El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment 'l'Estret' o 'l'Estret d'Istanbul') és un estret que separa la part europea de Turquia (la Trakya) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra. Fa 30 km de llarg, amb una amplada màxima de 3,7 km a la boca nord, i una de mínima de 750 metres entre les fortaleses d'Anadoluhisarı i Rumelihisarı. La fondària varia dels 36 als 124 metres al mig del corrent.
A l'edat mitjana hom el solia designar amb el nom de Braç de Sant Jordi o brachium sancti GeorgiiCf.Ducange, Constantinopolis christiana (1680), llibre 4, cap. 6. Jofre de Villehardouin, en la seva Crònica de la Conquesta de Constantinoble empra sovint el terme francès medieval Bras de saint Georges (Cf. Geoffroi de Ville-Hardouin: Conquête de Constantinople avec la continuation de Henri de Valenciennes. Texte original, accompagné d'une traduction par M. Natalis de Wailly. París: Librairie de Firmin-Didot, 1882³, pàg. 590-591). En el territori del Sacre Imperi trobem designacions com ara sente Jurien arm, sant Jurgen arm, sant Jürgenarm, sant Jörgenarm etc. (Cf. Deutsches Heldenbuch. Dritter Teil: Ortnit und die Wolfdietriche. Nach Müllenhoffs Vorarbeiten herausgegeben von Arthur Amelung und Oskar Jänicke. Berlín: Weidmannsche Buchhandlung, 1871, pàg. 287). en referència al monestir de Sant Jordi de Màngana, situat en un lloc elevat proper a la costa i, per tant, fàcilment visible per als mariners que navegaven per aquestes aigües.
Les costes de l'estret estan molt habitades, ja que la ciutat d'Istanbul (amb una població d'uns 15 milions de persones) s'hi estén a banda i banda.
Nom El nom del canal prové del grec antic (), que va ser etimologat com a , és a dir, "estret de bestiar" (o "Ox-ford" ), del genitiu de βοῦς 'bou, bestiar' + πόρος 'passatge', que significa 'pas de bestiar', o 'pas de vaca'.< Això fa referència a la història mitològica d'Io, que es va transformar en vaca, i posteriorment va ser condemnat a vagar per la Terra fins a travessar el Bòsfor, on va conèixer el tità Prometeu, que la va consolar amb la informació que seria restaurada a la forma humana de Zeus i convertir-se en l'avantpassat del més gran de tots els herois, Hèracles (Hèrcules).
El lloc on suposadament va desembarcar Io era prop de Crisòpolis (l'actual Üsküdar), i es deia . 'la vaca'. El mateix lloc també era conegut com a Dàmalis (), ja que va ser on el general atenès Cares havia erigit un monument a la seva dona Dàmalis, que incloïa una estàtua colossal d'una vaca (el nom δαμάλις tradueix com a "vedella").
L'ortografia anglesa amb -ph-, Bosfor no té cap justificació en el nom grec antic, i els diccionaris prefereixen l'ortografia amb -p- però -ph- apareix com una variant en llatí medieval (com , i ocasionalment , ), i en grec medieval de vegades com , donant lloc a la forma francesa , català i rus . L'erudit grec del Joan Tzetzes l'anomena (després de Dàmalis), però també informa que en l'ús popular l'estret era conegut com a durant la seva època, el nom del port del nord més antic de Constantinoble.
Històricament, el Bòsfor també era conegut com l'"estret de Constantinoble", o el Bòsfor traci, per tal de distingir-lo del Estret de Kertx a Crimea. Aquestes s'expressen a les Històries d'Heròdot, 4,83; com el , , i (), respectivament. Altres noms amb els quals Heròdot fa referència a l'estret inclouen Bòsfor de Calcedònia (, [ ], Heròdot 4.87), o el Bòsfor mísià ().
El terme finalment es va utilitzar com a substantiu comú , que significa "un estret", i antigament també s'aplicava als Dardanels en grec clàssic per Èsquil i Sòfocles.
El Màrmara connecta encara més amb els març Egeu i Mediterrani a través dels Dardanels. Així, el Bòsfor permet connexions marítimes des del mar Negre fins al mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic a través de Gibraltar, i l'oceà Índic a través del Canal de Suez, convertint-lo en una via fluvial internacional crucial, en particular per al pas de mercaderies que arriben al país des de Rússia.
Formació La causa exacta i la data de la formació del Bòsfor segueixen sent un tema de debat entre els geòlegs. Una hipòtesi recent, anomenada hipòtesi del diluvi del Mar Negre, que va ser llançada per un estudi homònim el 1997 per dos científics de la Universitat de Colúmbia, postula que el Bòsfor es va inundar cap al 5600 aC (revisat al 6800 aC el 2003) quan el creixement de les aigües del mar Mediterrani i el mar de Màrmara van trencar el mar Negre, que en aquell moment, segons la hipòtesi, era una massa baixa d'aigua dolça.
Molts geòlegs, tanmateix, afirmen que l'estret és molt més antic, encara que sigui relativament jove en una escala de temps geològica.
Des de la perspectiva de mitologia grega, es deia que les roques flotants colossals conegudes com les Symplegades, van ocupar una vegada els cims dels turons a banda i banda del Bòsfor, i destruïen qualsevol vaixell que intentés passar pel canal rodant per l'estret, aixafant violentament tots els vaixells entre ells. Els Symplegades van ser derrotats quan l'heroi Jàson va obtenir un pas reeixit, amb la qual cosa les roques es van posar a lloc i es va obrir l'accés grec al mar Negre.
Morfologia actual Els límits del Bòsfor es defineixen com la línia de connexió entre els fars de Rumeli Feneri i Anadolu Feneri al nord, i entre els Ahırkapı Feneri i el Kadıköy İnciburnu Feneri al sud. Entre aquests límits, l'estret és 31 km de llarg, amb una amplada de 3329 m a l'entrada nord i 2826 m a l'entrada sud. La seva amplada màxima és de 3420 m entre Umuryeri i Büyükdere Limanı, i una amplada mínima de 700 m entre Kandilli Point i Aşiyan.
La profunditat del Bòsfor varia de 13 a 110 m al mig del corrent amb una mitjana de 65 m. La ubicació més profunda es troba entre Kandilli i Bebek amb 110 m. Els llocs més poc profunds es troben fora de Kadıköy İnciburnu a la ruta cap al nord amb 18 m i fora de Aşiyan Point a la ruta cap al sud amb 13 m.
La secció més petita es troba en un ampit situat davant del Palau de Dolmabahçe. Té uns 38.000 metres quadrats. El cabal en direcció sud és de 16 000 m3/s (aigua dolça a la superfície) i el cabal en direcció nord és de 11 000 m3/s (aigua salada prop del fons). El doctor Dan Parsons i els investigadors de l'escola de terra i medi ambient de la Universitat de Leeds fins i tot parlen d'un riu submarí del Mar Negre.
El Corn d'Or és un estuari a l'estret principal que històricament va actuar com a fossat per protegir Constantinoble dels atacs, a més de proporcionar un ancoratge protegit per a les marines Imperials de diversos Imperis fins al , després del qual es va convertir en un barri històric al cor de la ciutat, popular entre els turistes i els locals.
Exploracions més noves Se sabia des d'abans del que el mar Negre i el mar de Màrmara flueixen entre ells en un exemple geogràfic de "flux de densitat", i l'agost de 2010 es va descobrir que fluïa un "canal submarí" continu de composició de suspensió al llarg del fons del Bòsfor, que seria el sisè riu més gran de la Terra si fos a terra
Geografia Com a via marítima, el Bòsfor connecta diversos mars al llarg de la Mediterrània oriental, els Balcans, l'Orient Pròxim i l'Euràsia occidental, i connecta específicament el mar Negre amb el mar de Màrmara.
Història miniatura|Els Dardanels i el Bósfor. El nom de l'estret ve del mot grec Βόσπορος (transcrit Bósporos), que significa "el pas del bou"; aquest nom prové d'un mite grec sobre els viatges d'Io després que Zeus la convertís en bou per protegir-la.
Els antics grecs es referien a l'estret com el Bòsfor Traci, en oposició al Bòsfor Cimmeri, que és com anomenaven l'estret de Kertx a Crimea. Per augmentar més la possible confusió, també anomenaven de la mateixa manera la regió al voltant d'aquests dos estrets: el Quersonès Traci, avui conegut com a Gal·lípoli, i el Quersonès Cimmeri, que avui coneixem com a Crimea.
Els milesis i megaris hi van establir colònies des del , entre les quals Calcedònia (colònia de Mègara) el 885 aC i Bizanci (també de Mègara) el 615 aC. Fou creuat per Darios el 513 aC per envair Grècia. Durant la Pentecontècia contra Atenes fou ocupat per Pausànies i obert al tràfic comercial grec.
El 330 Bizanci fou establerta com a capital per Constantí amb el nom de Constantinoble.
La possessió del Bòsfor va ser clau per a Atenes, Roma i l'Imperi Romà d'Orient, i arran de la decadència de Constantinoble diverses potències mediterrànies se'n van disputar el domini, especialment Venècia, Gènova i la Corona d'Aragó. Precisament el 1359 s'hi va lliurar una gran batalla entre les armades aliades veneciana i catalana, d'una banda, i genovesa, de l'altra.
A causa de la importància de l'estret per a la defensa d'Istanbul, els soldans otomans van construir-hi una fortificació a banda i banda, l'Anadoluhisarı, o castell d'Anatòlia (1393), i el Rumelihisarı, o castell de Rumèlia (1451).
La seva importància estratègica ha continuat fins avui dia: el domini turc des del 1452 va tancar les rutes comercials fins que el 1774 es va obtenir llibertat de pas per al comerç, s'han signat diversos tractats internacionals sobre l'ús de les seves aigües pels vaixells que el travessen, entre els quals destaca la Convenció de Montreux sobre el Règim dels Estrets Turcs, de 1936.
Bosfor Traci o Tràcic és el nom antic de l'estret del Bòsfor, que va rebre per estar situat a Tràcia.
La part occidental (actual Turquia europea) era dins la Tràcia pròpia, però la part oriental o Bitínia també era considerada part de Tràcia i els bitinis foren considerats un poble d'origen traci.
Unia el Pont Euxí (mar Negra) amb la Propòntida (mar de Màrmara). Els romans d'Orient el van esmentar més tard com canal de Constantinoble i els turcs com a Boghas.
La via cap al Bòsfor traci s'iniciava a l'Hel·lespont (Dardanels) estret que separava el Quersonès traci de la Troade, i donava accés a la Propòntida (Mar de Marmara) a l'extrem de la qual hi havia l'estret del Bòsfor Tràcia que donava entrada al Pont Euxí o Mar Negra. A la regió es podien trobar ciutats i llocs dels que cal esmentar els següents:
A la costa europea:
Aianteion (Funduklu), un altar a Ajax Petra Thermastis (Pentecorícon), una roca de forma especial Jasonium (grec Diplokion), una doble columna Arquies (Ortalcoi) Anaplus (Kurutshesme) o Vicus Michaelicus, amb l'església romana d'Orient dedicada a l'arcàngel Miquel Arnaudkoi (Hestiae), promontori, amb l'església de Santa Teodora en la qual va conspirar Aleix, el fill de Manuel Comnè Quelae (Bebek) Promontori Hermaeum (Rumili Hisar). Portus Mulierum (Baltaliman) Sinus Lastenes o Leostenes, un golf Cautes Baquiae (Jenikoi) Farmàcia (Teràpia) Claves Ponti (Kefelikoi), clau del Euxí des on es veu per primer cop la mar Negra Sinus Profundus (grec Bathukolpos, turc Bujukdereh). Simas (Mesaibuonu). Scletrines (Sarigavi) Serapeion (Rúmílí-kawák), temple i després lloc on van existir castells genovesos. Gypòpolis (Karibdshe), roques que tanquen el port de Bijukliman (Portus Efesiorum) Cyaneae Insula (Kuaneia)
A la costa asiàtica:
Ancyraeum promontorium (Jum-burun). Coracium Promontorium (Fil-burun). Pantekion o Mancipium Estiae Hieron Argyronium Promontorium, que té l'hospital romà d'Orient de Nosocomium Kline d'Hèracles (Jusha Tagh), o muntanya de Josuè a la que els musulmans diuen que Josuè és enterrat Sinus Amicus (Begkos), Nicòpolis Ecaea (Kandili). Protos Discos i Deuteros Discos (grec Rhoizousai Akrai; turc Kulle-bagdschessi), illots de roca Crisòpolis
Formació geològica El Bòsfor es va formar cap al 5600 aC, quan una crescuda de les aigües de la Mediterrània i la mar de Màrmara va inundar la vall fluvial provinent d'un extens llac d'aigua dolça proper que, amb la irrupció de les aigües de la mar de Màrmara a través del Bòsfor, va esdevenir la mar Negra actual.