Firuz-Xah Tughluq (; ) (?, 1309 - Jaunpur, 20 de setembre de 1388) fou un soldà de Delhi de la dinastia tuglúquida o tughlúquida (1351 - 1388).
Era germà de Ghiyath al-Din Tughluk i de la princesa rajput Bibi Naila de Dipalpur (filla d'un zamindari hindú de la tribu bhatti). Era fill de Razzab i net de Gazi Malik (Gays al-Din Tughluq). Fou conegut com a iconoclasta. La seva vida és narrada a la "Tarikh-i-Firuz Xah" on s'assenyala que va perseguir als hindús als que va fer pagar la jizya i els va prohibir construir temples. També se'n parla al "Insha-i-Mahry" de Amud Din Abdullah bin Mahru on també parla de la seva política anti hindú i de l'observança de l'ortodòxia musulmana. Fou el darrer sultà de Delhi que va rebre la investidura del nominal califa abbàssida del Caire.
Sota el seu cosí Muhammad Shah II Tughluk (1325-1351) fou naib amir hadjib i va tenir part important en la direcció de l'estat. A la mort del sultà el març de 1351 a Thatta (Sind) els notables el van posar al tron en el lloc del seu parent Mahmud Shah I Tughluk ibn Muhammad (març de 1351) suposat hereu legítim que tenia el suport del wazir Khwadja-i Djahan Ahmad Ayaz que era a Delhi. Va intentar recuperar Bengala, perduda en el regnat precedent i va fer dues expedicions el 1353-1354 i el 1359-1361 que no li van reportar quasi cap guany. El 1361 va entrar a Orissa que va poder annexionar. El 1363 va fer una expedició a Kangra que el va reconèixer com a sobirà. Llavors va planejar envair Dècan però sota consell del seu wazir Khan Jahan Makbul (un telugu convers a l'islam, que li fou sempre fidel sense dubtar) va abandonar la idea. Va decidir que el seu regnat seria pacífic i va renunciar als territoris perduts. El 1366-1367 va fer una altra expedició contra els Samma de Thatta que va imposar la sobirania de Delhi al Sind.
En aquestos anys i posteriors va fer diverses obres públiques, canals de reg i pous, va abolir 29 taxes la majoria urbanes, que li van donar popularitat sobretot entre els comerciants i artesans. Va fer un codi penal menys cruel i va donar gran feus (ikta o jagir) als nobles fidels amb drets hereditaris; a l'exèrcit els nobles podien enviar el seu fill, gendre o fins i tot un esclau al seu lloc. Als ulemes els va concedir diverses millores i els va escoltar quan va restablir la djizya pels bramans que fins aleshores n'estaven exempts. Va fer traduir diverses obres dels sànscrit al persa i va tenir una gran biblioteca personal. Va portar els pilars d'Aixoca de Meerut a Delhi i un d'aquestos el va fer posar al seu palau. Tenia un gran nombre d'esclaus (es diu que fins a 180.000) anomenats els bandagan- i Firuz Shah, que li foren lleials, però van causar problemes al final del seu regne i més tard. Fou un gran constructor que va fer construir fins a una trenta de pobles, la ciutat de Jawnpur, i una nova ciutat a 240 de Delhi anomenada Firozabad, a més de mesquites, madrasses i palaus, restaurant també antics monuments.
Firuz Xah Tughluq era un musulmà fervent i va adoptar polítiques de xaria amb l'ajuda dels seus visirs. Khan Jahan II va esdevenir visir a la mort del seu pare Khan Jahan I el 1368, en oberta rivalitat amb Muhammad Shah, el fill de Firuz Xah Tughluq. Khan Jahan va convèncer el sultà perquè nomenés hereu el seu besnet i va intentar convèncer-lo perquè destituís el seu únic fill, però en canvi el sultà va destituir el visir. La crisi que va seguir va provocar la primera guerra civil, la detenció i l'execució del visir, i una rebel·lió i una guerra civil a Delhi i als voltants. Muhammad Shah també va ser destituit el 1387. El sultà Firuz Shah Tughluq va morir l'any 1388 i el seu net Tughluq Khan va assumir el poder. Fou enterrat al mausoleu de Hawd Khass als afores de Delhi.
Referències
Bibliografia Jamini Banerjee, History of Firuz Shah Tughluq, Munshiram Manoharlal, 1967 Romila Thapar. A History of India, Volum I. Penguin Books. 1966
Vegeu també Khan-i Djahan Maqbul.
Categoria:Sultans de Delhi Categoria:Dinastia tughlúquida Categoria:Polítics indis Categoria:Morts a Uttar Pradesh