El Partit Socialista (PS) (en francès:Parti Socialiste) és un partit polític belga. El moviment socialista domina l'escena política belga des de mitjans del . El Partit Socialista va nàixer de l'escissió en 1978 del Partit Socialista Belga, en una ala flamenca, el Socialistische Partij (SP), i una ala francòfona. El partit és avui el segon partit francòfon de Bèlgica.

Història Des de 1974 André Cools i Jos Van Eynde compartien la presidència del Partit Socialista Belga, i a finals de la dècada de 1970, el debat sobre la reforma de l'Estat va provocar molta tensió entre les ales flamenca i valona del BSP. Després de les eleccions legislatives belgues de 1977 Leo Tindemans va formar un nou govern amb el Christelijke Volkspartij (CVP), Partit Socialista, Federalistes Demòcrates Francòfons (FDF), Partit Social Cristià (PSC) i Volksunie amb la finalitat d'arribar a un nou acord sobre qüestions comunitàries, el Pacte d'Egmont. El govern va caure després del fracàs del fracàs del pacte i la dimissió de Leo Tindemans com a primer ministre.

L'octubre de 1978, el desacord al PS ja no es podia amagar per l'acostament d'André Cools a FDF i la diversa avaluació del Pacte d'Egmont. En lloc d'un congrés nacional el 28 d'octubre de 1978, es van reunir dos congressos independents el 1978 a Klemskerke i Malines, i a Verviers, fins a la ruptura definitiva dels socialistes valons, que a finals d'octubre de 1978 van formar el Parti Socialiste (PS). A les eleccions legislatives de 1978 els socialistes flamencs van participar per darrera vegada com a BSP sota la direcció de Karel Van Miert, amb la incorporació de “Vlaamse Socialisten” (socialistes flamencs).

En 1988 diversos membres del partit socialista, llavors dominant a la part francòfona de Bèlgica, van maniobrar per assegurar-se que una licitació per a la compra de 46 helicòpters de l'exèrcit fos adjudicada a l'empresa italiana Agusta, tot i les ofertes competitives d'empreses franceses i alemanyes a canvi de comissions, el conegut com escàndol Agusta, destapat en la investigació per l'assassinat en 1991 d'Andre Cools, i que va provocar la dimissió de Guy Coëme com a viceprimer ministre federal, Guy Spitaels, ministre president de Valònia, i del seu ministre de l'Interior, Guy Mathot.

Després de les eleccions legislatives belgues de 1995 es formà un govern de coalició presidit pel socialcristià Jean-Luc Dehaene del Christen-Democratisch en Vlaams (CD&V) amb els socialistes de Flandes (SP) i de Valònia (PS) i el Partit Social Cristià (PSC).

Després de les eleccions legislatives belgues de 1999 formà part d'un govern de coalició presidit pel liberal Guy Verhofstadt del Vlaamse Liberalen en Democraten amb el Parti Réformateur Libéral, SP i els ecologistes Groen i Ecolo.

A les eleccions legislatives belgues de 2007 va obtenir 20 diputats i 4 senadors. El PS va ser membre del Govern de Yves Leterme del CD&V de 2008 fins a la seva dimissió uns mesos després, del de Herman Van Rompuy del CD&V que el va succeïr, i del nou govern que Leterme va formar quan Van Rompuy fou escollit President del Consell Europeu en 2009.

Després del conflicte pel districte electoral Brussel·les-Halle-Vilvoorde, Open Vlaamse Liberalen en Democraten (Open VLD) va abandonar el govern de Leterme donant lloc a eleccions anticipades el 13 de juny de 2010, en les que a Flandes el Nieuw-Vlaamse Alliantie (N-VA) es va convertir en el partit més important mentre el Partit Socialista es va imposar a Valònia.

L'11 d'octubre de 2011 es va presentar un acord entre els partits flamencs CD&V, Open Vld, Socialistische Partij Anders (sp.a), Groen! i els francòfons PS, Mouvement Réformateur (MR), Centre Demòcrata Humanista (CDH) i Ecolo per a una sisena reforma institucional en la que el districte electoral i judicial de Brussel·les-Halle-Vilvoorde es dividiria, es transferirien competències federals a les comunitats i regions com economia, ocupació i política familiar, i el Senat belga ja no seria elegit directament, sinó que es convertirà en una assemblea de parlaments regionals, amb menys membres. Tanmateix, encara s'havia de formar una coalició de govern. Després d'any i mig sense un govern formal en Bèlgica, el socialista Elio Di Rupo presentà en octubre una proposició de govern al Rei Albert II entre diverses formacions tant francòfones com neerlandòfones i el 6 de desembre del 2011 Di Rupo és nomenat primer ministre fruit del nou acord entre PS, CD&V, MR, SP.A, Open VLD i CDH i Thierry Giet va ser nomenat líder provisional del partit.

Després de les eleccions legislatives belgues de 2014 el Partit Socialista va passar a l'oposició del govern de coalició de Charles Michel del MR amb Nieuw-Vlaamse Alliantie (N-VA), MR, CD&V i Open Vld. El juliol de 2017, en un context marcat per nombrosos escàndols (Publifin, ISPPC i Samusocial), el Partit Socialista es va veure obligat a tornar a l'oposició a Valònia després d'estar al poder de manera quasi interrompuda des de 1981. Després de les eleccions legislatives belgues de 2019 va entrar en el govern de coalició d'Alexander De Croo de l'Open Vld amb el MR, els socialistes de Flandes (Endavant), CD&V i els ecologistes flamencs i els valons.

En 2019, quan Elio Di Rupo es va convertir en Ministre-President de Valònia, Paul Magnette fou escollit com el nou líder del partit. Després de les eleccions legislatives belgues de 2019 es va integrar en el govern de coalició encapçalat pel liberal Alexander De Croo.

Amb la baixada del partit a les eleccions legislatives belgues de 2024, el partit va quedar a l'oposició del govern del nacionalista flamenc Bart De Wever i Paul Magnette va dimitir com a líder del partit però la seva renúncia va ser rebutjada per la junta directiva del partit.

Fonaments ideològics i filosòfics

El socialisme democràtic té com a objectiu la formació d'una societat basada en els ideals democràtics, i la igualtat de tots els ciutadans.

Cada individu ha de poder ser lliure en el seu desenvolupament, en les seues opcions, en les seues decisions, com també ha de pesar imperativament en tots els nivells de la societat on viu. La llibertat implica dos aspectes: el de no ser oprimit, i el de poder involucrar-se i participar en les decisions que tenen a veure amb la col·lectivitat. La llibertat dels ciutadans suposa la seva igualtat social. La igualtat implica que cada persona puga, justament, implicar-se en les decisions de la societat, i decidir sobre la seua pròpia vida, deixant de costat les condicions socials i familiars on viu. La igualtat suposa el dret de prendre una decisió, i de seguir trajectòries diferents, sense que eixes diferències duguen a una subordinació en la vida quotidiana i en la societat.

La llibertat i la igualtat estan unides als drets dels individus i a les solucions col·lectives de realització d'objectius conformes a l'interès general. L'Home és un ésser social que es desenvolupa i s'obri al contacte d'altra persona, i faldons sencers del que determina el benestar individual poden ser creats només en el marc d'una acció comuna. Aqueix interès comú suposa la solidaritat, el sentiment comunitari, que ve de la presa de consciència de nostra independència.

La societat que busquen els socialistes és una societat basada en l'acció comuna, en el respecte i cura dels altres. Tot ciutadà ha de tenir els mateixos drets i les mateixes possibilitats de contribuir a les solucions; tot ciutadà té el mateix deure assumir la responsabilitat d'això. La solidaritat no exclou el desenvolupament individual, però és profundament incompatible amb l'egoisme que permet l'explotació dels altres en el nom d'un interès personal.

Per als socialistes, tot poder ha de fundar-se sobre la comunitat de persones que constitueixen la societat. Els interessos econòmics no han d'imposar límits a la democràcia. La democràcia té sempre el dret de fer el quadre econòmic, i limitar al mercat. Els socialistes han de crear una organització social on els ciutadans i individus puguen pesar en les decisions col·lectives. Cada ciutadà, com assalariat o consumidor, ha de poder exercir una influència sobre la creació i la repartició de la producció, l'organització i les condicions de treball. Eixos valors democràtics han de regir tots els nivells de la societat perquè aquesta estiga organitzada sense dominació, o submissió, sense diferències de classe, sense prejudicis o discriminacions.

El socialisme democràtic també va integrar la problemàtica del medi ambient, i del desenvolupament sostenible, com també les problemàtiques de la lluita de les dones pels seus drets.

Organització Estructura internacional El Partit Socialista és membre ple de la Internacional Socialista (IS) i està adherit al Partit Socialista Europeu, que disposa de grup al Parlament Europeu.

Organitzacions associades El Partit Socialista treballa quotidianament amb organitzacions que té objectius comuns als seus. Poden estar lligats amb el Partit Socialista, o simplement associades.

El Moviment dels Joves Socialistes és una estructura autònoma que reuneix als joves que desitgen adherir-se, de 15 a 30 anys. L'Institut Emile Vandervelde, constitueix avui dia un equip de joves compromesos, la missió dels quals consisteix a jugar un rol d'interfície amb els grups parlamentaris socialistes en les diferents assemblees.

Resultats electorals Cambra de Representants Eleccions legislatives belguesAnyLíderVots%+/–Escons+/–Govern1978André Cools689,876NouNou1981733,137 41985Guy Spitaels834,4881987961,361 51991831,199 51995Louis Tobback720,819 141999Elio Di Rupo631,653 22003855,992 62007724,787 5 2010 894.543 2,84 6 2014 787.058 2,03 3 2019 641.623 2.21 3 2024 Paul Magnette 561.602 1,42 4

Senat Any Vots % Escons +/− 1978 685,307 12.5 Nou 1981 755,512 12.7 1 1985 832,792 13.9 1987 958,686 15.7 2 1991 814,136 13.3 2 1995 764,610 12.8 13 1999 597,890 9.7 1 2003 840,908 12.8 2 2007 678,812 10.2 2 2010 880,828 13.6 32014 22019 22024 1

Parlament Europeu Any Líder Vots % Escons +/− Grup Total 1979 Anne-Marie Lizin 575,824 27.43 (#1) 10.58 Nou SOC 1984 Ernest Glinne 762,293 34.04 (#1) 13.32 1 1989 Ernest Glinne 854,207 38.13 (#1) 14.48 1994 José Happart n/a 680,142 4,820 30.44 (#1) 12.57 (#5) 11.48 2 PES 1999 Philippe Busquin Charles Servaty 596,567 4,215 25.78 (#2) 11.42 (#4) 9.59 2004 Elio Di Rupo Werner Baumgarten 878,577 5,527 36.09 (#1) 14.94 (#3) 13.54 1 2009 Jean-Claude Marcourt Resi Stoffels 714,947 5,658 29.10 (#1) 14.63 (#4) 10.88 1 S&D 2014 Marie Arena Antonios Antoniadis 714,645 5,835 29.29 (#1) 15.12 (#4) 10.68 2019 Paul Magnette Matthias Zimmermann 651,157 4,655 26.69 (#1) 11.42 (#4) 9.74 1 2024 Elio Di Rupo Charles Servaty 529,697 5,131 20.52 (#1) 11.82 (#5) 7.50

Caps del partit André Cools, 1978-1981 (antic cap de la secció valona) Guy Spitaels, 1981-1992 Philippe Busquin, 1992-1999 Elio Di Rupo, 1999-2011 Thierry Giet, 2011-2013 (amb caràcter interí) Paul Magnette, 2013-2014 (amb caràcter interí) Elio Di Rupo, 2014–2019 Paul Magnette, 2019–

Referències

Vegeu també Socialisme Socialdemocràcia Partit Socialista Europeu Internacional Socialista

Categoria:Organitzacions socialistes Categoria:Partits polítics de Bèlgica