Witold Roman Lutosławski (25 de gener de 1913 – 7 de febrer de 1994) fou un compositor i director d'orquestra polonès. Entre els principals compositors de música clàssica del segle XX, és "generalment considerat com el compositor polonès més significatiu des de Szymanowski, i possiblement el més gran compositor polonès des de Chopin". Les seves composicions —de les quals va ser un director notable— inclouen representants de la majoria dels gèneres tradicionals, a part de l'òpera: simfonies, concerts, cicles de cançons orquestrals, altres obres orquestrals i obres de cambra. Entre les seves obres més conegudes es troben les quatre simfonies, les Variacions sobre un tema de Paganini (1941), el Concert per a orquestra (1954) i el seu concert per a violoncel (1970).
Durant la seva joventut, Lutosławski va estudiar piano i composició a Varsòvia. Els seus primers treballs van estar influenciats per la música popular polonesa i van demostrar una àmplia i rica gamma de textures atmosfèriques. La seva música d'inspiració popular inclou el Concert per a orquestra (1954) —que primer li va donar fama internacional— i Dance Preludes (1955), que va descriure com un "adeu al folklore". A partir de finals de la dècada de 1950 va començar a desenvolupar noves tècniques de composició característiques. Va introduir elements aleatoris limitats, tot mantenint un estricte control del material, l'arquitectura i la interpretació de la seva música. També va desenvolupar la seva pràctica de construir harmonies a partir de petits grups d'intervals musicals.
Durant la Segona Guerra Mundial, després d'escapar per poc de la captura alemanya, Lutosławski es guanyava la vida tocant el piano als bars de Varsòvia. Després de la guerra, les autoritats estalinistes van prohibir la seva Primera Simfonia per ser "formalista": accessible només a una elit. Rebutjant l'antiformalisme com un pas retrògrad injustificat, Lutosławski es va esforçar decididament per mantenir la seva integritat artística, donant suport artístic al moviment Solidarność durant la dècada de 1980. Va rebre nombrosos premis i honors, incloent-hi el premi Grawemeyer i una medalla d'or de la Royal Philharmonic Society. L'any 1994, Lutosławski va rebre el més alt honor de Polònia, l'Orde de l'Àguila Blanca.
Biografia i carrera Primers anys (1913-1938) Witold Roman Lutosławski va néixer el 25 de gener de 1913 a Varsòvia, Polònia. Els seus pares van néixer tots dos a la noblesa terratinent polonesa; posseïen finques a la zona de Drozdowo. El seu pare Józef estava implicat en el Partit Nacional Democràtic de Polònia ("Endecja") i la família Lutosławski es va familiaritzar amb el seu fundador, Roman Dmowski (el segon nom de Witold Lutosławski era Roman). Józef Lutosławski va estudiar a Zúric, on el 1904 va conèixer i es va casar amb una companya d'estudis, Maria Olszewska, que més tard es va convertir en la mare de Lutosławski. Józef va continuar els seus estudis a Londres, on va actuar com a corresponsal del diari nacional demòcrata Goniec. Va continuar involucrat en la política de la Democràcia Nacional després de tornar a Varsòvia el 1905 i es va fer càrrec de la gestió de les propietats familiars el 1908. Witold Roman Lutosławski, el més jove de tres germans, va néixer a Varsòvia poc abans de l'esclat de la Primera Guerra Mundial.
El 1915, amb Rússia en guerra amb Alemanya, les forces prussianes es van dirigir cap a Varsòvia. Els Lutosławski van viatjar a l'est fins a Moscou, on Józef va romandre políticament actiu, organitzant legions poloneses preparades per a qualsevol acció que pogués alliberar Polònia (que havia estat dividida més d'un segle abans: Varsòvia formava part de la Rússia tsarista). L'estratègia de Dmowski era que Rússia garantís la seguretat d'un nou estat polonès. El 1917, la revolució de febrer va obligar el tsar a abdicar, i la revolució d'octubre va iniciar un nou govern soviètic que va fer la pau amb Alemanya. Les activitats de Józef estaven ara en conflicte amb els bolxevics, que el van arrestar a ell i al seu germà Marian. Així, tot i que els combats es van aturar al front oriental l'any 1917, els Lutosławski no van poder tornar a casa. Els germans van ser internats a la presó de Butirskaia, al centre de Moscou, on Witold —aleshores tenia cinc anys— va visitar el seu pare. Józef i Marian van ser executats per un escamot d'afusellament al setembre de 1918, uns dies abans del seu judici previst.
Després de la guerra, la família va tornar a la Polònia recentment independent, només per trobar les seves finques arruïnades. Després de la mort del seu pare, altres membres de la família van tenir un paper important en la vida primerenca de Witold, especialment el germanastre de Józef, Kazimierz Lutosławski, sacerdot i polític.Witold Lutosławski – Guide to Warsaw: Marszałkowska 21. NIFC 2013
Als sis anys, Lutosławski va començar dos anys de classes de piano a Varsòvia. Després de la guerra polonesa-soviètica, la família va marxar de Varsòvia per tornar a Drozdowo, però després d'uns anys gestionant les finques amb èxit limitat, la seva mare va tornar a Varsòvia. Va treballar com a metgessa i va traduir llibres per a nens de l'anglès.Witold Lutosławski – Guide to Warsaw: Marszałkowska 21. NIFC 2013 El 1924, Lutosławski va ingressar a l'escola secundària (Stefan Batory Gymnasium) mentre continuava les classes de piano. Una interpretació de la Tercera Simfonia de Karol Szymanowski el va afectar profundament. L'any 1925, va iniciar classes de violí a l'Escola de Música de Varsòvia.Witold Lutosławski – Guide to Warsaw: Plac Trzech Krzyży 18. NIFC 2013. El 1931 es va matricular a la Universitat de Varsòvia per estudiar matemàtiques i el 1932 es va incorporar formalment a les classes de composició del Conservatori. El seu únic professor de composició va ser Witold Maliszewski, un reconegut compositor polonès que havia estat deixeble de Nikolai Rimski-Kórsakov. Lutosławski va rebre una forta base en les estructures musicals, especialment els moviments en forma sonata. El 1932 va abandonar el violí i el 1933 va deixar els estudis de matemàtiques per dedicar-se al piano i la composició. Com a alumne de Jerzy Lefeld, va obtenir un diploma d'interpretació de piano al Conservatori el 1936, després de presentar un programa virtuós que incloïa la Toccata de Schumann i el Quart Concert per a piano de Beethoven. El seu diploma de composició va ser atorgat per la mateixa institució el 1937.
Segona Guerra Mundial (1939-1945) miniatura|Lutosławski (dreta) saluda el seu vell amic Andrzej Panufnik (esquerra) el 1990. Va seguir el servei militar; Lutosławski es va formar en senyalització i operació de ràdio a Zegrze, prop de Varsòvia. Va completar les Variacions simfòniques el 1939. L'obra va ser estrenada per l'Orquestra Simfònica de la Ràdio Polonesa dirigida per Grzegorz Fitelberg, amb l'actuació emesa per ràdio el 9 de març de 1939.Lutosławski – Guide to Warsaw: Konopnickiej 6. NIFC 2013. Com la majoria dels joves compositors polonesos, Lutosławski volia continuar la seva formació a París. Els seus plans per a més estudis musicals es van trencar el setembre de 1939, quan Alemanya va envair l'oest de Polònia i Rússia va envair l'est de Polònia. Lutosławski va ser mobilitzat amb la unitat de ràdio per a l'exèrcit de Cracòvia. Aviat va ser capturat pels soldats alemanys, però va escapar mentre el portaven al camp de presoners, caminant 400 km de tornada a Varsòvia. El germà de Lutosławski va ser capturat pels soldats russos i després va morir en un camp de treball siberià.
Per guanyar-se la vida, Lutosławski es va unir al "Dana Ensemble", els primers animadors polonesos, com a arranjador-pianista, cantant al "Cafè Ziemiańska".Witold Lutosławski – Guide to Warsaw: Mazowiecka 12. NIFC 2013. Després va formar un duo de piano amb l'amic i també compositor Andrzej Panufnik, actuant junts als cafès de Varsòvia.Witold Lutosławski – Guide to Warsaw: Królewska 11 („SiM"); Szpitalna 5 („Lira"); Mazowiecka 5 (Aria, U Aktorek). NIFC 2013 El seu repertori consistia en una àmplia gamma de música amb els seus propis arranjaments, incloent-hi la primera versió de les Variacions sobre un tema de Paganini de Lutosławski, una transcripció del 24è Caprici per a violí sol de Niccolò Paganini. De manera desafiant, de vegades van tocar música polonesa (els nazis van prohibir la música polonesa a Polònia, inclosa la de Frédéric Chopin), i van compondre cançons de la Resistència. Escoltar als cafès era l'única manera en què els polonesos de la Varsòvia ocupada pels alemanys podien escoltar música en directe; fer concerts era impossible perquè els alemanys que ocupaven Polònia van prohibir qualsevol reunió organitzada., for an account of Panufnik and Lutosławski's duo in German-occupied Warsaw. Al cafè Aria, on va tocar, Lutosławski va conèixer la seva futura esposa Maria Danuta Bogusławska, germana de l'escriptor Stanisław Dygat.
Lutosławski va marxar de Varsòvia el juliol de 1944 amb la seva mare, pocs dies abans de l'aixecament de Varsòvia. Durant la destrucció completa de la ciutat pels alemanys després del fracàs de l'aixecament, la major part de la seva música es va perdre, així com les propietats de la família Drozdowo. Només va poder salvar unes quantes partitures i esbossos; dels aproximadament 200 arranjaments que Lutosławski i Panufnik havien treballat per al seu duo de piano, només van sobreviure les Variacions sobre un tema de Paganini de Lutosławski. Lutosławski va tornar a les ruïnes de Varsòvia després del tractat polonès-soviètic l'abril de 1945.
Anys de postguerra (1946-1955) miniatura|Lutosławski el 16 d'agost de 1946 Durant els anys de la postguerra, Lutosławski va treballar en la Primera Simfonia —amb uns esbossos que havia recuperat de Varsòvia— que havia començat el 1941. Es va representar per primera vegada l'any 1948, dirigida per Fitelberg. Per mantenir la família, també va compondre música que va anomenar funcional, com ara la Suite de Varsòvia (escrita per acompanyar una pel·lícula muda que representava la reconstrucció de la ciutat), conjunts de Nadales poloneses i les peces d'estudi per a piano, Melodie Ludowe. ("Melodies populars").
El 1945, Lutosławski va ser elegit secretari i tresorer de la recentment constituïda Unió de Compositors Polonesos (ZKP— Związek Kompozytorów Polskich). El 1946 es va casar amb Danuta Bogusławska. El matrimoni va ser durador, i les habilitats de dibuix de Danuta van ser de gran valor per al compositor: es va convertir en la seva copista i va resoldre alguns dels reptes de notació de les seves obres posteriors.
El 1947, el clima polític estalinista va portar a l'adopció i imposició per part del governant Partit dels Treballadors Units polonès dels principis del realisme socialista. Les autoritats polítiques van condemnar noves composicions considerades inconformistes. Aquesta censura artística, que finalment va venir de Stalin personalment, va prevaler fins a cert punt a tot el bloc oriental, i va ser reforçada pel decret de Jdànov de 1948. El 1948, el ZKP va ser assumit per músics disposats a seguir la línia del partit en qüestions musicals. Lutosławski va dimitir del comitè, oposat implacablement a les idees del realisme socialista.; quotes Lutosławski speaking in 1957, "[I]t is difficult to conceive of a more absurd hypothesis than the idea that the achievements of the past several decades should be abandoned and that one should return to the musical language of the nineteenth century... The period of which I speak may not have lasted long... but all the same it was long enough to do our music immense harm." esquerra|miniatura|Lutosławski al piano, c. 1952–1953