miniatura|Om significa l'essència de Braman, la realitat última.Braman - també escrit bràman, brahman o bràhman - (en sànscrit, brāhmaṇ, expansió) és un concepte filosofico-espiritual indi que fa referència al principi originari de l'univers. En els upanixad (comentaris dels veda escrits a partir del ), se'l descriu com l'absolut omnipresent i transcendent, l'essència immanent i la causa eficient de tot allò que existeix. Absolut de totes les coses conegudes, és impossible a una cosa, o fins i tot a la totalitat de les coses, de caracteritzar-lo o de circumscriure'l; és suposat ser el subjecte més aviat que l'objecte del pensament.
L'objectiu de l'hinduisme és d'atènyer, pel coneixement personal i gràcies a una revelació directa, la comprensió de l'essència del braman, és a dir, experimentar el fet que latman (l'ànima individual) no és més que un fragment del braman, que els dos són la mateixa cosa. La doctrina específica dedicada al braman és l'advaita vedanta (o l'estudi de la no-dualitat).
En la mitologia hindú, s'assimila el braman amb el déu creador Brama.
El Chândogya Upanixad, del , el descriu així:
Etimologia i termes relacionats El sànscrit (ब्रह्मन्) Brahman (una arrel amb n, nominatiu bráhma, de l'arrel bṛh - inflar-se, expandir-se, créixer, engrandir-se) és un substantiu neutre que s'ha de distingir del masculí brahmán —que denota una persona associada amb Brahman— i de Brahmā, el Déu creador de la Trinitat hindú, la Trimurti. Brahman és, doncs, un concepte de gènere neutre que implica una major impersonalitat que les concepcions masculines o femenines de la deïtat. Brahman és conegut com el jo suprem. Puligandla ho afirma com la realitat immutable enmig i més enllà del món, mentre que Sinar afirma que Brahman és un concepte que no es pot definir exactament.
En sànscrit vèdic:
Br hm (ब्रह्म) (nominatiu singular), br hm n (ब्रह्मन्) (arrel) (gènere neutre) de l'arrel bṛh-, significa ser o fer ferm, fort, sòlid, expandir, promoure.
Br hm n (ब्रह्मन) (nominatiu singular, mai plural), de les arrels brh (fer ferm, fort, expandir) + sànscrit -man- que denota alguna forma manifesta de poder definit, fermesa inherent, principi de suport o fonamental.Jan Gonda (1962), Some Notes on the Study of Ancient-Indian Religious Terminology, History of Religions, Vol. 1, No. 2 (Winter, 1962), pages 268–269
En l'ús posterior del sànscrit:
Br (ब्रह्म) (nominatiu singular), brahman ( ब्रह्मन् ) (gènere neutre) significa el concepte de la realitat última transcendent i immanent, l'Esperit Còsmic Suprem en l'hinduisme. El concepte és central en la filosofia hindú, especialment en el Vedanta; això es tracta a continuació.
Br hmā (ब्रह्मा) (nominatiu singular), Brahman (ब्रह्मन्) (gènere masculí), significa la deïtat o deva Prajāpati Brahmā. És un dels membres de la trinitat hindú i està associat amb la creació, però no té cap culte a l'Índia actual. La raó és que Brahmā, el déu creador, és longeu, però no etern, és a dir, Brahmā s'absorbeix de nou a Purusha al final d'un eó i torna a néixer al començament d'un nou kalpa.
miniatura|Deïtats Vixnu, Lakshmi, Shiva, Parvati i Ganesha. Aquestes deïtats tenen personalitats diferents i complexes, però sovint es consideren aspectes i s'adoren com a encarnacions de la mateixa Realitat Ultima anomenada Brahman.Knut Jacobsen (2008), Theory and Practice of Yoga: 'Essays in Honour of Gerald James Larson, Motilal Banarsidass, , p. 77-78
[b] : Els membres de diverses sectes hindús adoren un nombre vertiginós de deïtats específiques i segueixen innombrables rituals en honor de déus específics. Tanmateix, com que això és hinduisme, els seus practicants veuen la profusió de formes i pràctiques com a expressions de la mateixa realitat immutable. Els creients entenen la panòplia de deïtats com a símbols d'una única realitat transcendent. [d] |name=avatars|group=note}}
Aquests són diferents de:
A brāhm (ब्राह्मण) (masculí, pronunciat ), (que literalment significa pertanyent a l'oració) és un comentari en prosa sobre els mantres vèdics, una part integral de la literatura vèdica.
Un brāhm ṇ (ब्राह्मण) (masculí, amb la mateixa pronunciació que l'anterior), significa sacerdot; en aquest ús la paraula es tradueix normalment en anglès com a Brahmin. Aquest ús també es troba a l'Atharva Veda. En forma neutra plural, Brahmāṇi. Vegeu sacerdot vèdic.
Ishvara (lit., Senyor Suprem), a Advaita, s'identifica com una manifestació mundana parcial (amb atributs limitats) de la realitat última, el Brahman sense atributs. En Visishtadvaita i Dvaita, però, Ishvara (el Controlador Suprem) té atributs infinits i és la font del Brahman impersonal.
Devas, les expansions de Brahman /Déu en diverses formes, cadascuna amb una certa qualitat. En la religió vèdica, hi havia 33 deves, que més tard es van exagerar fins a 330 milions de deves. De fet, els deves són considerats manifestacions més mundanes de l'Únic i el Suprem Brahman (vegeu Para Brahman). La paraula sànscrita per a deu milions també significa grup, i 330 milions de deves originalment significaven 33 tipus de manifestacions divines.
Història i literatura Vèdic Brahman és un concepte present als Samhites vèdics, la capa més antiga dels Vedes que data de finals del segon mil·lenni aC. Per exemple,
El concepte Braman fa referència a centenars d'himnes de la literatura vèdica. La paraula Brama es troba en himnes del Rigveda com ara 2.2.10, 6.21.8, 10.72.2 i en himnes de l'Athar-veda com ara 6.122.5, 10.1.12 i 14.1.131. El concepte es troba en diverses capes de la literatura vèdica; per exemple: Aitareya Brahmana 1.18.3, Kausitaki Brahmana 6.12, Satapatha Brahmana 13.5.2.5, Taittiriya Brahmana 2.8.8.10, Jaiminiya Brahmana 1.129, Taittiriya Aranyaka 4.4.1 a través de Samihi Vajasa 4.4.1. fins al 23.25, Maitrayani Samhita 3.12.1:16.2 al 4.9.2:122.15. El concepte es discuteix àmpliament als Upanixads integrats als Vedes (vegeu la secció següent), i també s'esmenta als vedāṅga (les extremitats dels Vedes) com ara el Srauta sutra 1.12.12 i el Paraskara Gryhasutra 3.2.10 a 3.4.5.
Jan Gonda afirma que la diversa referència a Braman en la literatura vèdica, començant pels Rigveda Samhitas, transmet diferents sentits o diferents matisos de significat. Segons Jan Gonda, no hi ha cap paraula en les llengües occidentals modernes que pugui representar els diversos matisos de significat de la paraula Brahman a la literatura vèdica. En els versos considerats com els més antics, la idea vèdica de Brahman és el poder immanent al so, les paraules, els versos i les fórmules dels Vedes. Tanmateix, afirma Gonda, els versos suggereixen que aquest significat antic mai va ser l'únic significat, i el concepte va evolucionar i expandir-se a l'antiga Índia.
Barbara Holdrege afirma que el concepte Brahman es tracta als Vedes al llarg de quatre temes principals: com la Paraula o versos (Sabdabrahman),vegeu Rigveda Chapter 1.164;Karl Potter and Harold Coward, The Philosophy of the Grammarians, Encyclopedia of Indian Philosophies: Volum 5, Motilal Banarsidass Publishers, , pagines 34–35 com a Coneixement encarnat en el Principi Creador, com a Creació mateixa i un Corpus de tradicions.Barbara Holdrege (1995), Veda and Torah: Transcending the Textuality of Scripture, State University of New York Press, , pàgina 24 Hananya Goodman afirma que els Vedes conceptualitzen Brahman com els principis còsmics subjacents a tot el que existeix. Gavin Flood afirma que l'era vèdica va ser testimoni d'un procés d'abstracció, on el concepte de Brahman va evolucionar i expandir-se des del poder del so, les paraules i els rituals fins a l'essència de l'univers, el fonament més profund de tots els fenòmens, l'''essència del jo (Atman, Jo) i la veritat més profunda d'una persona més enllà de la diferència aparent.Gavin Flood (1996), An Introduction to Hinduism, Cambridge University Press, , pàgines 84–85
Upanixads miniatura|El cigne (Hansa, हंस) és el símbol de Brahman-Atma en la iconografia hindú.Lindsay Jones (2005), Encyclopedia of religion, Volum 13, Macmillan Reference, , pàgina 8894, cita: En la iconografia hindú, el cigne personifica Braman-Atman, el fonament transcendent però immanent de l'ésser, el Jo.Denise Cush (2007), Encyclopedia of Hinduism, Routledge, , pàgina 697
La preocupació central de tots els Upanixads és descobrir les relacions entre el ritual, les realitats còsmiques (inclosos els déus) i el cos/persona humà. Els textos no presenten una sola teoria unificada, sinó que presenten una varietat de temes amb múltiples interpretacions possibles, que van florir a l'era postvèdica com a premisses per a les diverses escoles de l'hinduisme.Stephen Philips (1998), Routledge Encyclopedia of Philosophy: Brahman to Derrida (Editor; Edward Craig), Routledge, , pàgines 1–4
El concepte de Braman als Upanixads evoluciona per abastar temes metafísics, ontològics i soteriològics. Brahman es descriu com la realitat primordial que crea, sosté i finalment retira l'univers dins seu. Es caracteritza com el principi del món, labsolut, la força universal, el principi còsmic i la causa última de tota existència, inclosos els déus. Brahman també es representa com lésser diví o Senyor, que es pot manifestar com una deïtat distinta o com una presència immanent dins de tots els individus. Representa el coneixement que condueix a l'alliberament espiritual, el Jo que és valent, lluminós, exaltat i feliç, i l' essència de la llibertat. Brahman no és només l'univers dins de cada ésser viu, sinó també l'univers més enllà, representant tant el món intern com l'extern en la seva totalitat.Paul Deussen, Sixty Upanishads of the Veda, Motilal Banarsidass, , pagines 243, 325–344, 363, 581Paul Deussen, Sixty Upanishads of the Veda, Motilal Banarsidass, , pàgines 358, 371Paul Deussen, Sixty Upanishads of the Veda, Motilal Banarsidass, , pàgines 243, 325–344, 363, 581Paul Deussen, Sixty Upanishads of the Veda, Motilal Banarsidass, , pàgines 305, 476Paul Deussen, Sixty Upanishads of the Veda, Motilal Banarsidass, , pàgines 110, 315–316, 495, 838–851Paul Deussen, Sixty Upanishads of the Veda, Motilal Banarsidass, , pàgines 211, 741–742Paul Deussen, Sixty Upanishads of the Veda, Motilal Banarsidass, , pages 308–311, 497–499Paul Deussen, Sixty Upanishads of the Veda, Motilal Banarsidass, , pàgines 181, 237, 444, 506–544, 570–571, 707, 847–850Paul Deussen, Sixty Upanishads of the Veda, Motilal Banarsidass, , pàgines 52, 110, 425, 454, 585–586, 838–851Paul Deussen, Sixty Upanishads of the Veda, Motilal Banarsidass, , pàgines 173–174, 188–198, 308–317, 322–324, 367, 447, 496, 629–637, 658, 707–708Paul Deussen, Sixty Upanishads of the Veda, Motilal Banarsidass, , pages 600, 619–620, 647, 777
Braman als Upanixads també es descriu com l' essència i la partícula més petita del cosmos, així com l'univers infinit mateix. És el Jo dins de cada ésser, la veritat, la realitat, l' absolut i la beatitud (ananda). Tot i que Braman no es pot percebre directament a través dels sentits, es pot experimentar a través d'una profunda autorealització.
En paraules del filòsof Sarvepalli Radhakrishnan, els savis dels Upanixads ensenyen que Braman és l'essència última subjacent als fenòmens materials. Tot i que Braman no es pot veure ni sentir, la seva veritable naturalesa es pot comprendre mitjançant el cultiu de l'autoconeixement (atma jnana). Aquesta forma de coneixement permet transcendir les il·lusions del món material i assolir un estat superior de consciència i alliberament.
Els Upanixads contenen diversos mahā-vākyas o "Grans Dites" sobre el concepte de Braman: