LOperació Garzón o Garzonada fou una operació policial que consistí en la detenció de 45 personesEls nombres varien segons les fonts. En el recompte de 45 detinguts no s'hi inclou Josep Bou, que sí que es computa per exemple per fonts com La Vanguardia del dia 8 de juliol de 1992. Altres fonts com Vilaregut, p. 138 fixen el nombre de detinguts en 60 però segurament inclouen els encausats i els cridats a declarar. vinculades al moviment independentista català per presumpta pertinença a l'organització armada Terra Lliure. En el seu moment i encara ara s'acusà l'operatiu de efectuar detencions indiscriminades i tortures. L'operació, duta a terme principalment entre el 29 de juny i el 14 de juliol de 1992 (encara que amb algunes detencions posteriors, el 25 de setembre i el 8 de desembre d'aquell mateix any), fou dirigida principalment pel titular del jutjat central d'Instrucció núm. 5, Baltasar Garzón.
Fou una operació preparada des de 1990 i que suposà el final efectiu de Terra Lliure, malgrat que aquesta ja havia anunciat la seva dissolució. Es precipità pel temor dels responsables policials de l'Estat Espanyol a un possible atemptat a causa imminència de l'inici dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 de Barcelona.
El 1995, 25 dels detinguts foren jutjats i, d'aquests, 18 foren condemnats per pertinença a l'organització armada. L'eco dels fets, però, s'allargà en el temps a causa de les denúncies de tortures de 17 dels detinguts. Arran d'aquestes denúncies, s'engegà un procés judicial que acabà al Tribunal Europeu dels Drets Humans el 2004 i que condemnà l'Estat Espanyol per haver-se negat a investigar les denúncies de tortures.
Antecedents miniatura|Pintada de suport a Terra Lliure Malgrat que Terra Lliure ja havia anunciat la seva intenció d'abandonar les armes el juliol del 1991,Terra Lliure. Punt Final 1:01:30 grups que no estaven d'acord amb la decisió continuaren actuant i feren almanco deu atemptats des de la declaració, entre ells un atemptat el dia 25 de maig del 1992 contra les oficines de l'INEM que causà setze ferits.
L'operació es preparava des de feia dos anys i tenia per objectiu anul·lar totalment la capacitat operativa de la banda abans dels Jocs Olímpics. El motiu de les detencions sembla la por de l'Estat Espanyol a alguna acció durant els Jocs Olímpics de Barcelona'92, que algunes fonts apunten que podria ser el segrest d'alguna personalitat. El ministre d'Interior José Luis Corcuera digué, referint-se a Terra Lliure:
L'activitat d'un infiltrat a la banda fou la principal font d'informació que permeté desmantellar l'organització armada. Aquest talp, anomenat Josep Maria Aloy,També escrit Aloi Chema, suposadament hauria proporcionat la informació als cossos i forces de seguretat de l'estat que els permeté desenvolupar l'operació.Doble Joc Aloy va rebre formació i ajut tècnic de Mikel Lejarza (àlies Lobo), l'agent que ja s'havia infiltrat a l'organització armada ETA. En cap dels judicis celebrats en contra dels militants de Terra Lliure es va fer referència a l'infiltrat, cosa que va fer sospitar d'ell a la resta de detinguts. Garzón confirmà l'existència d'aquest talp al seu llibre autobiogràfic Un mundo sin miedo.
Les detencions van aturar les converses existents de l'organització armada amb l'Estat.
Detencions Les detencions tengueren lloc a diversos punts de Catalunya i del País Valencià. També foren registrades les seus del Moviment de Defensa de la Terra a Barcelona i de la revista El Temps a València.Vilaregut, p. 138 En l'últim moment, s'avortaren registres a la seu d'Òmnium Cultural i a diverses seus d'Esquerra Republicana de Catalunya.Operació Garzón contra l'independenstisme català 10:20
Trenta dels detinguts ho varen ésser en dates prèvies a l'inici dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 i els altres vuit ho foren amb posterioritat a la cloenda dels Jocs. Les detencions afectaren membres actius de l'organització armada però també periodistes del diari El Punt (Eduard López) o El Temps (Oriol Malló), d'organitzacions polítiques com Moviment de Defensa de la Terra, Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, Esquerra Republicana de Catalunya (Carles Buenaventura,De vegades, també escrit Bonaventura. Salvador Soutullo, Jordi Vera),Jaume Oliveras també milità a ERC, però ho feu amb posterioritat als fets, després de la seva condemna, pas per la presó i posterior indult. el Partit Comunista de Catalunya (Oriol Martí) o al grup ecologista Alternativa Verda (Guillem de Pallejà). També fou detingut l'alcalde de Ribera d'Urgellet, Antoni Capdevila.
Del total de detinguts, sis foren detinguts a localitats del País Valencià; la resta, ho foren a Catalunya. Es registraren detencions a Girona, Banyoles, Sant Cugat del Vallès, Barcelona, Tarragona, Benicarló i València. Aquesta és la llista dels detinguts:
En la primera fase foren detingudes 38 persones:39 comptant Josep Bou. miniatura|Jaume Oliveras 29 de juny: Josep Musté, Ferran Ruiz, Jordi Bardina, David Martínez, Esteve Comellas, Teresa Mas (alliberada posteriorment) i Joan Rocamora. 1 de juliol: Jaume Oliveras, Vicent Conca, Ramon López i Josep Maria Granja. 2 de juliol: Francesc Xavier Tolosana. 4 de juliol: Marcel Dalmau, Carme Turró (alliberada posteriorment) i Dolors Bellés (alliberada posteriorment). 6 de juliol: Antoni Infante, Eduard Lòpez, Francesc Puy, Ramon Piqué, Eduard Pomar, Artur Escútia, Vicent Coll i Josep Poveda. 7 de juliol: Oriol Martí, Carles Buenaventura, Josep Bou, Xavier Ros, Xavier Puigdemont, Xavier Alemany, Oriol Malló, Joan Durà, Guillem de Pallejà, Andreu Cabot i Oriol Montserrat. 9 de juliol: Jordi Manyé, Marc Vila i Enric Cot. 14 de juliol: Geroni Salvador i Àngel Pitarch.
La segona fase es desenvolupà el 25 de setembre del 1992 i en ella, es detingué a Miquel Casals, Lluís Quintana i Antoni Capdevila.
La tercera fase de l'operació es desenvolupà el 8 de desembre de 1992 i s'hi detingueren Jordi Vera, Salvador Soutullo, Agustí Cerdà i Gustau Navarro. Aquesta segona fase fou ordenada pel magistrat Carlos Bueren.
A part d'aquests detinguts, altres persones foren encausades i hagueren de declarar, entre d'altres Carles Benítez, Carles Castellanos, Carme Porta, Narcís Sellas i Alfred Ferrer. Alguns dels detinguts ho foren arran de les delacions de dos dels seus companys, Granja i Tolosana. Disset dels detinguts varen ingressar a la presó i un any després, 14 dels detinguts romanien en presó preventiva a l'espera del judici. El llavors ministre de l'interior del Govern espanyol José Luis Corcuera va donar l'organització per pràcticament desarticulada el 8 de juliol d'aquell any.
Reaccions Les reaccions a les detencions foren diverses. S'hi mostraren favorables mitjans de comunicació i partits que impulsaren els Jocs Olímpics:
En canvi, aquestes foren criticades des d'altres sectors de la societat catalana i espanyola, bàsicament per esser poc selectives, per actuar contra una organització que ja havia anunciat la seva intenció de deixar les armes i per les tortures a les quals varen esser sotmesos els detinguts. En aquest sentit, diverses personalitats varen criticar l'operació en el fons o en la forma:
Els fets també suscitaren mostres de solidaritat entre diversos sectors de la societat catalana: el 10 de juliol es feu un acte a la Casa de Cultura de Girona. L'11, una manifestació a Girona. El 12 de juliol, una concentració a Banyoles, el 15, un acte al Palau de la MúsicaOperació Garzón contra l'independenstisme català 27:01 i el 29 de juliol, un concert de rock a Girona sota el lema Catalunya vol viure en llibertat, al que assistiren més de 10.000 persones. La Junta de Portaveus del Parlament de Catalunya el 14 de juliol la convocatòria d'un ple extraordinari o d'una declaració pública de protesta per les detencions de l'operació. Des de la societat civil catalana també s'engegà una campanya d'enviament de telegrames que demanaven l'alliberament immediat dels detinguts.
El 10 de juliol de 1992, al programa de ràdio de Catalunya Ràdio L'Orquestra es va parlar de les presumptes tortures de l'Operació Garzón, que havien estat ignorades per la majoria de mitjans de comunicació, excepte el Punt Diari i el Temps. En la tertúlia es va comparar l'actuació del govern amb la repressió franquista, i es va utilitzar el terme sociates. Un membre del consell d'administració de la CCRTV proposat pel PSC, va demanar el tancament del programa, i amb el vistiplau del govern de CiU, es va fer de forma fulminant.
Anys més tard
Judici i condemna miniatura|Edifici de l'Audiència Nacional 25 dels detinguts foren duts a judici, que s'inicià el 3 d'abril del 1995.Malgrat que La Vanguardia parla de 25 jutjats, el 9 de gener de 1995, el 25 d'abril i l'11 de juliol del mateix any, ja parla de 24. La xifra de 24 també apareix a El País del dia 11 de juliol. Se celebrà a la secció tercera de la sala del Penal de l'Audiència Nacional, que presidia Francisco Castro Meije. Els processats foren Josep Musté, Jaume Oliveras, David Martínez, Esteve Comellas, Jordi Bardina, Joan Antoni Rocamora, Francesc Puy, Ferran Ruiz, Josep Maria Granja, Francesc Tolosana, Marcel Dalmau, Xavier Ros, Xavier Puigdemont, Vicent Coll, Àngel Pitarch, Geroni Salvador, Josep Poveda, Ramón Piqué, Eduard López, Eduard Pomar, Artur Escútia, Vicenç Conca, Ramon López, Miquel Casals i Antoni Capdevila.
Els càrrecs que se'ls imputaven foren associació a banda armada, tinença d'armes, tinença d'explosius, terrorisme i dipòsit de municions d'armes de guerra. Al judici, el fiscal demanà l'indult, total o parcial, per a la majoria dels acusats. 18 dels implicats foren condemnats després del judici, en una sentència que es feu pública el juliol del 1995. Els absolts foren Ramon López, Vicent Conca, Eduard Pomar, Eduard López, Josep Poveda i Artur Escútia.
El 1996, Musté i Rocamora, els darrers condemnats que quedaven a la presó, foren alliberats gràcies a un indult concedit pel Govern espanyol. L'indult fou una de les primeres decisions que prengué el gabinet de José Maria Aznar. Afectà 15 persones i es publicà al BOE del 8 d'agost de 1996.L'acord del Consell de Ministres és del 28 de juny de 1996. S'havia començat a tramitar per l'anterior govern de Felipe González i no s'havia culminat a causa d'un error burocràtic.
Denúncies de tortures Durant les primeres detencions, 17 detinguts denunciaren tortures per part de la Guàrdia Civil. La forense Leonor de Guevara no reconegué tortures però detallà diverses lesions en l'informe de reconeixement dels detinguts. Les presumptes tortures es troben detallades en un dossier de 330 pàgines que els encausats van elaborar i fer arribar al responsable d'Amnistia Internacional per a l'Estat espanyol, Sr. David Braham, amb seu a Londres. Els forenses de l'Audiència Nacional adduïren que els traumatismes es devien a cops fortuïts o autolesions i que les lesions no es corresponien amb les lesions típiques dels maltractaments. Per aquest motiu, el jutge Baltasar Garzón va decidir no ordenar la investigació de les denúncies. Un dels relats de les tortures explica:
Les denúncies per tortures presentades pels detinguts foren arxivades. La Guàrdia Civil i el govern sempre negaren aquests fets:
Dos dels detinguts, Carles Buenaventura i Jaume Oliveras, declararen davant la Guàrdia Civil que tenien instruccions internes de l'organització per denunciar maltractaments.
Procés per les tortures L'octubre del mateix any, quinze dels detinguts iniciaren un procés legal per denunciar aquests fets. La denúncia anava dirigida contra el llavors ministre de l'Interior José Luis Corcuera, el cap de la Guàrdia Civil Luis Roldán i el magistrat Baltasar Garzón, per impedir una investigació sobre les denúncies de tortures. Els demandants foren David Martínez, Esteve Comellas, Jordi Bardina, Eduard Pomar, Eduard Lopez, Josep Poveda, Joan Rocamora, Jaume Oliveras, Xavier Ros, Carles Buenaventura, Guillem De Pallejà, Xavier Alemany, Josep Musté, Ramón López i Marcel Dalmau.