Princesa de Grècia i de Dinamarca i Duquessa de Kent (1934-1968).
Biografia Nascuda a Atenes el 13 de desembre de 1906. Tercera filla del príncep Nicolau de Grècia i de la gran duquessa Helena de Rússia. Era neta del rei Jordi I de Grècia i de la gran duquessa Olga de Rússia per part de pare; i per part de mare del gran duc Vladimir de Rússia i de la princesa Maria de Mecklenburg-Schwerin. Era besneta del tsar Alexandre II de Rússia i del rei Cristià IX de Dinamarca.
El seu pare era el tercer fill de Jordi I de Grècia i la reina Olga, mentre que la seva mare era l'única filla del gran duc Vladímir Alexandrovich i la gran duquessa Maria Pavlovna de Rússia . Pel seu pare era besnéta de Cristià IX de Dinamarca, i per la seva mare besnéta de l'emperador Alexandre II de Rússia.
Visqué la seva infantesa a Grècia, fins que el 1917 partí a l'exili amb la seva família a San Remo i París, on va viure amb serioses dificultats econòmiques.King, pg. 37
Núpcies i descendents El 1932, Marina va conèixer el príncep George (més tard duc de Kent), el seu cosí segon a través de Cristià IX de Dinamarca, a Londres. El seu compromís es va anunciar a l'agost de 1934, i George va ser nomenat duc de Kent el 9 d'octubre. Es van casar a l'Abadia de Westminster el 29 de novembre. Va ser el primer casament reial important des del del príncep Albert, duc de York (més tard Jordi VI), i Lady Elizabeth Bowes-Lyon (més tard reina Elisabet, la Reina Mare) 11 anys abans. La cerimònia va ser el primer casament reial que es va retransmetre sense fil, utilitzant micròfons connectats a una sala de control situada sota la tomba del Guerrer Desconegut. El servei es va transmetre tant dins de Gran Bretanya com a l'estranger, i els altaveus permetien als espectadors que estaven fora de l'abadia escoltar els actes.King, pg. 125 A continuació, va tenir lloc una cerimònia ortodoxa grega a la capella privada del Palau de Buckingham, que va ser convertida temporalment per a l'ocasió. Marina continua sent la princesa estrangera més recent que s'ha casat amb la família reial britànica.
Varen tenir tres fills:
SAR el príncep Eduard del Regne Unit, nascut l'any 1935 a Londres. Està casat amb Katherine Worsley.
SAR la princesa Alexandra de Kent, nascuda a Londres el 1936. Es casà amb Sir August Ogilvy.
SAR el príncep Miquel de Kent, nascut a Windsor el 1942. Està casat amb Maria Cristina von Rebnitz.
Arran del seu casament amb el duc de Kent, la princesa Marina esdevingué una de les dones més admirades al Regne Unit per la seva elegància i classe. Els retrats de Cecil Beaton il·lustrant una Marina altiva i seductora ajudaren a crear d'ella un mite a la cort de Londres.
George va morir el 25 d'agost de 1942 en un accident aeri a Eagle's Rock, prop de Dunbeath, Caithness, Escòcia, mentre estava en servei actiu a la Royal Air Force. Segons el biògraf reial Hugo Vickers, Marina va ser «l'única vídua de guerra a Gran Bretanya els béns de la qual van ser obligats a pagar impostos de successions».Hugo Vickers, Elizabeth, The Queen Mother, Hutchinson, 2005, p. 230 Durant la Segona Guerra Mundial, Marina es va formar com a infermera durant tres mesos amb el pseudònim de "Sister Kay" i es va unir a la Reserva d'Infermeria Civil.
La princesa Marina de Grècia va ser l'última princesa de naixement casada en el si de la família reial britànica.
La princesa Marina portà una important vida pública representant en nombroses ocasions la seva neboda la reina Elisabet II del Regne Unit en preses de possessions de presidents africans i en visites a països com Canadà o Mèxic. També restà vinculada al torneig de tennis de Wimbledon del qual era una seguidora.
El 1947, Marina va visitar Grècia i Itàlia. El juny de 1952, va posar la primera pedra de la nova església de Sant Marc a Bromley, Londres, que havia estat danyada durant la guerra.
Marina va morir a les 11:40 del matí del 27 d'agost de 1968 al Palau de Kensington a causa d'un tumor cerebral, als 61 anys. El seu funeral es va celebrar a la Capella de Sant Jordi, al Castell de Windsor, el 30 d'agost. Va ser enterrada al Cementiri Reial de Frogmore. El seu funeral va ser l'última cerimònia reial a la qual va assistir el seu cunyat, l'antic rei Eduard VIII.Ziegler, Philip (1991). King Edward VIII: The official biography. New York: Alfred A. Knopf. , pp. 554-556. El testament de Marina va ser segellat a Londres després de la seva mort. El seu patrimoni es va valorar en 76.166 lliures (equivalent a 940.600 lliures el 2022).
La relació amb les seves cunyades la reina Elisabet Bowes-Lyon i la duquessa Alícia Montagu-Douglas-Scott no foren mai gaire bones, ella les anomenava "les petites escoceses del poble".
Referències
Categoria:Prínceps de Grècia Categoria:Prínceps del Regne Unit Categoria:Casa de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg Categoria:Gran Creu de l'orde de la Creu del Sud Categoria:Atenencs Categoria:Morts a Londres Categoria:Morts de càncer d'encèfal a Anglaterra Categoria:Britànics