La vulnerària (Anthyllis vulneraria), és una planta amb flors que pertany a la família de les fabàcies.
Descripció Forma vital (de Raunkjaer) Hemicriptòfit (els meristemes es troben just arran de terra en l'estació desfavorable, com per exemple passa amb la ceba o l'all.)
Òrgans vegetatius miniatura|Fulles d'Anthyllis vulnerària Les dimensions de la tija són d'aproximadament de 5 a 50 cm, encara que la mida n'és variable segons la subespècie.
Té rel axonomorfa, és a dir, té un eix principal més desenvolupat que els laterals. La tija és de tipus herbaci, ja que té consistència d'herba. És hirsuta, amb pèls ascendents o patents. Les fulles estan constituïdes per entre un i tretze folíols amples, sempre amb el terminal més gran que els altres i molt semblants entre si.
Les fulles inferiors són ovades o el·líptiques, amb folíols desiguals, i les superiors els tenen lineals i oblongs iguals, semblants o desiguals.
Trobem dues bràctees (fulla situada vora les flors, generalment de forma, mida i coloració diferent a les fulles normals) molt dividides sota les flors, normalment aparellades. Totes les fulles són piloses en major o menor proporció.
Òrgans reproductors miniatura|Inflorescència Les flors són hermafrodites i zigomorfes. Té inflorescències racemoses en glomèruls llargament pedunculats, de 15 mm de diàmetre i globosos amb 15-25 flors, bracteats, germinats, terminals, a vegades amb alguns glomèruls auxiliars. Bràctea palmatipartida. Les flors tenen entre 8-20 mm i són pedicel·lades o subsèssils.
El periant és format pel calze i els pètals que constitueixen la corol·la. És de color generalment rosa, però també el podem trobar de color groc o ataronjat. El calze (5-17) té una mida entre 2,5-6 mm. És tubular en el botó floral, gibós, ovoide i inflat en l'antesi, subbilabiat, amb la boca del tub molt obliqua, concolor o porpra en la part superior i proveït de dents desiguals, les dues superiors triangulars i les tres inferiors més o menys subulades.
La corol·la és dialipètala zigomorfa, és a dir, típicament papilionàcia. Consta de cinc pètals, un de més gran que els altres, anomenat estendard, dos laterals iguals entre si (les ales) i dos sota l'estendard que estan lleugerament units, també iguals entre si, que constitueixen la quilla o carena. És versicolor, ja que pot anar de rosa (més o menys pàl·lid) a intensament porpra o d'un groc pàl·lid a ataronjat. Molt rarament la trobem albina.
L'androceu, que constitueix l'aparell sexual masculí de la flor, consta de 10 estams concretament, filaments i anteres. En aquest cas és un androceu monadelf, és a dir, que tots els estams d'una flor estan soldats pels filaments.
D'altra banda, el gineceu que constitueix l'aparell sexual femení és monocarpel·lar amb dos o tres primordis seminals. Aquest únic carpel forma una cavitat tancada que en seria l'ovari d'estil arquejat.
El fruit d'aquesta planta és un llegum semicircular, comprimit i glabre, amb un enreixat a la superfície i una única llavor. És una beina, un llegum indehiscent, no septat i espitat. És un fruit simple que procedeix d'un gineceu monocarpel·lar i s'obre en dues valves, per la línia de sutura central i també del nervi central.
Taxonomia Sinonímia Aquesta espècie té tres sinònims:
Anthyllis collina Anthyllis leguminosa Vulneraria anthyllis
Subespècies Se'n reconiexen 44 subespècies:
Anthyllis vulneraria subsp. abyssinica Anthyllis vulneraria subsp. ajmasiana Anthyllis vulneraria subsp. alpestris Anthyllis vulneraria subsp. argyrophylla Anthyllis vulneraria subsp. arundana Anthyllis vulneraria subsp. balearica Anthyllis vulneraria subsp. boissieri Anthyllis vulneraria subsp. borealis Anthyllis vulneraria subsp. boscii Anthyllis vulneraria subsp. bulgarica Anthyllis vulneraria subsp. busambarensis Anthyllis vulneraria subsp. carpatica Anthyllis vulneraria subsp. colorata Anthyllis vulneraria subsp. danica Anthyllis vulneraria subsp. dertosensis
Anthyllis vulneraria subsp. fatmae Anthyllis vulneraria subsp. forondae Anthyllis vulneraria subsp. fruticans Anthyllis vulneraria subsp. gandogeri Anthyllis vulneraria subsp. guyotii Anthyllis vulneraria subsp. hispidissima Anthyllis vulneraria subsp. iberica Anthyllis vulneraria subsp. iframensis Anthyllis vulneraria subsp. lapponica Anthyllis vulneraria subsp. maritima Anthyllis vulneraria subsp. matris-filiae Anthyllis vulneraria subsp. maura Anthyllis vulneraria subsp. microcephala Anthyllis vulneraria subsp. multifolia Anthyllis vulneraria subsp. nana
Anthyllis vulneraria subsp. pinidicola Anthyllis vulneraria subsp. polyphylla Anthyllis vulneraria subsp. pseudoarundana Anthyllis vulneraria subsp. pulchella Anthyllis vulneraria subsp. rubriflora Anthyllis vulneraria subsp. saharae Anthyllis vulneraria subsp. subscaposa Anthyllis vulneraria subsp. valesiaca Anthyllis vulneraria subsp. variegata Anthyllis vulneraria subsp. versicolor Anthyllis vulneraria subsp. vitellina Anthyllis vulneraria subsp. vulneraria Anthyllis vulneraria subsp. vulnerarioides Anthyllis vulneraria subsp. weldeniana
D'aquestes subespècies n'hi ha quatre, presents als Països Catalans, que tenen un nom comú reconegut:
Herba capsotera : Anthyllis vulneraria subsp. gandogeri Vulnerària : Anthyllis vulneraria subsp. forondae Vulnerària alpina : Anthyllis vulneraria subsp. vulnerarioides Vulnerària pirinenca : Anthyllis vulneraria subsp. alpestris
Etimologia El nom del gènere Anthyllis deriva del grec Anthos: 'flors' i illos, que vol dir 'borrissol', per indicar l'aparença de les inflorescències, mentre que el nom específic deriva del llatí vulneraria: vulnus = 'ferida', per les propietats curatives d'aquest gènere.
Ecologia miniatura Hàbitat Creix en ambients molt diversos, com indrets molt oberts, matolls, a les vores dels camins i sembrats, riberes i pastures de muntanya.
També la podem trobar en llocs secs i zones pedregoses o rocoses (generalment sobre roca calcària). Pot localitzar-se fins a 3.000 metres d'altitud.
Distribució mundial Es troba en terrenys calcarisPubmed, Base de dades biomèdica de gran part d'Europa, al nord d'Àfrica (països com Algèria, Egipte, Líbia, Etiòpia o el Marroc), sud-oest asiàtic (Iran, Turquia, Armènia i Geòrgia entre altres) i Amèrica del Nord. A Europa la podem trobar en una gran varietat de països: Dinamarca, Finlàndia, Irlanda, Noruega, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Grècia i així podríem enumerar gairebé tots els estats d'Europa.
Distribució al Principat La podem trobar per tota la península Ibèrica. Des del litoral fins als pastissals dels Pirineus i serra Nevada, a 3.000 metres d'altura, representada per estirps diverses en diferents localitats.
Farmacologia
Part utilitzada (droga) Per a fins medicinals interessen les summitats aèries, les inflorescències, i en menor mesura la planta sencera a l'època de floració, seca o fresca. S'ha d'assecar a l'aire lliure sense calor artificial.
Composició química Quant a la composició química, n'apareixen molts principis actius que poden ser utilitzats com a remei contra malalties: SaponinesSaponines Tanins Mucílags Flavonoides: de les parts herbàcies Pigments antociànics: blau, vermell i colorant groc
Usos medicinals Els seus usos tradicionals són per a accelerar la curació de ferides, cremades, úlceres tòrpides, nafres, però també actua sobre talls, contusions i hematomes. Talla una possible hemorràgia i facilita la necessària cicatrització de la ferida. Des d'èpoques antigues s'ha emprat com a remei contra erupcions cutànies, ferides de curació lenta, cremades menors, talls i cops.
Accions farmacològiques i propietats Hemostàtic local, cicatritzant i antisèptic. Popularment es considera depurativa i antiemètica. També té propietats com a laxant, astringent, desinfectant i vulnerària. L'extracte etanòlic s'ha demostrat actiu enfront poliovirus i herpes virusHerpes inhibint la seva activitat.
Altres Aplicacions Decocció: 1-1,5 cullerades grans per 500 ml d'aigua, cal bullir durant 1-2 minuts, deixar reposar durant 5-15 minuts i colar. Pot afegir-se l'aigua al bany o bé aplicada com a compresa a les zones afectades (a vegades s'utilitza la planta fresca i picada). Infusió lleugera: 1-2 cullerades de té per vas d'aigua. Es pren 2 o 3 cops al dia contra l'estrenyiment o es beu com a tònic primaveral. Les inflorescències seques també poder servir com a substitut del te.
Història Amb el nom de vulnerària, aquesta planta no apareix fins al Renaixement, designada als textos de Pinax de Bauhin com Lotto affinis vulneraria pratensis. Si es tracta realment d'alguna de les antílides dels antics, és un assumpte molt difícil de saber. Segons la figura que porta l'edició de Dioscòrides donada per Laguna, en la pàgina 160, es diu que, en efecte, representa la vulnerària.
Cultiu Necessita posicions assolellades i sòl alcalí. Toleren un pH entre 4,8 i 8. Prospera en sòls pobres i és una font d'aliment per a abelles, papallones i erugues.
Aquesta espècie té relació simbiòtica amb diferents bacteris del terra. Aquests bacteris formen nòduls a les arrels i fixen el nitrogen atmosfèric.
Floreix a la primavera a partir del mes d'abril, i als prats d'alta muntanya de juny cap endavant.
Galeria d'imatges Anthyllis vulnerària
Detall de flors i fulles
Subespècies
Notes i referències
Bibliografia Font Quer, Pío. Plantas medicinales: El Dioscórides renovado 2a. edición. Península, 2000. . Castroviejo et al., Flora iberica (1980-2008). CSIC. Madrid. (També disponible on-line)
Enllaços externs
Flors Catalunya Diccionario plantas
Categoria:Plantes medicinals fabòidies Categoria:Loteae