Peter Seamus O'Toole (2 agost 1932-14 desembre 2013)Peter O'Toole, star of Lawrence of Arabia, dies aged 81 a The Guardian, 15/12/2013 va ser un actor britànic de cinema i teatre. Criat a Leeds, Anglaterra, en una família irlandesa de Yorkshire, O'Toole ha aparegut a les llistes dels millors actors de publicacions a Anglaterra i Irlanda. El 2020, va situar-se quart en la llista de The Irish Times dels millors actors de cinema irlandesos“The 50 greatest Irish film actors of all time“. The Irish Times. Retrieved 14 June 2020 Va assistir a la Royal Academy of Dramatic Art i va començar a treballar al teatre, obtenint el reconeixement com a actor shakespearià al Bristol Old Vic i amb l'English Stage Company. El 1959 va fer el seu debut al West End a The Long and the Short and the Tall, i va interpretar el paper principal a Hamlet a la primera producció del National Theatre el 1963.
Va debutar al cinema el 1959, O'Toole va obtenir el reconeixement internacional interpretant a T. E. Lawrence a Lawrence of Arabia (1962) per la qual va rebre la seva primera nominació a l'Oscar al millor actor. Va ser nominat a aquest premi altres set vegades: per interpretar el rei Enric II tant a Becket (1964) com a Becket (1964) i The Lion in Winter (1968), Goodbye, Mr. Chips (1969), The Ruling Class (1972), The Stunt Man (1980), My Favorite Year (1982) i Venus - i té el rècord de nominacions a l'Oscar per haver actuat sense guanyar (ja compartit amb Glenn Close). El 2002, O'Toole va rebre el premi honorífic de l'Acadèmia pels seus èxits professionals. A més, va rebre quatre premis Globus d'Or, un premi BAFTA al millor actor britànic i un premi Emmy Primetime. Altres representacions inclouen What's New Pussycat (1965), How to Steal a Million (1966), Supergirl (1984), i papers menors a The Last Emperor (1987) i Troia (2004). També va doblar Anton Ego, el crític de restaurants a Ratatouille de Pixar (2007).
Primers anys Peter Seamus O'Toole va néixer el 2 d'agost de 1932, fill de Constance Jane Eliot (nascuda Ferguson), infermera escocesa,O'Toole, Peter. Loitering with Intent: Child (Large print edition), Macmillan London Ltd., London, 1992. ; pg. 10, "My mother, Constance Jane, had led a troubled and a harsh life. Orphaned early, she had been reared in Scotland and shunted between relatives;..." i Patrick Joseph "Spats" O'Toole, jugador de futbol irlandès, jugador de futbol i corredor d'apostes. Els registres oficials mostren que va néixer a l'Hospital Universitari St James de la ciutat anglesa de Leeds, encara que altres fonts donen el seu lloc de naixement com la regió irlandesa de Connemara, tot i que la data no coincideix amb la informació o els registres oficials de O'Toole. O'Toole va afirmar que no estava segur del seu lloc de naixement ni de la seva data, i va assenyalar en la seva autobiografia que va acceptar el 2 d'agost com a data de naixement, però que tenia un certificat de naixement de cada país, segons registres de l'Oficina del Registre General de Leeds que confirmen que va néixer a St James. Hospital Universitari el 2 d'agost de 1932; tot i que va créixer a la ciutat anglesa, es considerava irlandès.President leads tributes to Peter O'Toole, a legend fiercely proud of his Irish heritage a Independent, 16/12/2013 Va tenir una germana gran anomenada Patricia i va créixer al suburbi de Hunslet, al sud de Leeds . Quan tenia un any, la seva família va començar una gira de cinc anys per les principals ciutats de l'hipòdrom del nord d'Anglaterra. Ell i la seva germana van ser criats en la fe catòlica del seu pare. O'Toole va ser evacuat de Leeds a principis de la Segona Guerra Mundial, i va anar a una escola catòlica durant set o vuit anys: St Joseph's Secondary School, als afores de Leeds. Més tard va dir: "Jo solia tenir por de les monges: tota la seva negació de la dona - els vestits negres i l'afaitat dels cabells - era tan horrible, tan terrorífic. […] Per descomptat, això és tot està aturat. Ara prenen gintònic als pubs de Dublín, i un parell d'ells em van llançar els seus bonics turmells just l'altre dia."
En sortir de l'escola, O'Toole va obtenir feina com a periodista en pràctiques i fotògraf al Yorkshire Evening Post, fins que va ser cridat al servei nacional com a comunicador a la Royal Navy. Com es va informar en una entrevista de ràdio el 2006 a NPR, un oficial li va preguntar si tenia alguna cosa que sempre havia volgut fer. La seva resposta va ser que sempre havia volgut intentar ser poeta o actor. Va assistir a la Royal Academy of Dramatic Art (RADA) del 1952 al 1954 amb una beca. Això va arribar després de ser rebutjat pel Abbey Theatre's drama school de Dublín del director Ernest Blythe, perquè no sabia parlar la llengua irlandesa.Is Ireland Dying?: Culture and the Church in Modern Ireland, Michael Sheehy, Taplinger Publishing Company, 1969, page 141 A RADA, formava part de la mateixa classe que Albert Finney, Alan Bates i Brian Bedford. O'Toole va descriure això com "la classe més notable que va tenir mai l'acadèmia, tot i que en aquell moment no se'ns comptava gaire. A tots ens consideraven estupefactes".
Carrera Dècada del 1950 O'Toole va començar a treballar al teatre, obtenint el reconeixement com a actor shakespearià al Bristol Old Vic i amb la English Stage Company, abans de debutar a la televisió el 1954. Va interpretar a un soldat en un episodi de The Scarlet Pimpernel el 1954. es va establir al Bristol Old Vic del 1956 al 1958, apareixent en produccions de King Lear (1956), The Recruiting Officer (1956), Major Barbara (1956), Othello (1956) i The Slave of Truth (1956). Va ser Henry Higgins a Pygmalion (1957), Lysander a A Midsummer Night's Dream (1957), Uncle Gustve a Oh! My Papa! (1957) i Jimmy Porter a Look Back a Anger (1957). O'Toole va ser Tanner a Man and Superman de Shaw (1958), una interpretació que repetia sovint durant la seva carrera. També va estar a Hamlet (1958), The Holiday (1958), Amphitryon '38 (1958) i Waiting for Godot (1958) (com a Vladimir). Esperava que The Holiday el portés al West End, però finalment es va doblar a les províncies; durant aquest programa va conèixer a Sian Phillips, que es va convertir en la seva primera esposa.
O'Toole va continuar apareixent a la televisió, apareixent en episodis de Armchair Theatre ("The Pier", 1957) i BBC Sunday-Night Theatre ("The Laughing Woman", 1958) i va participar en l'adaptació televisiva de The Castiglioni Brothers (1958). Va debutar a Londres en un musical musical Oh, My Papa. O'Toole va guanyar fama al West End en l'obra The Long and the Short and the Tall, representada al Royal Court a partir del gener de 1959. Entre els seus companys de repartiment hi havia Robert Shaw i Edward Judd i va ser dirigida per Lindsay Anderson. Va repetir la seva actuació per a la televisió a la Theatre Night el 1959 (tot i que no va aparèixer a la versió cinematogràfica del 1961). L'espectacle es va traslladar al West End a l'abril i va guanyar O'Toole al millor actor de l'any el 1959.
Dècada del 1960 O'Toole tenia molta demanda. Segons els informes, va rebre cinc ofertes de contractes a llarg termini, però les va rebutjar. El seu primer paper va ser un petit paper en la versió de Disney de Kidnapped (1960), interpretant el gaiter al costat de Peter Finch. El seu segon llargmetratge va ser The Savage Innocents (1960) amb Anthony Quinn, sota el director Nicholas Ray. Amb la seva llavors esposa Sian Phillips va fer Siwan: The King's Daughter (1960) per a la televisió. El 1960 va tenir una temporada de nou mesos a la Royal Shakespeare Company de Stratford, apareixent a The Taming of the Shrew (com Petruchio), El mercader de Venècia (com Shylock) i Troilus i Cressida (com a Thersites). Podria haver guanyat més diners en pel·lícules, però va dir: "Has d'anar a Stratford quan tens l'oportunitat"
O'Toole havia estat vist a The Long and the Short and the Tall per Jules Buck, que més tard va establir una companyia amb l'actor. Buck va llançar O'Toole a The Day They Robbed the Bank of England (1961), un thriller de robatori del director John Guillermin. O'Toole va rebre el tercer lloc, sota Aldo Ray i Elizabeth Sellars. El mateix any va aparèixer en diversos episodis de la sèrie de televisió Rendezvous ("End of a Good Man", "Once a Horseplayer", "London-New York"). Va perdre el paper en l'adaptació cinematogràfica de Long and the Short and the Tall davant Laurence Harvey. "Em va trencar el cor", va dir més tard.
Lawrence d'Aràbia (1962) La gran explosió d'O'Toole es va produir el novembre de 1960, quan va ser escollit per interpretar T. E. Lawrence a l'epopeia de Sir David Lean Lawrence d'Aràbia (1962), després que Albert Finney rebutgés el paper. El paper el va presentar a un públic mundial i li va valer la primera de les seves vuit nominacions a l'Oscar al millor actor. Va rebre el premi BAFTA al millor actor. La seva actuació es va classificar en el número u de la llista de les 100 millors actuacions de tots els temps de la revista Premiere. El 2003, Lawrence, retratat per O'Toole, va ser seleccionat com a desè heroi més gran de la història del cinema per l'American Film Institute. A l'escriptor, guionista i director Noel Coward se li atribueix el comentari: «Si Lawrence hagués estat tan bonic, l'haurien anomenat Florence d'Aràbia.»
O'Toole va interpretar Hamlet sota la direcció de Laurence Olivier en la producció estrena del Royal National Theatre el 1963. Va actuar a Baal (1963) al Phoenix Theatre.
Associació amb Jules Buck miniatura|180px| O'Toole a la pel·lícula de TV Present Laughter (1968) Fins i tot abans de la creació de Lawrence O'Toole va anunciar que volia formar una companyia de producció amb Jules Buck. El novembre de 1961 van dir que la seva companyia, coneguda com Keep Films (també coneguda com Tricolor Productions), faria una pel·lícula protagonitzada per Terry-Thomas, Operation Snatch. El 1962 O'Toole i Buck van anunciar que volien fer una versió de Waiting for Godot per 80.000 lliures esterlines. La pel·lícula mai es va fer. En canvi, la seva primera producció va ser Becket (1964), on O'Toole va interpretar al rei Enric II al costat de Richard Burton. La pel·lícula, feta en associació amb Hal Wallis, va ser un èxit econòmic. O'Toole va rebutjar el paper principal de a El cardenal (1963). En canvi, ell i Buck van fer una altra epopeia, Lord Jim (1965), basada en la novel·la de Joseph Conrad dirigida per Richard Brooks. Ell i Buck pretenien seguir això amb una biografia de Will Adams i una pel·lícula sobre la Càrrega de la Brigada Lleugera, però cap dels dos projectes va succeir. En canvi, O'Toole va entrar a What's New Pussycat? (1965), una comèdia basada en un guió de Woody Allen, que va assumir un paper originalment destinat a Warren Beatty. Protagonitzada al costat de Peter Sellers, va ser un gran èxit.
Ell i Buck van ajudar a produir The Party's Over (1965). O'Toole va tornar a l'escenari amb Ride a Cock Horse al teatre Piccadilly el 1965, que va ser revisat durament. Va fer una pel·lícula de robatori amb Audrey Hepburn, How to Steal a Million (1966), dirigida per William Wyler. Va interpretar Els tres àngels a La Bíblia (1966), dirigida per John Huston. El 1966 al Gaiety Theatre de Dublín va aparèixer en produccions de Juno and the Paycock i Man and Superman. Sam Spiegel, productor de Lawrence d'Aràbia, va reunir O'Toole amb Omar Sharif a The Night of the Generals (1967), que va ser una decepció de taquilla. O'Toole va participar en una adaptació de l'obra de Noël Coward Present Laughter per a la televisió en 1968, i va fer un cameo a Casino Royale (1967).
El lleó a l'hivern (1968) miniatura|upright|Com Enric II a The Lion in Winter (1968)