miniatura|Placa commemorativa a la casa natal de Jaume Fuster, al carrer Tallers, 65.Jaume Fuster i Guillemó (Barcelona, 17 de novembre de 1945 - l'Hospitalet de Llobregat, 31 de gener de 1998) va ser un escriptor, assagista i traductor català. Lligat a l'activisme cultural fou un del fundadors i president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Escriptor de l'anomenada generació dels setanta, membre del col·lectiu Ofèlia Dracs, autor de nombroses obres policíaques i negres, se situa com a pont entre la novel·lística de Manuel de Pedrolo i la de les generacions més joves. Ell és, per tant, qui fa possible la continuïtat del gènere.4 Biografia El 1966 comença a col·laborar amb Presència i un any més tard, publica Breu història del teatre català. El 1969, un cop acabat el servei militar a Mallorca, es casa amb l'escriptora Maria Antònia Oliver. El 1972 publica De mica en mica s'omple la pica, un dels grans best-sellers catalans, amb uns 200.000 exemplars venuts des de llavors. El 1975 va rebre el Premi Ciutat de Palma-Gabriel Maura de novel·la per Tarda, sessió contínua, 3,45 (també coneguda com a Collita de sang).

En els darrers anys del franquisme va ser un dels fundadors de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i en va integrar la Comissió Gestora. Més endavant en va esdevenir secretari (1978) i president (1995-1998). Juntament amb Xavier Romeu i Juvé i molts d'altres fou membre dels col·lectius d'escriptors Ofèlia Dracs (de novel·la eròtica), Trencavel (escriptors de l'Esquerra Independentista) i un dels fundadors de l'editorial La Magrana. Militant del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) en fou un dels principals dirigents a la dècada dels 1970.

Relacionat amb el seu aspecte literari, Jaume Fuster va organitzar la campanya «Català, llengua oficial» emmarcada dins del II Congrés de Cultura Catalana l'any 1977. «Fou membre d'una generació de lluitadors i intel·lectuals crítics, allunyats del conformisme i compromesos amb la realitat social i nacional dels Països Catalans, el que els va dur a participar del combat per a la llengua i la identitat catalana per assolir la plena normalitat nacional política i cultural»."Jaume Fuster: Una vida pels Països Catalans", en Lluitadors.cat, consulta l'1 de juny 2012

A banda d'escriptor de novel·la policíaca, també excel·leix com a traductor del francès al català i castellà. El 1989 va rebre el Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig per a la seva traducció del francès de la novel·la Bella del senyor, d'Albert Cohen.

El 1993 és guardonat amb el Premi Ramon Llull de novel·la per El Jardí de les palmeres, obra que tanca la trilogia d'espasa i bruixeria iniciada per L'illa de les Tres Taronges (1983). El desembre d'aquell mateix any serà escollit «Escriptor del mes». Aleshores va dir «si perdem el català, la humanitat haurà perdut una llengua i això no es pot permetre».Jaume Fuster, citat per Juanjo Ballabriga al diari Segre el 5 de desembre de 1993, citat al Centre de Documentació en Sociolingüística de la Secretaria de Política Lingüística El seu darrer llibre, La mort de Guillem, publicat 1996 tracta l'assassinat de Guillem Agulló i Salvador per militants de l'extrema dreta valenciana.

Àlex Martín Escribà ha dividit en cinc cicles el conjunt de la seva obra: el d'Enric Vidal, el de Lluís Arquer, el cicle d'homenatges i un darrer cicle de caràcter experimental. No podem oblidar que Fuster no es va dedicar únicament a la tasca creativa, sinó que va jugar el paper de figura global (divulgador, dinamitzador, estudiós, director de la prestigiosa col·lecció «La Negra» de La Magrana, etc.) dins de l'univers de les lletres catalanes de la segona meitat del . No debades Josep Maria Castellet va manifestar: «Jaume Fuster pensava sempre des del punt de vista de la literatura, és a dir, d'una manera cultural, cívica i global», és a dir, des de la posició de defensa de la llengua com a vehicle perfectament vàlid per a tota mena de textos i des de la voluntat d'innovar i experimentar noves i nombroses possibilitats. I en això Fuster no va fer altra cosa que recollir la torxa de la tasca iniciada pel seu mestre, Manuel de Pedrolo, al qual va estudiar i definir amb enorme admiració.

Mor el 31 de gener de 1998, a l'edat de 52 anys, a causa d'un càncer de pulmó detectat tot just aquell Nadal.«Jaume Fuster» , anuaris.cat, Fundació Catalunya

Bibliografia Narrativa Novel·la de gènere negre i d'intriga 1971: Abans del foc 1972: De mica en mica s'omple la pica 1976: Tarda sessió contínua, 3.45 1982: La corona valenciana 1987: Sota el signe del sagitari 1987: Quan traslladeu el meu fèretre 1993: Micmac (amb Antoni Lloret) 1993: Anna i el detectiu

Narrativa breu de gènere negre 1984: Les claus de vidre 1989: Vida de gos i altres claus de vidre

Novel·la d'aventura fantàstica 1983-1993: Cròniques del món conegut (Trilogia) 1983: L'illa de les tres taronges 1985: L'anell de ferro 1993: El jardí de les palmeres

Narrativa breu d'aventura fantàstica 1986: La matèria dels somnis

Ficció política i sàtira 1987: Per quan vingui un altre juny 1994: La guàrdia del rei 1996: La mort de Guillem, Eliseu Climent, Editor, , basat en l'assassinat real del jove independentista Guillem Agulló i Salvador

Narrativa breu de diversos gèneres Vegeu Ofèlia Dracs

Guió de còmic 1987: Tirant lo blanc, còmic amb dibuixos de Sento Llobell

Guions (televisió i cinema) Amb data d'emissió o d'estrena 1979: Les cartes d'Hèrcules Poirot, RTVE«Jaume Fuster» , anuaris.cat, op.cit. 1982: Ensaïmades i diamants (amb Joan Solivelles), pel·lícula dirigida per Solivelles 1983: De mica en mica s'omple la pica, pel·lícula dirigida per Carles Benpar 1985: La reina de la selva, pel·lícula emesa a TV3 1985: Les claus de vidre, sèrie policíaca, TV3 1990: Qui? ([amb Guillem-Jordi Graells), sèrie policíaca, TV3 1991: La Teranyina (amb Jaume Cabré, Antoni Verdaguer i Vicenç Villatoro), pel·lícula dirigida per Antoni Verdaguer 1993: Havanera 1820 (amb Jaume Cabré, Antoni Verdaguer i Vicenç Villatoro), pel·lícula dirigida per Antoni Verdaguer 1996: Nexes: 11 de setembre (amb Maria Àngels Anglada i Vicenç Villatoro), TV3 etc.

Teatre 1983: Les cartes d'Hèrcules Poirot

Assaig, entrevistes 1967: Breu història del teatre català 1978: El Congrés de Cultura Catalana (Què és i què ha estat) 1985: Diàlegs a Barcelona (Manuel Vázquez Montalbán/Jaume Fuster)

Referències

Enllaços externs

Biblioteca virtual Jaume Fuster Fons personal Jaume Fuster a la Biblioteca de Catalunya.

Categoria:Assagistes barcelonins contemporanis en català Categoria:Autors catalans de literatura detectivesca Categoria:Premi Ciutat de Palma-Gabriel Maura de novel·la Categoria:Premis Ramon Llull de novel·la Categoria:Traductors del francès al català Categoria:Morts a l'Hospitalet de Llobregat Categoria:Guionistes barcelonins Categoria:Novel·listes barcelonins contemporanis en català Categoria:Presidents de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana Categoria:Morts de càncer de pulmó Categoria:Morts de càncer a Catalunya Categoria:Traductors barcelonins contemporanis Categoria:Assagistes catalans del sud del segle XX Categoria:Escriptors de novel·la negra catalans del sud Categoria:Guionistes catalans del sud del segle XX Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XX