miniatura|Pomada de lanolina Una pomada en farmàcia és una forma farmacèutica, un preparat estable semisòlid (a 25 °C) destinat a l'ús extern o tòpic, per un o més d'un principi actiu i per excipients amb característiques lipòfiles o hidròfiles. Generalment té una base greixosa o emulsionada, destinada a aplicar-se sobre la pell o les mucoses amb finalitat terapèutica, protectora o cosmètica. En la farmàcia moderna, el terme s’utilitza sovint com a sinònim d'ungüent, tot i que en alguns contextos tècnics es distingeix entre pomades, cremes i gels segons la composició de la base i el seu comportament físic.

Està constituïda per una mescla de greixos que pot portar algun producte actiu i que s'aplica en el tractament local d'algunes malalties de la pell. És una substància homogènia, viscosa, semilíquida comunament amb un 80% de li i un 20% d'aigua amb gran viscositat. Es fan servir com emol·lients o per l'aplicació d'ingredients actius amb propòsit protector terapèutic o profilàctic. http://www.termcat.cat/ca/Cercaterm

Característiques |miniatura|Pomada Meravellosa de la Creu Roja Ungüent. Envàs de metall amb tapa (Principis de s. XX) de la col·lecció permanent del Museu de l'Objecte. Les pomades es classifiquen en: epidèrmiques, endodèrmiques i hipodèrmiques d'acord amb el seu grau de penetració i l'excipient utilitzat. Les epidèrmiques penetren superficialment en la pell i els excipients usats són la vaselina i l'oli mineral. Les endodèrmiques actuen més profundament i l'excipient és oli vegetal. Les hipodèrmiques són absorbides i poden desencadenar un efecte sistèmic i l'excipient és la lanolina.

Han de ser plàstiques i termoreversibles, és a dir passar per la pell a través d'un massatge i amb l'augment de temperatura, quedaran menys viscoses perquè el principi actiu surti de la pomada i vagi al lloc aplicat.

Les pomades són preparacions semisòlides homogènies que contenen un o més principis actius dispersos o dissolts en una base adequada. Aquesta base pot ser predominantment greixosa, una emulsió o una base hidrofílica.

S’utilitzen per exercir una acció local (antiinflamatòria, antimicrobiana, analgèsica, emol·lient), afavorir la penetració cutània d’un fàrmac o protegir la pell irritada.

Etimologia |miniatura|220x220px|Tub de pomada per als ulls El mot pomada és comú a diverses llengües romàniques mediterrànies: català (pomada), occità (pomada), italià (pomata), francès (pommade) i castellà (pomada). Totes aquestes formes deriven del mot romànic per a «poma» (català poma, italià pomo, francès antic pomme), perquè les primeres pomades eren preparats aromatitzats amb poma o elaborats amb polpa de poma.

En català, la formació poma → pomada és morfològicament transparent i segueix el patró derivatiu amb el sufix -ada. El castellà pomada no és una evolució patrimonial de manzana, sinó un manlleu romànic, probablement a través del francès o de la tradició farmacèutica mediterrània.

Comparació romànica Llengua Forma Origen morfològic Comentari Català pomada poma + -ada Derivació patrimonial transparent Occità pomada poma + -ada Identitat formal amb el català Italià pomata pomo + -ata Documentada des del s. XV Francès pommade préstec de l’italià Adaptació fonètica francesa Castellà pomada manlleu romànic No deriva de *manzana*

Farmàcia medieval catalana En la medicina i la farmàcia medievals de l’àmbit catalano-occità, es feien servir diverses preparacions semisòlides i pastoses: ungüents, electuaris, emplastres i preparats aromatitzats amb fruites i espècies. La tradició galènica, molt present a la Corona d’Aragó, utilitzava olis, greixos, ceres i polpes de fruita com a base per a preparats medicinals.

Autors vinculats a aquest entorn, com Arnau de Vilanova, descriuen en llatí receptes que combinen olis, greixos, herbes medicinals i substàncies aromàtiques. En el Regimen sanitatis ad regem Aragonum, Arnau recomana preparats pastosos i ungüents per a usos terapèutics diversos.

Cites d’Arnau de Vilanova Les obres d’Arnau són en llatí, però contenen descripcions de preparats semisòlids que encaixen amb el concepte de pomada. Per exemple:

«Unguentum fiat ex oleo et cera cum pomis odoriferis ad confortandum cutem.»* («Que es faci un ungüent amb oli i cera amb pomes oloroses per confortar la pell.»)

I en un altre passatge:

«Electuaria mollia ex fructibus dulcibus et oleis temperatis.»* («Electuaris tous fets amb fruits dolços i olis temperats.»)

Aquestes cites mostren l’ús de fruites —incloent la poma— en preparats semisòlids, antecedent directe del concepte romànic de pomada.

Classificació farmacèutica En la farmàcia moderna, les pomades es classifiquen segons la naturalesa de la base: Pomades hidrofòbiques: bases greixoses (vaselina, parafines, olis minerals o vegetals) amb poca capacitat d’incorporar aigua. Pomades absorbents: bases greixoses que poden incorporar aigua formant emulsions aigua-en-oli. Pomades hidrofíliques: bases solubles o dispersables en aigua, menys oclusives.

Ús mèdic i cosmètic Les pomades s’utilitzen en dermatologia (corticoides tòpics, antifúngics, antibiòtics), reumatologia (antiinflamatoris tòpics), pediatria (protecció del bolquer) i cosmètica (bàlsams labials, preparats hidratants).

Ungüent

El terme ungüent prové del llatí unguentum participi de 'unguere' que significa ungir.Breve Diccionario Etimológico de la Lengua Española; Autor: Guido Gómez de Silva

Els ungüents es fan servir sobre diverses parts del cos entre elles la pell, i la membrana mucosa de l'ull, vagina, anus, i nas.

Bases dels ungüents El vehicle d'un ungüent es coneix com la base de l'ungüent. Escollir una base depèn de la indicació clínica de l'ungüent. Les diferents bases dels ungüents són:

Base hidrocarbonada, per exemple la parafina Bases d'absorció, per exemple. cera d'abella Bases solubles en aigua, per exemple macrogels 200, 300, 400 Bases emulsificants, per exemple cetrimida Olis vegetals, per exemple. oli d'oliva, oli de coco, oli de sèsam, oli d'ametlla i oli de cacauet.

Els medicament es dispersen en la base, i més tard es divideixen després que el medicament penetri en les cèl·lules vives de la pell.

Mètodes de preparació d'ungüents Trituració: els medicaments insolubles es trituren finament. Fusió: els ingredients es fonen junts en ordre descendent del seu punt de fusió.

Referències

Bibliografia McKenzie, A.W. y Wilkinson, D.S. Topical therapy en Rook. Recent advances in Dermatology 4. Churchill-Livingstone ed. Londres. 1.977

Enllaços externs

Categoria:Formes farmacèutiques