miniatura|Parella al llit realitzant sexe oral en la posició del 69 . El sexe oral és una pràctica sexual en la qual s'estimulen els òrgans genitals mitjançant els llavis, la boca i la llengua. El cunnilingus és el sexe oral dirigit a la vulva i al clítoris, mentre que la fel·lació és el sexe oral dirigit al penis i als testicles. L'anilingus és una altra forma de sexe oral que consisteix en l'estimulació oral de l'anus, el voltant de l'anus i el recte. L'estimulació oral d'altres parts del cos (com ara besar o llepar), generalment no és considerada sexe oral.
El sexe oral es pot practicar com a pas previ per a incitar a l'excitació sexual abans d'altres pràctiques sexuals (com ara el coit vaginal o anal), o com a pràctica principal.
Igual que la major part d'activitats sexuals, el sexe oral representa un cert risc a l'hora de contraure infeccions de transmissió sexual (ITS/MTS). No obstant això, es considera generalment que el risc de transmissió dels virus de l'hepatitis o del virus de la immunodeficiència humana és molt menor que l'associada amb el sexe vaginal o l'anal.
El sexe oral és sovint considerat com un tabú, però la gran major part de països no tenen lleis que en prohibeixen la pràctica. Normalment les persones no consideren que el sexe oral afecti la virginitat en cap d'ambdós sexes, tot i que hi ha diferents opinions sobre aquest tema. Les persones també poden experimentar sentiments negatius o inhibicions sexuals sobre donar o rebre sexe oral, i de vegades poden negar-se rotundament a practicar-lo.
Pràctica El sexe oral és l'estimulació sexual dels genitals d'una altra persona mitjançant l'ús de la boca. Pot fer-se de diverses formes i pot ser practicat per persones de qualsevol orientació sexual.
En l'asseguda a la cara, el receptor s'asseu a la cara de la persona que fa la masturbació i hi refrega els genitals. El sexe oral també el poden realitzar les dues parelles alhora en l'anomenada posició 69. La irrumació és una forma forçada de fel·lació en què una persona força activament el seu penis a la boca de la seva parella. Pel que fa a la masturbació, hi ha l'autofel·lació, una variant possible però rara, i l'autocunnilingus, que pot ser possible per a dones amb columnes vertebrals extremadament flexibles.
Un acte de sexe en grup restringit a una dona fent sexe oral a diversos homes es coneix com a gangsuck o blowbang, termes derivats de l'argot anglès gang bang (sexe grupal). El bukkake (l'ejaculació de diversos homes sobre una persona passiva, sovint a la cara) i el gokkun (un bukkake on la persona passiva s'empassa el semen) també poden incloure sexe oral.
Preservar la virginitat esquerra|miniatura|375x375px|Una escultura del segle XVII que representa una dona practicant sexe oral a dos homes. De la paret del temple Uma Maheshwor a Kirtipur. El sexe oral es pot practicar per preservar la virginitat, especialment entre parelles heterosexuals; això de vegades s'anomena virginitat tècnica (que pot incloure sexe anal, sexe manual i altres actes sexuals no penetratius, però exclou el sexe penis-vaginal). El concepte de "virginitat tècnica" o abstinència sexual a través del sexe oral és popular entre els adolescents.
Els homes gais que consideren el sexe oral com una manera de mantenir la seva virginitat consideren que la penetració peniana-anal provoca la pèrdua de la virginitat, mentre que altres homes gais poden definir el sexe oral com la seva principal forma d'activitat sexual. En canvi, les parelles de lesbianes solen veure el sexe oral o la masturbació amb els dits com a factors que provoquen la pèrdua de la virginitat, tot i que les definicions de pèrdua de virginitat també varien entre les lesbianes. miniatura|Sexe oral entre homes, segle XVIII
Anticoncepció i sexe segur El sexe oral per si sol no provoca embaràs i les parelles heterosexuals poden practicar sexe oral amb finalitats anticonceptives. Perquè es produeixi la concepció, els espermatozoides del penis han d'entrar a l'úter i a les trompes de Fal·lopi i fertilitzar l'òvul de la femella. En els humans, no hi ha cap connexió entre el sistema gastrointestinal i el sistema reproductor, i els espermatozoides ingerits per la dona serien assassinats i descomposts pels àcids de l'estómac i les proteïnes de l'intestí prim. Els productes de descomposició s'absorbeixen com una quantitat insignificant de nutrients. Tanmateix, hi ha un risc potencial d'embaràs si l'esperma entra en contacte amb la zona vaginal d'alguna manera, com ara si el semen de l'ejaculat arriba als dits, les mans o altres parts del cos, que després entren en contacte amb la zona vaginal.
El sexe oral no és necessàriament un mètode eficaç per prevenir les infeccions de transmissió sexual (ITS), tot i que es creu que algunes formes d'ITS es propaguen amb menys freqüència d'aquesta manera, i s'ha recomanat el sexe oral com a forma de sexe segur. Als Estats Units, l'Administració d'Aliments i Medicaments (FDA) no ha avaluat l'eficàcia de cap mètode de barrera per al sexe oral. Tanmateix, una protecció de barrera com un preservatiu per a la fel·lació o una barrera dental per al cunnilingus pot oferir certa protecció contra el contacte quan es practica el sexe oral.
El sexe oral s'ha de limitar a les zones protegides. Una barrera dental improvisada es pot fer amb un preservatiu o un guant de làtex o nitril, però es considera preferible utilitzar una barrera dental real; el motiu és que les barreres dentals reals cobreixen una àrea més gran, eviten accidents causats per "relliscar" fora de la zona coberta i eviten el risc que les versions improvisades es puguin danyar accidentalment o punxar amb les tisores durant el procediment de tall. El plàstic també es pot utilitzar com a barrera durant el sexe oral, però no hi ha cap investigació científica concloent sobre la seva eficàcia o no per prevenir la transmissió de malalties. Alguns tipus de plàstic es fabriquen per ser aptes per a microones i estan dissenyats per tenir porus que s'obren quan s'escalfen, però tampoc hi ha cap investigació científica sobre quin efecte, si n'hi ha, té això sobre la transmissió de malalties quan s'utilitza durant el sexe oral. Algunes persones es queixen que el gruix del plàstic apaga la sensació.
Prevalença Un informe publicat pel Centre Nacional d'Estadístiques de Salut el 2005 va ser la base d'un article publicat a la revista Time el 26 de setembre de 2005. L'informe prové dels resultats d'una enquesta administrada per ordinador a més de 12.000 nord-americans d'entre 15 i 44 anys, i afirma que més de la meitat dels adolescents enquestats han tingut sexe oral. Tot i que alguns titulars han interpretat això com a prova que el sexe oral entre els adolescents està "en augment", aquest va ser el primer estudi exhaustiu d'aquest tipus que examinava el tema. Els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) van declarar el 2009: "Els estudis indiquen que el sexe oral és practicat habitualment per parelles sexualment actives entre homes i dones i del mateix sexe de diverses edats, inclosos els adolescents". La investigació també indica que "els homes tenen més probabilitats que les dones d'haver rebut sexe oral, mentre que proporcions iguals d'homes i dones han tingut sexe oral".
En un estudi canadenc, el 89% dels homes heterosexuals i bisexuals havien practicat el cunnilingus; el 94% d'ells ho gaudien. D'aquests últims, el 76% el practicaven sovint o molt sovint. Els motius per no practicar el cunnilingus incloïen la manca d'oportunitats (73%) i el fàstic (13%). Això suggereix que molt més del 89% dels homes practicarien el cunnilingus si tinguessin l'oportunitat.
Risc sanitari i altres estudis Infeccions de transmissió sexual Algunes infeccions de transmissió sexual (ITS), com la clamídia i el virus del papil·loma humà (VPH), es poden transmetre a través del sexe oral. Qualsevol intercanvi sexual de fluids corporals amb una persona infectada amb el virus de la immunodeficiència humana (VIH), el virus que causa la sida, presenta un risc d'infecció. Tanmateix, el risc d'infecció per ITS es considera generalment significativament menor per al sexe oral que per al sexe vaginal o anal, i la transmissió del VIH es considera el risc més baix pel que fa al sexe oral.
Hi ha un major risc de transmissió d'ITS si la parella receptora té ferides als genitals o si la parella que la dóna té ferides o nafres obertes a la boca o dins, o sagnat de genives. Raspallar-se les dents, utilitzar fil dental o sotmetre's a un tractament dental poc abans o després de practicar sexe oral també pot augmentar el risc de transmissió, perquè totes aquestes activitats poden causar petites esgarrapades al revestiment de la boca. Aquestes ferides, fins i tot quan són microscòpiques, augmenten les possibilitats de contraure ITS que es poden transmetre per via oral en aquestes condicions. Aquest contacte també pot provocar infeccions més comunes per bacteris i virus comuns que es troben a les regions genitals, al seu voltant i secretats per aquestes. A causa dels factors esmentats anteriorment, les fonts mèdiques aconsellen l'ús de preservatius o altres mètodes de barrera eficaços quan es practica o es rep sexe oral amb una parella l'estat de la qual respecte a les ITS es desconeix.
Vincle entre el VPH i el càncer oral S'han descrit vincles entre el sexe oral i el càncer de boca en persones infectades pel virus del papil·loma humà (VPH). El 2005, un estudi de recerca a la Facultat d'Odontologia de la Universitat de Malmö va suggerir que practicar sexe oral sense protecció a una persona infectada amb VPH podria augmentar el risc de càncer oral. L'estudi va trobar que el 36% dels pacients amb càncer tenien VPH en comparació amb només l'1% del grup de control sa.
Un altre estudi publicat a The New England Journal of Medicine suggereix una correlació entre el sexe oral i el càncer de gola. Es creu que això es deu a la transmissió del VPH, un virus que s'ha implicat en la majoria dels càncers de coll uterí i que s'ha detectat en el teixit del càncer de gola en nombrosos estudis. L'estudi conclou que les persones que han tingut d'una a cinc parelles de sexe oral al llarg de la seva vida tenien aproximadament el doble de risc de càncer de gola en comparació amb les que mai no han participat en aquesta activitat, i les que tenen més de cinc parelles de sexe oral tenien un risc un 250% més elevat.
Reducció d'avortament espontani La fel·lació pot reduir el risc d' avortaments espontanis induint tolerància immunològica en la dona mitjançant l'exposició a les proteïnes del semen de la seva parella, un procés conegut com a tolerància paterna. Si bé qualsevol exposició al semen de la parella sembla disminuir les possibilitats que la dona pateixi els diversos trastorns immunològics que poden aparèixer durant l'embaràs, la tolerància immunològica es podria establir més ràpidament mitjançant la introducció oral i l'absorció gastrointestinal del semen. Reconeixent que alguns dels estudis incloïen potencialment la presència de factors de confusió, com ara la possibilitat que les dones que realitzen fel·lacions i s'empassen semen regularment també tinguin relacions sexuals més freqüents, els investigadors també van assenyalar que, de qualsevol manera, "les dades encara donen suport de manera aclaparadora a la teoria principal" darrere de tots els seus estudis: que l'exposició repetida al semen estableix la tolerància immunològica materna necessària per a un embaràs segur i reeixit.
Sociologia miniatura|220x220px|Una representació del cunnilingus del segle XIX miniatura|Pintura d'un home practicant sexe oral a una dona|esquerra