Calmella (, en francès Calmeilles) és un poble, cap del municipi del mateix nom, de 65 habitants, de la comarcaNomenclàtor de l'IEC i la Universitat de Perpinyà, pàgina 27. dels Aspres, tradicionalment adscrit a la del Rosselló, a la Catalunya del Nord.
Etimologia El topònim Calmella és descriptiu del lloc on es troba el poble: explica Joan CorominesCoromines 1995. que el nom del poble ve del preindoeuropeu —possiblement sorotàptic— llatinitzat Calmicella, diminutiu de calmis (cim planer o capçada d'una serra). És exactament l'indret on es dreça el poble de Calmella.
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Calmella en el Rosselló Localització i característiques generals del terme Calmella, de 132.200 hectàrees d'extensió, ésEl terme de Calmella en els ortofotomapes de l'IGN eal sector meridional de la subcomarca dels Aspres i sud-occidental del Rosselló, al límit del Vallespir, en una zona de relleu muntanyós i trencat, cobert de boscs i de garrigues.
La meitat nord-est del terme és vertebrat principalment per la vall de la Ribera de Calmella, que travessa al biaix el terme de sud-oest a nord-est i aflueix en la Ribera d'Oms al nord-est del terme. Aquesta vall és subsidiària del curs de la Cantarana, afluent del Reart, curs d'aigua de la Plana del Rosselló amb conca pròpia, que s'aboca en la Mediterrània a través de l'Estany de Sant Nazari. En canvi, la meitat sud-oest del terme es decanta cap a la Ribera Ampla, que pertany a la conca del Tec i, per tant, té una decantació cap al Vallespir.
Separa aquestes dues parts del terme, valls i conques una suau carena que davalla del Montner, de 783 m alt, cap al sud, assoleix els 573 m alt en el collet de la carretera D13 entre el Còrrec dels Pastors i el de la Gorga, els 605 en el turó del serradet de les Esplanes, a ponent del poble de Calmella, on gira cap a ponent tot passant pel sud del poble i va a tancar al límit del terme al Bosc del Senyor. Aquesta carena, que separa dues conques hidrogràfiques, és força més baixa que els altres límits del terme, que ara quedaran exposats.
El Montner és el punt culminant i marca el límit de les dues grans valls de Calmella. La vall de la Ribera de Calmella i Ribera de l'Om està delimitada al nord per la carena que davalla des del Montner cap a llevant, que separa el municipi de Prunet i Bellpuig. No sempre seguint la carena principal (en alguns trams el límit és arbitrari), passa pel Coll de Bellpuig, a 516 m alt, prop del qual hi ha, al sud-est, l'església romànica de Santa Maria del Coll, des d'on, quasi en línia recta, s'adreça sense seguir cap accident geogràfic al límit dels termes de Calmella, Queixàs i Montoriol, a 247,2 m alt, a prop a l'oest de l'ermita de Sant Amanç de la Ribera. Des d'aquest punt, el termenal puja en direcció sud-est fins al cim de la carena que separa aquesta vall de la dels còrrecs de la Bertra i dels Noguers i, al capdamunt, de la Ribera de Montoriol, que va pujant gradualment fins als 360 m alt primer i als 366 després, punt en què el termenal deixa de seguir la carena i esdevé arbitrari, fins al triterme de Calmella, Montoriol i Oms, a 482,1, on hi ha el Piló de la Calcina d'Oms i puja, també sense cap límit natural, als 552, del Pic de la Calcina d'Oms. En aquest punt, el termenal baixa en línia recta cap a l'oest fins a la llera de la Ribera d'Oms, a 316 m alt. Aleshores el termenal remunta aquest curs d'aigua cap al sud uns 500 metres, a 357,8 m alt, punt en què el termenal abandona el riu i puja cap al sud-oest fins al Serrat, a 546,3 m alt. Des d'aquest lloc, i seguint de forma aproximada la carena que arrenca cap al sud, arriba a prop del Bosc del Senyor, a 594,3, on enllaça amb la carena abans descrita que parteix les dues meitats del terme de Calmella.
D'altra banda, la vall de la Ribera Ampla davalla cap al sud-oest, i després cap al sud, des del mateix cim del Montner, seguint un tros el contrafort sud-oest d'aquesta muntanya i, després de traçar un doble angle recte, continuar baixant en la mateixa direcció de forma arbitrària fins que, a ponent del Mas d'en Paroll, troba el Còrrec de la Borbolla, a 511,4 m alt. És el termenal amb Prunet i Bellpuig. Des d'aquell lloc, el termenal segueix cap al sud pel mateix curs d'aigua durant un tram molt llarg, seguint la sinuositat que marca el torrent, fins que, quan arriba a la partida de la Borbolla, s'aboca en la Ribera Ampla a 391,7 m alt, on comença el termenal amb Sant Marçal. Aleshores, el termenal segueix la Ribera Ampla cap al sud, de forma molt sinuosa, fins que arriba al límit meridional del terme de Calmella, a 348,9 m alt. En aquell punt la Ribera Ampla rep per l'esquerra el Còrrec de Solvareda, que esdevé termenal, ara amb el terme de Tellet.
Remuntant el còrrec esmentat cap al nord-est fins al capdamunt, acaba de pujar de dret fins al Serrat del Coll d'Arques, a 681 m alt, i tot seguit, en la mateixa direcció, davalla al Coll d'Oms, a 555,8, i al Serrat del Rost, on hi ha el punt de trobada de les comunes de Calmella, Tellet i Oms, a 578,1. Tot seguit, de forma sinuosa i arbitrària, el termenal amb Oms va a cercar el punt on comença la carena que separa les dues grans valls del terme.
Termes municipals limítrofs:
El poble de Calmella miniatura|esquerra|Cameles en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals) Situat a 488 m alt en un coster dominat per l'església parroquial de Sant Feliu, el poble presenta les característiques d'una cellera, amb totes les cases agrupades en un conjunt a l'entorn de l'església i, antigament, del seu cementiri, a més del castell, a ran de l'església. El poble amb prou feines ha crescut amb el pas del temps, atesa la seva situació i dificultat de comunicació. És més, ha esdevingut un dels pobles amb ajuntament propi amb menys població dels Països Catalans.
Nostra Senyora del Coll Prop del límit amb Queixàs i del Coll de Bellpuig, que li dona el nom, es troba el santuari de Nostra Senyora del Coll, ja documentat el 1128 (S. Maria de Collo). L'església actual és del , tot i que n'hi degué haver una d'anterior romànica, de la qual només es conservaria l'absis. La imatge de la Mare de Déu d'aquesta ermita és a Sant Feliu de Calmella.
La Balma i Carcassa El lloc de la Balma és esmentat el 991 (ipsa Balma) i el 1087 (alode de Balma). Devia ser una balma habitada, i queda a prop al nord-oest del poble, a prop de la Cova de l'Ós i de la Costa.
No es coneix on era el lloc de Carcassa, esmentat el 929-935 (Carcasense) i el 1011 (Carchasse). No n'han quedat vestigis ni a la toponímia.
Noguereda Aquesta part del terme parroquial de Tellet és actualment dins de la comuna de Calmella, possiblement a l'entorn de l'actual Mas Pomereda, molt a prop del termenal entre les dues comunes.
Els masos del terme Tot i que alguns estan abandonats, i d'altres serveixen de segones residències, o per a estadants no relacionats amb el conreu de la terra, els masos de Calmella són els següents: Can Borrell, Can Cairó, Can Fina, o Mas de la Fina (abans, Mas d'en Fines), Can Giraut, Can Puget, Can Toia, abans Mas Boix, la Caseta del Mas Llinars (denominada generalment la Caseta, senzillament), el Cortal del Còrrec dels Pujals, el Cortal de la Calcina, el Cortal dels Pujals, el Cortal de Can Borrell (també generalment denominat el Cortal), el Cortal del Bac, el Cortal Sabater, Mas Aucell, abans Mas de l'Aucell, Mas d'en Baus, Mas d'en Bolfa, Mas d'en Lluís, Mas d'en Peroi, Mas Gatones, abans d'en Gatones, Mas Llinars, Mas de la Pomereda, abans Mas de la Noguereda, Mas Sabater i Mas (o Can) Vila-seca. Alguns són en ruïnes, com Can Paraire, Can Vilà (abans Mas Vilà), Mas de la Costa i Molí d'en Roig. D'altres són noms ja en desús, com la Cava d'en Meler i el Mas d'en Peritxa.
Els cursos d'aigua Els tres cursos principals d'aigua del terme, que vertebren les diferents valls de Calmella, són la Ribera Ampla, la Ribera de Calmella i la Ribera d'Oms. En són afluents un bon munt de còrrecs: Còrrec de Can Borrell, Còrrec de Can Cairó, Còrrec de Can Fina, Còrrec de Can Giraut, Còrrec de Can Puget, Còrrec de l'Apellador, Còrrec de la Borbolla, Còrrec de la Cabana, Còrrec de la Calcina, Còrrec de la Calcineta, Còrrec de la Calmeta, Còrrec de la Coma, Còrrec de la Costa del Cabrit, Còrrec de la Creu, Còrrec de la Dou, Còrrec de la Femada, Còrrec de la Ferriola, Còrrec de la Font, Còrrec de la Fontassa, Còrrec de la Font d'en Rigaut, Còrrec de la Gorga, Còrrec de la Vernosa, Còrrec del Bac, Còrrec del Bac de la Calcina, Còrrec del Bac dels Pujals, Còrrec del Bosc, Còrrec del Bosc Negre (n'hi ha dos), Còrrec del Cirer, Còrrec del Coll d'Oms, Còrrec de l'Eixau, Còrrec de l'Era d'en Costa, Còrrec de les Feixes, Còrrec de les Teixoneres, Còrrec del Forn, Còrrec del Mas de la Figuera, Còrrec del Mas de l'Aucell, Còrrec del Mas d'en Baus, Còrrec del Mas de la Costa, o d'en Costa, Còrrec del Mas d'en Pomereda, Còrrec del Puisart, Còrrec del Romegós, Còrrec del Sabater, Còrrec del Serrat del Roire Cremat, Còrrec del Serrat del Rost, Còrrec del Solà de la Capella, Còrrec dels Pastors, Còrrec dels Pujals, Còrrec dels Quintans, Còrrec dels Seris (nom ja en desús; és la part inferior del Còrrec del Bac), Còrrec del Teixidor, Còrrec de Puigmany, Còrrec de Solvareda, o de Sobreda i Còrrec Sec.
Un bon nombre de fonts són presents en el terme de Calmella: Font captada del Mas d'en Baus, Font de Can Giraut, Font de Can Paraire, Font de la Capella, Font del Mas Aucell, Font del Mas d'en Baus, Font del Mas d'en Lluís, Font del Mas Pomereda, Font del Mas Vila-seca i Fonts del Còrrec de la Gorga.
El relleu La muntanya de més alçada del terme de Calmella és el Montner, de 782 m alt, situat a l'extrem nord-oest del terme. És una taula calcària d'aspecte original, que destaca en el paisatge. Al sud, el relleu és marcat pel Serrat de Coll d'Arques, que assoleix els 687 m alt.
Dues valls de dues conques diferents conformen les valls principals del terme de Calmella. Al nord, la de la Ribera de Sant Amanç, tributària de la Cantarana i del Reart. Al sud, la de la Ribera Ampla, que aflueix en el Tec a l'altura de Pont de Reiners.
La toponímia del terme de Calmella reflecteix noms de diferents tipus de relleu. D'elevacions, com Montner, el Puig de la Vinyassa, la Calcina, la Calcina d'Oms (amb el Pic de la Calcina d'Oms, ja dins del terme d'Oms), el Puig d'en Puget, Puigmany; serres i serrats, com el Serrat de Bertra, el Serrat, o Serra, del Mas Soler, el Serrat de Coll d'Arques, el Serrat del Mas de la Costa, el Serrat del Roire Cremat, el Serrat del Rost, el Serrat dels Hostalets, el Serrat d'en Vidaula; d'obagues, com el Bac, el Bac de Can Puget, el Bac de la Dou, el Bac del Senyor i el Bac dels Pujals; de solelles, com el Solà de la Capella, el Solà de la Dou, el Solà del Bosc del Senyor, el Solà d'en Fines, el Solà del Mas d'en Gatones; de boscs, com el Bosc Reial de Montner, ara anomenat Bosc de Calmella, i el Bosc Negre; colls, com el Coll de la Caixa de l'Obra, el Coll de les Arques i el Coll d'Oms; plans de muntanya, com la Coma; zones de muntanya, com la Costa; una cova, la Cova de l'Ós; roques singulars, com el Roc.
Els boscs Dins del terme de Calmella no hi ha cap bosc de titularitat pública, però té molt propers el Bosc Comunal de Sant Marçal, a ponent, en el terme comunal d'aquest nom, i el Bosc Estatal del Reart, a llevant, en el terme de Torderes.
El terme comunal