miniatura|Şymkent Şymkent (, Şymkent, ), fins al 1993 anomenada Tximkent (nom provinent de l', ) és una ciutat del Kazakhstan molt propera a la frontera amb l'Uzbekistan. Té una població (2024) de 1.231.800 habitants, i l'àrea 1.170 km², cosa que la converteix en la tercera ciutat del país després de l'antiga capital Almaty i la nova capital Astana. Juntament amb aquestes dues, és una de les tres ciutats amb un estatus equivalent a una província. Fins a l'any 2018 formava part (i era la capital) de la província del Kazakhstan del Sud, però aquell any va ser elevada a ciutat amb rang de província.
Té estació de ferrocarril i aeroport internacional. Es troba a la vora del riu Aris (afluent del Sirdarià), a 690 km a l'oest d'Almaty i a 120 al nord de Taixkent, a l'Uzbekistan.
Història Şymkent fou fundada al com a estació de caravanes de la ruta de la seva, propera a Sairam (10 km a l'est). Va ser destruïda pels mongols al i més tard per altres kans i per nòmades. Junt amb Sairam, el 1723 va ser ocupada pels calmucs i va passar després al kanat de Kokand, fins al 1810 quan va ser incorporada al kanat de Bukharà.
El 1864 fou destruïda i annexionada pels russos (tenia llavors 756 cases i una muralla d'argila) que el 1914 la van anomenar Txerniàiev (llavors va esdevenir una estació d'estiueig per a rics) fins que els bolxevics la van rebatejar amb el nom uzbek de Tximkent el 1924. El nom vol dir 'Ciutat de la gespa' (txim = gespa, kent = ciutat). Poc abans del 1900 tenia uns 12.500 habitants (800 russos, 150 jueus) que no incloïa la vila propera de Sairam, que correspon a l'Abdijab o Asfidjab (Isbidjab o Isfidjab) dels geògrafs àrabs. El cultiu del cotó hi fou introduït el 1897, i junt amb altres productes agrícoles fou la principal activitat de la població fins quasi la meitat del .
El seu desenvolupament ràpid es va iniciar el 1926 (llavors tenia 21.000 habitants) i el 1939 ja havia passat a 74.200 habitants, i 130.000 el 1956. El descobriment de plom el 1932 a Açisay i Karamazor, i d'hulla a Lenger i a la mateixa Şymkent, la va fer esdevenir una ciutat industrial amb fàbriques de productes químics i farmacèutics. La majoria de la població era encara russa al final del període soviètic; els kazakhs i els uzbeks formaven les principals minories. Una refineria de petroli opera a la ciutat sota la gestió de PetroKazakhstan.
El 1993, després de la independència, la ciutat va agafar oficialment la forma en kazakh del nom Шымкент (Şymkent) contra la russa i uzbeka Чимкент (Tximkent). La demografia va evolucionar a favor dels kazakhs, que ara són el 55%, mentre l'emigració dels russos els ha reduït al 15%, igual que els uzbeks. Hi ha minories àzeris, tàrtares i ucraïneses. miniatura|Muntanyes als afores de Şymkent
Llocs per visitar Cercle d'Ordabasy amb la mesquita del Divendres i el monument al MIG Museu d'Història regional Parc de la Victòria Parc Central Museu de la Repressió Monument de la Guerra de l'Afganistan Arboretum Plaça Al-Farabi
Ciutats agermanades Stevenage (Regne Unit) Izmir (Turquia) Adana (Turquia) Mahiliou (Belarús) Grosseto (Itàlia) Pattaya (Tailàndia) Khudjand (Tadjikistan)
Enllaços externs
Categoria:Ciutats del Kazakhstan