miniatura|La creadora de Barbie , Ruth Handler, amb un assortiment de productes de Barbie i Mattel (1961) La Barbie és una nina maniquí creada per l'empresària nord-americana Ruth Handler fabricada per l'empresa nord-americana de joguines i entreteniment Mattel fou comercialitzada per primer cop el 9 de març del 1959 i que es troba encara (2024) en producció. El nom complet de la Barbie és Barbara Millicent Roberts. La joguina es basava en la nina alemanya Bild Lilli que Handler havia comprat mentre estava a Europa. La figura de proa d'una marca homònima que inclou una gamma de nines i accessoris de moda, Barbie ha estat una part important del mercat de les nines de moda de joguina durant més de sis dècades. Mattel ha venut més de mil milions de nines Barbie, la qual cosa la converteix en la línia més gran i rendible de l'empresa. La marca s'ha expandit a una franquícia multimèdia des de 1984, que inclou videojocs, pel·lícules d'animació, sèries de televisió/web i una pel·lícula.
Barbie i el seu homòleg masculí, Ken, han estat descrits com les dues nines més populars del món. Mattel genera una gran part dels ingressos de Barbie a través de marxandatge relacionades: accessoris, roba, amics i familiars de Barbie. Don Richard Cox, escrivint per Journal of Popular Culture el 1977, va assenyalar que Barbie té un impacte significatiu en els valors socials en transmetre característiques de la independència femenina i, amb la seva multitud d'accessoris, un estil de vida idealitzat que es pot compartir amb amics rics.Don Richard Cox, "Barbie and her playmates." Journal of Popular Culture 11.2 (1977): 303-307.
Orígens de la Barbie Desenvolupament Ruth Handler va veure la seva filla Barbara jugar amb nines de paper i es va adonar que sovint li agradava donar-los papers adults. Aleshores, la majoria de ninots de joguina infantil eren representacions d'infants. Adonant-se que hi podria haver un buit al mercat, Handler va suggerir la idea d'una nina amb cos adult al seu marit Elliot, un cofundador de l'empresa de joguines Mattel. No estava entusiasmat amb la idea, igual que els directors de Mattel.Mary G. Lord, Forever Barbie: The unauthorized biography of a real doll (Bloomsbury Publishing USA, 2004).
Durant un viatge a Suïssa el 1956 amb els seus fills Barbara i Kenneth, Ruth Handler es va trobar amb una nina de joguina alemanya anomenada Bild Lilli. La nina Lilli es basava en un personatge popular que apareix en una tira còmica satírica dibuixada per Reinhard Beuthin per al diari Bild. on encarnava una dona irreverent. Va sorgir de manera improvisada, per cobrir un espai en blanc però l'èxit dels seus diàlegs i situacions entre el públic fou tal que el còmic esdevingué un fix del tabloide. Es van comercialitzar diverses nines Lilli, una de les poques amb cos de dona i no de nena o nadó de l'època. La nina adulta era exactament el que Handler tenia en ment, així que en va comprar tres. Va donar-ne una a la seva filla i es va portar les altres a Mattel. La nina Lilli es va vendre per primera vegada a Alemanya Occidental l'any 1955 i, tot i que inicialment es va vendre a adults, es va fer popular entre els nens que els agradava vestir-la amb vestits que estaven disponibles per separat.
Al seu retorn als Estats Units, Handler va redissenyar la nina (amb l'ajuda de l'inventor i dissenyador local Jack Ryan) i la nina va rebre un nou nom, Barbie, després de la filla de Handler, Barbara. La nina va fer el seu debut a la Fira Internacional de Joguines dels Estats Units a la ciutat de Nova York el 9 de març de 1959. Aquesta data també s'utilitza com a aniversari oficial de Barbie.
Llançament La primera nina Barbie portava un vestit de bany de ratlles de zebra en blanc i negre i una cua de cavall amb nus, i estava disponible com a rossa o morena. La nina es va comercialitzar com a "Model de moda per a adolescents", amb la seva roba creada per la dissenyadora de moda de Mattel Charlotte Johnson.
Els analistes esperaven que la nina tingués un mal rendiment a causa de la seva aparença adulta i de les suposicions generalitzades sobre les preferències dels consumidors en aquell moment. Ruth Handler creia que era important que Barbie tingués una aparença adulta, però les primeres investigacions de mercat van demostrar que alguns pares estaven descontents amb el pit de la nina, que tenia pits diferents.
Barbie va vendre unes 350.000 unitats en el seu primer any, superant les expectatives del mercat i generant un risc a l'alça per als inversors. Les vendes de Barbie van superar la capacitat de Mattel per produir-la durant els tres primers anys de la seva carrera. El mercat es va estabilitzar durant la dècada següent, mentre que el volum i el marge van augmentar amb l'exportació de nines restaurades al Japó. Barbie es va fabricar al Japó durant aquesta època, amb la seva roba cosida a mà per treballadors a casa japonesos.
Louis Marx and Company va demandar a Mattel el març de 1961. Després de llicenciar a Lilli, van afirmar que Mattel havia "infringit la patent de Greiner & Hausser per a l'articulació del maluc de Bild-Lilli", i també van afirmar que Barbie era "un enlairament i una còpia directa" de Bild-Lilli. La companyia també va afirmar que Mattel "es va representar falsament i enganyosa com a autor del disseny". Mattel va reclamar una reconvenció i el cas es va resoldre extrajudicialment el 1963. El 1964, Mattel va comprar els drets d'autor i patents de Greiner & Hausser per a la nina Bild-Lilli per 21.600 dòlars, equivalent a 213.000 dòlars el 2024. miniatura|Dissenyadora de roba Charlotte Johnson amb una nina de 1965 L'aspecte de Barbie s'ha canviat moltes vegades, sobretot el 1971, quan els ulls de la nina es van ajustar per mirar cap endavant en lloc de tenir la mirada mirada pudorosa del model original. Aquest seria l'últim ajust que Ruth faria a la seva pròpia creació, ja que, tres anys més tard, ella i el seu marit Elliot van ser destituïts dels seus llocs a Mattel després que una investigació els va declarar culpables d'emetre informes financers falsos i enganyosos.
Barbie va ser una de les primeres joguines a tenir una estratègia de màrqueting basada àmpliament en la publicitat televisiva, que ha estat copiada àmpliament per altres joguines. El 2006 es va estimar que s'havien venut més de mil milions de nines Barbie a tot el món en més de 150 països, i Mattel va afirmar que es venien tres nines Barbie cada segon.
Les vendes de nines Barbie van disminuir bruscament del 2014 al 2016. Segons MarketWatch, s'espera que l'estrena de la pel·lícula Barbie del 2023 generi un "creixement significatiu" per a la marca almenys fins al 2030. A més de les vendes revigoritzades, l'estrena de la pel·lícula va desencadenar una tendència de moda coneguda com "Barbiecore" i un fenomen cultural relacionat amb el cinema anomenat Barbenheimer.
Aparicions en mitjans de comunicació
Des de 1984, com a resposta a l'augment dels mitjans digitals i interactius i un descens gradual de les vendes de joguines i nines en aquell moment, Barbie ha aparegut en una franquícia de mitjans homònims que comença amb el llançament de dos videojocs homònims, un aquell any i un altre el 1991 i dos especials de televisió sindicats llançats el 1987; Barbie and the Rockers: Out of This World i la seva seqüela. Després va començar a aparèixer com a actriu virtual en una sèrie de llargmetratges d'animació directe a vídeo amb Barbie en el Trencanous el 2001, que també es van emetre a Nickelodeon als Estats Units com a promocions especials fins al 2017. Des del 2017, la sèrie de pel·lícules es va renovar com a pel·lícules de televisió en streaming, marcades com a "especials" d'animació i llançades a través de serveis multimèdia en streaming, principalment a Netflix. miniatura|Margot Robbie a l'estrena de Barbie el 2023 a Sydney, Austràlia En el moment de l'estrena de Barbie in the Pink Shoes el 26 de febrer de 2013, la sèrie de pel·lícules s'havia venut més de 110 milions d'unitats a tot el món. Des del 2012, ha aparegut en diverses sèries de televisió i web; incloent Barbie: Life in the Dreamhouse, Barbie: Dreamtopia, Barbie: Dreamhouse Adventures, Barbie: It Takes Two i Barbie: A Touch of Magic. A part dels papers principals, ha aparegut com a personatge secundari a les pel·lícules de Toy Story entre la seva segona i tercera seqüela amb un cameo a la quarta i la franquícia de mitjans My Scene. El 2015, Barbie va començar a aparèixer com a vlogger a YouTube anomenada Barbie Vlogger, on parla sobre la seva vida de ficció, la seva moda, els amics i la família, i fins i tot sobre temes com la salut mental i el racisme. Va ser interpretada per l'actriu australiana Margot Robbie en una adaptació cinematogràfica d'acció en viu estrenada el 21 de juliol de 2023 per Warner Bros. Pictures als Estats Units.
Biografia de ficció El nom complet de Barbie és Barbara Millicent Roberts i els noms dels seus pares es donen com George i Margaret Roberts de la ciutat fictícia de Willows, Wisconsin, en una sèrie de novel·les publicades per Random House als anys 60. En aquelles novel·les, Barbie va assistir a Willows High School; mentre que als llibres Generation Girl, publicats per Golden Books el 1999, va assistir a la fictícia Manhattan International High School a la ciutat de Nova York (basada en la Stuyvesant High School de la vida real).
Té una relació romàntica amb el seu llavors xicot Ken (nom complet "Kenneth Sean Carson"), que va aparèixer per primera vegada el 1961. Un comunicat de premsa de Mattel el febrer de 2004 va anunciar que Barbie i Ken havien decidit separar-se,The Storybook Romance Comes To An End For Barbie And Ken Mattel February 12, 2004 però al febrer de 2006, esperaven reactivar la seva relació després que Ken tingués un canvi d'imatge.Madeover Ken hopes to win back Barbie CNN February 10, 2006 El 2011, Mattel va llançar una campanya perquè Ken recuperés els afectes de Barbie. La parella es va reunir oficialment el dia de Sant Valentí de 2011. Començant amb Barbie Dreamhouse Adventures el 2018, la parella es veu només com a amics o veïns del costat fins a un breu retorn a l'estètica anterior al 2018 al programa de televisió del 2023, Barbie: A Touch of Magic.
Mattel ha creat una sèrie de companys i familiars per a Barbie. Té tres germanes petites: Skipper, Stacie i Chelsea (anomenada Kelly fins al 2011). Les seves germanes han protagonitzat moltes entrades de la sèrie de pel·lícules de Barbie, començant per Barbie & Her Sisters in A Pony Tale del 2013. Els membres "jubilats" de la família de Barbie incloïen Todd (germà bessó de Stacie), Krissy (una germana petita) i Francie (cosina). Els amics de Barbie inclouen la hispà Teresa, Midge, l'afroamericà Christie i Steven (el xicot de Christie). Barbie també va ser amiga de Blaine, una surfista australiana, durant la seva separació amb Ken el 2004.
Barbie ha tingut més de 40 mascotes entre gats i gossos, cavalls, un panda, un cadell de lleó i una zebra. Ha estat propietària d'una àmplia gamma de vehicles, com ara Beetle rosa i Corvette convertible, remolcs i Jeeps. També té una llicència de pilot i opera avions comercials a més de servir com a assistent de vol. Les carreres de Barbie estan dissenyades per demostrar que les dones poden assumir una varietat de papers a la vida, i la nina s'ha venut amb una àmplia gamma de títols, com ara Miss Astronaut Barbie (1965), Doctor Barbie (1988) i Nascar Barbie (1998).
Llegat i influència Barbie s'ha convertit en una icona cultural i ha rebut honors rars al món de les joguines. El 1974, una secció de Times Square a la ciutat de Nova York va ser rebatejada com a Barbie Boulevard durant una setmana. El Musée des Arts Décoratifs de París al Louvre va fer una exposició de Barbie el 2016. L'exposició va comptar amb 700 nines Barbie en dues plantes, així com obres d'artistes contemporanis i documents (diaris, fotos, vídeos) que contextualitzen Barbie.