El període iber a Catalunya s'encavalca per una banda amb la prehistòria i amb el període romà per l'altra. La cultura ibèrica es pot identificar a Catalunya a partir del , quan les poblacions neolítiques de la zona reben la influència dels pobles indoeuropeus i fan un canvi cap a la civilització. Els ibers viuen normalment en turons, i ho fan no només per motius de defensa, sinó també per la situació; un turó ofereix la possibilitat de controlar les plagues de conreu, les rutes de comunicació de la zona i el seu tipus de vida que està molt relacionat amb el lloc on viuen. Es considera que el seu període de màxima esplendor va ser cap al , que va ser quan van estar més influenciats pels grecs. Aquest període va acabar amb el procés de romanització, que va culminar cap a l'any 50 dC. En la seva cultura es pot veure una gran influència tant de la cultura grega, establerta a Roses i Empúries, com de la feníciocartaginesa que dominava el sud-est de la península. De fet el sistema d'escriptura que van desenvolupar, l'escriptura ibèrica, és descendent directa de la fenícia.

Tribus iberes a Catalunya

Catalunya va estar habitada per diferents tribus: Sòrdons

Els sòrdons foren un poble iber de la Gàl·lia que s'estenia del massís de l'Albera fins a les Corberes, ocupant principalment el territori de l'actual Rosselló. Entre les seves ciutats destacaven Illiberis i Ruscino. Eren veïns del consorans (consorani), dels elísics i dels indígets.

Airenosis

Els airenosis eren un poble iber que l'historiador Polibi de Megalòpolis situa entre l'Ebre i els Pirineus, en descriure els pobles als quals es va enfrontar l'exèrcit d'Hanníbal quan travessà Pirineus. Tradicionalment, hom els localitza a la Vall d'Aran.

Andosins

Els andosins eren un poble iber que l'historiador Polibi de Megalòpolis situa entre l'Ebre i els Pirineus, en descriure els pobles als quals es va enfrontar l'exèrcit d'Hanníbal quan travessà Pirineus. Tradicionalment, hom els localitza a la vall d'Andorra.

Ceretans

Els ceretans foren un poble probablement iber (però cal no descartar que parlessin una llengua més pròxima al basc que no pas a l'ibèric) que poblaren l'alt Pirineu, a l'actual Cerdanya però probablement també les valls pirinenques de les Nogueres Pallaresa i Ribagorçana i de l'Éssera i el Cinca. És possible que fossin un sol poble amb els iacetans o que hi estiguessin estretament emparentats, com també amb els airenosis, els andosins, els bargusis i els ausetans. Foren mestres d'adobar pernils.

Indígets

Els indígets o indicets foren un poble iber de l'extrem nord-oriental de la província Tarraconense. Ocupaven el territori costaner de les Gavarres fins a l'Albera, el territori que actualment cobreixen les comarques de l'Empordà i la Selva.

Els indígets foren els més influïts pel contacte amb els pobles orientals, i principalment amb els grecs, els quals establiren la colònia focea d'Empúries al litoral indíget, al golf de Roses. A una sèrie de monedes batudes pels emporitans s'hi pot llegir untikesken, que probablement cal llegir undigesken i se sol traduir '[moneda] dels indígets'.

Bargusis

Els bargusis o bergistans foren un poble iber, emparentat amb els ilergets, que vivia a la vall del Cardoner i a l'alt Llobregat, a l'actual Berguedà i Solsonès.

Ausetans

Els ausetans eren un poble iber, emparentat amb els ceretans, que habitava entorn de l'actual comarca d'Osona, a la qual donaren nom. El seu territori limitava a l'est amb els laietans i els indígets, i a l'oest amb els lacetans i els ceretans, i al nord amb els castel·lans. La seva capital devia ser Ausa. És possible, per tal com diuen les fonts, que el Gironès i la part més interior de la Selva també fossin territori dels ausetans, però força historiadors moderns han contestat aquesta possibilitat. A les monedes batudes pels ausetans s'hi pot llegir auśesken, que se sol traduir '[moneda] dels ausetans'.

Laietans

Els laietans foren un poble iber que habitava la costa i la depressió Prelitoral entre els rius Tordera i Llobregat, a les comarques del Maresme, Vallès, Baix Llobregat i el Pla de Barcelona. Entre llurs ciutats, les fonts i l'arqueologia revelen Baitolo, Ilturo, Lauro (el poblat ibèric de Puig del Castell de Samalús), Rubricata (potser Rubí) Egara, Blandæ i Baŕkeno, de localització desconeguda, tal vegada sobre el mont Tàber o a Montjuïc però, en qualsevol cas, situada al Pla de Barcelona i predecessora de la Bàrcino romana. Els laietans van batre moneda amb la llegenda laiesken en escriptura ibèrica nord-oriental, que se sol traduir '[moneda] dels laietans'. S'ha hipotesitzat si * Laie era una ciutat que donà nom als laietans o si, com en el cas dels ilergets, no va existir mai cap població d'aquest nom. miniatura|Estela de Badalona (Museu de Badalona)

Lacetans

Els lacetans eren el poble iber que habitaven a la Catalunya central a les terres del Bages, l'Anoia i la Segarra, aproximadament. Juntament amb els ilergets i els ausetans van destacar per oposar-se al domini de la república de Roma i com a conseqüència foren sotmesos pel cònsol Cató el 195 aC. Iesso i Sicarra foren poblacions dels lacetans, que és possible que es corresponguin a Guissona i Prats de Rei. Existeix certa confusió entre els lacetans, els laietans i els iacetans, car algunes fonts antigues els van confondre.

Ilergets

miniatura|Els caps ilergets Indíbil i Mandoni, en una estàtua idealitzada del 1946. Els ilergets eren un dels pobles ibers més importants de la regió, i ocupaven les planes dels rius Cinca i Segre del prepirineu fins al riu Ebre, del riu Gállego fins al Montsant, en el punt de màxima expansió. Jugaren un paper important durant la Segona Guerra Púnica com a aliats dels cartaginesos i opositors del poder romà, al qual s'hagueren d'acabar per sotmetre. No obstant això, liderats pels cabdills Indíbil i Mandoni, es revoltaren en més d'una ocasió contra el poder romà; aquestes escenes de resistència els feren perdre la importància que havien tingut a la zona el , que els havia portat a dominar altres pobles veïns.

Els ilergets tenien com a capital Iltirta i van batre moneda amb la llegenda iltiŕkesken, que cal llegir ildiŕgesken i que se sol traduir '[moneda] dels ilergets'.

Cessetans

Els cessetans o cossetans foren una tribu ibèrica que vivia entorn de la ciutat de Tàrraco, del Coll de Balaguer fins al peu del Massís del Garraf. Sembla que llur capital fou dita ciutat, però també hagué de ser important Kese, que, com Tarraco, va batre moneda ibèrica; no obstant la importància que hagué de tenir la població (que dona nom a la tribu), la situació de Kese és desconeguda, i hom l'ha volguda identificar amb la població on s'esdevingué la batalla de Cissa, però no hi ha consens. Altres autors proposen que es tracti d'un nom alternatiu per Tàrraco.

Ilercàons

Els ilercàons o ilergàons foren una tribu ibera que abastava aproximadament el territori entre el Coll de Balaguer, Sagunt i Mequinensa. La denominació Ilercavònia fa referència a llur territori i ja apareix documentada a l'antiguitat. Llur capital devia ser Dertosa, actualment Tortosa, que apareix documentada amb el nom complet de Hibera lulia Ilercavonia Dertosa . Hom ha assenyalat la semblança d'aquest poble amb el dels ilergets i el d'un poble més antic, mencionat per Hecateu de Milet, el dels ilaraugats.

Pel que fa a les poblacions atribuïdes als ilergàons, els antics citen, a més de Dertosa, Intibili, Etovissa, Cherronesus ('península' en grec, possiblement Peníscola), Sepelaci, Ildum, Cartalias i Osicerda. Entre els principals jaciments, s'hi compten el poblat iber de Sant Antoni de Calaceit, el Castellet de Banyoles a Tivissa, el poblat ibèric de Sant Miquel de Vinebre, el poblat ibèric del Coll del Moro de Gandesa, el poblat de l'Assut de Tivenys, el Castell d'Amposta i el poblat ibèric de la Moleta del Remei.

Altres pobles Els castel·lans apareixen citats a l'obra de Ptolemeu, i la historiografia tradicionalment els ha situats a la Garrotxa, però la identitat no és clara. A més, l'epigrafia ha demostrat l'existència d'uns olositans que hom vol identificar amb l'actual vila d'Olot, de manera que no és clar on podrien haver habitat aquests castel·lans. Els iacetans estaven emparentats amb els ceretans, i pot ser que habitassin al nord de la serra del Montsec, tot i que probablement es trobaven més a ponent. Estrabó esmenta uns lartolaiets amb els laietans, que hom ha tengut problemes per identificar. Bé es pot tractar d'una branca de laietans, bé pot ser un compost corrupte de ilergets i laietans; en efecte, Plini menciona uns ilergets a la costa. Plini el Vell esmenta uns surdàons que habitaven la zona d'Ilerda, i que hom ha proposat de relacionar amb els sòrdons. Sal·lustiSal·lusti, Històries, III 6 . anomena uns aresinaris, que hom ha volgut emparentar amb els andosins però no sembla possible perquè de dits aresinaris només sabem que vivien a la riba de la mar. Es conserva un passatge d'Hecateu de Milet en l'obra d'Esteve de Bizanci que parla d'uns ilaraugates, que poblaven Ibèria i vivien entorn d'un riu del mateix nom. Hom ha assenyalat la semblança d'aquest nom amb el dels ilergets i el dels ilergàons i, atès que Hecateu és un autor que descriu l'estat de coses del , hom ha pensat que no es pugui tractar d'un antic poble que més tard s'hauria fragmentat en ilergets i ilergàons. Però també és possible de pensar que es tractava d'un terme per referir-se als ibers en general, o que qualsevol altre poble iber llavors tenia aquell nom, i més tard mudà de nom. Hecateu, en un altre passatge conservat d'Esteve, cita uns misgetes com a tribu ibèrica, que no es poden situar. Hom els ha relacionat amb la rel grega que vol dir mesclar, i ha suposat que es tractaria d'una mescla d'ibers amb un altre poble, però només és una hipòtesi. Rufus Fest Aviè cita els ausoceretes, que sembla un compost entre ausetans i ceretans. Això fa pensar que es tracta o bé d'una tribu en què ausetans i ceretans s'han mesclat, o bé d'una branca de ceretans que poblaven Ausa, cosa que porta a pensar que els ausetans haurien estat una branca de ceretans. El mateix Aviè anomena els bèbrices o beribraces com a antic poble iber de la part nord de la costa mediterrània. Es deu tractar d'un genèric antic per referir-se als ibers, atès que la informació deu provenir del Periple Massaliota, i també apareix als Iambes al Rei Nicomedes. Aquest poble va donar nom al rei epònim Bèbrice, pare de Pirene.

Poblats i jaciments ibers a Catalunya miniatura|Muralles d'Ullastret (Girona).

Els poblats ibers dominaven els terrenys i camins del voltant i estaven envoltats de muralles i torres, aixecades directament sobre el terreny, amb unes primeres fileres de pedres de mida molt gran, sense fonaments.

Els habitatges es construïen amb parets de fang aixecats sobre unes primeres filades de pedra, sense fonament. La coberta era de branques i fang.

En els poblats existien places i eres d'ús comú, així com edificis públics com temples. Existien també forns per al pa o la ceràmica, cisternes d'aigua o les basses per a les escombraries. Això suggeria una organització estructurada i seguint una certa jerarquia social.

A continuació es presenta una llista d'alguns jaciments ibers importants de Catalunya:

Actualment hi ha a Catalunya setze jaciments oberts al públic: Ciutat ibèrica d'Ullastret (Ullastret, el Baix Empordà) Poblat ibèric del Molí d'Espígol (Tornabous, l'Urgell) Poblat Ibèric de Castell (Palamós, Baix Empordà) Poblat ibèric de l'Esquerda (Roda de Ter, Osona) el Casol de Puigcastellet (Folgueroles, Osona) el Turó de Montgrós (el Brull, Osona) Puig Castellet (Lloret de Mar, la Selva) Poblat ibèric de Ca n'Oliver (Cerdanyola, el Vallès Occidental) Puig Castellar (Santa Coloma, el Barcelonès) Turó d'en Boscà (Badalona, el Barcelonès) Olèrdola (Olèrdola, l'Alt Penedès) Fondo d'en Roig (Cunit, al Baix Penedès) la Ciutadella de les Toixoneres de (Calafell, el Baix Penedès)