Orgull i prejudici (títol original, Pride & Prejudice) és una pel·lícula de 2005 dirigida per Joe WrightFitxa tècnica de la pel·lícula i basada en la novel·la homònima de 1813 de Jane Austen. La seva principal protagonista és Keira Knightley qui interpreta el paper d'Elizabeth Bennet. Knightley es troba acompanyada per Matthew Macfadyen, en el rol de Fitzwilliam Darcy, i els veterans actors Judi Dench i Donald Sutherland. A més, destaca la participació de Carey Mulligan que va debutar en aquesta cinta amb el paper de la germana petita Kitty. Ha estat subtitulada al català.
Encara que s'havien fet nombroses adaptacions per a la televisió (el 1938, 1952, 1967, 1980 i 1995), el 2005 només existia un únic llargmetratge de la clàssica novel·la, dirigit per Robert Z. Leonard el 1940 i protagonitzat per Laurence Olivier i Greer Garson. Així doncs, amb aquesta pel·lícula, Orgull i prejudici tornava a la pantalla gran després de 65 anys amb una nova versió més moderna i realista que l'anterior.
Argument Aquesta clàssica història d'amor i embolics té lloc en la classista Anglaterra de finals del . La família de senyor i senyora Bennet i les seves cinc filles - Jane, Elizabeth (Lizzy), Mary, Catherine (Kitty), i Lydia - viuen en relativa comoditat econòmica administrant una granja enmig del camp anglès, Longbourn. Degut a les lleis de l'època però, Longbourn està destinada a ser heretada pel cosí de senyor Bennet, el Sr. Collins. Per aquesta raó, la senyora Bennet està preocupada i ansiosa per casar les cinc filles abans que mori llur pare. Malauradament per la mare, Elizabeth, la intel·ligent i orgullosa heroïna de la història, no està disposada a casar-se si no és per vertader amor.
Quan el ric i solter Bingley s'instal·la a Netherfield Park, la mansió veïna, senyora Bennet no pot creure en la seva bona sort. Esperant que una de les cinc filles sense dot es casi amb ell, les arrossega al ball de l'Assemblea (actual ajuntament) per presentar-les. El nouvingut sembla inclinar-se per la germana gran, Jane, una jove de bellesa tranquil·la,Synopsis a Keiraweb.org però, per desgràcia, el Sr.Bingley va acompanyat per la seva estirada germana, Caroline, i el seu reservat i arrogant amic, el Sr. Darcy, que és propietari de la meitat del comtat de Derbyshire i, igual que Caroline, considera absurd relacionar-se amb les classes inferiors. Així, mentre senyor Bingley gaudeix del ball amb Jane Bennet, senyor Darcy no demostra cap intenció de rebaixar-se a parlar amb gent provinciana i rebutja ballar amb Elizabeth descrivint-la al seu amic com «no prou bella com per temptar-lo». Escoltant la conversa d'amagat, Elizabeth, de seguida sent un profund menyspreu per Fitzwilliam Darcy i no dubta en demostrar-li el seu disgust amb un enginyós comentari. A partir d'aquest moment, esclatarà una tempesta de diàlegs entre ells dos que no s'abstindran de posar de manifest la mútua antipatia. I la mala opinió que Elizabeth s'ha format de Darcy no tardarà a ser confirmada per Wickham, que acaba d'arribar al poble amb la milícia i va perdre tota la seva herència en mans de Darcy.
Enmig d'aquest rebombori, visita Longbourn l'hereu dels Bennet, William Collins. És un cosi llunyà de la família dedicat al clergat i ha passat per la casa per escollir una esposa entre les cinc germanes i així permetre que Longbourn quedi en la família. Instigat per la Sra.Bennet, el Sr.Collins es fixa en Elizabeth i no tarda a proposar-li matrimoni. Elizabeth però, no està disposada a aguantar les impertinències de Darcy i encara menys casar-se amb Collins sense estimar-lo. Amb el suport del pare, rebutja Collins i provoca una histèria col·lectiva entre les fèmines de la casa per haver-se negat l'estabilitat financera que el Collins li oferia. Una seguretat econòmica que aprofitarà la seva millor amiga, Charlotte, que acceptarà un matrimoni de conveniència amb Collins.
Mentrestant, la relació de Jane Bennet amb Bingley progressa i sembla que pot acabar amb una boda. Bingley sembla enamorat de Jane fins que un dia, inesperadament, se'n va a Londres sense donar cap explicació. Amb l'esperança que Jane pugui reprendre el seu amor amb Bingley, la família li proposa enviar-la amb els seus oncles a la gran capital. Però Elizabeth ja s'imagina que Darcy i la germana de Bingley han incidit en aquesta decisió amb l'objectiu d'evitar que el Bingley es casi amb una provinciana pobra.
Mesos més tard, Elizabeth visita el seu cosí i la seva amiga Charlotte a Rosings, la mansió de la seva patrona, Lady Catherine de Bourg. S'hi retrobarà amb el Darcy que està convidat a casa la seva tia, Lady de Bourg. Aquesta vegada però, Darcy es mostra més interessat en Elizabeth que cada cop li crida més l'atenció per la seva agudesa mental i finesa verbal. I és en aquest ambient que té lloc la primera declaració d'amor de Darcy a Elizabeth. Sota una pluja torrencial i a cobert en una glorieta del jardí de la casa, Fitzwilliam Darcy li exposa el seu profund amor malgrat el seu rang inferior.Temple d'Apolo als Stourhead Gardens Sentint-se insultada, Elizabeth el rebutja decisivament argumentant la seva intervenció en la relació de Jane i Bingley i la seva immoralitat amb l'herència de Wickham. Enfadat i amb el cor trencat, Darcy abandona la mansió però, fent-li arribar abans una carta en la qual reconeix que havia menysvalorat l'estimació que hi havia entre la Srta.Bennet i el Sr.Bingley i exposa al Sr.Wickham com un vividor que volia casar-se amb la seva germana de quinze anys per la seva herència de 30.000 lliures. Sentint-se avergonyida, Elizabeth comença a descobrir la vertadera naturalesa de Darcy i a sentir un cert afecte per ell que anirà creixent.
De fet, serà gràcies a ell que la seva família podrà enfrontar-se a la deshonra social. La seva immadura i inconscient germana petita, Lydia, es fugarà amb el Sr.Wickham sense avisar a ningú. Darcy, coneixedor de la situació, ajudarà a la família d'Elizabeth a trobar a la parella i negociar amb Wickham un casament ràpid. A més, Darcy acompanyarà senyor Bingley de nou a Netherfield Park on, finalment, aquest últim visitarà Longbourn per proposar un matrimoni a Jane que aquesta acceptarà.
Entre tanta alegria, només Elizabeth se sentirà lleugerament decaiguda. Amb el temps, ha pogut apreciar Darcy i comença a reconèixer que no li és tan indiferent com li semblava. És la visita de Lady de Bourg la que la fa adonar-se completament del seu amor per Darcy. Lady Catherine, enfurismada per un rumor que ha sentit que vinculava Darcy amb Elizabeth, es presenta per sorpresa i en plena nit a casa seva per posar-li els punts sobre les is. La tia de Fitzwilliam Darcy li exigeix deixar la seva relació amb el seu nebot i la insulta exposant sense embuts la seva pobresa econòmica i la seva diferència de classe. Ordenats ràpidament els seus pensaments, Elizabeth es nega a prometre-li ni ara ni en el futur que no acceptarà mai una proposició del seu nebot. Seran aquestes paraules les que arribaran a l'oïda del Sr. Darcy qui, esperançat, es retrobarà amb Elizabeth en els aiguamolls de la zona i se li declararà de nou obtenint una afirmació.
En la versió anglesa el film acaba quan el pare d'Elizabeth accepta el matrimorni. En canvi, en la versió americana, després d'aquesta escena, apareix la parella feliçment ja casats.
Temes En un principi podria semblar que el tema principal d'Orgull i prejudici es pot extreure del mateix títol de la novel·la. En realitat però, els crítics literaris creuen que es dona massa importància a un títol que podria haver estat escollit en el seu moment per factors comercials. Teoria que té la seva lògica si es té en compte que pocs anys abans la novel·la Seny i sentiment havia tingut un increïble èxit.About Jane Austen a Keiraweb.org El 1813, res hauria semblat més natural que utilitzar en una segona novel·la del mateix autor la mateixa fórmula pel títol. A més, cal dir que ni l'orgull ni el prejudici es poden aplicar exclusivament a cap dels dos protagonistes. De fet, sembla que els dos desprenen aquestes qualitats.
En canvi, el que sí que és segur és l'interès de Jane Austen per analitzar la societat de la seva època. En aquest cas, l'argument dOrgull i prejudici dona molta importància al desenvolupament del caràcter i moralitat dels personatges. Per un costat, exposa com l'alta societat anglesa tenia la mirada fixa en França i la Revolució i, preguntant-se si els podria afectar, decideix relacionar-se amb les classes inferiors del seu país en els balls de l'Assemblea. Per l'altre costat, demostra com el benestar social i la riquesa no són precisament un avantatge per les dones. Crítica amb la societat patriarcal del , Jane Austen descriu la necessitat de les dones de fer un bon matrimoni si no volen acabar en la misèria.
Repartiment miniatura|El Sr. Darcy i Elizabeth Bennet. miniatura|Les dones Bennet. A Orgull i prejudici es va voler respectar l'edat dels personatges de la novel·la. Així, en comptes de fer com a Orgull i prejudici de 1940, on els protagonistes entraven ja en la trentena, es van buscar actors joves que donessin més la impressió d'un primer amor. La idea inicial del director era escollir dos artistes desconeguts. Per a ella, volia una actriu que no fos bella ni convencional però, que fos intel·ligent i, fins i tot, difícil. I per a ell, no cercava un simple galant minyó sinó un home d'uns 28 anys que fos interessant i madur, capaç de caure malament al principi de la pel·lícula i de fer-se estimar al mateix temps que ho fa Lizzy. Finalment, els escollits foren Keira Knightley i Matthew Macfadyen. Malgrat que Keira era una actriu popular i bella, Joe Wright va considerar que era la persona indicada per a interpretar Elizabeth Bennet per la seva inacabable energia i el seu gran sentit de l'humor. La bellesa tosca de Matthew Macfadyen, el qual va agradar per la seva integritat i tendra masculinitat, equilibrava la bellesa de Keira. Un actor capaç de mostrar-se fred i distant i alhora ser un bon home amb sentit de l'honor.
Aconseguir que Donald Sutherland fes el paper de Bennet pare no va ser difícil. El director cercava un patriarca capaç de transmetre la tendresa de Bennet entre sis dones. Després de veure la representació de Donald fent de pare de Nicole Kidman a Cold Mountain no va tenir dubte de qui volia. La carta que Joe Wright li va enviar el va convèncer i en poc temps es va afegir a l'equip.
Per acabar, pel pesat i alhora agradable paper de la mare Bennet va escollir Brenda Blethyn, nominada als Oscar de Hollywood. Segons el director, la imatge que havia de donar la Bennet havia de ser la d'una dona desesperada per casar les cinc filles i disposada a tot per aconseguir-les una situació estable. Havia de fer-se insuportable i provocar les ganes de fer-la callar. Tot i així, havia de tenir prou cor per demostrar afecte per la família. Brenda va tenir prou valor per enfrontar-se a totes aquestes coses.
La resta de personatges del film van ser escollits també a consciència. Per a Jane Bennet, per exemple, es va elegir a una actriu que representés l'ideal femení de l'època, completament diferent de Keira. El paper de la formidable i arrogant tia de Darcy, Lady Catherine de Bourg, requeria una actriu amb molta experiència i Judi Dench va acceptar. En definitiva, formen part de l'equip d'actors una autèntica representació d'artistes amb talent de les illes britàniques. Només Jena Malone, que interpreta a Lydia Bennet, prové de l'altre costat de l'Atlàntic.
Els intèrprets més destacats són els següents:Repartiment a IMDb