Qubbet al-Hawa () és una necròpolis situada a uns 1000 k al sud d'El Caire, en un turó a la riba oest del Nil, enfront de la ciutat moderna d'Assuan. Es coneix des del i el 1885 s'hi van fer els primers treballs de neteja que van deixar a la vista diverses tombes tallades a la roca que daten principalment de l'Imperi Antic i de l'Imperi Mitjà. Qubbet al-Hawa era el turó més alt d'aquella zona i s'hi van enterrar governadors i nobles d'Elefantina, que era la província més al sud d'Egipte en l'època faraònica, des d'on sortien les expedicions militars cap a l'Àfrica oriental i es controlava el comerç en aquells territoris. Més tard hi va haver un monestir copte que es va establir aprofitant algunes de les tombes de la necròpolis.

Les primeres excavacions que van fer-se a Qubbet al-Hawa no es van fer de manera metòdica ni amb les tècniques actuals de l'arqueologia i els objectes que s'hi van trobar no disposen d'una fitxa informativa adequada i es troben dispersats en museus de diferents països. Un grup de recerca de la Universitat de Jaén ha estat treballant-hi des del 2008, amb excavacions fetes per equips pluridisciplinaris, en què han participat, a més d'egiptòlegs i arqueòlegs, antropòlegs, geòlegs, topògrafs, arquitectes, epigrafistes, arqueozoòlegs, carpòlegs, antracòlegs, conservadors, restauradors, etc.).

De la necròpolis de Qubbet el-Hawa, se'n coneixen uns 2 km, però s'ha estimat que això podria ser només d'un 10 a un 15 per cent de la seva superfície. Des de 2008 fins a 2025 se'n coneix una seqüència arqueològica que abasta des de la VI Dinastia fins a l'edat mitjana. En el s'hi va establir una comunitat religiosa cristiana; al principi van ocupar tombes egípcies, però més endavant van construir una església i un monestir. L'església va fer-se semiexcavada en el turó, tot aprofitant una part dels espais d'enterrament de l'època faraònica. El monestir, en canvi, va construir-se en el cim del turó, amb tova i pedra i les seves restes són visibles, però no ha estat tan estudiat com les tombes de la necròpolis.

Les inscripcions trobades en les tombes excavades han permès ampliar notablement el coneixement que es tenia de la història d'Egipte i de les relacions de l'imperi faraònic amb altres grups humans. N'és un exemple la inscripció trobada a la tomba del governador Herjuf, del 2.200 aC, que descriu els viatges que va fer al centre d'Àfrica. S'hi narra que, en un dels seus viatges, Herjuf va dur un pigmeu; possiblement sigui la primera menció històrica coneguda d'aquella ètnia. També s'ha pogut determinar que en aquella regió hi havia un a gran varietat ètnica, on les poblacions de tipus mediterrani del nord d'Egipte devien fusionar-se amb grups negroides i amb els que vivien en el deserts al voltant d'aquella regió.

Referències

Categoria:Alt Egipte Categoria:Necròpolis de l'antic Egipte Categoria:Patrimoni de la Humanitat a Egipte Categoria:Assuan Categoria:Jaciments arqueològics d'Egipte