Creta ( ['kriti]) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Entre els atractius turístics de l'illa hi ha els jaciments arqueològics de Cnossos, Festos, Gortina i molts altres, el castell venecià de Réthimno o la famosa Gorja de Samarià.
A Creta hi va haver la civilització minoica (aproximadament entre els anys 3000 i 1400 aC), una de les primeres civilitzacions d'Europa.
Geografia Creta és una de les 13 regions de Grècia. És l'illa grega més gran i la segona de la Mediterrània oriental després de Xipre. Creta s'estén a l'extrem sud de la mar Egea i té una superfície de 8.336 km². La seva població és de 650.000 habitants (2005), anomenats cretencs, cretenques. És una illa allargassada, de 260 km de longitud, i té una amplària que varia des dels 60 km mesurats des del cap Dio fins al cap Líthino, fins als només 12 km de l'istme de Ieràpetra, a l'est de l'illa. Té uns 1.000 km de costa molt accidentada, plena de caps, golfs i badies. Creta es troba a uns 160 km al sud de la Grècia continental.
L'illa és extremadament muntanyosa i és travessada longitudinalment per una alta serralada formada per tres massissos diferents, que són, d'oest a est:
Les Lefka Ori (Muntanyes Blanques), que culminen als 2.452 m al mont Pachnes. Les muntanyes d'Ida o Idi, que culminen al mont Ida o Psiloritis (), el punt més alt de Creta, amb 2.456 m. Les muntanyes de Dicte o Dikti, amb una alçada màxima de 2.148 m al mont Spathi.
Aquest relleu orogràfic ha dotat Creta d'altiplans fèrtils com els de Lassithi, Omalós, Nida, i Askifu, coves com Dikteon Andron i Ideon Andron, i nombroses gorges com la famosa Gorja de Samarià i moltes altres de menors (Àgia Irini, Aradena, Asfendos, Imbros, Kallikratiano, Kritsa, Thérisso, Zakros, etc.). El llac Kournás, al peu de les Muntanyes Blanques, és l'únic llac d'aigua dolça de l'illa (35° 19′ 51″ N 24° 16′ 32″ E).
miniatura|Creta vista des de l'espai
Illes i illots adjacents Agi Pandes (al nord-est, vora Àgios Nikólaos) Àgii Theódori (al nord-oest de la Canea) Agria Grambusa (al nord de Grambusa) Dia (al nord, davant d'Heraklion) Illes Dionisíades (al nord de Sitia) Elafonissi (al sud-oest de Paleochora) Elassa (a l'est de Creta) Gavdopoúla o Ofidoussa (al nord-oest de l'illa de Gavdos) Gavdos (al sud de Sfakià), l'única habitada regularment. Grambusa (al nord de Kissamos) Grantes (a l'est de Creta) Khrissi o Gaidouronisi (al sud-est de Ieràpetra) Kufonissi (al sud de Lassithi) Makronisi (al sud, vora Kaloi Limenes) Paleosuda (al nord, al golf de Suda) Paximadia (al sud, al golf de Messara) Petalida (a l'oest, davant de Falasarna) Pontikonisi (a l'oest de Grambusa) Psira (al nord, al golf de Mirabello) Spinalonga o Kalidon (al nord, vora Elunda) Suda (al nord, a la badia de Suda)
Clima Creta es troba a cavall de dues zones climàtiques, la mediterrània i la nord-africana, tot i que la major part de l'illa cau sota l'àrea d'influència de la primera. Així, el clima cretenc és majoritàriament temperat i bastant humit, depenent de la proximitat del mar. Els hiverns són suaus: la neu hi és pràcticament desconeguda a les planes, tot i que prou freqüent a les muntanyes. A l'estiu, les temperatures mitjanes són entre la franja alta dels 20 i la franja baixa dels 30 graus Celsius. L'excepció en pot ser la costa meridional, que inclou la plana de Mesarà i les muntanyes d'Asteroúsia, que es veuen afectades pel clima nord-africà i, per tant, tenen més dies de sol i unes temperatures més altes durant l'estiu.
Economia L'economia de Creta, que fins no fa gaires anys es basava principalment en l'agricultura, va començar a canviar visiblement durant la dècada de 1970. Mentre que els conreus i la cria de bestiar encara hi tenen importància, a causa del clima i del terreny de l'illa, s'ha observat una caiguda de la indústria manufacturera i un gran increment de la indústria de serveis (sobretot els relacionats amb el turisme). Tots tres sectors de l'economia cretenca (agricultura, productes agroalimentaris, serveis) estan interrelacionats i són interdependents. Creta té una renda per capita molt semblant a la mitjana grega. La desocupació hi és del 4% aproximadament, la meitat de la de Grècia.
L'illa té tres aeroports: l'Aeroport Internacional Nikos Kazantzakis (HER) a Càndia, l'Aeroport Internacional Ioannis Daskalogiannis (CHQ) a la Canea, i l'aeroport domèstic de Sitia (JSH).
Ciutats Les principals ciutats de Creta són: Càndia o Iràklio (165.000 habitants) La Canea o Khanià (75.000 habitants) Réthimno (31.000 habitants) Ieràpetra (24.000 habitants) Àgios Nikólaos (19.000 habitants) Sitia (9.000 habitants)
Divisió administrativa L'illa de Creta és una regió (perifèria) de Grècia, dividida en quatre prefectures o departaments (nomós), d'oest a est: Chania, Rethymnon, Herakleion i Lassithi. Històricament, a més, cada prefectura estava dividida en diverses províncies (eparkhies) (Actualment, les províncies ja no tenen cap estatus legal).
La prefectura de Khanià (la Canea) tenia aquestes províncies: Apokóronas, capital Vamos Cidònia, capital la Canea (Khanià) Kíssamos, capital Kastélli (Kastelli Kissamou) Selino, capital Kàndanos Sfakià, capital Khora Sfakion (Chora Sfakion)
La prefectura de Réthimno (Rethymnon) tenia aquestes províncies:
Réthimno, capital Réthimno (Rethymnon) Àgios Vasilios, capital Spili Amari, capital Amari Milopotamos (Mylopotamos), capital Perama
La prefectura d'Iràklio (Càndia) tenia aquestes províncies:
Temenos, capital Càndia (Iràklio) Malevizion, capital Agion Myronas Pediada, capital Kasteli Kainourgion, capital Moires Pyrgiotissa, capital Vori Viannos, capital Pefkos Monofatsi, capital Pirgos
La prefectura de Lassithi té per capital Àgios Nikólaos, i tenia aquestes províncies: Ieràpetra, capital Ieràpetra Sitia, capital Sitia Mirabello (Mirampellos), capital Neapolis Lassithi, capital Tzermiado
Turisme La infraestructura turística actual de Creta abasta tota mena de públics i butxaques, des dels grans hotels de luxe amb tota mena d'instal·lacions (piscines, pistes d'esport, discoteques, botigues, restaurants, etc.), fins als petits apartaments familiars o els càmpings. Els visitants poden arribar a l'illa per avió mitjançant algun dels aeroports internacionals de Càndia, la Canea, o Sitia, o per vaixell a través dels ports de Càndia, la Canea, Réthimno i Àgios Nikólaos.
Cultura i llengua Vegeu Grec cretenc i Lira de Creta.
Personatges Cevat Şakir Kabaağaçlı (Creta, 1890 - Esmirna, 1973): escriptor turc conegut com a Halikarnas Balıkçısı ('Pescador d'Halicarnàs')
Història Cronologia: aprox. 6000 aC a 2600 aC - Neolític 2600 aC a 1100 aC - cultura minoica 1100 aC a 67 aC - període dòric 67 aC a 395 - període romà 395 a 824 - període romà d'Orient 824 a 961 - període àrab 961 a 1204 - segon període romà d'Orient 1204 a 1669 - període venecià 1669 a 1898 - període otomà 1898 a 1913 - estat de Creta autònom 1913 a l'actualitat - Creta com a part de l'estat grec 1941 a 1945 - ocupació alemanya
Període minoic Vegeu cultura Minoica i Cnossos.
Època clàssica Durant l'època dòrica (aprox. 1100 aC fins a 67 aC), les ciutats de l'illa foren independents i es coneixen monedes de moltes d'elles. Sovint estaven en guerra entre si, però en cas d'atac exterior s'unien per defensar-se.
Les ciutats principals foren Cnossos, Gortina i Cidònia, i després de la decadència de la darrera, Lictos. L'hegemonia era de les dues primeres, que sovint eren hostils l'una amb l'altra.
Les disputes es van posar sota l'arbitratge de Filip V de Macedònia, l'enviat del qual va esdevenir totpoderós, però no va tenir continuïtat i abans de la guerra de Roma amb Macedònia ja no quedaven restes del poder macedoni.
El 67 aC Creta fou ocupada per Quint Metel Crètic (Creticus), que va reeixir allí on d'altres abans havien fracassat. L'illa fou incorporada a Cirene i va esdevenir província romana. Sota August era una sola província senatorial governada per un propretor amb títol de procònsol, amb el nom de Creta-Cirene o Creta i Cirene. El governador tenia un legat a la regió i un o dos questors. Creta fou província consular des del regnat de Constantí; i Cirene (amb el nom de Líbia Superior) fou província dirigida per un praeses.
Ciutats de la província romana (noms llatins) Ciutats de la costa nord, d'oest a est
A la costa est Itanus Ampelos A la costa sud (d'est a oest)
A la costa oest Inachorium Rhamnus Cherscnesus Phalasarna Corycus. A l'interior,(d'oest a est)
El terratrèmol de l'any 365
L'any 365, va haver-hi un fort terratrèmol amb epicentre a la costa occidental de l'illa, que va destruir totes les seves ciutats.
Romans d'Orient i musulmans
Després de l'ocupació de Cízic el 673/674, Djunada ibn Abi Umayya al-Azdi hi va fer una incursió sense ocupació. Sota al-Walid (705-715) una part de l'illa fou conquerida però abandonada. Una nova expedició es va fer en temps d'Harun ar-Raixid (786-808), dirigida per Humayd ibn Mayuf al-Hamdani (que també va fer una expedició a Xipre).
Fou ocupada el 828 per àrabs exiliats (fugitius d'al-Àndalus el 818 i expulsats d'Alexandria el 827), que fundaren l'Emirat de Creta. L'illa fou recuperada pels romans d'Orient el 961 després d'un setge de 10 mesos del general Nicèfor Focas. El domini romà d'Orient es va mantenir entre el 961 i el 1204.
Domini llatí i Regne (virregnat) venecià de Càndia Després de la conquesta de Constantinoble en la Quarta Croada, Bonifaci I de Montferrat intentà d'aprofitar la reputació i relacions del seu llinatge per tal de ser nomenat nou emperador romà d'Orient, però els venecians el varen vetar, car creien que això reduiria la seva influència a l'Orient. Per tant, un cavaller de la croada, Balduí IX de Flandes fou coronat com a Balduí I de Constantinoble mentre que Bonifaci fundà el Regne de Tessalònica i s'apoderà de Creta en 1204. Durant un temps fou dominada pel genovès Enrico Pescatore, però el 1207 la República de Venècia es va fer amb el domini de l'illa i el 1212 s'hi va establir un virregnat conegut com a Regne de Càndia, que va durar fins al 1669, només amb una breu revolta republicana el 1363-1364.
Els turcs hi van fer incursions: Aydin Umar el 1341, els otomans el 1469, Khair ed-Din Barba-rossa el 1538, i l'atac otomà a la fortalesa de la Suda el 1567, al mateix temps que la flota algeriana atacava Retimo.
Domini otomà (Ikritish) Després d'un atac corsari de naus de Malta a vaixells otomans amb peregrins, Ibrahim I va decidir la conquesta de l'illa (1644). L'abril del 1645 va salpar la flota reunida, que oficialment havia d'anar a Malta; el juny van desembarcar a La Canea, que fou capturada pel kapudan paixà Yusuf Pasha després d'un setge de 54 dies (19 d'agost de 1645). El març del 1646 es va conquerir Kíssamos, el juliol Aprikorno, el setembre Milopotamos, i el novembre Réthimno. Però després l'ofensiva va perdre força. El setge de Càndia fou començat i abandonat diverses vegades i, al mateix temps que els venecians bloquejaven els Dardanels (1648-1649 i 1650), el 1654 els otomans van obtenir una victòria naval als Dardanels, però el 1656 foren el venecians els que van vèncer al mateix lloc (juny) ocupant Tènedos, Lemnos i Samotràcia. Els turcs van recuperar les tres illes el 1657. El 1667 el gran visir Köprülüzade Fadil Ahmad Pasha va decidir posar fi a la situació i va reprendre el setge de Càndia (maig). La República de Venècia va acceptar la pau que es va signar el 6 de setembre de 1669 per la qual els venecians evacuaven l'illa excepte la Suda i Spinalonga (que després foren ocupades pels otomans el 1715). Creta va quedar, doncs, en mans dels otomans.