Aquest Autoretrat és un dels dibuixos més coneguts del pintor italià Leonardo da Vinci. Va ser pintat al voltant de l'any 1510 i es troba a la Biblioteca Reial de Torí. Està realitzat en guix vermell i fa 33 centímetres d'alt i 21,6 cm d'amplada.
Descripció de l'obra Leonardo realitzava tots els dibuixos i també els esbossos tenint cura de cada detall. Si s'observa atentament el dibuix, s'hi veu que cada cabell, cada pèl de la barba, està realitzat amb enorme precisió, encara que el rostre no estigui acabat; falta, de fet, la part superior del front i part de la barba, però produeix la impressió de veure's.
Aquest Autoretrat, més que ser fidel com una fotografia, és una interpretació que Leonardo dona al seu propi rostre, jugant sobre la base de jocs de llum i sensacions.
L'obra té una història realment sorprenent: a la mort de Leonardo, va caure en mans de Francesco Melzi, el seu fidel col·laborador, que n'havia heretat tots els manuscrits i dibuixos, i a la mort d'aquest últim, tota la col·lecció es va dispersar entre els fills de Melzi, i aquest retrat va ser cedit, venut, etc., i no se'n va saber més. Va reaparèixer a començaments del a Milà. La confirmació ve pel fet que havia estat copiat i reproduït en un llibre, i desapareix novament fins al 1840, quan un col·leccionista que l'havia comprat, potser a Anglaterra o a França, el va vendre a Carles Albert I de Sardenya, al costat de dibuixos d'altres grans artistes com Rafael Sanzio i Miquel Àngel. Des d'aleshores, roman a la Biblioteca Reial de Torí.
Durant la Segona Guerra Mundial, el presumpte autoretrat va ser traslladat temporalment de Torí a Roma per evitar que els nazis el prenguessin, i va patir alguns danys en el procés.
Crítica Des de mitjans del segle XX, s'ha qüestionat la identificació del dibuix com a autoretrat. L'afirmació que representa Leonardo ha estat criticada per diversos experts de Leonardo, com Robert Payne, Martin Kemp, Pietro Marani, Carlo Pedretti, Larry J. Feinberg, i Martin Clayton. Una crítica freqüent feta a finals del segle XX és que el dibuix representa un home d'una edat més avançada que la que va assolir el mateix Leonardo, ja que va morir als 67 anys i, presumptament, va fer el dibuix entre els 58 i els 60 anys. S'ha suggerit que el model representa el pare de Leonardo, Piero da Vinci, o el seu oncle Francesco, basant-se en el fet que tots dos van tenir una vida llarga i van viure fins als 80 anys.
Referències
Leonardo Categoria:Dibuixos de Leonardo da Vinci