és una actriu francesa de cinema i de teatre. Ha guanyat diversos premis, com ara el Premi Donostia al Festival de Cinema de Sant Sebastià el 2022 i el Goya Internacional el 2023.
Biografia miniatura|esquerra|Juliette Binoche i Jean Reno al Festival de Canes, el 2002 Nascuda d'una mare mestra i d'un pare titellaire, s'inicià molt aviat als cursos d'art dramàtic de la seva mare.
Trajectòria professional Després d'haver interpretat algunes obres teatrals, debutà en el cinema amb grans directors: Jean-Luc Godard, Jacques Doillon o André Téchiné. El 1986, en el rodatge de Mauvais sang, conegué el realitzador Leos Carax i es convertí en la seva parella. Se separaren durant el rodatge de Les amants du Pont-Neuf, estrenada el 1991.
La seva interpretació amb Daniel Day-Lewis a La insostenible lleugeresa del ser (1987) o a Ferida (1992) amb Jeremy Irons la propulsà a nivell internacional. Sol·licitada per Steven Spielberg per a Parc Juràssic, preferí rodar amb Krzysztof Kieslowski a Tres colors: Blau (1993), i obtingué així el César a la millor actriu. Havia estat ja nomenada quatre vegades i seguiran tres altres nomenaments.
El 1993 donà a llum a Raphaël fruit de la seva relació amb André Hallé. Interpretà papers d'heroïna romàntica a Le Hussard sur le toit (1995) o El pacient anglès (1997) per al qual rebé l'Oscar a la millor actriu secundària i fou igualment nominada per l'Oscar a la millor actriu el 2000 per a la seva participació en la comèdia romàntica Chocolat amb Johnny Depp. El 18 de desembre de 1999 donà a llum a Hannah, el pare de la qual és l'actor Benoît Magimel (se separaren el 2003) amb qui rodà Children of the Century (1999), en la qual interpretà George Sand. El 2002 interpretà a una esteticista xerraire atrapada en un aeroport a Jet lag i el 2005 rodà el thriller Caché de Michael Haneke i el drama Mary d'Abel Ferrara.
El 2007, preparà una gira mundial de ball contemporani amb el coreògraf anglès d'origen bangladeshi Akram Khan per a 2008 i com a publicitat s'oferí per a la portada de Playboy. Binoche ho explica així: «He estat convençuda per un jove equip que vol canviar Playboy, com es voldria canviar el món, parlant del cos de forma diferent, tornant-li la seva ànima».
El 2023 va obtenir el Premi Goya Internacional.
Filmografia i premis {| border="2" cellpadding=4 cellspacing=0 style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 90%;" |- bgcolor="#B0C4DE" align=center ! Any ! Títol ! Paper ! Notes |- |rowspan=2| 1983 | Dorothée, danseuse de corde | |Televisió |- |Liberty Belle |La noia del rallye
|rowspan=7| 1985 | Le Meilleur de la vie |Una amiga de Véronique al bar
|Rendez-vous |Nina/Anne Larrieux | Nominada − César a la millor actriu |- |Adieu Blaireau |Brigitte B.
|La Vie de Famille |Natacha
|Les Nanas |Antoinette
|Je vous salue, Marie |Juliette
|Fort bloqué |Nicole |Televisió |- |rowspan=2| 1986 | Mauvais Sang |Anna | Nominada – César a la millor actriu |- |Mon beau-frère a tué ma soeur |Esther Bouloire
| 1988 | La insostenible lleugeresa del ser (The Unbearable Lightness of Being) |Tereza
| 1989 | Un tour de manège |Elsa
|rowspan=2| 1991 | Les Amants du Pont-Neuf |Michèle Stalens | Nominada – César a la millor actriu |- |Women & Men 2 |Mara |Televisió |- |rowspan=2| 1992 | Ferida (Damage) |Anna Barton |Nominada − César a la millor actriu |- |Cims borrascosos (Wuthering Heights) |Cathy Linton / Catherine Earnshaw
| 1993 | Tres colors: Blau (Trois Couleurs: Bleu) |Julie Vignon (de Courcy) | Copa Volpi per la millor interpretació femeninaCésar a la millor actriuNominada − Globus d'Or a la millor actriu dramàtica |- |rowspan=2|1994 |Tres colors: Blanc |Julie Vignon (de Courcy)
|Tres colors: Vermell |Julie Vignon (de Courcy)
| 1995 | Le hussard sur le toit |Pauline de Théus | Nominada − César a la millor actriu |- |rowspan=2| 1996 | El pacient anglès (The English Patient) | Hana | Oscar a la millor actriu secundàriaOs de Plata a la millor interpretació femeninaBAFTA a la millor actriu secundàriaNominada – Globus d'Or a la millor actriu secundària |- |Un divan a Nova York (Un divan à New York) |Beatrice Saulnier
| 1998 | Alice et Martin |Alice
| 1999 | Children of the Century |George Sand/Baronessa Aurore Dudevant
|rowspan=3| 2000 | Chocolat | Vianne Rocher | Nominada − Oscar a la millor actriuNominada – Globus d'Or a la millor actriu musical o còmicaNominada – BAFTA a la millor actriu |- |Code Unknown |Anne Laurent
|La viuda de Saint Pierre (La Veuve de Saint-Pierre) |Pauline (Madame La) | Nominada − César a la millor actriu |- | 2002 | Jet lag (Décalage horaire) |Rose | Nominada − César a la millor actriu |- | 2004 | Un país a l'Àfrica (In My Country) |Anna Malan
|rowspan=3| 2005 | Mary |Marie Palesi / Mary Magdalene
|Bee Season |Miriam
|Caché |Anne Laurent
|rowspan=3| 2006 | Breaking and Entering |Amira
|Uns quants dies de setembre (Quelques Jours en Septembre) |Irène Montano
|Paris, je t'aime |Suzanne |segment "Place des Victoires" |- |rowspan=3| 2007 | Dan in Real Life |Marie
|Désengagement
|Le Voyage du Ballon Rouge |Suzanne
|rowspan=3| 2008 |Paris |Elise
|L'Heure d'été |Adrienne
|Shirin |Juliette Binoche
|2010 |Còpia certificada |Elle | Premi a la interpretació femenina (Festival de Canes) |- |rowspan=2| 2011 | The Son of No One |Loren Bridges
|Mademoiselle Julie |Mademoiselle Julie |Televisió |- |rowspan=4| 2012 | Elles |Anne
|La vie d'une autre |Marie Speranski
|Cosmopolis |Didi Fancher
|À coeur ouvert |Mila
|rowspan=3| 2013 | Camille Claudel 1915 |Camille Claudel
|Mil vegades bona nit (A Thousand Times Good Night) |Rebecca
|Words and Pictures |Dina Delsanto
|rowspan=2| 2014 | Godzilla | Sandra Brody
| Els núvols de Sils Maria (Clouds of Sils Maria) | Maria Enders | Nominada − César a la millor actriu |- |rowspan=4| 2015 | Ningú no vol la nit | Josephine | Nominada − Goya a la millor actriu |- | 7 Letters | Elle
| The 33 | María Segovia
| L'attesa | Anna
|rowspan=2| 2016 | L'alta societat (Ma Loute) | Aude Van Peteghem
| Polina, danser sa vie | Liria Elsaj
|rowspan=2| 2017 | A tal mare, tal filla (Telle mère, telle fille) | Mado
|Un beau soleil intérieur |Isabelle
Teatre miniatura|Binoche al Festival de Toronto (2007) 1977: El malalt imaginari de Molière 1977: Le Jeu de la feuillée d'Adam de la Halle 1979: L'Ós d'Anton Txékhov 1980: Le Roi se meurt d'Eugène Ionesco 1981: Enric IV de Luigi Pirandello, posada en escena Jacques Mauclair 1982: L'Argent de Dieu de Michel Bodan, teatre del Point-Virgule, París 1988: La gavina d'Anton Txékhov, posada en escena Andrei Kontxalovski, amb André Dussolier, Teatre de l'Odéon 1997: Naked de Luigi Pirandello, posada en escena de Jonathan Kent, amb Juliette Binoche (Ersilia Drei), Oliver Ford Davies (Onoria), Teatre Almeida Londres 2001: Betrayal'' de Harold Pinter, posada en escena David Leveaux, amb Juliette Binoche (Emma), Liev Schreiber (Jerry), John Slattery (Robert), Teatre Roundabout Nova York
Referències
Categoria:Actors de cinema francesos Categoria:Actors de teatre francesos Categoria:Guanyadores del premi Oscar a la millor actriu secundària Categoria:Actors parisencs Categoria:Alumnes del Conservatoire de Paris Categoria:Alumnes del Conservatoire national supérieur d'art dramatique Categoria:Antivaccins Categoria:Guanyadores del premi BAFTA a la millor actriu secundària Categoria:Guanyadores de l'Os de Plata a la millor interpretació femenina Categoria:Guanyadores del Premi a la interpretació femenina del Festival de Canes Categoria:Guanyadores del premi César a la millor actriu Categoria:Actors francesos del segle XXI Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Activistes francesos Categoria:Actors francesos nascuts al segle XX