El papa Alexandre VI; nascut Roderic Llançol i de Borja; epítet: Valentinus ("El Valencià");Vegeu la inscripció a la moneda de 5 ducats :File:Roma, alessandro VI, 5 ducati, 1492-1503.jpg "Alexander VI Pontifex Maximus Borgia Valentinus" ("El Valencià", el seu epítet indicant el seu naixement a Xàtiva, al Regne de València vers 1431 – 18 d'agost de 1503) va ser el 214è Papa de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des de l'11 d'agost de 1492 fins a la seva mort el 1503.
Nascut a la prominent família Borja a Xàtiva (a l'actual comarca de la Costera), al Regne de València, era conegut com a Roderic de Borja, i se'l coneix comunament per la forma italianitzada com a Rodrigo Borja. Va estudiar dret a la Universitat de Bolonya. Va ser ordenat diaca i nomenat cardenal el 1456 després de l'elecció del seu oncle com a papa Calixt III, i un any més tard va esdevenir vicecanceller de l'Església Catòlica. Va servir a la Cúria Pontifícia sota els quatre papes següents, adquirint una influència i riquesa significatives en el procés. El 1492, Rodrigo va ser elegit papa, prenent el nom d'Alexandre VI.
Les butlles papals d'Alexandre de 1493 van confirmar o reconfirmar els drets de la corona espanyola al Nou Món després de les troballes de Cristòfor Colom el 1492. Durant la segona guerra italiana, Alexandre VI va donar suport al seu fill Cèsar Borja com a condottiero del rei francès. L'objectiu de la seva política exterior era obtenir les condicions més avantatjoses per a la seva família.Weckman-Muñoz, Luis."The Alexandrine Bulls of 1493" in First Images of America: The Impact of the New World on the Old. Edited by Fredi Chiappelli. Berkeley and Los Angeles: University of California Press 1976, p. 201–210.Batllori, Miguel, S.J. "The Papal Division of the World and its Consequences" in First Images of America: The Impact of the New World on the Old. Edited by Fredi Chiappelli. p. 211–220.
Alexandre és un dels papes renaixentistes més controvertits , en part perquè va reconèixer haver tingut diversos fills amb les seves amants, entre ells els famosos Cèsar i Lucrècia Borja. Com a resultat, el seu cognom valencià italianitzat, Borgia, es va convertir en sinònim de llibertinatge i nepotisme, que tradicionalment es consideren característics del seu pontificat. Tanmateix, dos dels successors d'Alexandre, Sixt V i Urbà VIII, el van descriure com un dels papes més importants després de Sant Pere,Michael Mallett, The Borgias, 1981. p. 9. potser perquè, com escriu l'historiador Franco Cardini a Avvenire,"El papa Borja va ser sens dubte un home del seu temps, amb tot el pes moral que això pot comportar: i un pecador tant com es vulgui. Però també va ser un papa extraordinari: va iniciar la reforma dels ordes religiosos, demostrant que havia entès els mals de l'Església de l'època (els que haurien portat a la revolta de Luter); va resoldre la disputa hispanoportuguesa després del descobriment del Nou Món, imposant-se per una versió equilibrada del problema. Va ser un estadista astut que, reorganitzant l'administració, les finances i la institució dels Estats Pontificis i posant fi a molts abusos, va donar un impuls expert i enèrgic als estudis de dret canònic, necessaris per a la reorganització de la jerarquia; va ser pacient fins i tot davant dels atacs de Girolamo Savonarola, que de fet va ser víctima de l'odi de les faccions florentines més i més que no pas de la seva voluntat".
Biografia Naixement i família Roderic de Borja va néixer cap al 1431 (algunes fonts indiquen l'1 de gener de 1431) a la ciutat de Xàtiva, prop de València. Va rebre el nom del seu avi patern, Roderic Gil de Borja i Fennolet. Els seus pares eren Jofré Llançol i Escrivà (mort abans del 24 de març de 1437) i la seva esposa aragonesa i cosina llunyana Isabel de Borja y Cavanilles, germana del futur papa Calixt III (morta el 19 d'octubre de 1468), filla de Juan Domingo de Borja i Doncel. Tenia un germà petit, Pere. El seu cognom s'escriu Llançol en valencià i Lanzol en castellà. Roderic va adoptar el cognom de la seva mare, Borja, el 1455 després de l'ascens al papat de l'oncle matern Alonso de Borja (italianitzat a Alfons Borja) com a Calixt III.Catherine B. Avery, 1972, The New Century Italian Renaissance Encyclopedia, Appleton-Century-Crofts, p. 189. El seu cosí i nebot de Calixt Lluís Joan del Milà i Borja esdevingué cardenal.
Gerard Noel escriu que el pare de Roderic era Jofré de Borja i Escrivà, cosa que converteix Roderic en un Borja per part de mare i pare. Tanmateix, se sabia que Cèsar, Lucrècia i Jofre eren de llinatge patern de Llançol. G. J. Meyer suggereix que Roderic probablement hauria estat oncle (d'una membre femenina compartida de la família) dels fills, i atribueix la confusió als intents de connectar Roderic com el pare de Joan, Cèsar, Lucrècia i Jofré, que es deien Llançol i Borja.
Aparença i personalitat Peter de Roo fa un resum afalagador de les descripcions contemporànies d'Alexandre, i el relaciona amb "de complexió mitjana, amb ulls foscos i llavis lleugerament carnosos, de salut robusta"; més tard, informa que "el seu aspecte [es va declarar] venerable i molt més august que una aparença humana ordinària", i que estava "tan familiaritzat amb les Sagrades Escriptures, que els seus discursos eren força brillants amb textos ben escollits dels Llibres Sagrats".
Educació i carrera eclesiàstica (1431-1484) La carrera de Roderic de Borja a l'Església va començar el 1445 als 14 anys, quan va ser nomenat sagristà de la catedral de València pel seu influent oncle, el cardenal Alfons de Borja, que havia estat nomenat cardenal pel papa Eugeni IV l'any anterior. El 1448, de Borja va esdevenir canonge de les catedrals de València, Barcelona i Segorb. El seu oncle, el cardenal de Borja, va convèncer el papa Nicolau V perquè permetés al jove de Borja exercir aquest paper in absentia i rebre els ingressos associats, de manera que de Borja pogués viatjar a Roma.Hollingsworth 2014, p. 17–19 Mentre era a Roma, Roderic de Borja (com s'escrivia habitualment el seu nom en italià) va estudiar amb Gaspare da Verona, professor de retòrica a la Universitat de Roma. Després va estudiar dret a Bolonya,Sarah Bradford, Lucrezia Borgia, Penguin, Londra 2004, p. 13 on es va graduar, no només com a doctor en Dret, sinó com "el jurisprudent més eminent i judiciós"Monsignor Peter de Roo (1924), Material for a History of Pope Alexander VI, His Relatives and His Time, (5 vols.), Bruges, Desclée, De Brouwer, volume 2, p. 29. volumes 1–5 el 13 d'agost de 1456.
L'elecció del seu oncle, el cardenal Alfons de Borja, com a papa Calixt III el 1455 va permetre els nomenaments de Borja a altres càrrecs a l'Església. Aquests nomenaments nepotistes eren característics de l'època. Cada papa durant aquest període es va trobar envoltat dels servents i clients dels seus predecessors, que sovint devien la seva lleialtat a la família del pontífex que els havia nomenat. El 1455, va heretar el càrrec del seu oncle com a bisbe de València, i Calixt el va nomenar degà de Santa Maria de Xàtiva. L'any següent, va ser ordenat diaca i creat cardenal diaca de San Nicola in Carcere el febrer de 1456 En rebre la porpra cardenalícia, Roderic va assumir el cognom matern i des de llavors signaria com Roderic de Borja; italianitzant el seu nom a Borgia, tal com havia fet anteriorment el seu oncle. El nomenament de Roderic de Borja com a cardenal només es va produir després que Calixt III demanés als cardenals de Roma que creessin tres nous càrrecs al Col·legi Cardenalici, dos per als seus nebots Roderic i Luis Juan de Milà, i un per al príncep Jaume de Portugal.Hollingsworth 2014, p. 36
Gràcies al nepotisme desenfrenat de Calixt, Borja va assumir un vast poder dins de la Cúria. El 1457, Calixt III va assignar el jove cardenal de Borja (o Borgia en italià) per anar a Ancona com a llegat papal per reprimir una revolta. Borja va tenir èxit en la seva missió, i el seu oncle el va recompensar amb el seu nomenament com a vicecanceller de la Santa Església Romana l'1 de setembre de 1457.Hollingsworth 2014, p. 43 El càrrec de vicecanceller era increïblement poderós i lucratiu, i Roderic de Borja va ocupar aquest càrrec durant 35 anys fins a la seva pròpia elecció al papat el 1492. A finals de 1457, el germà gran del cardenal Roderic Borja, Pere Lluís Borja, va emmalaltir, de manera que Roderic va ocupar temporalment el càrrec de Pere Lluís com a capità general de l'exèrcit papal fins que es va recuperar.Hollingsworth 2014, p. 45 A principi d'agost del 1458 el vell papa Calixt agonitzava i la poderosa família romana dels Orsini, enemiga dels Borja, instà el poble romà a la persecució dels parents i compatriotes del papa, majoritàriament valencians, catalans i aragonesos. El seu fill gran, Pere Lluís, el favorit de Calixt va haver de fugir precipitadament de Roma i intentà tornar a València, però morí per causes que encara avui ens són desconegudes. Roderic es quedà a Roma i té temps d'acompanyar els últims moments del seu oncle i de veure com el seu palau era incendiat per la multitud.
En l'elecció papal de 1458, Roderic Borja era massa jove per presentar-se al papat ell mateix, per la qual cosa va intentar donar suport a un cardenal que el mantingués com a vicecanceller. Borja va ser un dels vots decisius en l'elecció del cardenal humanista Enea Silvio Picolomini com a papa Pius II, quan després de nombroses votacions, Roderic s'aixecà i li donà el vot en veu alta, provocant-ne l'elecció. El nou papa va recompensar Borja no només mantenint la cancelleria, sinó també amb un lucratiu benefici abacial i una altra església titular.Hollingsworth 2014, p. 55 La conducta llibertina de Roderic, que no va ser criticada pel seu oncle el papa, va ser en canvi durament reprendida per l'humanista Pius II. Aquest últim, imbuït d'una fe profunda i una moralitat sòlida adquirida després d'haver comprès els errors de la seva joventut,Cfr. Pius II no va poder tolerar la luxúria i els vicis del cardenal Borja qui, per tant, el 1460, el papa Pius va renyar el cardenal Borja per assistir a una festa privada que Pius havia sentit que s'havia convertit en una orgia. Borja es va disculpar per l'incident, però va negar que hi hagués hagut una orgia. El papa Pius el va perdonar, i els veritables esdeveniments de la nit romanen desconeguts.Hollingsworth 2014, p. 60 i a la reprimenda del qual no va fer cas. Malgrat tot, Pius II no va determinar la caiguda en desgràcia de Borja, que va mantenir els diversos privilegis que havia obtingut sota Calixt III. El 1462, Roderic Borja va tenir el seu primer fill, Pere Lluís, amb una amant desconeguda, i va enviar-lo a créixer a Espanya.Hollingsworth 2014, p. 65 L'any següent, Borja va accedir a la crida del papa Pius perquè els cardenals ajudessin a finançar una nova croada. Abans d'embarcar-se per liderar personalment la croada, el papa Pius II va emmalaltir i va morir, per la qual cosa Borja hauria d'assegurar-se de l'elecció d'un altre aliat del papat per mantenir el seu càrrec de vicecanceller. miniatura|Innocenzo Francucci, Retrat de Vannozza Cattanei. Vannozza, una hostalera de Roma, era la mare de Cèsar, Joan, Lucrècia i Jofré. Va tenir una relació amb Roderic durant la dècada de 1470 i fins ben entrada la de 1480, fins que el cardenal va conèixer Giulia Farnese. miniatura|Presumpte retrat de Giulia Farnese: Dama amb un unicorn, de Raffaello, 1505