El Regne Unit (en anglès: United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland), és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa. El Regne Unit està integrat, geogràficament, per l'illa de la Gran Bretanya, una secció del nord de l'illa d'Irlanda i altres illes més petites. Irlanda del Nord és l'única regió (a més a més de Gibraltar) del Regne Unit amb frontera terrestre, que comparteix amb la República d'Irlanda. A més d'aquesta frontera, el Regne Unit està envoltat per l'oceà Atlàntic, el mar del Nord, el canal de la Mànega i el mar d'Irlanda.
El Regne Unit és una unió política de quatre nacions que el constitueixen:Countries within a country 10 Downing Street. Government of the United Kingdom Anglaterra, Irlanda del Nord, Escòcia i Gal·les. El Regne Unit és una monarquia constitucional organitzada com a democràcia parlamentària, la seu del govern de la qual és la ciutat de Londres, i el cap d'Estat de la qual és el rei Carles III. Les dependències de la Corona –les illes del Canal i l'illa de Man– no són part de la Unió, però estan federats al Regne Unit. El Regne Unit també té jurisdicció sobre 14 territoris d'ultramar, que inclouen Gibraltar i les Illes Malvines. Les dependències de la corona pertanyen a les Illes Britàniques però no són part del Regne Unit. Com a monarquia constitucional, el Regne Unit està relacionat políticament amb altres 15 Reialmes de la Commonwealth amb els quals comparteix el monarca, el rei Carles III com a cap d'estat.
El Regne Unit és un país desenvolupat, amb el cinquè producte interior brut nominal més gran del món. Fou la potència internacional més important durant el i les primeres dècades del , però els costos econòmics de les dues guerres mundials i la desaparició de l'Imperi van fer disminuir el seu paper en els afers mundials. El Regne Unit té un seient permanent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, i és membre del G8, l'OTAN, l'OMC i la Unió Europea. El juny del 2016, però, el Regne Unit va votar deixar la UE, en el referèndum convocat per David Cameron, sobre la seva permanència a la Unió Europea. I el març del 2017 el govern del Regne Unit notifica oficialment a la Unió Europea la seva sortida, a través de la invocació de l'Article 50 del Tractat de la Unió Europea.
Toponímia El nom oficial del Regne Unit fa referència a la Unió política dels països que el constitueixen: Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord. Tot i que tots quatre havien estat governats pel mateix monarca molts segles abans, la unió política dels regnes es va completar progressivament. Gal·les va ser annexat a Anglaterra per mitjà de les Lleis de les Actes de Gal·les (1535-1542). Amb l'ascensió del rei escocès Jaume VI el 1603, Escòcia i Anglaterra (Gal·les inclosa) van formar una unió personal, però no pas política, la qual es faria realitat el 1707 amb les Actes de la Unió, formant així el Regne de la Gran Bretanya. L'Acta de 1800 va unir políticament Irlanda amb el Regne de la Gran Bretanya a partir del 1801, amb la qual cosa va néixer el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda. En independitzar-se la República d'Irlanda, el 1927 el nom oficial de la Unió va ser canviat a l'actual Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.
El nom conegut més antic de les illes britàniques prové dels escrits de l'antiga Grècia. Tot i que s'han perdut els texts originals, alguns fragments van ser referits o parafrasejats per autors posteriors. Algunes seccions del Periple Massaliota un llibre per als mercaders que descrivia les rutes marítimes del van ser utilitzades en la traducció en els escrits de Ruf Fest Aviè al voltant del 400 dC. Ierne (Insula sacra, l'"illa sagrada", segons la interpretació dels grecs), fou el nombre donat a "Irlanda", habitada per la raça dels "hiberni" (gens hiernorum); mentre que insula Albionum, ("illa dels albions"), fou el nom donat a la Gran Bretanya. Moltes fonts del 150 aC al 70 dC inclouen fragments de les memòries dels viatges del grec Piteas al voltant del 320 aC, també va fer ús dels terms "Albion" i "Ierne".s:1911 Encyclopædia Britannica/Albion|Albion. Encyclopædia Britannica. 1911
El terme "Bretanya" es deriva del llatí Britannia o Brittānia, usat pels romans d'ençà del per referir-se a les illes Britàniques. Després de la conquesta romana del 43 dC, el terme feia referència a la província romana que només incloïa els territoris d'Anglaterra i Gal·les. Per això, el terme Britannia va començar a referir-se exclusivament a l'illa de la Gran Bretanya, que abans es coneixia com a Albion. Tot i que l'ortografia alternativa Britania, amb una sola t era secundària, el seu ús va començar des de l'època romana. El terme llatí de Britannia al seu torn es deriva dels escrits del grec antic Piteas, al voltant del 320 aC, el qual va descriure nombroses illes del nord de l'Atlàntic incloent-hi Tule (probablement Islàndia). Piteas va descriure Tule, com la regió més septentrional de Πρεττανικη (Prettanike) o Βρεττανίαι (Brettaniai), el grup d'illes al nord-oest d'Europa.H.J. Mette, Pytheas von Massalia. Berlin: De Gruyter, 1952, fragment 14 Diodor de Sicília, durant el , va introduir la forma Πρεττανια Prettania i Estrabó va presentar la variant Βρεττανία Brettania. Marcià d'Heraclea, en el seu escrit Periplus maris exteri descriu αἱ Πρεττανικαὶ νῆσοι, "les illes Britàniques". Esteve de Bizanci defineix Ἀλβίων Albion com a νῆσος Πρεττανική, Μαρκιανὸς ἐν περίπλῳ αὐτῆς. τὸ ἐθνικὸν Ἀλβιώνιος, "l'illa Britànica segons Marcià i el seu periple; el poble albió. Els pobles d'aquestes illes de Prettanike eren coneguts com els Πρεττανοι, Priteni o Pretani. Aquests noms deriven d'un nom que probablement va arribar a orelles de Piteus per mitjà dels gals.Encyclopedia of the Celts: Pretani
Geografia física
miniatura|esquerra|El Tàmesi creua la ciutat de Londres miniatura|esquerra|Ben Nevis, el punt més alt del Regne Unit El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord està integrat, geogràficament per l'illa de la Gran Bretanya (que inclou la major part d'Anglaterra, Escòcia i Gal·les) i per la porció nord-oriental de l'illa d'Irlanda (Irlanda del Nord) a més de moltes illes més petites (entre elles Wight, Sorlingues, Hèbrides, Orcades, Shetland –vegeu Llista d'illes del Regne Unit)–. El territori insular més gran es troba entre les latituds 49 ° i 59 ° N (les illes Shetland, tanmateix, arriben a prop del 61 ° N), i entre les longituds 8 ° W i 2 ° E. L'Observatori Reial de Greenwich a prop de Londres, és el punt de definició del meridià homònim –el meridià zero o el primer meridià–. El Regne Unit és situat entre l'oceà Atlàntic i el mar del Nord, a 35 km de la costa nord-occidental de França, del qual està separat pel canal de la Mànega. Irlanda del Nord té una frontera terrestre –l'única frontera terrestre de la Unió– de 360 km amb la República d'Irlanda. El túnel del canal en l'actualitat uneix el Regne Unit i França per sota el canal de la Mànega. L'illa de la Gran Bretanya té una longitud de nord a sud de 1.100 km i d'est a oest de 500 km aproximadament. La superfície total del Regne Unit és de 245.000 quilòmetres quadrats.
El relleu de la Gran Bretanya és molt variat. En general, es divideix en dues parts, separats per una línia imaginària entre la desembocadura de l'Exe fins a la del Tyne, de sud-oest a est. Per sobre d'aquesta línia el terreny és muntanyós, constituït per massissos antics de roques dures separats per planes. En aquesta regió es troben els Highlands d'Escòcia, formats pels Northern Highlands i els Grampians. També s'hi troben els Penins i les muntanyes de Gal·les i de Cornualla. Per sota d'aquesta línia el territori està format per una conca sedimentària de materials tous. Els afloraments dels materials durs han produït la formació d'un relleu de "cuestas" Les costes de l'illa són molt variades: hi ha costes de planes al·luvials i aiguamolls, d'altres marcades per penya-segats, d'altres rocalloses, d'altres amb badies arenoses, així com d'altres retallades per firths.
La xarxa hidrogràfica del Regne Unit és extensa. Els rius més extensos del vessant occidental de la Gran Bretanya són el Severn i el Clyde; els més extensos del vessant oriental són el Tàmesi, l'Ouse, el Trent, el Tyne, el Tees, el Tweed, el Forth i el Tay. D'altra banda, a Irlanda del Nord el riu principal és el Lough Neagh.
Política i govern Estructura de govern El Regne Unit és una monarquia constitucional en què el poder executiu és presidit en representació del monarca pel primer ministre i els altres membres del gabinet. El gabinet, que inclou el primer ministre, i els altres ministres conformen El Govern de Sa Majestat. Els ministres provenen del Parlament, el cos legislatiu, considerat com a organisme "suprem" (és a dir, que pot legislar de qualsevol tema i no està limitat per les decisions dels seus predecessors). El Regne Unit és un dels pocs estats del món en l'actualitat que no tenen cap constitució codificada, sinó que és regulat per les tradicions i les diverses i separades lleis constitucionals.
miniatura|esquerra|El Parlament del Regne Unit. Encara que el monarca és el cap d'estat i teòricament té tot el poder executiu, el primer ministre és el cap de govern. Els ministres, tanmateix, no han de provenir del parlament legalment; és un costum recent. El sistema britànic de govern ha estat emulat arreu del món –un legat del passat colonial de l'Imperi Britànic– principalment als estats que pertanyen al Reialme de la Commonwealth. El Membre del Parlament (MP) que dirigeix la majoria de la Cambra dels Comuns és designat primer ministre; usualment el líder del partit o coalició amb més representació. La primera ministra actual és Liz Truss, del Partit Conservador, que substituí a Boris Johnson el 6 de setembre de 2022.
Al Regne Unit, el monarca té poders executius extensos, però, teòrics, atès que el seu paper és principalment, però no exclusivament, cerimonial. El monarca és part integral del Parlament (com la "Corona al Parlament") i teòricament dona l'autorització al Parlament per a reunir-se i per legislar. Una Acta del Parlament no es converteix en llei si no és signada pel monarca (acció coneguda com l'Aprovació Reial), encara que cap monarca no ha refusat les actes aprovades pel Parlament des dels temps de la reina Anna, el 1708. Per signar la llei el monarca utilitza la fórmula "Le Roi/La Reine le veut" (en francès: El Rei/La Reina ho vol). Encara que s'ha proposat l'abolició de la monarquia, la seva popularitat encara és alta. El suport al sistema republicà fluctua entre el 15 i el 25% de la població, amb un 10% d'indiferents. El monarca actual és Carles III, qui va pujar automàticament al tron amb la mort de la seva mare, la reina Elisabeth II el 8 de setembre del 2022, i fou coronat formalment el 10 de setembre del 2022. miniatura|Sa Majestat Carles III. El Parlament és la legislatura nacional del Regne Unit. Té l'autoritat legislativa màxima del Regne Unit, d'acord amb la doctrina de sobirania parlamentària (doctrina que ha entrat en conflicte amb l'entrada del Regne Unit a la Unió Europea). És un cos legislatiu bicameral, conformat per la Cambra dels Comuns, els membres de la qual són elegits per sufragi universal, i la Cambra dels Lords, els membres de la qual hi són designats. La Cambra dels Comuns és la secció més poderosa del Parlament; consisteix en 646 membres electes per representació directa per cadascuna de les circumscripcions en què està dividit l'Estat basant-se en la població. La Cambra dels Lords té 724 membres (aquest nombre no és fix), i inclou pars hereditaris, pars vitalicis i bisbes de l'Església d'Anglaterra.