Josep Marimon i Figueras (Sant Jaume Sesoliveres, Piera, 27 d'agost del 1883 – Barcelona, 12 de maig del 1953) va ser músic, director d'orfeons i compositor, especialment de sardanes.
Començà la seva formació musical al cor de la parròquia de Sant Quintí de Mediona, població on la seva família es traslladà el 1888, i l'amplià amb el mestre de música de Sant Pere de Riudebitlles, Pere Olivella. Posteriorment estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona amb els mestres Lluís Millet, Antoni Nicolau i Agustí Quintàs, i on tingué companys d'estudis com Eduard Toldrà, Joaquim Serra i Corominas i Antoni Massana, amb qui establí amistat de per vida. Fundà el Quinteto Filarmónico amb els músics Bernardí Gàlvez, Joan Rigualt, Lluís Sànchez i Eduard Toldrà (posteriorment, aquests dos darrers formaren part del cèlebre Quartet Renaixement), que es desfeu quan el 1911 anà a Buenos Aires, on va fer de pianista acompanyant de cinema mut. Amb els estalvis recollits marxà a Lió (1913), per treballar-hi a lOrchestre Guitton. Abans de la Gran Guerra tornà a Barcelona, on perfeccionà els estudis d'harmonia i instrumentació amb el mestre Morera, i poc després s'enrolà com a pianista en vaixells de la companyia Transatlàntica que feien la ruta de Buenos Aires.
El 1920 s'establí definitivament a Barcelona, on començà a dirigir els orfeons Llevant, La Violeta Hortense i, des del 1928, El Roser. L'any 1938, la Generalitat el nomenà Professor Especial d'Educació Musical de dues escoles barcelonines, ocupació que ostentà fins a la fi de la guerra civil espanyola. Apartat de la tasca docent, l'any 1940 s'incorporà com a organista de la parròquia del Roser, i a l'any següent passa a fer-ho a l'església de Sant Madrona, ambdues de Barcelona. Es feu càrrec de la Coral infantil de la Casa Provincial de Caritat de Barcelona al setembre del 1945, tasca que compaginà amb classes particulars de música.
L'any 1949 es presentà al II Concurs Barcino de Música per a Cobla i Sardanes, que li guardonà les composicions M'estimes? i Meravella nostrada. Els darrers anys de la seva existència (1950-1953) veieren com Marimon preparava un Manual pràctic d'orientació per al compositor de sardanes que restà inconclús i inèdit; uns anys més tard (1957), Joaquim Serra i Corominas publicava el Tractat d'instrumentació per a cobla que, en certa forma, feia el Manual redundant.
En el camp compositiu va ser autor de música coral, camp en què harmonitzà un gran conjunt de cançons populars, lieder, música de cambra i sardanes.
Es guanyà la vida principalment com a barber. Reeditat al
Obres Concert per a piano i orquestra Quartet en Mi bemoll, per a conjunt de corda 6 Suites per a orquestra
Música per a cobla El ball de Sant Ferriol (1949), per a cobla i percussió Els Romeus, per a dues cobles i orgue Scherzo, per a tres cobles Tríptic simfònic per a cobla
Sardanes A fira (1922) A Juli Garreta (1936), per a orquestra A l'anella Joan Maragall (1948) A la plaça (1925) Abril Atlàntida Balada, premi "Concepció Rabell" 1933. Amb lletra de Tomàs Garcés Barquejant (1950) Bella gesta (1948), sobre el tema de la Dansa de l'espolsada de Cardedeu, premi Barcino 1948 Berta (1950) La cacera (1922), lletra de Ramon Masifern Cançó a la primavera (1939) Cançó d'abril del campaner (1935) Canta tenora! Cants de ma terra (1930), versió per a diverses cobles Complanta, premiada en els Jocs Florals de Valls del 1931. S'inclou en la Suite VI Costa Brava, per a més d'una cobla Crit de joia (1932, 1949). Versions per a 1, 2, 3 i 4 cobles La dansa bella (1943) La dansa del poble (estrenada 2000) Dansaires del Foment Cornellenc (1953) Desconsol (1932) Desig de primavera Dolç esplai de l'Empordà (1931) Dos cors a l'uníson Encarnació (1927), per a orquestra Esmaragda (1949), a la seva segona esposa Esmaragda Claverí Esmaragdona (1936) Espigolera (1944) Eulàlia (1948) Fadrí i fadrina (1929) Farigola (1930), per a 2 cobles Festa (1950) La festa del barri, per a més d'una cobla Els focs de Sant Joan (1930) Francesca (1952) Fraternal anella Fruita madura (1935) Gaia Torrassa (1950) Goig etern (1927), per a orquestra Introducció a la dansa (1950) Isabeleta (1953) Joganera (1953) M'estimes? (1949) Maneus (1950) Mar i Cel (1925), lletra de Josep Aladern Maria (1950) Maria Rosa (1955) Maria Teresa (1949) Mariàngela (1950) Meravella nostrada (1950) La meva Esmaragdeta (1943), a la seva filla Muntanyenca (1950) La nina més bella La nostra dansa (1950) Nostre gaudir Núria (1924, 1941), premiada en els Jocs Florals de Girona del 1930. Per a 2 cobles Pageseta alegre (1934) Palau-sacosta (1942) Palmes i llorers (1951), dedicada al compositor i biògraf seu Sebastià Figuerola La papallona (1943) La pastoreta (1948) Pàtria (1927), per a orquestra Pomell de flors (1930) La princesa i el pastor (1935), per a orquestra Prop teu (1925) La pubilla de Sant Cugat (1959) Quan tornen les roses (1944) Revenja terrible (1935) Rialles El roser (1930), per a orquestra La rotllana de l'amor (1951), sardana revessa Sant Jaume La sardana (1930) La sega (1922), lletra de Ramon Masifern Serenata, per a més d'una cobla Sóc filla de l'Empordà (1959) Somni d'or (1932) Suprem ideal (1955) Teresó (1925, 1948), a la seva futura (primera) esposa Teresa Cuch, que moriria el 1932
Discografia Josep Marimon i Figueras: sardanes, per la Cobla Sant Jordi (Barcelona: Músics per la cobla, 2006)
Referències
Bibliografia Article de Sebastià Figuerola i Escusa Josep Marimon, a Som Ramon Vallverdú Mestre Josep Marimon i Figueras, article a Rotllana 34 (setembre 1987)
Categoria:Pierencs Categoria:Compositors de sardanes barcelonins Categoria:Compositors de sardanes d'abans de la Guerra Civil espanyola Categoria:Compositors de sardanes durant el franquisme Categoria:Alumnes del Conservatori Municipal de Barcelona Categoria:Compositors de sardanes anoiencs Categoria:Compositors barcelonins morts al segle XX Categoria:Compositors catalans del sud nascuts al segle XIX