fou un filòsof francès, un dels principals precursors del concepte de pensament complex,Discurs tingut el novembre de 2010 quan van ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona: teoria que va desenvolupar a La méthode ('El mètode'), apareguda en sis volums entre el 1977 i el 2004. En aquesta obra, preconitza que interdisciplinarietat i transversalitat són necessaris per a estudiar i comprendre millor la condició humana. L'any 1994 fou guardonat amb el premi Internacional Catalunya concedit per la Generalitat de Catalunya. Autor prolífic i longeu, va publicar el seu darrer llibre (Y a-t-il des leçons de l'Histoire ?) el 2025, amb 103 anys d'edat.

Biografia Edgar Nahoum va néixer el 8 de juliol de 1921 a París en una família amb arrels sefardites. Va estudiar geografia, història i dret a la Sorbona, on es llicencià el 1942.

Membre del Partit Comunista Francès, participà amb divuit anys en la Resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial. Per a despistar els serveis d'intel·ligència nazis, en aquell moment adoptà el pseudònim de Morin, que continuà utilitzant per sempre. Un cop alliberada França, participà com a militar en l'ocupació aliada d'Alemanya i escrigué L'an zéro de l'Allemagne, en què descriu la situació del poble alemany. A partir del 1949, s'allunyà del Partit Comunista Francès, del qual en fou expulsat el 1951 per les seves idees contràries a l'estalinisme.

De 1977 a 1993 va ser director del Centre d'estudis transdisciplinàries (CETSAP) i de l'École des hautes études en sciences sociales. Gràcies als consells de Georges Friedmann, entrà al Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS) del qual va esdevenir director el 1993. Hi conduí un estudi pluridisciplinari sobre una localitat de la Bretanya, publicat sota el títol de Plozévet. Aquest és considerat un dels primers assajos d'etnologia de la societat francesa contemporània. S'interessà per les pràctiques culturals emergents i mal considerades pels intel·lectuals en general. Posteriorment, creà i dirigí el Centre d'Estudis sobre les Comunicacions de Masses (CECMAS), que publica particularment estudis sobre la televisió mitjançant la revista Communications, creada el 1961.

Durant la revolta estudiantil del Maig francès (1968), escrigué articles per a Le Monde, mirant de desxifrar el significat i sentit d'aquest esdeveniment. Director emèrit de recerca al CNRS, va crear i dirigir l'Associació pel Pensament Complex (APC).

Morí el 29 de maig de 2026 a París a l'edat de 104 anys, segons comunicà la seva esposa al diari Le Monde, al qual havia concedit la seva última entrevista l'abril d'aquell any. Morin va un intel·lectual que va dedicar tota la seva vida a combatre les simplificacions amb què la modernitat ha intentat comprendre la realitat. Filòsof, sociòleg, antropòleg i teòric de la cultura, va convertir la complexitat no només en un objecte d'estudi, sinó en una manera d'acostar-se al món i d'exercir el pensament.

Desenvolupament filosòfic Quan es va integrar al CNRS, s'inicià en el camp de l'antropologia social, i en l'àmbit de la cinematografia s'aproximà al surrealisme, encara que no abandonà els seus ideals socialistes, dels quals compartí idees amb Franco Fortini i Roberto Guiducci, així com de Herbert Marcuse i altres filòsofs. Fundà i dirigí la revista Arguments (1956-1962), i es manifestà en contra de la guerra d'Algèria (1954-1962).

En la dècada del 1960, inicià treballs i expedicions per Amèrica Llatina i hi és impressionat per la cultura. A Poulhan, en companyia dels seus col·laboradors, desenvolupà una recerca de caràcter experimental que culmina amb la tesi de la «transdisciplinarietat», que li generà grans contradiccions amb altres acadèmics, com a defensa del saber contra els efectes negatius de la «hiperespecialització».

Amb el sorgiment de la revolució biogenètica, estudià el pensament de les «tres teories» que duen a l'organització de les seves noves idees (la cibernètica, la teoria de sistemes i la teoria de la informació). L'any 1977, elaborà el concepte del «coneixement enciclopèdic», al qual lliga els coneixements dispersos, i proposa una epistemologia de la complexitat. Moltes obres seves adverteixen contra el pensament lineal i excessivament simplista, font de la barbàrie.

Morin argumenta que encara som a un nivell prehistòric pel que fa a l'esperit humà i solament la complexitat pot civilitzar el coneixement. Si acceptem la complexitat, hom pot endinsar-se en el desenvolupament de la naturalesa humana multidimensional, la lògica generativa i dialèctica, dels quals l'univers és una barreja de caos i ordre.

Imaginari col·lectiu miniatura|Edgar Morin en un col·loqui a Rio de Janeiro (1972) Per a Morin l'imaginari col·lectiu són el conjunt de desitjos, valors i pràctiques socials, que constitueixen un dualisme entre la imaginació i la realitat. De manera que la indústria cultural es posa al servei de l'imaginari col·lectiu, com a qualsevol element inventiu i creatiu necessari per a qualsevol producte cultural.

Aquest imaginari col·lectiu neix de la necessitat de sentir-se pertinent a la societat i encaixar-hi. Per aquest motiu les masses es creen un ideal al qual volen aspirar, i determinen aquest dualisme entre la realitat que viuen i l'imaginari a què aspiren. La cultura de masses s'encarrega de crear els símbols, mites i imatges que pertanyen tant a la vida pràctica com a la imaginada. I aquesta cultura que s'instaura és producte d'un diàleg entre la indústria cultural i el públic.

Morin va contribuir a la creació d'un estudi de la cultura de masses, va definir-ne els aspectes antropològics i les relacions que s'instauren entre el consumidor i l'objecte de consum.

Obres Traduïdes al català 1987, Penser l'Europe, traduït com Pensar Europa per Víctor Compta González 1994, Mes démons, un assaig autobiogràfic, traduït com Els meus dimonis per Joan Casas i Fuster.

2005 Culture et barbarie européennes (2005), traduït com Cultura i barbàrie d'Europa (2006) per Helena Alonso Capdevila. 2007, Où va le monde? traduït com On va el món? Cap a l'abisme? per Oriol Sánchez Vaqué. 2011, La voie, junts amb Stéphane Hessel (1917-2013), traduït com El camí de l'esperança (2012) per Mercè Ubach Dorca. 2019, Réveillons-nous, traduït com Despertem! per Ismael Calvet Valentín (2022). 2021, Leçons d'un siècle de vie, traduït com Lliçons de la història (2025) per Núria Parés Sellarés

En francès

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

.

Categoria:Filòsofs francesos en francès Categoria:Comunistes francesos Categoria:Membres francesos de la Resistència francesa Categoria:Filòsofs parisencs Categoria:Premis Internacional Catalunya Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Barcelona Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de València Categoria:Alumnes de la Facultat de Dret de París Categoria:Grans oficials de la Legió d'Honor Categoria:Comanadors de les Arts i les Lletres Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Ginebra Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat Lliure de Brussel·les Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat Laval Categoria:Gran Creu de la Legió d'Honor Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Santiago de Xile Categoria:Militars parisencs Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat Nacional Major de San Marcos Categoria:Doctors honoris causa per la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Macerata Categoria:Polítics parisencs Categoria:Investigadors del Centre Nacional de la Recerca Científica Categoria:Oficials de la Legió d'Honor Categoria:Comandants de la Legió d'Honor Categoria:Autodidactes europeus Categoria:Centenaris francesos Categoria:Morts a París Categoria:Filòsofs nascuts al segle XX Categoria:Morts a Neuilly-sur-Seine Categoria:Filòsofs morts al segle XXI Categoria:Polítics francesos morts al segle XXI Categoria:Polítics francesos nascuts al segle XX