La Torre és un barri i pedania de la ciutat de València dins del districte de Pobles del Sud. Tenia 4.836 habitants censats l'any 2024 segons l'ajuntament de València, que classifica el barri com 19.7.
Geografia miniatura|esquerra|Vista aèria de la Torre i la contornada El barri de la Torre està situat a la riba sud de la nova llera del riu Túria. Limita amb l'autovia de Torrent i el barri de Faitanar a l'oest; amb el barri de Camí Real (districte de Jesús) al nord; a l'est amb les línies de ferrocarril i el barri del Forn d'Alcedo i al sud, fita amb el municipi de Benetússer.Oficina d'estadística València Les barreres arquitectòniques que l'envolten l'aïllen del nucli urbà de la capital i fan que conserve l'aspecte de poble.
La Torre té només un pont: el de l'avinguda Reial de Madrid al nord —que partix el barri en dos i el comunica amb Benetússer al sud i amb el nucli urbà de València al nord— Les connexions de què gaudix la Torre la tanquen també per totes bandes. Al nord, la V-30 o autovia de circumval·lació l'enllaça amb la pista de Silla, amb l'autovia de Torrent i amb la resta d'eixides i entrades a la ciutat. L'estació de tren més pròxima és la d'Alfafar-Benetússer. La carretera d'Alba comunica el barri amb el municipi de Paiporta.
Nomenclàtor
Ctra. Alba C/ Alexandre Laborde C/ Algar de Palància C/ Álvarez de Sotomayor Entr. Barri Veterà C/ Castell de Corbera C/ Castell de Cullera C/ Castell d'Enguera C/ Concepción Arenal C/ Eduardo Dato C/ Giménez i Costa C/ Hellín C/ Ismael Blat C/ Juan Reus Parra C/ Manuel Iranzo C/ Marià Brull C/ Maria Ros C/ Molí de Pala C/ Ovidi Montllor i Mengual C/ Pedro de Luna C/ Pintor Joan Miró Entr. Pinet Av. Reial de Madrid C/ Vicente Sanchis-Bayarri
Monuments i llocs destacables La Torre. És un edifici de base quadrangular de quatre altures, amb tendència piramidada i rematat amb una plataforma emmerletada. En un dels seus costats s'obrin cinc orificis, corresponents als diferents nivells, mentre que en l'oposat se n'obrin només tres. En l'actualitat es troba molt reformada i ha quedat envoltada pels grans edificis d'habitatges alçats a partir de la dècada de 1960. Alqueria de Ferrer. Construcció del , de gran volum, amb àmplies balconades i una torre lateral, a la qual posteriorment se li van afegir alguns magatzems. Església parroquial de la Nostra Senyora de Gràcia. Construïda en 1943, es tracta d'un temple de tres plantes en el qual destaca la seua inacabada torre esquerra. Altres elements inacabats són la cúpula i la capella de la Comunió. Consta de tres naus: la central, molt més alta que les laterals, està coberta per volta de canó i dividida en quatre trams, l'últim dels quals coincidix amb la planta del cor. Les naus laterals obrin tres buits de capelles.
Història miniatura|La Torre, edifici que dona nom al barri La Torre es va desenvolupar a partir d'una alqueria fortificada que es degué construir al voltant del sobre l'eix de l'antic camí reial de Madrid, que en este tram coincidix amb el traçat de la Via Augusta. A l'entorn de l'alqueria es va desenvolupar un xicotet poblat de base agrícola, que va prosperar gràcies a la seua situació en l'eix viari. No obstant això, el major període de creixement va començar a partir del , com en altres parts del districte, amb la proliferació d'un gran nombre d'alqueries i cases més reduïdes en el nucli tradicional i al llarg de l'Horta de València, destacant el conjunt del barri de Sant Jordi.de Otto, M. J. T. (1980). Una lectura de la expansión urbana de Valencia: El modelo de crecimieno axial. Cuadernos de geografía, (27), 164-165. https://turia.uv.es/index.php/saitabi/article/view/5740
La postguerra Als anys quaranta es va projectar una zona d'expansió la qual estaria constituïda per un grup escolar (el Col·legi Pare Manjón), la nova parròquia de la Mare de Déu de Gràcia i dos blocs inicials d'habitatges protegits (el grup d'habitatges del camí d'Alba).
El col·legi Pare Manjón miniatura|El CEIP Padre Manjón, l'únic del barriEl projecte de construcció del centre va ser redactat el desembre del 1944 per l'arquitecte del Ministeri, Francisco Navarro, i l'arquitecte escolar Vicente Valls Gadea. Les obres s'iniciaven el 28 de novembre de 1946. El col·legi comptava amb 4 seccions per a pàrvuls, sis per a xiquets i sis per a xiquetes, a raó de cinquanta escolars per secció, cosa que donava un total de setze seccions i 800 alumnes. Part d'aquesta escolarització es devia a la població infantil que vivia a les nombroses alqueries de l'horta i als habitatges que es projectaven per a aquesta zona en expansió.
Les obres del grup escolar les va realitzar la Compañía Levantina de Edificación y Obras Públicas, SA (CLEOP) i. foren rebudes a les 17 h. del 5 de juny de 1951.
El grup d'habitatges del camí d'Alba El grup d'habitatges correspon a quatre vials, dos carrers i dues places, cadascú amb nom de castell: castells d'Ènguera, Xèrica, Corbera i Cullera. Parteix d'una iniciativa municipal que data, a l'origen, del 1943. Tot i això, la iniciativa municipal a València es va paralitzar fins al 1948, quan Javier Goerlich va redactar un projecte per edificar 296 habitatges protegits en la confluència del nou Camí d'Alba i la carretera Reial de Madrid. Sobre un solar de 17.600 metres quadrats es va projectar l'edificació d'un grup amb dues illes integrades, en forma de pinta, de quatre i cinc altures. Era un grup típic dels quaranta, que destacava pel seu marcat caràcter modern i racionalista. miniatura|Blocs del carrer Castell de Cullera Amb l'obra paralitzada per motius indeterminats, es va produir l'aprovació del Pla 5.000 (DECRETO de 21 de abril de 1950 por el que, se encomienda al Instituto Nacional de la Vivienda la construcción de 5.000 viviendas en la ciudad de Valencia), coincidint amb el paper creixent de l'Instituto Nacional de la Vivienda (INV) a la promoció pública de l'habitatge. L'INV va assumir la direcció d'aquest grup, que va quedar incorporat dins aquest Pla. El projecte va ser modificat radicalment per l'INV el 1952. El nombre d'habitatges va augmentar a 438. Es va densificar el disseny de conjunt: tot i mantenir la proposta d'illa integrada, els blocs tenien una profunditat edificable molt superior, i excepte uns petits elements que tanquen part de l'illa, va desaparèixer el bloc de dues crugies, reemplaçat per el bloc que té pati interior.
El grup es va construir amb relativa rapidesa. Després de lleugeres modificacions, al juny de 1956 es van lliurar 442 habitatges. En acabar-se les obres, els habitatges no tenien nombroses infraestructures que van haver d'incorporar-se amb posterioritat. Respecte de l'aigua potable, el projecte d'abastament es va redactar el 1958, i el subministrament va arribar aquell mateix any. A més mancaven l'electricitat i el clavegueram.
Com a conseqüència de la riuada de 1957, el juliol de 1958, es van instal·lar al pati residual catorze habitatges prefabricats donats pel Banco Exterior de España i destinats als damnificats. Tot i que s'hi insisteix que aquests barracons s'ubiquen de forma provisional, l'Ajuntament va començar a cobrar una mensualitat de 125 pessetes. El 1962 es va aprovar un projecte de reparacions en aquests barracons que va redactar l'arquitecte Camilo Grau. El pati ocupat així anava destinat a mercat, sense que resultara factible la seua execució.
A partir de la dècada de 1960, la Torre va viure una gran expansió amb la construcció d'edificis d'entre 3 i 5 altures distribuïts en plànol reticular i promoguts, en la seua majoria, per l'Instituto Nacional de Vivienda. El resultat d'eixe creixement dona al barri un aspecte inacabat, especialment en relació amb els límits del ferrocarril i el nou llit del riu Túria, que queda al nord de la població, aquesta separació va tindre lloc als anys 60 amb la construcció del Pla Sud que va dividir el barri en dos i que va fer que es perdés una part considerable dels habitatges i del veïnat.
Sociópolis En 2003 es va engegar Sociópolis, un projecte urbanitzador innovador, que pretenia integrar l'Horta dins un context urbanístic sostenible. El projecte, cofinançat per l'Institut Valencià d'Habitatge i el govern d'Espanya, tingué problemes greus de promoció a causa dels efectes de la crisi econòmica, però a mitjans 2010 ja havien acabat les dues primeres fases (infraestructura viària, electricitat, aigua corrent i mobiliari) i es començaven a construir els primers habitatges. Encara que Sociòpolis es troba administrativament en el veí barri de Faitanar, la Torre és el nucli urbà més pròxim per a la prestació de tota mena de servicis. Després de les inundacions que va sofrir el barri després del pas de la DANA el veïnat va denunciar l'abandonament que van patir els barris del sud, entre els quals es troba la Torre. Consegüentment, a finals de març de 2025 es van obrir les portes del nou centre social de la pedania, el qual dependrà del Centre de Serveis Socials de Sant Marcel·lí, i té com a objectiu atendre de manera directa la realitat social del barri. El pas de l'aigua va destruir i fer malbé moltes de les instal·lacions esportives. L'Ajuntament va actuar de manera ràpida en la reconstrucció d'un nou camp de futbol en la parcel·la situada en la Sociòpolis.
Demografia
Com a servicis públics, la Torre compta amb el CEIP Pare Manjón, l'únic col·legi del barri; http://www.valencia.es/ayuntamiento/infociudad_accesible.nsf/vDocumentosWebListado/578D7A41A852EDE5C12572C20023DBBA?OpenDocument&bdOrigen=&idapoyo=&nivel=6&lang=1 una església parroquial amb advocació a la Mare de Déu de Gràcia; una seu de la Universitat Popular; un centre ocupacional; un consultori mèdic i una alcaldia pedània.
Transport miniatura|Pont entre la Torre i Camí Real Autobusos Metropolitans de València (Metrobus)
Empresa Municipal de Transports de València (EMT) https://geoportal.emtvalencia.es/visor?lang=va
Xarxa de Carreteres de l'Estat Espanyol V-30 - N-335 Xarxa de Carreteres de la Generalitat Valenciana CV-400 - CV-404 - CV-406 - CV-407 Valenbisi Sense aparcaments. https://www.valenbisi.es/ca/mapping
Referències
Enllaços externs
Ajuntament de València Plànol de la Torre al web de l'ajuntament de València
Torre