El Campionat del Món de gimnàstica artística és la màxima competició mundial de gimnàstica artística. La primera edició es va disputar l'any 1903, exclusivament per gimnastes masculins. Des de la desena edició del torneig, el 1934, se celebra la competició femenina conjuntament amb la masculina.
La FIG es va fundar el 1881 i originalment s'anomenava FEG (Federació Europea de Gimnàstica), però va canviar el nom el 1921 a causa de l'adhesió de membre no europeus, convertint-se en la Federació Internacional de Gimnàstica (FIG); aquest canvi de nom correlaciona aproximadament amb l'actual denominació dels Campionats del Món. Tot i que els primers jocs d'aquest tipus es van celebrar el 1903, inicialment no van rebre el títol de "Campionats del Món". La primera competició coneguda en aquell moment com a "Campionat del Món" no va ser fins a la dècada de 1930, tot i que les fonts difereixen de si els primers van ser els celebrats el 1930 o els celebrats el 1934.Grossfeld (2014), p. 5 Els campionats abans de la dècada de 1930, a partir del 1903, serien reconeguda amb caràcter retroactiu com a Campionat Mundial.
Tot i que la FIG havia canviat el nom de la FEG el 1921, la veritable competició transcontinental no començaria a canviar a nivell de Campionat Mundial fins que Egipte va enviar atletes (un equip complet masculí) als Campionats del Món de 1950. Durant aquests Campionats del Món, un total de 60 esportistes masculins de 6 països diferents i 53 esportistes femenins de 7 països diferents comprenien el camp competitiu.Grossfeld (2014), p. 6 Als Campionats del Món de 2013, la competició havia augmentat fins inclou 264 homes de 71 països diferents i 134 dones de 57 països diferents. Fins al 2019, s'han realitzat més de seixanta edicions diferents dels campionats i més de quaranta països diferents han guanyat medalles en esdeveniments de gimnàstica artística tant masculina com femenina.
La nació amb més èxits, tant en resultats de medalla d'or com en nombre total de medalles, és l'antiga Unió Soviètica. Xina és el segon país amb més èxit en total de medalles aconseguides, i Japó és el tercer. Des de la caiguda del bloc soviètic, les potències tradicionals en esdeveniments per equips i equips masculins i femenins han estat Rússia, Ucraïna, Xina, Estats Units, Japó i Romania amb resultats creixents de Gran Bretanya i Brasil i una disminució recent dels resultats de la delegació de Romania. Actualment, els campionats se celebren anualment en anys no olímpics. Tanmateix, la competició per equips s'omet l'any següent als Jocs Olímpics.
Proves miniatura|Equip holandès al campionat del món de gimnàstica de 1905. Concurs per equipshomesdones Concurs individualhomesdones Salt sobre cavallhomesdones Exercici de terrahomesdones Cavall amb arcshomes Anelleshomes Barres paral·leleshomes Barra fixahomes Barres asimètriquesdones Barra d'equilibrisdones
Edicions AnyJocsCiutat seuPaís1903 I Anvers 1905 II Bordeus 1907 III Praga 20px|Bandera de l'Imperi austrohongarès Imperi Austrohongarès1909 IV Luxemburg 1911 V Torí 1913 VI París 1915 No es disputà per la I Guerra Mundial19171919 1922 VII Ljubljana Iugoslàvia1926 VIII Lió 1930 IX Luxemburg 1934 X Budapest 1938 XI Praga 1942 No es disputà per la II Guerra Mundial19461950 XII Basilea 1954* XIII Roma 1958 XIV Moscou 1962 XV Praga 1966 XVI Dortmund 1970 XVII Ljubljana 1974 XVIII Varna 1978 XIX Estrasburg 1979 XX Fort Worth 1981 XXI Moscou 1983 XXII Budapest 1985 XXIII Mont-real 1987 XXIV Rotterdam 1989 XXV Stuttgart 1991 XXVI Indianapolis 1992 XXVII París 1993 XXVIII Birmingham 1994 XXIX Brisbane 1994 XXX Dortmund 1995 XXXI Sabae 1996 XXXII San Juan 1997 XXXIII Lausana 1999 XXXIV Tianjin 2001 XXXV Gant 2002 XXXVI Debrecen 2003 XXXVII Anaheim 2005 XXXVIII Melbourne 2006 XXXIX Århus 2007 XL Stuttgart 2009 XLI Londres 2010 XLII Rotterdam 2011 XLIII Tòquio 2013 XLIV Anvers 2014 XLV Nanning 2015 XLVI Glasgow 2017 XLVII Mont-real 2018 XLVIII Doha 2019 XLIX Stuttgart 2021 L Kita-Kyūshū 2022 LI Liverpool 2023 LII Anvers 2025 LIII Jakarta
Referències
Bibliografia