Marilyn Monroe,El 23 de febrer de 1956, a Nova York, va aconseguir que aquest fos el seu nom oficial. nom artístic de Norma Jeane Mortenson o Norma Jeane Baker,Marilyn Monroe's Official Web site (Los Angeles, 1 de juny de 1926 – Brentwood, 4 d'agost de 1962) va ser una actriu estatunidenca, la sensualitat de la qual i la seva misteriosa mort a l'edat de 36 anys van fer que esdevingués un mite de l'erotisme, un dels sex symbol més importants del , i posteriorment una icona pop, interpretada en l'art d'Andy Warhol.
Malgrat la seva enorme reputació, la seva vida privada va estar plena d'insatisfaccions, raó per la qual, en un principi, es va parlar de suïcidi com a causa de la seva prematura mort. Tot i així, diversos biògrafs, amistats i coneguts seus han fet èmfasi en el bon estat anímic de l'actriu poc abans de morir i la seva il·lusió per arreglar la casa dels seus somnis, com a idees contraindicadores de la possibilitat del suïcidi com a causa de mort; a més, moltes teories especulatives han parlat de la implicació de la família Kennedy en la seva mort.
El 1999 va aparèixer com la sisena actriu femenina més important de tots els temps en les llistes que elabora l'American Film Institute.The list of stars at afi.com Ha estat objecte de nombroses imitacions, ha inspirat molts actors i celebritats com Jayne Mansfield, Anna Nicole Smith o, fins i tot, Madonna. El 1973, Elton John li va dedicar la cançó Candle in the wind (Espelma al vent).
Biografia Infantesa Marilyn va néixer a Los Angeles County HospitalChurchwell, p. 150-151 i va ser la tercera filla de Gladys Pearl Baker (1902–1984).Riese i Hitchens, p. 33 Encara que Marilyn Monroe mai no va esmentar el nom del seu pare, se sap que la seva mare va tenir diverses parelles mentre va treballar com a talladora de negatius en la productora de cinema RKO. Entre ells, el més conegut és Martin E. Mortenson, un immigrant noruec de qui Marilyn rebé el cognom i això porta a deduir que ell n'era el pare.
Per problemes emocionals de la seva mare, Marilyn va ser lliurada en adopció de manera intermitent, des de les 6 setmanes de néixer fins als 7 anys, quan la seva mare la va portar a una petita casa que havia comprat. Un any més tard Gladys va ser internada en un centre psiquiàtric per possibles tendències suïcides, la qual cosa va heretar del seu pare, que havia mort en circumstàncies similars. Marilyn va viure obsessionada amb la idea d'haver heretat aquesta malaltia, especialment després de ser internada en diverses ocasions a causa de les seves crisis de parella. Durant les crisis psiquiàtriques de la seva mare, la jove Norma Jean va viure amb el matrimoni Bolender, amb uns veïns de la seva àvia, en un orfenat o amb alguna família adoptiva. Fins que finalment va sobrevenir la separació definitiva l'any 1934.
El novembre de 1938, als 12 anys, Monroe va compartir habitació amb Edith Ana Lower, la seva amiga i la tia de la seva mare adoptiva, a la qual estimava profundament i que va ser la seva consellera.
Matrimoni prematur Als 16 anys, i segons la mateixa Monroe, animada per la seva amiga Edith, va decidir casar-se per poder abandonar l'orfenat. El marit va ser James E. Dougherty, irlandès de 21 anys, empleat d'una fàbrica d'avions. Monroe es va lliurar a la tasca de ser una bona mestressa de casa, fins que va esclatar la Segona Guerra Mundial, que va desequilibrar aquesta aparent felicitat familiar. El seu marit es va incorporar a les forces navals i va ser enviat com a instructor a l'illa Santa Catalina (Califòrnia), davant la ciutat de Los Angeles. Marilyn va acompanyar-l'hi uns mesos. En ser una de les poques dones que viuen a la base, les seves sortides es converteixen en un veritable esdeveniment públic. La seva bellesa va creixent dia a dia realçada convenientment per un perfecte maquillatge -art en el qual va arribar a ser una gran mestra- i un vestuari adequat. Als balls de cap de setmana, els seus moviments de malucs embadocaven molts dels assistents que, desitjosos de sexe, s'agombolaven al seu voltant.
Uns mesos després Jim es va haver d'embarcar i fou enviat a Austràlia. Ella va anar a viure amb la família d'en Jim i va començar a treballar amb la seva sogra en una fàbrica de paracaigudes. Aquesta separació marcarà la fi d'una experiència juvenil. A partir d'aleshores li espera un futur brillant. Tot i que per aconseguir-ho hagué de lluitar amb afany i sense desanimar-se durant quasi 8 anys. Es va divorciar de Jim al final de la guerra, l'any 1946. La jove esposa es convertiria en una rossa exuberant i començaria la seva carrera de gran seductora.
L'inici de la seva carrera miniatura|Marilyn treballava com a tècnic a la fàbrica de municions Radioplane quan va ser fotografiada en el seu treball per a la revista Yank, the Army Weekly' , el 1944. En aquella època té lloc un episodi decisiu i premonitori en la vida de Norma Jean: la seva trobada amb les càmeres. Un fotògraf de l'armada, Henrik Manukyan, visita la fàbrica on ella treballava amb la seva sogra, per a fer un reportatge sobre la feina de les dones durant la guerra. Ella és l'escollida per sortir a les fotos, i per sorpresa de tots no necessita cap lliçó de com ha de posar. No en va, ha après a poc a poc els seus moviments i coneix a la perfecció les reaccions que aquests provoquen entre els obrers, camioners i militars. Després d'aquest fet decideix abandonar la fàbrica i dedicar-se de ple a la feina de model. La revista Yanko li proposa de convertir-se en model; recomanada pel seu descobridor, coneix Emmeline Snively, de l'agència de models Blue Book, i comença a anar a classes nocturnes. El seu somriure radiant comença a aparèixer a les portades de Laff, Peek i See. Snively li aconsella que es tenyeixi el cabell d'un ros platí i l'anima perquè sigui una gran seductora per al públic. Per a perfeccionar els seus trets, Marilyn s'afina les celles i s'opera el nas.
Al llarg del 1945 apareix a la portada de més de 30 revistes. Era coneguda com «el somni dels fotògrafs». El juliol d'aquell mateix any, Ben Lyon, el cap de repartiment de la 20th Century Fox accedeix a entrevistar-la i hi queda fascinat. Poc després la contracta per 125 dòlars la setmana. Li canvia el nom pel de «Marilyn Monroe»; va triar «Marilyn» en honor d'una actriu anterior, Marilyn Miller i «Monroe» perquè era el cognom de soltera de sa mare.Summers, p. 27
Coneix el fotògraf de moda hongarès André de Dienes, amb el qual fa un viatge a l'oest, on es fotografia en idíl·lics escenaris naturals. André va perdre el cap per ella i el que va començar sent un viatge de feina va esdevenir una lluna de mel anticipada. Les fotos es varen publicar a U.S. Camera, Pageant i Parade, varen causar sensació i varen contribuir a formar el seu prestigi professional com a model. Dienes va haver de tornar a Nova York i durant aquest temps va embogir per culpa d'ella, però de tornada a Los Angeles va trencar el seu compromís. Tot i que va dir que Norma havia canviat molt, la veritat és que la va fer espiar i va descobrir que sortia amb altres homes. Més tard, una vegada ja consagrada, la mateixa Norma va reconèixer aquest comportament: "Pertanyo al públic, el qual és la meva única família".
Possiblement és en aquests anys quan Marilyn voreja el submón de la prostitució. Marlon Brando asseguraria, dècades després, que la va conèixer als carrers de Nova York, quan ella hi vagava cercant algú que li donés menjar a canvi de sexe. Devia ser llavors quan va gravar un curtmetratge pornogràfic, encobert per la CIA, on practicava una fel·lació a un home desconegut. Un fan de l'estrella va comprar la còpia d'aquest film que va sortir a la venda el 2008 per 1,5 milions de dòlars amb la promesa de no difondre-la mai.
Primers papers d'actriu Emmeline Snively convenç Norma perquè s'aclareixi el color del cabell i després envia una falsa notícia a Hedda Hopper i a Louella Parsons, importants columnistes de rumors del món del cinema, en la qual relaciona la seva desconeguda model amb el magnat bisexual del cinema Howard Hughes. L'endemà el personal dels estudis es preguntava qui podria ser aquella "Norma Jean, la noia que surt aquest mes a la portada de la revista Laff". Per arrodonir la feina, Emmeline li busca un agent a Hollywood. La maquinària estava en marxa. Només quedava que algun estudi hi piqués. Va aparèixer Ben Lyon, antic actor convertit en director de repartiment de la FOX, el qual li ofereix de fer una prova, en color i sense so, dirigida per Walter Lang i la fotografia de Leon Shamroy. La futura Marilyn es va limitar a passejar una mica per després seure en un tamboret, encendre una cigarreta i mirar a càmera. Va ser suficient. Lang i Shamroy varen quedar impressionats pel fort impacte sexual de la noia. Després, en visionar els resultats varen emmudir de cop. Així ho explicava el càmera al biògraf de Marilyn, Maurice Zootow: "Vaig sentir com una esgarrifança. Aquesta noia tenia alguna cosa que jo no veia des de les pel·lícules del cinema mut. Tenia una mena de bellesa fantàstica com la de Gloria Swanson, quan les estrelles de cinema havien de veure's boniques i en un sol tros de pel·lícula irradiar tant sexe com Jean Harlow." Darryl Zanuck, president de la Fox, va dir immediatament a Lyon: "Contracta-la". El 26 d'agost de 1946 va firmar el contracte.
Després d'interpretar un paper poc destacat d'una telefonista en un musical amb Betty Grable, The Shocking Miss Pilgrim (1947), interpreta dues petites escenes, posteriorment tallades durant el muntatge, a Scudda Hoo! Scudda Hay! (1948), on apareix una mica desenfocada saludant Natalie Wood. El segon paper acreditat el fa a Dangerous Years (1947), on interpreta una cambrera de cafeteria. Però cap d'aquestes aparicions no atrau gaire l'atenció i, després d'un any, Marilyn torna al seu ofici de model.
Sense uns ingressos regulars, comença a freqüentar festes privades de productors on, com altres estrelles, fa bons contactes. És el productor Joe Schenk qui es fixa en ella i li ofereix un contracte semestral amb la Columbia Pictures. Ell li aconsegueix el seu primer paper d'importància, el d'una ballarina de repartiment anomenada Peggy, a la pel·lícula musical Ladies of the Chorus (1948), on balla i canta. Durant la filmació, coneix una professora de dicció anomenada Natasha Lytess, en qui confia plenament, ja que en ella troba suport per superar una malsana inseguretat cap a si mateixa que sempre la paralitza. Marilyn decideix de no subestimar-se i pren la determinació de perseguir el seu projecte d'actriu i enfrontar-se als seus propis límits i superar-los. La seva veu entonada i original genera algunes crítiques positives de la premsa especialitzada. Malgrat tot, l'estudi no li renova el contracte i es queda un altre cop sense feina.
El 1949 Monroe es trobava molt necessitada de diners, per la qual cosa es contacta amb el fotògraf Tom Kelley, amb qui ja havia fet un anunci per a la cervesa Pabst, que havia resultat molt apreciada pels clients. D'aquesta manera accepta posar sense roba per a un calendari que més tard seria l'impuls definitiu a la seva consagració. Coneix Johnny Hyde, que se n'enamora i es dedica a organitzar-li la carrera. És un home madur i un adinerat caçatalents que, a més, en percep la fragilitat i la protegeix. Amb el seu suport, Marilyn obté per fi un paper en una pel·lícula de qualitat, fent d'Angela, l'amant d'un advocat corrupte, a La jungla d'asfalt (1950) de John Huston. Tot seguit aconsegueix un altre paper secundari important a Tot sobre Eva (1950), interpretant una jove actriu. El gran èxit de crítica i públic d'aquesta darrera pel·lícula li és molt beneficiós; el productor Darryl Zanuck en pren nota i la Fox li ofereix un contracte de llarga durada.