La llengua sioux, o sioux-assiniboine-stoney, o dakotan, o fins i tot simplement dakota (lato sensu), és una de les branques principals de la família siouan de llengües ameríndies: està formada pel continu dialectal dels idiomes parlats pels pobles generalment anomenats sioux, i per les llengües estretament relacionades dels assiniboines i dels stoneys. Ethnologue
La paraula dakota és un autònim sioux que significaaixí com lakota i nakota "amics" o "aliats" i s'aplica particularment als grups santee (dakota oriental) i yankton-yanktonai (dakota occidental), dos dels tres als quals es coneix col·lectivament com a sioux i els dialectes dels quals encara resulten mútuament intel·ligibles. El tercer grup, el dels Teton, es designa amb el terme lleugerament modificat de lakota.
L'endònim nakota o nakoda és utilitzat en canvi pels assiniboins (també nakona) i els stoneys, els idiomes dels quals ja no són mútuament intel·ligibles entre si i per als del grup dakota-lakota. El terme nakota s'ha utilitzat sistemàticament de manera incorrecta en el passat (i sovint continua sent-ho) també per als yankton-yanktonai
Parlants Els sioux viuen avui dia a Dakota del Nord, Dakota del Sud, Montana, Minnesota, Nebraska, Manitoba, Saskatchewan i Alberta. Hi ha uns 23.000 parlants de la llengua, 5.000 d'ells al Canadà i 18.000 als Estats Units.
Des del 2019, "la llengua de la Gran Nació Sioux, formada per tres dialectes, dakota, lakota i nakota" és la llengua indígena oficial del Dakota del Sud.
Varietats miniatura|Dictionary of the Sioux Language, 1866 Les varietats de la llengua sioux són les següents: Assiniboine (nakota, nakoda o nakona) - Codi SIL (ISO 639-3): asb Dakota (stricto sensu) - Codi SIL (ISO 639-3): dak Dakota Occidental (també Yankton-Yanktonai o Dakȟóta; sovint anomenat erròniament "nakota"també pel SIL International (Ethnologue); vegeu: Parks & Rankin, p. 97; Ullrich, p. 2) Yankton (Iháŋktȟuŋwaŋ) Yanktonai (Iháŋktȟuŋwaŋna) Dakota Oriental (també Santee-Sisseton o Dakhóta) Santee (Isáŋyáthi: Bdewákhathuŋwaŋ, Waȟpékhute) Sisseton (Sisíthuŋwaŋ, Waȟpéthuŋwaŋ) Lakota - Codi SIL (ISO 639-3): lkt (també Lakȟóta, Teton, Teton Sioux) Stoney (nakoda o nakota) - Codi SIL (ISO 639-3): sto
Gramàtica L'accent tònic és fonètic, usualment cau a la segona síl·laba, en moltes paraules a la primera.
La llengua dakota té formes primàries i derivades nominals; primària seria maka terra, peta foc, ate pare, ina mare. Exemples de noms derivats s'aconsegueixen mitjançant altres noms, verbs i adjectius. Els prefixs i-, wa-, wo-, ta-, wa-. L'idioma no disposa d'articles, pel plural es fa distinció entre noms animats i inanimats; el primer pren -pi; els inanimats no canvien. Els pronoms demostratius són de (això), plural dena; he (això), plural hena. L'interrogatiu és tuwe (qui?), plural tuwepi, taku (què?). Les preposicions són per exemple, ahna (amb), en (dins), ekta (cap a).
Diferències fonètiques La següent taula mostra algunes de les principals diferències fonètiques entre les varietats regionals de la llengua sioux. La taula també proporciona la comparació amb les dues llengües estretament relacionades nakota (assiniboine i stoney), que no obstant això ja no són mútuament intel·ligibles amb la llengua sioux. Per ser precisos, Ullrich afirma que l'assiniboine "no és intel·ligible als parlants lakota i dakota llevat que n'hagin estat força exposats ", mentre que el stoney "és completament inintel·ligible" (p. 2).
Sioux AssiniboineStoneysignificatLakotaDakota occidentalDakota orientalYanktonaiYanktonSissetonSanteeLakȟóta (Lakȟól)Dakȟóta (Dakȟól)Dakhóta (Dakhól)Nakhóta (Nakhóda, Nakhóna, Nakhón)Nakhódaautodesignaciólowáŋdowáŋdowáŋnowáŋcantarlódódónóafirmacióčísčilačísčinačístinačúsinačúsinpetithokšílahokšínahokšínahokšídahokšínahokšínnoignayáŋgnayáŋknayáŋhnayáŋknayáŋhnaenganyarglépagdépakdépahdépaknépahnéba vomitarkignákignákiknákihnákiknágihnácalmarslayásdayásdayásnayásnayáengreixarwičhášawičhášawičháštawičháštawičháhomekiblézakibdézakibdézakimnézagimnézaDesembriagar-seyatkáŋyatkáŋyatkáŋyatkáŋyatkáŋbeurehéhéhéžéžéaixò
Diferències lèxiques També hi ha nombroses diferències lèxiques entre els dialectes sioux, així com entre els sub-dialectes. El lèxic yankton-yanktonai és de fet més a prop de la llengua lakota que el Santee-Sisseton. La següent taula mostra alguns exemples:
SignificatSantee-SissetonYankton-YanktonaiLakotaLakota septentrionalLakota meridionalNoišičéčawakȟáŋyežawakȟáŋyežaGenollhupáhučhaŋkpéčhaŋkpéGanivetisáŋ / mínamínamílaRonyonsphakšíŋažúŋtkaažúŋtkaBarretwapháhawapȟóštaŋwapȟóštaŋEncarahináȟnaháŋȟčiŋnaháŋȟčiŋHomewičháštawičhášawičhášaFamèlicwótehdadočhíŋločhíŋMatíhaŋȟ’áŋnahíŋhaŋnahíŋhaŋnahíŋhaŋniAfeitarkasáŋkasáŋkasáŋglak’óǧa
Sistemes d'escriptura La vida per als dakota va canviar significativament en el quan es produí un major contacte amb els colons blancs, particularment missioners cristians. L'objectiu dels missioners era introduir els dakota a les creences cristianes. Per aconseguir això, les missions van començar a transcriure l'idioma dakota. En 1836, els germans Samuel i Gideon Pond, rev. Stephen Return Riggs, i el Dr. Thomas Williamson es va disposar a traduir himnes traduint i històries de la Bíblia al dakota. Abans de 1852, Riggs i Williamson havien completat una Gramàtica i un Diccionari Dakota (Saskatchewan Indian Cultural Center). Amb el temps, es va traduir tota la Bíblia.
Avui dia, és possible trobar una gran varietat de textos en dakota. S'han traduït històries tradicionals, llibres per a nens, fins i tot jocs com Pictionary i Scrabble. Malgrat aquest progrés, escriure en dakota no està exempt de dificultats. Els germans Pond, rev. Riggs, i el Dr. Williamson no van ser els únics missioners que documentaren la llengua dakota. Per la mateixa època, altres missioners estaven desenvolupant les seves pròpies versions de la llengua escrita en altres bandes dakota. Des de la dècada de 1900, lingüistes professionals han estat creant les seves pròpies versions de l'ortografia. El dakota també han estat fent modificacions. "Tenir tants sistemes d'escriptura diferents està causant confusió, conflicte entre els nostres [els], causant la inconstància en el que s'ensenya als estudiants, i fer l'intercanvi de materials d'instrucció molt difícil" (SICC).
Abans de l'escriptura de l'home blanc els dakota tenien un sistema d'escriptura propi: un representació pictogràfica. En l'escriptura pictogràfica, un dibuix representa exactament el que significa. Per exemple, un dibuix d'un gos significa literalment un gos. Palmer escriu que,
"Com a llenguatge escrit, les [pictografies] eren prou pràctiques per permetre als lakota mantenir un registre dels anys en els seus recomptes d'hivern que encara es pot entendre avui dia, i va ser en aquest ús comú que les pictografies van ser reconegudes i acceptades pels funcionaris del cens en la dècada de 1880, que rebrien juntes o pells adornades amb el nom del cap de la família representat gràficament." (Pàg. 34).
Per als missioners, però, la documentació de la Bíblia a través de pictogrames era poc pràctica i presenta importants reptes.
+ Taula comparativa de les ortografies dakota i lakotaRiggs, p.13 Alfabet fonètic internacional Buechel &Manhart(pronunciació) Ullrich BrandonUniversity Deloria& Boas DakotaMission Rood &Taylor Riggs Williamson UniversitatdeMinnesota White Hat TxakiniPractical ʔ ´ ´ ʾ ´ cap ʼ ´ ´ ´ cap ' a a a a a a a a a a a a aː a (á) á a a a a a a a a 'a 3 ã an, an' (aη) aŋ an̄ ą an ą aŋ aŋ aŋ aη an p~b b b b b b b b b b b b tʃ c č c c c č ć c c c̄ c tʃʰ c (c, c̔) čh ć cʽ c čh ć̣ c̣ c ċ ¹ ch tʃʼ c’ č’ c̦ c’ c čʼ ć c c’ ċ’ ¹ c' t~d cap cap d d d d d d d d d e~ɛ e e e e e e e e e e e eː~ɛː e (é) é e e e e e e e e 'e 3 k~ɡ g g g g g g g g g g g ʁ~ɣ g (ġ) ǧ ǥ ġ g ǧ ġ ġ g ġ gx h h h h h h h h h h h h χ h̔ ȟ ħ ḣ r ȟ ḣ ḣ ḣ ḣ x χʔ~χʼ h’ (h̔’) ȟ’ ħ̦ ḣ’ r ȟʼ ḣ ḣ ḣ’ ḣ’ x' i i i i i i i i i i i i iː i (í) í i i i i i i i i 'i 3 ĩ in, in' (iη) iŋ in̄ į in į iŋ iŋ iŋ iη in k k (k, k̇) k k k k k k k k k k kʰ~kˣ k kh k̔ k‘ k kh k k ḳ k kh qˣ~kˠ k (k̔) kȟ k̔ k‘ k kh k k ḳ k̇ kx kʼ k’ k’ ķ k’ q kʼ ḳ ḳ k’ k’ k' l l l cap l cap l l l cap l l lː l' cap cap cap cap cap cap cap cap cap cap m m m m m m m m m m m m n n n n n n n n n n n n ŋ n n n n n ň n n n n ng o o o o o o o o o o o o oː o (ó) ó o o o o o o o o 'o 3 õ~ũ on, on' (oη) uŋ un̄ ų on ų oŋ oŋ uŋ uη un p ṗ (p, ṗ) p p p p p p p p p̄ p pʰ p ph p̔ p‘ p ph p p p̣ p ph pˣ~pˠ p (p̔) pȟ p̔ p‘ p ph p p p̣ ṗ px pʼ p’ p’ p̦ p’ p pʼ p̣ p̣ p’ p’ p' s s s s s s s s s s s s sʼ s' s' ș s' s sʼ s' s' s' s' s' ʃ š š š ṡ x, ś š ś ṡ ṡ ṡ ² sh ʃʔ~ʃʼ š’ š’ ș̌ ṡ’ x, ś š ś’ ṡ’ ṡ’ ṡ’ ² sh' t t (t, ṫ) t t t t t t t t t t tʰ t th tʿ tʽ t th t t ṭ t th tˣ~tˠ t (t̔) tȟ tʿ tʽ t th t t ṭ ṫ tx tʼ t’ t’ ţ t’ t tʼ ṭ ṭ t’ t’ t' u u u u u u u u u u u u uː u (ú) ú u u u u u u u u 'u 3 õ~ũ un, un' (uη) uŋ un̄ ų un ų uŋ uŋ uŋ uη un w w w w w w w w w w w w j y y y y y y y y y y y z z z z z z z z z z z z ʒ j ž ž z j ž ź ż ż j zh ¹ Saskatchewan usa c̀ per White Hat's ċ ² Saskatchewan usa s̀ per White Hat's ṡ 3 Marca una síl·laba inicial tònica
Referències
Bibliografia
Lewis, M. Paul (ed.), 2009. Ethnologue: Languages of the World, Sixteenth edition: SIL International Parks, Douglas R. & Rankin, Robert L. (2001). "The Siouan languages", en Raymond J. DeMallie (ed.), Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 1, p. 94-114), William C. Sturtevant (ed. general), Washington, D.C., Smithsonian Institution, 2001 . Ullrich, Jan, New Lakota Dictionary : Lakhótiyapi-English / English-Lakhótiyapi & Incorporating the Dakota Dialects of Santee-Sisseton and Yankton-Yanktonai, Bloomington,Lakota Language Consortium, 2008 Bismarck Tribune . (2006, March 26). Scrabble helps keep Dakota language alive Catches, Violet (1999?). Txakini-iya Wowapi. Lakxota Kxoyag Language Preservation Project. DeMallie, Raymond J. (2001). "The Sioux until 1850". In R. J. DeMallie (Ed.), Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 2, p. 718–760). W. C. Sturtevant (Gen. Ed.). Washington, D.C.: Smithsonian Institution. . de Reuse, Willem J. (1987). One hundred years of Lakota linguistics (1887–1987). Kansas Working Papers in Linguistics, 12, 13-42 de Reuse, Willem J. (1990). A supplementary bibliography of Lakota languages and linguistics (1887–1990). Kansas Working Papers in Linguistics, 15 (2), 146-165. (Studies in Native American languages 6). Eastman, M. H. (1995). Dahcotah or, life and legends of the Sioux around Fort Snelling. Afton: Afton Historical Society Press. Howard, J. H. (1966). Anthropological papers number 2: the Dakota or Sioux Indians: a study in human ecology. Vermillion: Dakota Museum. Hunhoff, B. (2005, November 30). "It's safely recorded in a book at last ". South Dakota Magazine: Editor’s Notebook McCrady, D.G. (2006). Living with strangers: the nineteenth-century Sioux and the Canadian-American borderlands. Lincoln: University of Nebraska Press. Palmer, J.D. (2008). The Dakota peoples: a history of the Dakota, Lakota, and Nakota through 1863. Jefferson: McFarland & Company, Inc., Publishers. Robinson, D. (1956). A history of the Dakota or Sioux Indians: from their earliest traditions and first contact with white men to the final settlement of the last of them upon reservations and the consequent abandonment of the old tribal life. Minneapolis: Ross & Haines, Inc. Rood, David S.; & Taylor, Allan R. (1996). "Sketch of Lakhota, a Siouan language". In Handbook of North American Indians: Languages (Vol. 17, p. 440–482). Washington DC: Smithsonian Institution. Saskatchewan Indian Cultural Center. Our languages: Dakota Lakota Nakota .
Enllaços externs Lenguas del Mundo (informació extreta d'aquesta plana amb autorització) Lakota Language FORUM Our Languages: Dakota, Nakota, Lakota (Saskatchewan Indian Cultural Centre) Texts en Dakota i Lakota Taulad'ortografies Lakhota