El Setge de Xàtiva de 1239 fou un dels combats de la Conquesta de València.
Antecedents El 1238, un cop conquerida València, únicament quedaven dos estats musulmans a la península: l'Emirat de Granada i la Taifa de Múrcia, que controlava Alzira i Dénia amb el suport de Tunis. Els exèrcits de la Corona d'Aragó van continuar avançant cap al sud, fixant posicions front de la Corona de Castella, que també buscava estendre els seus dominis. Es va establir una fortalesa a Sellent i des d'ella es van disposar a atacar Xàtiva.
El setge El 21 de maig de 1239 començà el primer setge sobre Xàtiva, i va durar algunes setmanes, però no va reixir.
Conseqüències L'any següent les tropes cristianes ho van tornar a intentar, Miguel Gual Camarena, Notas históricas sobre Villanueva de Castellón i per alçar el setge, Abu Bakr ibn Isa, alcaid de Xàtiva, es va convertir en vassall de Jaume I el Conqueridor, lliurant els captius cristians que retenia i el castell de Castelló de Xàtiva, un punt estratègic que dominava el gual de Barragà, l'únic punt de creuament del Xúquer en el seu curs mitjà.
La conquesta de la ciutat va necessitar un tercer setge.
Referències
Categoria:Batalles de la Conquesta de València Categoria:Setges de la Reconquesta al País Valencià Categoria:Batalles de Xàtiva Categoria:Setges del segle XIII al País Valencià