La Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona és un centre educatiu que imparteix els ensenyaments superiors relacionats amb la biblioteconomia, la documentació, la comunicació audiovisual i les disciplines relacionades amb l'obtenció, gestió i difusió de la informació i de documents. Està ubicada a Barcelona, al carrer de Melcior de Palau, número 140, al barri de Sants.

La Facultat actual és hereva de l'Escola Superior de Bibliotecàries creada el 1915 per la Mancomunitat de Catalunya per formar el personal de la futura xarxa de biblioteques populars. Després de diverses transformacions institucionals, el centre s'integrà progressivament a la Universitat de Barcelona i el 1999 es convertí en Facultat de Biblioteconomia i Documentació. La incorporació posterior dels estudis de comunicació audiovisual comportà, el 2019, l'adopció del nom actual de Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals.

Història De l'Escola de Bibliotecàries a la formació universitària miniatura|La planta baixa de la Biblioteca de Catalunya, seu de l'Escola de Bibliotecàries de 1937 a 1991; s'hi accedia per la porta de sota l'escalinata.La facultat actual és hereva de l'Escola Superior de Bibliotecàries creada el 1915 per la Mancomunitat de Catalunya. El centre tenia com a objectiu formar professionals per a la Xarxa de Biblioteques Populars impulsada per la Mancomunitat i adoptà models de formació bibliotecària que s'estaven desenvolupant a Europa i als Estats Units.

Al llarg de la seva història, l'Escola comptà amb un gran nombre de professors il·lustres que contribuïren a donar-li prestigi entre les institucions docents i culturals del país. Eugeni d'Ors (professor entre 1915 i 1920, a més de fundador i director), Jordi Rubió i Balaguer (professor des de 1915 i director entre 1930 i 1939), Carles Riba, Jaume Massó i Torrents, Lluís Nicolau d'Olwer, Manuel de Montoliu, Pompeu Fabra, Ramon d'Alòs-Moner, Joan Petit, Joaquim Xirau, Pere Bohigas, Eduard Toda, Miquel Coll i Alentorn, Joaquim Molas i molts altres personatges significatius de la història de Catalunya estigueren vinculats a l'Escola.

La trajectòria del centre estigué condicionada pels canvis polítics i administratius del segle XX. Després de dependre de la Mancomunitat, passà successivament a la Diputació de Barcelona i a la Generalitat de Catalunya, i després de la Guerra Civil retornà a la Diputació. L'any 1974 adoptà la denominació d'Escola de Bibliologia.

Integració a la Universitat de Barcelona Tot i la llarga tradició, els estudis de Biblioteconomia no van obtenir reconeixement universitari oficial a l'Estat espanyol fins al 1978. El desenvolupament de la formació universitària en biblioteconomia i documentació durant les dècades següents va coincidir amb l'expansió dels sistemes bibliotecaris i amb la consolidació acadèmica de la disciplina.

L'any 1982, l'Escola adquirí rang d'escola universitària i quedà adscrita acadèmicament a la Universitat de Barcelona amb el nom d'Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació. Aquell mateix any el Ministeri d'Educació i Ciència li concedí la Corbata de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi en reconeixement de la seva trajectòria.

L'aprovació de la llicenciatura de Documentació el 1992 permeté incorporar estudis universitaris de segon cicle i inicià el procés de transformació de l'Escola en facultat. El juliol de 1997, la Diputació de Barcelona, la Universitat de Barcelona i la Generalitat de Catalunya acordaren la integració definitiva del centre a la UB. El procés culminà el 1999 amb la creació de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona mitjançant el Decret 226/1999 de la Generalitat de Catalunya.

Incorporació dels estudis de comunicació Durant les primeres dècades del segle XXI, el centre amplià progressivament el seu àmbit acadèmic més enllà de la biblioteconomia i la documentació. El curs 2000-2001 va posar en marxa un primer programa de doctorat sobre documents i sistemes documentals en l'entorn digital, que posteriorment evolucionà cap als estudis d'informació i comunicació.

El curs 2012-2013 s'hi incorporà el grau en Comunicació Audiovisual, i ja des del curs anterior el programa de Doctorat incorporava també la línia de recerca en comunicació. L'ampliació de les àrees de docència i recerca va motivar el canvi de denominació del centre i, a partir del curs 2019-2020, la Facultat de Biblioteconomia i Documentació passà a denominar-se Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals.

Seus i dependència orgànica Al llarg de la seva història, la institució ha ocupat diverses seus vinculades també a les seves diferents etapes administratives. L'Escola de Bibliotecàries s'instal·là inicialment a l'Escola Industrial i posteriorment ocupà espais del Palau de la Generalitat i de la Casa dels Canonges. Entre 1937 i 1991 tingué la seu a l'antic Hospital de la Santa Creu, actual Biblioteca de Catalunya.

El 1991 es traslladà al recinte de la Maternitat, a les Corts, i el 1997 s'instal·là definitivament a l'edifici del carrer de Melcior de Palau, al barri de Sants, anteriorment ocupat per l'Escola Universitària de Formació del Professorat de la Universitat de Barcelona.

En resum les seus ocupades han estat: 1915 - 1924: Edifici del Rellotge del recinte de la Universitat Industrial 1924 - 1928: Planta baixa del Palau de la Generalitat, al carrer Bisbe 1928 - 1937: Casa dels Canonges, Palau de la Generalitat 1937 - 1991: Hospital de la Santa Creu de Barcelona (a la planta baixa, on hi ha la sala d'exposicions de la Biblioteca de Catalunya) 1991 - 1997: Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona (a l'Edifici Cambó) 1997 - avui: Edifici de l'antiga Escola de Magisteri de la Universitat de Barcelona Administrativament, al llarg de la seva història, la institució ha estat tutelada per diferents institucions públiques catalanes. A més, ha tingut diverses denominacions: 1915-1925: Mancomunitat de Catalunya, Escola Superior de Bibliotecàries 1925-1931: Diputació de Barcelona, formalment dissolta i adscrita com a estudis de l'Escola Superior de la Dona 1931-1939: Generalitat de Catalunya 1939-1982: Diputació de Barcelona, a partir de 1974 s'anomenà Escola de Bibliologia 1982-1998: Diputació de Barcelona, adscrita a la Universitat de Barcelona, Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació 1999-2019: Universitat de Barcelona, Facultat de Biblioteconomia i Documentació 2019: Universitat de Barcelona, Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals

Estudis La Facultat imparteix ensenyaments universitaris de grau, màster i doctorat en els camps de la informació, la documentació, les biblioteques i la comunicació audiovisual. Entre els estudis de grau hi ha Gestió d'Informació i Documentació Digital i Comunicació Audiovisual, així com un itinerari que permet cursar simultàniament les dues titulacions. L'oferta de postgrau inclou màsters relacionats amb la gestió de continguts digitals, les humanitats digitals, les biblioteques, el patrimoni documental i la comunicació, i es completa amb el Doctorat en Informació i Comunicació.

Publicacions La Facultat edita des de 1998 la revista acadèmica de recerca, en obert i multlingüe BiD: textos universitaris de Biblioteconomia i Documentació, de periodicitat semestral i indexada a Scopus des de 2012, i des de 2021, amb la menció de "bones pràctiques en igualtat de gènere", certificat concedit per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT). Del 2013-23 la revista es va coeditar amb la UOC.

Entre els anys 1994-2012, també es publicà un butlletí setmanal de distribució interna de la comunitat universitària dels estudis de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, anomenat Full dels dijous. Recollia notícies d'interès acadèmic i docent i cultural, relacionades amb el món professional.Alguns exemples son la Coral de Biblioteconomia (documentada en el Full del dijous 9/10/1997 i Full del dijous 10/2/2000) el Grup de Teatre BIDA (documentat en el Full del dijous 30/09/1998 i Full del dijous 4/5/2000) o Grup Excursionista de Biblioteconomia i Documentació (GEBID) Full del dijous 11/10/2001] L'abast cronològic de la publicació en fa una bona font per conèixer les activitats i ambient acadèmic que van caracteritzar l'Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació,Continuació de l'Escola de Bibliologia. primer com a centre adscrit a la Universitat de Barcelona i fins a la seva integració (1997), quan incorporant els estudis de segon cicle o llicenciatura, va esdevenir Facultat de Biblioteconomia i Documentació.↑ Estivill Rius, Assumpció. « Una mirada retrospectiva: de l'Escola Superior de Bibliotecàries a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació (1915-2005)]». BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, Núm. 16 (Juny 2006). Aquesta publicació periòdica està disponible en línia per als anys 2001-2012. Full del dijous 2001-2012

Governança Directors i directores de l'Escola 1982 - 1983: Joaquim Molas i Batllori 1983 - 1985: Nora Vela González 1985 - 1991: Carme Mayol Fernández 1991 - 1994: Mercè Bosch Pou 1994 - 1996: Constança Espelt Busquets 1996 - 1999: Concepció Miralpeix Ballús

Degans i deganes de la Facultat 1999 - 2005: Assumpció Estivill Rius 2005 - 2011: Cristóbal Urbano SalidoCristóbal Urbano 2012 - 2018: Ernest Abadal i Falgueras 2018 - 2026: Miquel Térmens Graells 2026 - : Núria Ferran Ferrer

Premis i reconeixements L'any 1982 l'Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació va rebre la Corbata de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi, concedida pel Ministeri d'Educació i Ciència.

El 2015, coincidint amb el centenari de l'Escola de Bibliotecàries, la Generalitat de Catalunya concedí a la Facultat la Creu de Sant Jordi per la continuïtat dels estudis de biblioteconomia i la seva contribució a l'evolució de la professió.

Referències

Bibliografia L'Escola de Bibliotecàries, 1915-2005 Assumpció Estivill Rius. Una mirada retrospectiva: de l'Escola Superior de Bibliotecàries a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació (1915-2005)

Enllaços externs

Categoria:Corbata de l'Orde d'Alfons X el Savi