Un llit és un moble que s'utilitza sobretot per a dormir-hi i reposar-s'hi, encara que sovint s'utilitza també per a activitats sexuals, per asseure's o per llegir. Consisteix en una estructura generalment de fusta o metall, formada per pilars (els costats), un somier i sovint un capçal damunt la qual hi ha un matalàs, i al dessota els peus o les potes. S'hi afegeix un guarniment, parament, joc o roba de llit, ço és un cert nombre de peces de roba que es posen per a servir de jaç (llençols, flassades, cobrellits, etc., que formen el tapall i forniment d'un llit, i per a la comoditat, un o més coixins. Ladreç de cambra o de llit són les cortines, vànova, coixineres, davanteres i altres peces de tela bona i rica que posen en el llit per a adornar-lo el dia de noces o per una altra solemnitat. Ladreç de llit també designa el joc de coixineres i llençols.
Disseny Els llits han canviat molt amb el temps, d'ençà de les piles de palla o altres materials naturals que es preparaven directament a terra i es desaven durant el dia. L'aparició dels llits elevats respecte al terra, permetia aïllar de la humitat, la brutícia o les infeccions. Una altra mena de llits elevats són les hamaques. L'aparició de matalassos de materials més i més avançats que permeten més comoditat i higiene, la llana va deixar lloc als matalassos de molles, també a l'escuma, i més recentment al làtex. Els futons, matalassos tradicionals del Japó, són fets de capes de cotó.
Generalment, els llits occidentals, consten d'un somier instal·lat sobre una base, que pot ser metàl·lica o de fusta, que incorpora quatre o sis potes que suporta el somier, que al seu torn, serveix com a suport del matalàs, i en les versions més senzilles el somier i l'estructura son un únic cos. El sistema tradicional incorpora capçal i peus (la part oposada al capçal). En l'antiguitat aquesta estructura podia portar també baldaquí i cortinatges. A part d'aquests elements, les parts del llit són: el capçal, els peus i les espones (les dues bandes més llargues del llit).
També hi ha la versió moderna del sistema tradicional. Són estructures generalment més simples, sovint amb capçal, amb peus o sense, fets de metall o fusta, amb potes.
La faixa són les parts del llit que van subjectes als pilars. La cuixera és cada una de les quatre barres que uneixen els pilars del llit formant el rectangle que sosté les posts o el somier. El matalàs, on descansa el cos sobre el llit. La roba o guarniment de llit; un joc de llençols (generalment consistent la baixera o baixos, el llençol de sobre i coixinera o coixineres), flassades o edredó, el cobrellit, i el coixí, per a recolzar-hi el cap. Una fillola és un matalasset que es posa entre dos matalassos grans per a evitar que es formi clot i per a donar més comoditat al qui hi ha de jeure.
Generalment, a l'occident, els llits van acompanyats d'una o dues tauletes de nit, prop del capçal, a una espona o a les dues espones (o costats) del llit. Antigament, era habitual també que hi hagués un banc o un bagul als peus del llit. El davantllit https://www.ucm.es/data/cont/docs/995-2016-02-06-Carabad.%20Ratas.pdf o davall-llit, davanter o davantera o davantal ant. era una cortina, un volant de roba o peça de tela agafat al cobrellit que cobria i enrevoltava la part anterior i inferior del llit (fora la part de dalt), de les posts fins al sòl, tapant-ne les potes, per tal no es veiés res de la part inferior. El rodapeu o entornpeu era la faixa o sanefa que guarnia la part inferior d'un llit. El costat del llit era la peça de roba que cobria l'espona. El capllit era un banc que sostenia les posts del llit.
Dimensions d'un llit Les mides considerades estàndards més habituals al nostre país són: Llit individual: 80 o 90 cm d'ample per 190 o 200 cm de llarg. Llit doble o de matrimoni: 135 o 150 cm d'ample per 190 o 200 cm de llarg. Altres amplades menys comunes al nostre país són: 120 cm d'ample, també anomenat d'una plaça i mitja, a Catalunya el típic de ferro eren de 110, anomenat també llit de monja 160 cm d'ample, també anomenat "queen size" 180 cm d'ample o més, també anomenat "king size"
Història del llit miniatura|Llit de la Verge d'Agost, Mallorca El llit és un moble que marcava clarament l'estatut social del propietari, i ho continua fent, segons la seua qualitat, grandesa i comoditat. Molt sovint quan una persona moria d'una malaltia infecciosa es cremava el llit juntament amb el cadàver. Els antecessors més antics del llit són el jaç, el pallat, la màrfega o el catre. Posteriorment el llit ha estat de ben antic el moble indispensable que qualsevol persona havia de tenir, juntament amb una taula o una cadira, un armari, i antigament l'arca.
Prehistòria Els llits primerencs eren poc més que munts de palla o algun altre material natural (per exemple, un munt de fulles de palmera, pells d'animals o llets secs). En el Miocè, que va durar des de fa vint-i-tres a cinc milions d'anys, abans de l'aparició dels humans, els simis van començar a crear llits composts amb una plataforma per dormir que inclou un coixí de fusta.
L'agost de 2020, els científics van informar del descobriment de la roba de llit d'herba més antiga de fa almenys 200.000 anys, durant el Paleolític, molt més antiga que la roba de llit més antiga coneguda anteriorment. Especulen que les plantes repel·lents d'insectes i les capes de cendra, de vegades a causa de les làmines d'herba més velles cremades, que es troben sota la roba de llit s'han utilitzat per a una base aïllada lliure de brutícia i per allunyar els artròpodes.
Antiguitat miniatura|Llit de l'Imperi Nou de l'antic Egipte, El Cairo Els egipcis tenien llits alts als que pujaven amb graons, amb coixins i cortines. L'elit de la societat egípcia com els seus faraons i reines fins i tot tenien llits de fusta, de vegades daurats. Sovint també hi havia un reposacaps, semicilíndric i fet de pedra, fusta o metall. Els antics assiris, medes i perses tenien llits d'un tipus semblant, i sovint decoraven els seus mobles amb incrustacions o aplicacions de metall, nacre i ivori. Els reposacaps s'utilitzaven a la vida per recolzar el cap mentre dormia. També es troben recolzant el cap d'una mòmia al taüt. Aquest reposacaps potser es va fer específicament per a la tomba, ja que la pregària de l'ofrena s'ha inscrit a la columna de suport, tot i que la pregària podria haver-se afegit després de la mort del propietari. La seva riquesa no es veurà reproduïda fins al . El simbolisme dels animals és present.
miniatura|Cubiculum, Pompeia (50-40 a. C.) Els exemplars de Grècia i Roma ens arriben per pintures i exemplars en pedra. La simbologia és present en tota l'antiguitat i el tornejat a la fusta és una tècnica present de l'antiguitat ençà, però l'estructura no té protagonisme fins que es descobreixen les fustes exòtiques i luxoses. Els antics romans tenien diversos tipus de llits per al repòs, entre ells el lectus cubicularis, o llit de cambra, per dormir normal, el lectus genialis o llit nupcial, estava molt decorat i es col·locava a l'atri enfront de la porta, el lectus discubitorius o llit de taula, on menjaven, ja que menjaven estirats de costat esquerre, normalment hi havia tres persones per un llit, i el lloc del mig era la posició més honorable, el lectus lucubratorius, per estudiar, i el lectus funebris, o emortualis, sobre el qual els morts eren portats a la pira. Els antics matalassos romans estaven farcits de canyes, fenc o llana. Les plomes es van utilitzar cap al final de la República, quan el costum exigia luxe. Es col·locaven petits coixins al cap i de vegades al darrere. Els llits eren alts i només es podia pujar amb l'ajuda d'uns graons. Sovint estaven disposats per a dues persones, i tenien un tauler o barana a la part posterior, així com la part elevada al cap. Els cobrellits podien eren molt costosos, generalment de color violeta brodats amb figures d'or. Riques teles queien a terra emmascarant el frontal. Els llits en si eren sovint de bronze amb incrustacions de plata, i Elagàbal en tenia un de plata massissa. A les parets d'algunes cases de Pompeia es troben nínxols de llit que probablement estaven tancats per cortines o envans corredisses.
Edat mitjana miniatura|Compartir llit miniatura|Màrfega, Església Fosca Turquia miniatura|Llit de cortinatges Sant Cosme i Sant Damià 1450- 1504 d.C. miniatura|Verge del Llibre miniatura|Dosser de campanya miniatura|Llit dels banys públics miniatura|Llit encaixat miniatura|Llit amb arquibancs miniatura|Decoració de pergamí miniatura|Esquema de Jean Pèlerin Els europeus medievals jeien a terra sobre llits de fulles coberts de pells, o en una mena de cofre poc profund ple de fulles i molsa. Banc contra la paret, col·locats sobre ells hi havia matalassos farcits de plomes, llana o cabell, i utilitzaven pells com a coberta. Les cortines es penjaven del sostre o d'un braç de ferro que sortia de la paret. Sembla que generalment s'estiraven nus al llit, embolicant-se amb grans llençols de lli que s'estiraven sobre els coixins.
Al segle XII, el luxe va augmentar i els llits es feien amb fusta molt decorada amb ornaments incrustats, tallats i pintats. També utilitzaven llits plegables, que servien de sofàs durant el dia i tenien coixins coberts de seda posats sobre cuir. A la nit s'estenia un llençol de lli i es col·locaven coixins, mentre que les pells cobertes de seda servien de cobertors. Els manuscrits carolingis mostren llits metàl·lics molt més alts al cap que als peus, i aquesta forma va continuar utilitzant-se fins al segle XIII a França, s'hi van afegir molts coixins per elevar el cos a una posició inclinada. En els manuscrits del , els llits apareixen molt més rics, amb incrustacions, talla i pintura, i amb cobertors i matalassos brodats en harmonia.
Al segle XIV les fusteries van perdre importància, generalment estaven totalment cobertes per penjades de materials rics. La seda, el vellut i fins i tot els draps d'or s'utilitzaven amb freqüència. Els inventaris de principis del segle XIV donen detalls d'aquests penjadors folrats de pell i ricament brodats. Va ser llavors quan el llit amb dosser va fer la seva primera aparició, el llit es va penjar del sostre o subjectar-se a les parets, una forma que es va convertir més tard en una habitació dins d'una habitació, tancada per un doble. cortines, de vegades fins i tot per excloure tots els corrents d'aire. A l'alcova s'hi rebien amics molt íntims. El segle XIV també va ser l'època en què els llits de plomes es van convertir en possessions molt apreciades. Els llits de les residències aristocràtiques es poden distingir per cortines tancades, aquests llits tindrien matalassos i coixins que estaven farcits de plomes. Els llençols es feien de lli i les mantes de llana. Els rails units als llits serien per penjar la roba o per subjectar espelmes. A les cases menys riques, el llit seria de tres taulons i un matalàs de bruc sec o falguera, dormien amb un sol llençol i una manta vella.
Els inventaris antics, especialment a Catalunya, permeten de conèixer les peces i la distribució de la casa. A Catalunya els inventaris es feien sense taxació, al contrari que a Espanya. A l'Edat Mitjana apareix la idea de compartir el llit. Però en aquest moment de la història qui podia permetre-s'ho dormia sol. La resta ho comparteix tot. Després existeix el privilegi de compartir amb els de rang superior; per exemple, compartir coixí (què no té res a veure amb el dret a coixí).
A l'Edat Mitjana els llits anaven acompanyats d'imatgeria religiosa, la qual cosa ajuda a catalogar més bé els llits. Es poden estudiar els llits gràcies a l'escultura devocional: la naixença de Jesús, el Llit de la Verge d'Agost, exèquies, llibres d'arquitectes, etc. A l'Alta Edat Mitjana es representava la Verge reclinada en una màrfega.
Renaixement miniatura|Llit renaixentista d'inspiració oriental miniatura|Llit de columnes miniatura|Capçal renaixentista