Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima. El 2022 tenia 2.758.454 habitants, cosa que en fa la tercera ciutat de la Unió Europea. Així mateix, amb una superfície de 1.287,36 km², és el municipi més extens d'Itàlia i de tota la Unió Europea i el cinquè més extens del continent, després de Moscou, Istanbul, Londres i Sant Petersburg. A més a més, és el municipi europeu amb més hectàrees d'espais verds.
És a la riba del Tíber, a 22 km de la mar Mediterrània. De vegades se l'anomena la «ciutat eterna» o «ciutat dels set turons» (Aventí, Capitoli, Celi, Esquilí, Palatí, Quirinal i Viminal). És la tercera ciutat més poblada de la Unió Europea. Ocupa una superfície de 1.287,36 km², la més extensa de tot el país i es troba entre les ciutats de més extensió territorial.
Com a capital de la cristiandat, Roma inclou en el seu si la Ciutat del Vaticà, enclavament extraterritorial que inclou la basílica de Sant Pere, així com altres edificis romans. La capital italiana és, per tant, l'única ciutat del món que hostatja un altre estat. A més, és la seu central de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (més coneguda per les seves sigles en anglès, FAO).
Segons la mitologia romana, Roma deu el nom al seu fundador, Ròmul. La data mítica de la seva fundació és el 753 aC, punt de partida del calendari romà, que compta ab urbe condita ('des de la fundació de la ciutat'). Aquesta data està confirmada per l'arqueologia i, actualment, els historiadors consideren que efectivament en aquesta data es va dur a terme un reagrupament de diverses tribus a partir del qual es va fundar un primitiu centre urbà. Des d'aquesta ciutat es van estendre els romans i van formar el seu imperi. El centre històric de Roma forma part del Patrimoni Mundial de la Humanitat de la UNESCO.
Geografia, clima i població miniatura|esquerra|Roma vista des de satèl·lit.
Geografia Roma es troba a la regió central d'Itàlia, al Laci, amb els afluents dels rius Aniene i Tíber. El nucli central de la ciutat es troba a 22 km de la mar Tirrena. L'altitud de Roma comprèn des dels 13 msnm en el punt més baix (a la Piazza del Popolo) fins als 120 msnm a la Muntanya Mario.
Clima Roma té un clima mediterrani característic de les costes d'Itàlia. El clima és confortable d'abril a juny i de mitjan setembre a octubre, on està l'ottobrata (es pot traduir com el bonic dia d'octubre en català) conegut per dies assolellats i càlids. A l'agost, la temperatura mitjana és de 32 °C. Tradicionalment, molts negocis romans tanquen durant agost, però no tots surten de la ciutat, ja que en aquest temps d'estiu és quan arriben més turistes.
Població La població total de Roma al 2017 era de 2.873.494 habitants.
Govern miniatura|esquerra|Bandera de Roma miniatura|Districtes de Roma Roma és un dels 8.101 ajuntaments (communi) d'Itàlia, encara que el més gran tant per extensió com població. És governat per un Consell Municipal i un Alcalde. La seu del commune és dins en el turó del Capitoli l'històric seient de govern en Roma. L'administració local a Roma és generalment referida com a «Campidoglio», el nom del turó en dialecte romà. Des del 2013 la ciutat està regida per un estatut propi que en regula l'administració.
Nacional Roma és la capital d'Itàlia i és la seu del Govern italià. Les residències oficials del President de la República Italiana i el primer ministre italià, els escons de les dues cambres del Parlament italià i la Cort Constitucional d'Itàlia es troben al nucli històric. Si bé els ministeris d'estat s'estenen per la ciutat, entre els quals figuren el Ministeri de Relacions Exteriors, que es troba al Palazzo della Farnesina, prop de l'Estadi Olímpic.
Des del 2013 Roma està dividida en 15 districtes (en italià municipio) amb capacitat de gestió i autonomia financera i són escollits directament pels ciutadans. Fins al 1972 la ciutat estava dividida en 20 districtes, però el 1992 es reduí a 19 quan l'aleshores municipio XIV que comprenia Fiumicino es convertí en votació popular en comuna independent i separada de la capital.
Història
Roma ha tingut un paper central a Itàlia i a Europa durant la seva gairebé trimil·lenària història.
Des de la fundació a l'Imperi miniatura|esquerra|La Lloba Capitolina dona el pit a Ròmul i Rem. miniatura|Mapa de l'Imperi Romà l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Segons la tradició, Roma fou fundada el 21 d'abril del 753 aC per Ròmul i Rem. Evidències arqueològiques donen suport a la idea que Roma creixé d'assentaments de pastors al turó Palatí construïts a l'àrea del futur Fòrum Romà. Els primers assentaments es remunten al . Aquesta data de fundació a mitjans del , malgrat tot, no està exempta de controvèrsia. Aquest assentament original es desenvolupà en la capital del Regne de Roma (governat per una successió de set reis, segons la tradició), i posteriorment en la República Romana (del 510 aC, governat pel senat romà), i finalment en l'Imperi Romà (del 27 aC, dirigit per l'Emperador Romà). L'èxit de la ciutat es basà en la conquesta militar i el domini del comerç, així com de l'assimilació de les civilitzacions que l'envoltaven, com la civilització etrusca i l'antiga Grècia. Des de la seva fundació, malgrat perdre algunes batalles ocasionals, no va perdre cap guerra fins a l'any 387 aC, quan fou breument ocupada pels gals encapçalats per Brennus després de la batalla de l'Àl·lia. Segons la llegenda, els gals oferiren retornar Roma a la seva gent per una quantitat d'or, però els romans refusaren i preferiren recuperar la ciutat per la força de les armes, abans d'admetre la derrota, aconseguint recuperar-la el mateix any.
El domini romà s'expandí per gran part d'Europa i les costes del Mar Mediterrani, i la població de la ciutat superà el milió d'habitants.Population crises and cycles in history . A review of the book Population Crises and Population cycles by Claire Russell and W.M.S. Russell. Durant alguns segles, Roma fou la ciutat més important políticament, més rica i més gran del món occidental. Fou anomenada Caput Mundi, és a dir, la capital del món aleshores conegut. El Gran incendi de Roma es va produir la nit entre el 18 i el 19 de juliol de 64, quan Neró era emperadorSuetoni. Vides dels dotze cèsars: Neró, XXXVIII, 2 a la zona del Circ Màxim estenent-se ràpidament i durant cinc dies i mig estenent-se per la major part de la ciutat.Tàcit, Annals XV.40 Un incendi arrasà bona part de Roma en 191 i es convertí en pretext per a l'intent de Còmmode de refundar la religió a l'antiga Roma. Amb el declivi de l'imperi i la seva partició, la ciutat perdé el seu estatus polític en favor de Milà i més tard Ravenna, i fou sobrepassada en prestigi per la capital de l'Imperi Romà d'Orient, Constantinoble.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i edat mitjana
miniatura|Miniatura del mostrant el saqueig de Roma de l'any 410. Durant el regnat de Constantí I, el bisbe de la diòcesi de Roma guanyà importància política i religiosa, convertint-se en el centre de l'Església Catòlica. Després del saqueig de Roma del 410 dC per Alaric I i la Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 dC, Roma alternà el sotmetiment al domini de l'Imperi Romà d'Orient i dels pobles germànics. La seva població declinà a poc més de 20.000 habitants durant l'alta edat mitjana. Roma formà part de l'Imperi Romà d'Orient fins a l'any 751, quan els longobards aboliren l'Exarcat de Ravenna.
El 756, Pipí el Breu donà al papa jurisdicció sobre Roma i els seus voltants, creant els Estats Pontificis. El 846, els àrabs musulmans envaïren Roma i saquejaren la Basílica de Sant Pere.Italian Peninsula, 500–1000 A.D., The Metropolitan Museum of Art Els geògrafs àrabs li donaven el nom de Rümiya, Rüma o bé Al-Rumiyya. Roma fou un gran centre de pelegrinatge durant l'edat mitjana i focus de contínues disputes entre el papat i el Sacre Imperi Romanogermànic, començant per Carlemany, qui fou coronat primer emperador a Roma el 800 pel papa Lleó III. Roma mantingué el seu estatut de capital papal i «ciutat santa» durant segles, àdhuc quan el papat fou traslladat breument a Avinyó (1309–1377).
Renaixement miniatura|Vista de Roma en el 1493 de Hartmann Schedel. La segona meitat del veié com el Renaixement italià passà de Florència a Roma. El papat intentà igualar i sobrepassar la grandesa d'altres ciutats italianes creant cada cop més esglésies, ponts, i espais públics, com la nova Basílica de Sant Pere, la Capella Sixtina, el Ponte Sisto (primer pont construït a través del Tiber des de l'antiguitat), i la Piazza Navona. Els Papes es convertiren en mecenes d'art i patrocinaren artistes com Michelangelo, Perugino, Raphael, Ghirlandaio, Luca Signorelli, Botticelli, i Cosimo Rosselli.
D'altra banda, aquest període es caracteritzà per la gran corrupció papal, portant al nepotisme i la simonia. Aquesta corrupció portà en part a la Reforma Protestant i a la consegüent Contrareforma.
Cap a la reunificació italiana Itàlia caigué en l'agitació nacionalista del . Roma romangué com a capital dels Estats Pontificis fins a la seva annexió al Regne d'Itàlia el 1870. L'any 1861, Roma fou proclamada capital d'Itàlia, tot i estar encara sota el control del papa, el qual estava sota la protecció francesa. Durant un parèntesi de la Guerra francoprussiana, el 1870 les tropes italianes assoliren capturar Roma.
Al Després de la victoriosa Primera Guerra Mundial, Roma veié el creixement del feixisme italià guiat per Benito Mussolini, qui marxà sobre la ciutat el 1922, declarant un nou imperi i aliant-se amb l'Alemanya nazi. Fou un període de ràpid creixement de població, des dels 212.000 habitants en el moment de la unificació fins al milió. Però la Segona Guerra Mundial significà un greu entrebanc, amb els bombardeigs de la ciutat per les forces aliades i l'ocupació nazi. Després de l'execució de Mussolini en finalitzar la guerra i el referèndum de 1946, la monarquia fou abolida en favor de la República Italiana.
Després del miracle econòmic italià de la postguerra, Roma es convertí en una ciutat de moda durant els anys 50 i 60 (els anys de la dolce vita), i la seva població augmentà fins als 2.800.000 cap als anys 80.
Arqueologia miniatura|Fòrum romà i Colosseu en el 1835. miniatura|Fòrum Romà en el 1834. A diferència d'Herculà o Pompeia on les restes arqueològiques van quedar embolcallades per materials volcànics, a Roma aquests vestigis van quedar exposats al quefer diari de la ciutat. Durant el Renaixement ja existia un afany per explorar els monuments antics, però les recerques es feien de maneres que no facilitarien la feina dels historiadors. Les restes de l'antiga capital havien quedat, en bona part, soterrades per capes de runes; el Fòrum Romà, per exemple, es trobava deu metres per sota el Campo Vaccino. A excepció dels patronatges de Pius II i Lleó X, que encarregà Rafael l'inventariat i preservació dels grans monuments de l'antiguitat clàssica, aquestes construccions havien sofert, inclús per representants de l'humanisme, tota mena de destruccions i espolis a fi de promoure reformes urbanístiques. Antiquaris italians, com Pirro Ligorio (1510-1583) que excavà la vil·la Adriana, formularen hipòtesis topogràfiques errònies. Les troballes de Pompeia i Herculà a mitjans del incitarien les excavacions a Roma, que es començaren a efectuar per aquelles parts que no havien quedat totalment sepultades sota noves construccions, malgrat que normalment els projectes mancarien de professionalitat.