Friedrich Wilhelm Heinrich Alexander von Humboldt o senzillament Alexander von Humboldt (Berlín, 14 de setembre de 1769 - ibíd. 6 de maig de 1859) fou un explorador, naturalista i geògraf alemany, germà del lingüista i polític Wilhelm von Humboldt. Els seus estudis varen estar influenciats per la Il·lustració berlinenca, un moviment cultural inspirat pel filòsof Moisès Mendelssohn i lligat a la comunitat jueva. El 1788 va començar la seva amistat amb el botànic Carl Ludwig von Willdenow, que va impulsar la seva devoció per les ciències naturals. El 1789 ingressà a Göttingen, la més famosa universitat alemanya de l'època, on s'entusiasmà per la investigació de camp i conegué el naturalista Georg Forster, a qui va acompanyar el 1790 en un viatge per Europa (concretament pels Països Baixos i Anglaterra). Continuà els seus estudis a l'Acadèmia Busch d'Hamburg i després a l'Escola de Mines de Freiberg, on arribà atret per la fama del geòleg Abraham Werner. En honor seu es va posar nom a un mineral de la classe dels compostos orgànics: la humboldtina.
Biografia Infància i primera joventut miniatura|Façana del Castell de Humboldt, el 2005. La mansió renaixentista de Tegel es va construir el 1558 i es va remodelar, en vida del Baró de Humboldt, a l'estil clàssic. El pare d'Alexander von Humboldt, originari de Pomerània (a l'actual Polònia) va ser oficial de l'exèrcit de Federic II el Gran de Prússia, i el van nomenar capellà de la Princesa de Prússia pels seus mèrits durant la guerra dels set anys. La mare, Marie Elisabeth von Holwede, procedia d'una família ben situada d'arrels hugonots, i a més havia heretat una fortuna després d'enviduar del seu matrimoni anterior.
Juntament amb el seu germà Wilhelm, dos anys major que ell, Alexander va ser educat a casa seva, al castell de Tegel, per tutors particulars que van estimular la seva afició per la naturalesa. El seu pare, qui va morir quan Alexander tenia deu anys, havia triat educadors de pensament il·lustrat; un d'ells, inspirat per Rousseau, Joachim Heinrich Campe, va exercir una important influència sobre ell i el seu germà. Alexander es va interessar ja de nen per la naturalesa, i concretament pels insectes, les plantes i les pedres. Entre altres ensenyaments, va rebre classes de dibuix i pintura, i als 17 anys ja va exposar les seves obres a l'Acadèmia de Berlín. El seu talent artístic quedaria patent en les il·lustracions que acompanyen els seus llibres de viatges.
Alexander i Wilhelm tenien una relació particular amb la casa reial, la qual queda patent en el fet que el príncep hereu fos padrí d'Alexander. La senyora de Humboldt, vídua per partida doble, va optar per una vida relativament modesta per a poder dedicar suficients mitjans a l'educació dels seus fills. Aquests van rebre una sòlida formació en llengües antigues i modernes, i van tenir per professors a especialistes les classes de dret i de filosofia dels quals eren pràcticament de nivell universitari. Per mitjà d'un d'ells, tots dos joves van entrar en contacte amb la "Il·lustració berlinesa". Durant la seva adolescència, desitjava dedicar-se a la carrera militar, però la seva família el va allunyar d'aquesta inclinació. Va realitzar el seu primer viatge formatiu la primavera de 1790, que el va portar al llarg del riu Rin fins als Països Baixos, i d'allí al Regne Unit, amb el que va començar a somiar amb navegar a altres continents. El retorn al seu país el va fer en el marc de la Revolució francesa, la qual cosa va contribuir a l'enfortiment de les seves idees liberals.
Va estudiar a l'Escola de Mines de Freiberg i va treballar en un departament del Govern, però després de la mort de la seva mare, a la fi de 1796, va renunciar a la seva carrera de funcionari públic prussià, i es va llançar de ple als seus ambicionats viatges científics. Tenia disponibilitat de fons econòmics, fruit de la seva herència, i es relacionava amb personalitats com Johann Wolfgang von Goethe i Friedrich Schiller.
Expedicions Als 27 anys, amb una completa formació en geologia, botànica, geografia, astronomia, zoologia, humanitats i idiomes i una gran fortuna es proposà organitzar grans expedicions científiques. Va viatjar a París i va planejar un viatge per Àfrica. No obstant això, aquest projecte es va veure truncat, per la qual cosa va decidir partir a explorar Amèrica del Sud i l'Amèrica Central (el 1799). En companyia del francès Aimé Bonpland, i del novohispà Carlos de Montúfar (des de 1802), va recórrer deu mil quilòmetres en tres etapes continentals.
En la primera d'elles, partint de La Corunya i havent fet escala a Tenerife, Humboldt i Bonpland van arribar a Cumanà (Veneçuela) el 16 de juliol de 1799. Partint de Caracas, va descobrir la Cova del Guácharo, visitant La Maragda, i el primer èxit dels expedicionaris va ser recórrer l'Orinoco fins a arribar a les seves fonts i evidenciar la comunicació ( via del braç Casiquiare) d'aquest riu amb l'Amazones.
La segona, després de visitar Cuba, van realitzar la travessa de Bogotà a Quito, pels Andes. Dins la seva estada a la zona varen ascendir el Chimborazo i el Pichincha, a més d'accedir al naixement del riu Amazones. Humboldt també va fer-hi observacions oceanogràfiques, que el portaren a descobrir un corrent marí que duu el seu nom (corrent de Humboldt).
I la tercera, recorrent la Nova Espanya, on va obtenir les autoritzacions necessàries per a recórrer el vast territori, amb la condició que no revelés aquesta informació al Govern dels Estats Units. Va aconseguir recopilar gran quantitat de dades sobre el clima, els recursos naturals, l'orografia, la flora i la fauna de la regió. A Nova Espanya, es va dur a terme, sota la seva direcció, el primer cens nacional, i, impressionat per la riquesa i per la forma del territori, el va qualificar com el corn de l'abundància.
Va visitar Bogotà amb el principal objectiu d'entrevistar-se amb el botànic José Celestino Mutis, la qual cosa li va representar haver de remuntar el riu Magdalena i ascendir pels camins dels Andes. Va realitzar importants estudis dels volcans de l'Equador, on va ser rebut a Quito pels aristòcrates locals. Humboldt va acabar els seus viatges per Amèrica amb una visita als Estats Units, on va ser hoste del president Thomas Jefferson, un afeccionat dels estudis geogràfics, especialment sobre la Nova Espanya, poc després anomenada Mèxic, gràcies als quals els Estats Units va obtenir informació estratègica de la riquesa del seu veí i de l'estat de feblesa interior que l'afligia. Els serveis de Humboldt, aportats ingènuament, van ser crucials per a avivar el desig estatunidenc per apoderar-se dels territoris mexicans, com al poc temps va ocórrer.
De fet, el Mapa de Nova Espanya, que fet i fet va aparèixer publicat en el seu Assaig polític de la Nova Espanya (1811), era conegut i utilitzat per l'exèrcit dels Estats Units amb la intenció d'anar a la guerra contra Mèxic. Finalment, Humboldt, Bonpland i Montúfar van tornar a Europa des de Filadèlfia, i van arribar el 30 de juny de 1804 a França. A París va conèixer a Simón Bolívar, qui solia dir que Humboldt era «el descobridor científic del Nou Món, l'estudi del qual ha donat a Amèrica una mica millor que tots els conqueridors junts». Humboldt va conèixer a París, el 1818, al jove científic peruà Mariano Eduardo de Rivero i Ustáriz, estudiant en l'École Royale de Mines de París, de qui va ser anys després gran amic i mentor, com va ser de l'equatorià Montúfar, qui va tornar a l'Equador a lluitar per la independència d'aquest país. Actualment, s'està revisant la valoració (a vegades, extrema) acrítica de l'obra humboldtiana, així com el seu important deute intel·lectual amb els universalistes espanyols de l'època (Lorenzo Hervás, José Celestino Mutis, Francisco Javier Clavijero, Juan Andrés i altres).Véase, por ejemplo, Martí Marco y, en general, el vol. 2 de la revista Recensión
Resultats Entre 1804 i 1827 es va establir a París, on va recopilar i va publicar el material recollit en la seva expedició, contingut tot ell en trenta-tres volums que porten per títol Viatge a les regions equinoccials del Nou Continent. Un de les troballes derivades de les seves expedicions és l'estudi sobre el vulcanisme i la seva relació amb l'evolució de l'escorça terrestre. Durant la seva estada al Perú, Alexander von Humboldt va poder adonar-se de la diferència de temperatures de l'oceà Pacífic en determinades èpoques de l'any, especialment les aigües fredes que provenen des del sud del continent americà en el seu desplaçament fins al nord, passant per la costa peruana. D'allí va començar a dir-se aquest corrent oceànic com a corrent de Humboldt.
Últims anys L'any 1827 va tornar a Berlín, va ser nomenat camarlenc del rei Federic Guillem III de Prússia i es va convertir en un dels seus principals consellers, per la qual cosa va realitzar nombroses missions diplomàtiques per encàrrec imperial. miniatura|Mapa de l'expedició de Humboldt a Rússia el 1829 Cap a la tardor de 1829, per encàrrec del tsar Nicolau I, va efectuar un viatge als Urals, a fi de trobar nous jaciments de platí, així com d'or i d'altres minerals. La primavera de 1829, va partir en la seva missió geològica, trobant, a més de tals minerals, diamants. Tot seguit es va dirigir a Tobolsk per a finalment arribar al riu Obi. Des d'allí va visitar el massís de l'Altai i després Dzhungaria, a la frontera amb la Xina. Al seu retorn es va dirigir cap a Astracan a la mar Càspia. Finalment, el novembre de 1829 va arribar a Sant Petersburg, on va ser rebut amb honors per la noblesa, i va pronunciar un discurs a l'Acadèmia Imperial de Ciències, ressaltant la importància de la col·laboració científica internacional. Durant els últims vint-i-cinc anys de la seva vida, es va concentrar principalment en la redacció de Cosmos, monumental visió global de l'estructura de l'univers.Humboldt, Alexander von. Cosmos: Ensayo de una descripción física del mundo. Madrid: imprenta de Gaspar y Roig, editores, 1874-1875. 4 v. 22 cm. Humboldt és considerat un dels últims il·lustrats. Després d'haver gastat tota la seva fortuna, va morir el 1859 a Berlin, sense deixar descendents. Les seves restes van ser sepultades en el panteó de Tegel.
Expedició per Amèrica miniatura|Els viatges d'Alexander von Humboldt a Amèrica (1799-1804)
Viatge de Humboldt i Bonpland per Veneçuela miniatura|Alexander von Humboldt i Bonpland, a la selva amazònica del riu Casiquiare (oli d'Eduard Ender, cap a l'any 1850). Va viatjar amb Bonpland a Espanya, recorrent a peu la costa mediterrània des de Marsella fins a les ciutats de Barcelona, València i Alacant. En arribar a Madrid, gràcies a que al llarg del camí van anar prenent mesures d'altitud, van elaborar el primer esquema seccional precís del relleu de la península ibèrica. A Madrid va obtenir dos salconduits, un atorgat per Mariano Luis d'Urquijo i l'altre estès pel Consell d'Índies, per a realitzar l'expedició a terres americanes. El 5 de juny de 1799 salpen de La Corunya a bord de la corbeta de guerra Pizarro i 14 dies després fan escala a les illes Canàries, on organitzen una expedició per a pujar fins al cràter del volcà Teide i entaular reunions amb científics de Tenerife. Reprenen el rumb cap a les Índies Espanyoles amb direcció a l'Havana i Mèxic, però una epidèmia de febre tifoide desbocada a l'embarcació els fa desviar-se cap a terra ferma i desembarcar a Cumaná, a l'orient de Veneçuela, el 16 de juliol d'aquell any. Des d'allí, recorren la península d'Araya, Cumanacoa, la vall de Caripe, la cova del Guácharo, el llac de Guanoco, les missions de Sant Ferran i altres llocs de l'actual orient veneçolà. Seguidament, parteixen cap al port de la Guaira, fent escala a Higuerote, des d'on Bonpland continua el viatge per terra. El 20 de novembre, arriba Humboldt a la Guaira i emprèn la marxa en direcció cap a Caracas. Allí, es troba de nou amb Bonpland i són rebuts pel governador i capità general Manuel de Guevara Vasconcelos, qui s'ocupa d'atendre'ls.