fou un mestre d'obres català molt prolífic, que es mogué entre el classicisme, l'historicisme i el modernisme. L'arquitectura de Josep Graner evolucionà molt, però sense perdre la tradició constructiva: de les formes més neoclàssiques vuitcentistes, a aplicar elements florals i historicistes, per trencar amb la rigidesa i, finalment, simplificà les formes i l'ornament, finalment. Va ser molt actiu a Barcelona i Montcada i Reixac entre altres ciutats catalanes. A Barcelona és autor de la Casa Fajol, coneguda també com la Casa de la Papallona (1912), d'estil modernista i coronada amb una gran papallona en trencadís de múltiples colors. En el camp de l'urbanisme treballà com a assessor de l'Ajuntament de Montcada i Reixac.
Biografia Es casà tres vegades, tenint 3 filles del primer matrimoni entre elles Montserrat Graner i Pons coneguda com a Montserrat Graner de Bertran coneguda activista, una de les fundadores del Lyceum Club (Barcelona), casada amb Marc Jesús Bertran i Tintorer. Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona entre els anys 1862. Primer va estudiar-hi dibujo de aplicación, mentre estudiava a l'Instituto de Segunda Enseñanza de la provincia de Barcelona i el curs 1864-65 inicià la Enseñanza profesional de Maestro de Obras. Els professors de l'ensenyament de mestre d'obres eren: Elies Rogent (topografia), José CasademuntArquitecte titulat el 14 de març de 1830 que va succeir a Antoni Cellers i Azcona com a director de la classe d'Arquitectura de Llotja al 1835. Cellers va inaugurar aquesta classe al 1817. Casademunt, l'any 1850, va ser nomenat professor de primer curs a partir de la creació de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i amb ella l'establiment de l'ensenyament de mestre d'obres. Vegeu més informació a Los maestros de obras de Barcelona (1973) (geometria descriptiva), Joan Torras i GuardiolaJoan Torras i Guardiola va ser l'únic professor de l'ensenyament de mestres d'obres que era mestre d'obres. La resta eren arquitectes. Vegeu Los maestros de obras de Barcelona (1973:68) (mecànica i materials de construcció) i Francisco de Paula del Villar y Lozano (composició i part legal).Informació sobre els estudis de Josep Graner extreta de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi Va obtenir el títol de mestre d'obres el 22 de juny de l'any 1872Vegeu Los maestros de obras de Barcelona (1973:86) i s'instal·là a Barcelona per a exercir de Mestre d'obres.Als plànols d'obres que es troben a l'Arxiu Municipal de Montcada i Reixac, la signatura de Josep Graner va acompanyada d'un segell amb la inscripció "José Graner Prat Maestro de obras" i una adreça que va canviant segons els anys (Leona, 18-43, Escudellers, 25 i Cervantes 1, tots al voltant del carrer Aviñó, a Barcelona)
Professionalment, va realitzar múltiples obres i reformes de cases a la BarcelonetaAl llibre Burgueses, inquilinos y rentistas (1988:256), Tatjer ens indica que Josep Graner va firmar entre 1896 i 1904, 23 permisos d'obres a la Barceloneta, set de nova construcció i a l'Eixample de Barcelona i a altres ciutats com Montcada i Reixac, Sitges, o Sant Joan Despí.El llistat d'obres de l'autor són extrets de la bibliografia consultada Va ser assessor de l'Ajuntament de Montcada i Reixac en temes urbanístics des de 1880 fins a 1915 i mestre d'obres municipal.Segons els permisos d'obres conservats a l'Arxiu Municipal de Montcada i Reixac, l'any 1918, Graner encara treballava en projectes de l'Ajuntament Va construir equipaments al municipi. Durant alguns anys va ser membre del Centro de Maestros de Obras Titulares de Catalunya,Aquesta entitat fou fundada al 1870. Vegeu Los maestros de obras de Barcelona (1973:41) formant part de la junta consultiva i després com a vicepresident de la junta directiva.Referències trobades en diferents articles de diferents anys a l'hemeroteca de La Vanguardia (12/1/1905, 6/1/1906, 4/1/1911, 11/1/1924, 14/1/1927. Segons Los maestros de obras de Barcelona (1973:86) també ho era al 1910
Els grans mestres del van quallar en les generacions posteriors i a finals del i inicis del XX es poden trobar múltiples mostres que intenten ser més originals i coloristes i barrejant diferents estils en un mateix edifici.Vegeu El modernisme a l'entorn de l'arquitectura vol. II (2002:121) Segons Raquel Lacuesta, "les tendències estilístiques foren un aiguabarreig eclèctic […] amb interpretacions personals o més o menys creatives: els historicismes medievals convisqueren amb el Barroc i el Rococó, sense deixar el llenguatge clàssic" (2002:124-125). Graner, encara al , utilitza formes lineals molt repetides a la Barcelona del i del Modernisme. Els mestres d'obres i arquitectes menors,Arquitectes menors és com anomena Raquel Lacuesta a El modernisme a l'entorn de l'arquitectura vol. II (2002:121), als poc coneguts però que omplen l'eixample amb els seus edificis com Josep Graner, incorporen les arts aplicades del Modernisme sense canviar ni l'estil ni les estructures clàssiques. Cal dir que moltes de les obres d'aquests autors són reformes i modificacions de façanes que combinen amb alguns projectes d'obra nova. Pretenen ennoblir i modernitzar les cases de l'Eixample de la burgesia, guanyant el carrer amb tribunes i balcons i amb les decoracions de coronament poder augmentar el nombre de pisos. Les poblacions estiuenques com Montcada i Reixac s'ompliren amb cases-jardí. En definitiva, van omplir Barcelona i el voltant de modernitat, color i dinamisme. Molts d'aquests mestres d'obres o arquitectes eren també promotors i constructors i molts models es van repetint per diferents façanesVegeu El modernisme a l'entorn de l'arquitectura vol. II (2002:122), on apareixen alguns exemples i remarcant la importància que tenien els promotors.A Cases modernistes de Catalunya (1992), l'autor remarca la importància que podien arribar a tenir els promotors per a poder decidir sobre els projectes Exemples com la Torre Valentí a Montcada i Reixac demostren que Graner el 1927 encara s'utilitzava el trencadís i els elements florals propis del Modernisme.
La Montcada i Reixac a finals del miniatura|esquerra|Antic Ajuntament, Montcada i Reixac miniatura|esquerra|Torre Valentí, Montcada i Reixac Arquitectura Montcada i Reixac es va convertir en una ciutat d'estiueig. El 1854 va arribar el tren que connectava amb Barcelona i a mitjan les grans epidèmies de còlera i les grips van causar que molts ciutadans de la capital marxessin cap a llocs d'aires més sans i de bones fonts i aigües. La majoria d'estiuejants eren de Barcelona, però també de Sant Martí de Provençals.Vegeu Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Montcada i Reixac (1999) Aquest turisme benestant va afavorir la construcció d'una nova arquitectura, pròpia de l'època i que va promoure una moviment social i cultural allunyat de la vila de masies disperses que era fins llavors Montcada i Reixac. Josep Graner va treballar en alguns projectes del primer eixample com la Torre Jerez, la Torre Geribert i la Torre Riera. Degut a l'augment de població i la insuficient xarxa d'equipament bàsics, Graner va crear i ampliar múltiples edificis municipals com l'escorxador, la presó, l'escola municipal, l'Ajuntament, l'ampliació del cementiri, etc. Alhora es van remodelar, prolongar i millorar l'estètica els carrers existents, entre ells el carrer Major. Josep Graner també intervingué en reformes de façanes i remuntes com a la Casa Cuyàs i es van afegir elements moderns als edificis existents. Nous estiuejants de Barcelona cridats per la natura, la cacera, l'excursionisme van instal·lar les seves torres d'estiueig a la zona. Graner col·laborà en alguns projectes com la Torre Valentí (1927).
Urbanisme El primer eixample de Montcada i Reixac va ser creat pel terratinent Joaquim Montiu el 1884 i acceptat per Josep Graner. El projecte va crear nous carrers i molts promotors de Barcelona van adquirir parcel·les. Les dificultats urbanístiques de la nova cara de la vila van ser regulades per Josep Graner. El 1886 i 1891 creà el pont sobre el Bogatell. El 1896 va projectar l'alineació de l'actual carrer de Domènec Fins amb 8 metres d'amplada, on es van construir moltes torres de famílies benestants de Barcelona. Aquest projecte va portar a la urbanització del voltant, també per Graner, en un segon eixample. La instal·lació de petites indústries, va facilitar el creixement de noves edificacions i la construcció d'habitatges obrers, com la fàbrica de teixits Panisello (1911) de Josep Graner i 38 habitatges al voltant al passeig de la Font Pudenta i el carrer Hug de Montcada. Al voltant de la carretera Vella hi reformà l'empresa Ciuró i Casas (1885), zona de pas de transportistes i traginers. La parcel·lació dels terrenys del passeig de Rocamora fou planejada per Graner. També va treballar en projectes de caràcter popular al Passeig de la Font Pudenta, Mas Rampinyo, Can Sant Joan o als carrers Clavell, Buixó, Jaume I. Pocs anys més tard, l'ajuntament va agafar un nou assessor en urbanisme, Joan Baptista de Serra Martínez, arquitecte.
Obres miniatura|Casa al carrer Viladomat 84, Barcelona miniatura|Casa al carrer Comte Borrell 72, Barcelona miniatura|Casa Cuyàs, Montcada i Reixac
A Barcelona (1900) Cases Sala Sagristà, c. Enric Granados, 96 (1900) Cases Sabata, c. Enric Granados, 98 (1904) Casa c. Calàbria, 64 (atribuïda) (1904) Casa R. Capellades, c. Bailèn, 126 (1904-1905) Casa E. Ferrusola, c. París, 178 (1905) Casa Forn, c. Aribau, 153 (1905) Casa Ignasi Coll i Portabella, Gran Via de les Corts Catalanes, 449-451 (1906) Casa c. Viladomat, 84 (1906) Cases Pasqual Coll, Gran Via de les Corts Catalanes, 458-460 (1907) Casa Josep Rosés, c. València 437 (1907) Casa Montan, ctra. de Barcelona a Calafell (1908) Casa Pasqual Coll, Gran Via de les Corts Catalanes, 457 (1908) Casa Josep Rosés c. València 435 (1908) Villa Teresa (Casa Pere Roca), c. Ca l'Alegre, 7-13 (1910) Naus de l'antiga seu de Manufactures Serra i Balet, al carrer Ortigosa, 10-12 (1911) Casa c. Comte de Borrell, 72 (1912) Casa Fajol, coneguda com a «casa de la Papallona» c. Llança, 20. Es tracta d'una obra de planta baixa i cinc pisos de caràcter simplista. Cada planta presenta tres obertures simètriques amb balcons correguts que remarquen l'horitzontal en contrapunt amb la verticalitat de la façana, excepte a l'última planta amb una obertura. A la planta baixa tres arcs amb decoració floral suporten el balcó de la planta principal. L'edifici presenta una gran serenor compositiva i Graner ens sorprèn al coronament de l'edifici amb la gran papallona de formes ondulants amb trencadís de tons grocs, blaus, verds i blancs. (1913) Cristalleries Planell, c. d'Anglesola 1-3 (1918) Torre José Garreta, c. Campoamor, 5Torre José Garreta
A la Garriga (1881) Can Tintoré, c. Banys, 42. (1925) Casa Narcisa Freixas, c. Narcisa Freixas, 2-3.
A Montcada i Reixac (1883) Casa Dulcet, c. Major, 116. Desaparegut (1884) Escorxador i Presó municipals, c. Barcelona, 12. Desaparegut (1884) Casa Sarget, pl. de l'església, 12. Transformada actualment com a Auditori Municipal (1884) Torre de Josep Musella, c. Domènec Fins, 80 (1885) Torre Jerez, c. Colom, 16 (1885) Edifici habitatges Ciuró, c. Carretera Vella,3-6 (1886) Torre Geribert, c. Colom (1886) Torre Riera, c. Bogatell, 19 (1887) Torre Vista Rica (1889) Torre Milans, Ctra N-152. Desapareguda (1900) Escoles municipals, Ctra N-152. Antic edifici de la Policia Municipal (1911) Fabrica Panisello i habitatges del voltant, Pg. de la Font Pudenta (1913) Cementiri municipal, Pla del Cementiri s/n i c. Sabadell. Es tracta d'una ampliació del cementiri creat el 1834. (1918) Torre de Vista Rica