miniatura|Església de Sant Jaume de Riudoms miniatura|Ermita de Sant Antoni de Riudoms miniatura|La Soleiada, edifici noucentista miniatura|Cal Gallissà, casa pairal dels Germans Nebot miniatura|Casa de la Vila de Riudoms miniatura|Capella del Santíssim, a l'església de Riudoms, on s'hi guarden les restes del Beat Bonaventura Gran miniatura|Mas de la Calderera on es creu que nasqué l'arquitecte Antoni Gaudí miniatura|Restes de l'antic convent de Sant Joan Riudoms és una vila i municipi del Camp de Tarragona i de la comarca del Baix Camp.
Geografia Llista de topònims de Riudoms (orografia: muntanyes, serres, collades, indrets...; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc.).
La vila de Riudoms està situada a la comarca catalana del Baix Camp, a uns cinc quilòmetres de Reus, la capital comarcal. El terme municipal té una extensió de 32,38 km² i està situat a la zona plana del Camp de Tarragona. L'envolten els termes de Reus per l'est, l'Aleixar i Maspujols pel nord, les Borges del Camp pel nord-oest, Botarell i Montbrió per l'oest, Vinyols pel sud-oest i el sud, Cambrils pel sud i Vila-seca, ja del Tarragonès, pel sud-est. El poble és situat a una altura de 126 metres, encara que l'alçada del seu terme municipal varia entre els 50 i 210 metres.
Passen pel terme moltes rieres i rierons. Una de les principals és la riera de Maspujols, també coneguda com a riera de Riudoms, que passa molt a prop del poble i en ocasió d'algun aiguat ha arribat a inundar els carrers més pròxims. Diu una dita tradicional: «A Riudoms la gran cisterna, el campanar al descobert, l'estacada foradada i la riera passa al dret». La riera d'Alforja separa el terme de Riudoms del de Montbrió.
Història Prehistòria A partir de troballes arqueològiques, sobretot a la Timba dels Barenys, se sap que al Neolític ja hi havia assentaments humans a l'actual terme de Riudoms, segurament atrets per la presència de l'aigua al voltant de la riera de Maspujols. Altres troballes confirmen que la presència humana continuà durant l'edat del bronze. A la Timba del Castellot, s'hi han trobat restes d'un poblat ibèric que van des del fins al dC.
Edat antiga Durant l'època de dominació romana sembla que hi hagué nombroses vil·les romanes, sobretot en llocs pròxims a la riera de Maspujols. Es conserven dins del poble les restes d'una d'aquestes vil·les, la coneguda com a vil·la romana de la Mola.
Edat mitjana És a l'edat mitjana quan es funda el poble de Riudoms. Es considera la data de la fundació el dia 25 de gener de 1151, en què el príncep normand Robert d'Aguiló feu donació de la terra de Riudoms al cavaller Arnau de Palomar amb la condició de construir-hi un castell, que sembla que es construí on actualment hi ha l'Església de Sant Jaume. Diu la llegenda que una rierada s'emportà un poblet anomenat Llaberia i els seus habitants es refugiaren en aquell castell que s'estava construint, i van formar el primer nucli d'habitants de Riudoms. Segons Emili Morera, les restes romanes trobades en aquest indret, a uns dos quilòmetres del nucli actual, haurien induït l'erudit setcentista Gregori Maians a identificar el lloc com a Oleastrum.
Sigui com sigui, ja al apareixen documents que es refereixen a Riudoms com una vila i que el 12 d'abril de 1225 el rei Jaume I i l'arquebisbe de Tarragona li concediren un mercat setmanal que fou ampliat en temps de Jaume el Just. També hi ha notícies de la construcció d'una església dedicada a Sant Jaume Apòstol, molt possiblement al costat de l'actual.
L'any 1319 segons la crònica de Pere el Cerimoniós hi hagué a Riudoms, tradicionalment al lloc conegut com «els Hostalets», una reunió de nobles de la cort per convèncer l'infant Jaume, hereu de Jaume II, que es va negar en el darrer moment a contreure matrimoni amb Elionor de Castella. El rei va convocar allà els personatges més notables de la Cort per induir l'infant a canviar d'actitud abans de l'obertura de les Corts. Però les súpliques van ser inútils i l'hereu va renunciar al matrimoni i a la corona i prengué l'habit de l'Orde de Montesa. Durant la guerra que va enfrontar Pere el Cerimoniós amb Pere I de Castella, el 1361, els riudomencs van ser obligats per l'arquebisbe de Tarragona Sancho López de Ayerbe a anar a ajudar en la defensa del port de Cambrils. Poc després, a la mort de l'arquebisbe Pere de Clasquerí, van esclatar al Camp forts conflictes pel control dels drets senyorials de la seu vacant, entre el canonge cambrer, que tenia el suport del rei, per una banda, i el paborde, a qui feia costat la resta del capítol catedralici. El rei, quan les dignitats catedralícies es van negar a reconèixer-li el dret que exigia al Camp, va fer ocupar la comarca per la seva gent armada que tenia les vegueries de Montblanc i de Vilafranca, a les ordres de Bernat de Vilademany, que ocupà i saquejà Riudoms, el camp i la vila «pitjor que si fos gent forastera» segons diu un testimoni coetani, per la gran quantitat de «mals i danys» que van fer. El castell de Riudoms estava aleshores perfectament conservat. Cap al final del segle Pere el Cerimoniós feu construir muralles i torres de defensa, de les que no se n'ha conservat cap. D'aquella època són freqüents les disputes amb els pobles dels voltants per l'ús de l'aigua i de les terres de pastura.
Durant la guerra civil catalana del , Riudoms hi participà donant suport a la Generalitat.
Edat moderna El 1444 van tenir plets pels límits dels termes amb Reus, i el 1522 es rectificaren els límits dels dos municipis. El 1524, l'emperador Carles V va passar una nit al poble en la seva visita al Camp de Tarragona. L'any 1582, a més de fer-se diverses obres a les muralles, s'autoritzà la construcció del convent franciscà de Sant Joan, fora de les muralles.
El 1588 s'acorda de construir una nova església i la seva traça és projectada pels mestres constructors de l'església parroquial d'Ulldemolins, sota la direcció de Joan Sans. Les obres d'aquesta església foren dirigides durant trenta-quatre anys (1593-1626) pel mestre de cases Joan Mas, de Vilanova d'Escornalbou, i foren inaugurades el 1617, encara que no estava acabada del tot. Algunes obres s'acabaren en períodes posteriors, quedant inacabat el campanar, que es continuà entre el 1665 i el 1667, però que no es coronà fins a l'any 1878.
L'any 1599 es dona a Riudoms el dret de celebrar una fira el 10 d'agost de cada any, dia de Sant Llorenç, i a repetir-la el segon diumenge del mes d'octubre.
La Guerra dels Segadors afectà també Riudoms. Ja l'any 1629 s'instal·là a la vila un destacament de soldats castellans. El 1639, Riudoms participà en una campanya per recuperar el castell de Salses amb una companyia d'homes. L'any següent, el 1640, arriba l'exèrcit castellà del marquès de Los Vélez, que entrà a Riudoms sense trobar resistència i s'hi allotjà mentre preparava l'assalt de Reus i Tarragona. Sembla que durant aquells anys la població de Riudoms patí abusos per totes les parts en conflicte, ja fossin catalanes, castellanes o franceses i segurament per això finalment es van rendir sense oposar resistència, igual que molts altres pobles dels voltants, com Montbrió del Camp, Mont-roig del Camp, la Selva del Camp o Reus. Pau Claris declarà aquests pobles enemics de la següent manera: «En rahó de no haver guardat a la província fidelitat y que voluntàriament y sens passar per ninguna hostilitat de l'exèrcit contrari se li eran entregades, fossen cridats per enemichs de la pàtria y apressos tots sos béns y fos manat y fet a saber a totas y qualsevol personas de qualsevol grau y condició»
El 1690 es projecta aixecar l'ermita de Sant Antoni, a la part alta del poble, fora de les muralles, pel fet que havia estat declarat copatró de Riudoms el 1673 pels favors rebuts durant les últimes epidèmies. Va ser acabada el 1702. A l'interior hi ha un retaule barroc (1730) construït per Lluís Bonifaç i Sastre que va ser cremat, encara que no totalment, en la Guerra Civil espanyola.
Amb la Guerra de Successió, Riudoms es pronuncià a favor de l'Arxiduc Carles d'Àustria, a conseqüència de l'acció dels germans Nebot, militars de la vila. En perdre la guerra, els seus béns foren confiscats. Els Germans Nebot van ser declarats Fills Il·lustres de Riudoms el 2006 i s'ha establert que davant del que fou la seva casa senyorial (avui coneguda com a Cal Gallissà) s'hi facin les ofrenes de la Diada Nacional de Catalunya. CCBYSA
El 1721, per lluitar contra els bandolers i controlar els perdedors de la guerra, s'instal·là al poble un destacament dels Mossos d'Esquadra sota el comandament del caporal Francesc Martí, partidari dels Borbons. Se sap que durant el tingué molta importància a Riudoms la producció d'aiguardent i que els conreus més importants eren el sembrat, la vinya, l'olivera i els garrofers.
Edat contemporània L'inici de l'edat contemporània amb la Revolució Francesa el 1789 també afectà a la vila de Riudoms. El 1795 Riudoms aportà vint-i-un homes i dos oficials a la guerra que mantenien Espanya i França. La Guerra del Francès també tingué repercussions al poble. Les forces ocupants franceses imposaren costosos impostos a la població tot i les males collites. Durant aquella guerra hi havia a Riudoms un hospital militar de sang.
L'any 1844 amb la desamortització de Mendizábal, el convent de Sant Joan és venut al negociant Bernat Torrell per 98.010 rals. Aquest convent ja havia estat parcialment destruït el 1822 i cremat en part el 1835. Sembla que les pedres del monestir serviren per construir els porxos de la plaça de l'església.
La Primera Guerra Carlina provocà la divisió del poble entre carlins i liberals, que provocà hostilitats i pèrdua de vides. El 22 de juny de 1836, els carlins entraren al poble, cremant i saquejant algunes cases, i encara el 18 de maig de 1840 tornaren i segrestaren el notari del poble Josep Roger Vallverdú, que finalment alliberaren sense fer-li mal. Se sap d'almenys deu carlins riudomencs que foren afusellats durant aquella guerra.
El 1868 amb la revolució coneguda com La Gloriosa, el 4 d'octubre el poble celebrà l'exili de la reina i el canvi polític col·locant a la façana de l'ajuntament els retrats del General Prim i el general Espartero, es tocà l'Himne de Riego i se celebraren balls. Es constituí la Junta Revolucionària i es proclamà alcalde Rafael de Nabot i de Figueras. Tot i això, els resultats electorals sempre foren favorables als monàrquics i es considerava Riudoms com un feu carlista.
La Tercera Guerra Carlina també tingué les seves conseqüències a Riudoms, ja que el 8 de maig de 1872 se sublevaren els carlins de Riudoms. Durant aquesta guerra, grups de carlins entraren al poble per cobrar-hi contribucions. El 26 de juliol de 1873, els carlins liderats per Isidre Pàmies i Borràs, Cercós, es feren forts als voltants de l'ermita de Sant Antoni. Aquests carlins dominaren el poble, cremaren els portals i enderrocaren part de la muralla. Finalment van ser vençuts pels liberals.
Durant la Restauració borbònica se succeeixen els alcaldes conservadors, liberals i carlins, d'unes poques famílies. Els liberals es reunien a cal Gallisà, mentre els carlins tenien el Centro Riudomense i l'Ateneu tradicionalista de ca l'Eloi a partir de 1914. Els republicans es trobaven al Cafè dels Republicans als porxos de la Plaça petita.
Cap a la fi del arribà la fil·loxera que matà la vinya, un dels cultius principals de l'època. Això donà un gran impuls al conreu de l'avellaner. A l'inici del arriben nous serveis al poble, com l'electricitat i el telèfon i la progressiva ampliació de l'aigua corrent i les clavegueres. El 1926 se sap que el riudomenc Anton Caparó Sabaté va participar en el complot de Prats de Molló, organitzat per Francesc Macià i Ventura Gassol.