener de 2004. 15/01/2004 article from the Greek language edition of the BBC
miniatura|Partidaris de SÍRIZA en un acte de 2007. La Coalició d'Esquerra Radical va ser la gran sorpresa a les eleccions legislatives gregues de 2007, per l'augment dels vots que va rebre. Un inesperat 5,04% de sufragis, li va donar 14 escons al Parlament hel·lè. A les eleccions de maig de 2012 va tenir un creixement espectacular, aconseguint ser la segona força política del país amb el 16,3% dels vots i 52 escons. Amb la repetició electoral els sondejos ja auguraven que podia ser la formació política més votada amb un 20,5 per cent dels sufragis, aconseguint finalment el segon lloc, darrere de Nova Democràcia, amb el 26,89 per cent. En aquest context de creixement i consolidació, Syriza va decidir passar de coalició a partit polític, dissolent-se part de les organitzacions participants.
Govern de Tsipras miniatura|Alexis Tsipras i Jean-Claude Juncker A les eleccions de gener de 2015 Alexis Tsipras va portar Syriza finalment a una victòria decisiva, aconseguint gobernar amb el suport dels nacional-conservadors Grecs Independents. Durant la legislatura es van dur a terme les negociacions sobre la crisi del deute públic grec, el referèndum de rescat grec i la crisi dels refugiats a Europa.
Escissió d'Unitat Popular Malgrat el resultat del referèndum sobre l'economia grega de 2015, el govern de Syriza va aplicar els acords assolits amb les institucions europees amb una forta dissidència interna dins del partit de govern i el grup parlamentari, en què més de 40 diputats van negar el suport a Tsipras en la votació del tercer rescat,
Fruit de les enormes contradiccions en la gestió de la crisi del deute públic i l'acceptació dels memoràndums europeus, el partit va patir una crisi interna amb l'abandonament de diverses organitzacions o corrents crítiques, bona part dels quals van crear Unitat Popular (UP). Malgrat el terratrèmol i desgast, Syriza va mantenir el govern de coalició amb poca variació a les eleccions anticipades de setembre de 2015, mentre que UP no va aconseguir el llindar del 3%.
Caiguda A les eleccions al Parlament Europeu de 2019 Syriza va patir una dura derrota, perdent contra el partit opositor Nova Democràcia. Alexis Tsipras va reaccionar convocant eleccions legislatives anticipades, en les quals va aconseguir el 31,53% dels vots i només 86 escons al Parlament hel·lènic, en passar a ser segona força. Tsipras va admetre la derrota enfront Kiriakos Mitsotakis i va dimitir l'endemà com a primer ministre.
En les eleccions legislatives gregues de juny de 2023 els resultats serien encara pitjors, i Tsipras va dimitir com a líder de la coalició, i els resultats de les eleccions primàries per escollir nou líder provocarien una greu crisi interna, amb nombroses dimissions de càrrecs electes (11 diputats i 4 eurodiputats), incloent la de Tsipras i la d'Efi Ahtsioglou, la seva mà dreta i exministra de treball entre el 2016 i el 2019. Ahtsioglou havia estat candidata a les primàries davant el nouvingut Stefanos Kasselakis, que aconseguiria la victòria després d'una campanya ferotge. Posteriorment, Ahtsioglou i d'altres diputats trencarien amb el partit per formar Nova Esquerra.
La crisi derivada del polèmic resultat de les eleccions primàries no s'aturaria amb la darrera escissió, que s'agreujaria amb la intenció de Kasselakis de reorientar el partit cap al centreesquerra. El 7 de setembre de 2024 un centenar de membres del Comité Central presentarien una moció de censura contra el President, que aconseguiria el suport de 163 membres al dia següent, provocant la seva destitució definitiva. Així, el 24 de novembre de 2024 el partit va escollir com a nou líder a Sokratis Famellos, que guanyava amb un ajustadíssim marge al cretenc Pavlos Polakis. Kasselakis, per la seva banda, marxaria del partit juntament amb 4 diputats per formar Moviment per la Democràcia. Amb totes les escissions i sortides individuals, a finals de 2024 el partit veuria reduïda la seva representació al Parlament Hel·lènic a 26 diputats, prop de la meitat del resultat de les darreres eleccions.
Desintegració El 26 de maig de 2026 Alexis Tsipras va abandonar Syriza i va presentar a Atenes Aliança de l'Esquerra Grega, una nova formació amb l'objectiu de reorganitzar l'oposició i competir contra el govern conservador de Kyriakos Mitsotakis a les eleccions previstes per al 2027, provocant la pràctica desintegració i pèrdua de rellevància del seu antic partit, i Sokratis Famellos va dimitir com a president de Syriza el 9 de juliol de 2026, citant divisions internes i pressions polítiques, i el 22 de juliol va deixar el grup parlamentari per passar a ser diputat independent.
Composició PartitIdeologia o tipologiaEntradaSortida Ciutadans Actius Socialisme democràtic, fundat pel veterà polític grec Manolis Glezos. 2004 Esquerra Obrera Internacionalista (DEA)Organització trotskista 2004 Sinaspismós Socialisme democràtic, coalició d'origen eurocomunista. 2004 Moviment per la Unitat d'Acció de l'Esquerra (KEDA) Marxista-leninista, escissió del KKE 2004 VermellOrganització trotskista2004 Organització Comunista de Grècia (KOE)Organització maoista 2007 Moviment Democràtic Social (DIKKI)Socialisme democràtic, creat per exmilitants del PASOK 2007Ecosocialistes de Grècia Ecosocialisme 2008 RosaOrganització luxemburguista 2008 Renovació de l'Esquerra Ecològica Comunista (AKOA)Partit d'origen eurocomunista2008 Grup Polític AnticapitalistaOrganització trotskista 2011Nous Lluitadors Socialisme democràtic.2011Associació Ciutadana de RigasEntitat per la democràcia, l'ecologisme i la justícia social 2012 Front Unitari Socialisme democràtic, escissió del PASOK 2012 Unió del Centre Democràtic Radicalisme, social liberalisme, centrisme2012
Resultats electorals Eleccions legislatives AnyLíder Parlament Hel·lènicPos.Govern Vots % ±pp Escons +/−2004 Nikos Konstantopoulos241,5393.3% +0.1Nou4t 2007 Alekos Alavanos361,2115.0% +1.784t 2009 Alexis Tsipras315,6274.6%–0.415è 2012 (I)1,061,26516.8% +12.2392n 2012 (II)1,655,02226.9% +10.1192n 2015 (I)2,245,97836.3% +8.5781r 2015 (II)1,925,90435.5%–0.841r 20191,781,17431.5%–4.0592n 2023 (I)1,184,50020.1%–11.4152n2023 (II)929,37317.8%–2.3232n
Eleccions europees Parlament Europeu AnyLíder Vots % ±pp Escons +/− Pos.2009 Alexis Tsipras240,8984.7% +0.5 15è20141,518,60826.6% +21.9 51r20191.204.08323,8%–2,82n2024Stefanos Kasselakis593.13314,92% -8,88 22n
Referèndums +AnyQüestióPosicióVots%Resultat2015Acceptació de l'acord econòmic de la TroikaSuport al NO3,558,450
Líders No. Líder FotoMandat Primer Ministre 1 Nikos Konstantopoulos 100px 15 de gener de 2004 12 de desembre de 2004- 2 Alekos Alavanos 100px 12 de desembre de 2004 7 de setembre de 2009 3 Alexis Tsipras 100px 7 de setembre de 2009 29 de juny de 2023 2015–20194Stefanos Kasselakis100px24 de setembre de 20238 de setembre de 2024 -5Sokratis Famellos100px24 de novembre de 2024Actual -
Referències
Enllaços externs
Coalició d'Esquerra Radical (en grec)
Categoria:Partits euroescèptics de Grècia Syriza