miniatura|Lagopus muta helvetica fotografiat a Suïssa amb plomatge d'estiu. miniatura|Exemplar amb plomatge d'hivern fotografiat a Alaska. La perdiu blanca, mussola, pollassa pàl·lida o perdiu de neu (Lagopus muta) és un ocell gal·liforme de la família dels tetraònids.The Taxonomicon
Morfologia Ambdós sexes tenen ventre i ales blanques, però el mascle té una taca negra a l'ull i els costats de la cua també de color negre. La resta del plomatge canvia de color segons l'estació (és la mateixa adaptació que s'observa a la llebre polar -Lepus arcticus- i a la guineu àrtica -Vulpes lagopus-), per ajudar-los a passar desapercebuts, tant a l'estiu com a l'hivern. També cal dir que entre un tipus de plomatge i l'altre les perdius blanques llueixen un vestit híbrid, que correspondrà a un estat intermedi entre els definitius de l'època, o sigui un plomatge indefinit de primavera o tardor. Format delicat i relativament petit (35 cm). Mostra una millora a les potes per poder-se desplaçar, sense enfonsar-se, per damunt de la neu (plomes que li cobreixen els dits, les quals augmenten la superfície de contacte).
Subespècies L. muta atkhensis (Turner, 1882).Animal Diversity Web Illa d'Atka (Illes Aleutianes)The Internet Bird Collection L. muta capta (J. L. Peters, 1934).Animal Diversity Web Groenlàndia L. muta chamberlaini (A. H. Clark, 1907).Animal Diversity Web Illa d'Adak (les Illes Aleutianes) L. muta dixoni (Grinnell, 1909).Animal Diversity Web Glacier Bay (sud-est d'Alaska, Estats Units) L. muta evermanni (Elliot, 1896).Animal Diversity Web Illa d'Attu (les Illes Aleutianes) L. muta gabrielsoni (Murie, 1944).Animal Diversity Web Illa d'Amchitka (les Illes Aleutianes, Alaska, Estats Units) L. muta helvetica (Thienemann, 1829).Animal Diversity Web Alps (des de Savoia fins al centre d'Àustria) L. muta hyperborea (Sundevall, 1845).Animal Diversity Web Svalbard, la Terra de Francesc Josep i Bjørnøya L. muta islandorum (Faber, 1822).Animal Diversity Web Islàndia L. muta japonica (A. H. Clark, 1907).Animal Diversity Web Honshu (Japó) L. muta kurilensis (Kuroda, 1924).Animal Diversity Web Illes Kurils L. muta millaisi (Hartert, 1923).Animal Diversity Web Escòcia L. muta muta (Montin, 1781).Animal Diversity Web Noruega, nord de Suècia i de Finlàndia, i península de Kola L. muta nadezdae (Serebrovski, 1926).Animal Diversity Web Muntanyes de Sibèria i Mongòlia L. muta nelsoni (Stejneger, 1884).Animal Diversity Web Illes d'Unimak, Unalaska i Amaknak (les illes Aleutianes) L. muta pleskei (Serebrovski, 1926).Animal Diversity Web Sibèria L. muta pyrenaica (Hartert, 1921).Animal Diversity Web Pirineus L. muta ridgwayi (Stejneger, 1884).Animal Diversity Web Illes del Comandant (Rússia) L. muta rupestris (Gmelin, 1789).Animal Diversity Web Nord del Canadà, incloent-hi la Colúmbia Britànica, el nord del Quebec i Labrador L. muta sanfordi (Bent, 1912).Animal Diversity Web Illes Tanaga i Kanaga (les Illes Aleutianes). L. muta saturata (Salomonsen, 1950).Animal Diversity Web Nord-oest de Groenlàndia L. muta townsendi (Elliot, 1896).Animal Diversity Web Illa de Kiska (Illes Aleutianes) L. muta welchi (Brewster, 1885).Animal Diversity Web Terranova L. muta yunaskensis (Gabrielson & Lincoln, 1951).Animal Diversity Web Illa de Yunaska (Illes Aleutianes)}
Reproducció El niu és un forat a terra, recobert amb alguna herba, per això necessita que hi hagi prats, però també llocs on amagar-se. Hi pon 5 o 9 ous que són covats durant 7 setmanes.Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgines 40-41. Els pollets esdevenen independents al cap de 10-12 setmanes.Animal Diversity Web
Alimentació Els adults són gairebé vegetarians, mentre que els pollets es nodreixen principalment d'insectes, aranyes i caragols. La dieta estiuenca es compon de matèria vegetal (en particular nabius, puntes de cua de cavall i baies) i la hivernal de brots de bedolls nans i salzes.Kaufman, Kenn. 1996. Lives of North American Birds. Houghton Mifflin Company, Boston.
Hàbitat Es tracta d'una espècie testimoni de les èpoques glacials del Quaternari. Actualment, les poblacions presents a la península Ibèrica són relictuals i es troben al Pirineu. La subespècie del Pirineu (Lagopus muta pyrenaica) ocupa l'estatge alpí, generalment per sobre dels 2000 m., tot i que s'han pogut observar certs moviments hivernals tant pel que fa a l'altitud com a l'orientació dels vessants on es troba.
Distribució geogràfica És nadiua d'Andorra, Àustria, el Canadà, la Xina, Finlàndia, França, Alemanya, Groenlàndia, Islàndia, Itàlia, el Japó, el Kazakhstan, Liechtenstein, Mongòlia, Noruega (incloent-hi Svalbard i Jan Mayen), Rússia, Eslovènia, l'Estat espanyol, Suècia, Suïssa, el Tadjikistan, el Regne Unit i els Estats Units. Ha estat introduïda a les illes Fèroe. És itinerant a Bulgària.Johnsgard, Paul A., 1973. Grouse and Quails of North America. University of Nebraska, Lincoln.Kaufman, Kenn. 1996.
Referències
Bibliografia Alsop, Fred J., III. Birds of North America - Eastern Region. First American Edition. Smithsonian Handbooks. DK Publishing, Inc., 2001. Banks, R. C., R. W. McDiarmid i A. L. Gardner, 1987. Checklist of Vertebrates of the United States, the U.S. Territories, and Canada. Resource Publication, núm. 166. United States Department of the Interior Fish and Wildlife Service. Washington DC, els Estats Units. Dickinson, E.C. (ed.), 2003. The Howard & Moore Complete Checklist of the Birds of the World. 3a edició. Christopher Helm, Londres: 1-1039. Novoa, C., A.Besnard, J. F. Brenot i L.N. Ellison. 2007. Effect of weather on the reproductive rate of Rock Ptarmigan Lagopus muta in the eastern Pyrenees. Ibis 150 (2):270 - 278. Rodrigue, J., L. Champoux, D. Leclair i J. F. Duchesne. 2007. Cadmium concentrations in tissues of willow ptarmigan (Lagopus lagopus) and rock ptarmigan (Lagopus muta) in Nunavik, Northern Quebec. Environmental Pollution 147 (3): 642-647. Zohmann, M. i M. Woss, 2007. Spring density and summer habitat use of alpine rock ptarmigan Lagopus muta helvetica in the southeastern Alps. European Journal of Wildlife Research 54 (2): 379-383.
Enllaços externs
Estudi de la perdiu blanca del Pirineu català
Categoria:Tetraonins