miniatura|Detall del teclat de l'Atari 400. La família Atari de 8 bits va ser una sèrie d'ordinadors domèstics fabricats des de 1979 a 1992.Atari's PC Evolution The History of Atari Computers, Benj Edwards, PCWorld Apr 21, 2011, retrieved August 20 2016 Tots es basaven en el CPU MOS Technology 6502 i van ser els primers microordinadors amb coprocessadors customitzats, donant-los «el subsistema gràfic més potent» de qualsevol màquina de 8 bits. Al llarg de la dècada següent, diverses versions del mateix projecte bàsic van ser llançades, incloent-hi els Atari 400 i 800 originals i els seus successors, les sèries d'ordinadors XL i XE. Els últims models de la màquina s'estaven produint tan tard com 1991. La família Atari de 8 bits va vendre dos milions d'unitats durant la seva producció principal entre finals de 1979 i mitjan 1985.Jeremy Reimer, "Personal Computer Market Share: 1975-2004" El 1992, Atari Corporation va abandonar oficialment tot el suport restant de la línia de 8 bits."Atari 8 Bit Computers - 1979-1987", ClassicGaming.com's Museum (archived) miniatura|Atari 800XL.
Història
Les dates de la cronologia de producció es van obtenir d'Atari 8-Bit Computers F.A.Q., and Chronology of Personal Computers.
Orígens Tan aviat com la consola de jocs Atari 2600 va ser llançada, l'equip d'enginyeria, que es deien a si mateixos com Cyan, va començar a treballar en el seu eventual reemplaçament.Steve Fulton, "The History of Atari: 1971-1977", Gamasutra, November 6, 2007, pg. 9 Ells sentien que els 2600 tindrien un temps de vida d'al voltant de tres anys, i van tractar de limitar-se a aquestes característiques que podrien perfeccionar-se per a aquest temps. Amb el que van acabar era essencialment una versió "corregida" del 2600, arreglant els seus defectes més obvis.Joe Decuir, "3 Generations of Game Machine Architecture" , CGEXPO99
El nou disseny seria més ràpid que el 2600, tindria millors gràfics, i inclouria un maquinari de so molt millor. El treball sobre els xips per al nou sistema va continuar a través de 1978, enfocant-se primàriament en el molt millorat maquinari de video conegut com el CTIA (el 2600 usava un xip conegut com el TIA).
No obstant això, en aquest punt, la revolució de l'ordinador personal començava a tenir una gran popularitat amb els ordinadors Apple II, Commodore PET i TRS-80. Ray Kassar, el nou CEO d'Atari, volia que els nous xips anessin usats en un ordinador personal per desafiar la Apple. Atari va investigar sobre què seria necessari per produir un ordinador personal viable per ells mateixos. Això incloïa suport per a caràcters gràfics, alguna cosa que el 2600 no tenia, alguna forma d'expansió pels perifèrics, el llenguatge de programació BASIC, i un teclat.
Disseny ANTIC Durant aquest període, la principal àrea de treball de l'equip Cyan era la creació de dos xips avançats, de tipus LSI (integrat a gran escala) coneguts com a ANTIC i CTIA, posteriorment substituït pel GTIA. Junts van formar el cor dels gràfics d'Atari. ANTIC era realment un microprocessador que processava instruccions de visualització. Una seqüència d'instruccions completa era coneguda com a Display List Llista de Desplegament. Cada instrucció descrivia com havia de ser exhibida cada línia (com a caràcter o gràfics), on havia de ser exhibida, si contenia interrupcions, si el moviment en sentit vertical fi (en anglès: fine scroll) era permès o no, o on carregar dades des de la memòria (jocs de caràcters o informació dels gràfics). ANTIC llegia aquesta llista de desplegament usant l'Accés Directe a Memòria (DMA), després traduïa aquesta llista de desplegament en dades elèctriques per ser processada pel GTIA. Tot això sense cap intervenció de la CPU.
CTIA / GTIA El GTIA rebia la informació gràfica del ANTIC i també controlava els sprites, detecció de col·lisions, el control de prioritat i el control de la luminància del color (lluentor) para tots els objectes incloent objectes DMA de l'ANTIC. GTIA prenia tota aquesta informació i feia una conversió digital anàloga (DAC) per produir els senyals video per a la pantalla.Michael Current, "What are the SALLY, ANTIC, CTIA/GTIA, POKEY, and FREDDIE chips?", Atari 8-Bit Computers: Frequently Asked Questions
POKEY El tercer xip de suport per encàrrec, anomenat POKEY, era responsable de llegir el teclat, generar el so i controlar les comunicacions serials. Això últim en conjunt amb el PIA. També aportava temporitzadorés {de l'anglès: timers}, un generador de nombres aleatoris (per crear soroll o per usar els nombres a l'atzar), i interrupcions emmascarables. POKEY tenia quatre canals d'àudio de 8 bits semi-independents, cadascun amb el seu propis registres de control de freqüència, soroll i volum. Per obtenir una millor qualitat de so, es podia combinar dos dels canals d'àudio per produir un so més exacte, aconseguint una resolució de 16 bits.Mapping The Atari, Ian Chadwick and Atari 130XE owner's manual
Una de les raons principals per les quals el 6502 hagi estat utilitzat amb tanta freqüència en les primeres màquines, va ser el seu baix cost. Una altra raó era una característica que ho feia ideal per als gràfics. La CPU accedia a la memòria en la freqüència del rellotge i només ho feia mentre el senyal del rellotge era alta. Així un controlador de video tenia accés a la memòria quan el senyal del rellotge estava baixa, sense por al fet que els senyals del bus s'entremesclessin quan dos dispositius ocupaven el bus al mateix temps. Per a això, els enginyers d'Atari van seleccionar acuradament la velocitat de rellotge de l'ordinador per cerciorar-se que el GTIA tingués el temps exacte i suficient per llegir una línia abans que el processador requerís l'accés novament. Això es va aconseguir fent que la màquina funcionés a 1.79 MHz per als televisors NTSC, i a 1.77 MHz en el sistema PAL.
Originalment Atari s'havia proposat portar el Microsoft BASIC per a la màquina, tal com ho tenien la majoria dels altres venedors, proposant-se subministrar-ho en un cartutx ROM de 8K. No obstant això, la versió de BASIC per al processador 6502 que tenia Microsoft era de 12K, i totes les temptatives d'Atari de reduir-ho van fallar. Eventualment, van subcontractar el treball a una signa consultora local, que va recomanar escriure la seva pròpia versió des de zero. Així es va originar al ATARI BASIC.Multipede—Trouble shooting guide, Braze Technologies
Les primeres màquines: 400 i 800 La gerència va identificar dues àrees ideals per als nous ordinadors, una versió de baix nivell/cost coneguda com a Candy, i una màquina d'alt nivell coneguda com a Colleen (es rumorejava que va ser anomenat d'aquesta mode a causa d'una atractiva empleada d'Atari). La diferència primària entre els dos models va ser la comercialització. Atari va comercialitzar Colleen com un ordinador, Candy com una màquina de joc (o consola de joc híbrida). Colleen inclouria ranures per a la memòria i la ROM, un segon slot per a un cartutx de 8K, sortida de monitor i un teclat complet, mentre que Candy va usar un "teclat de membrana" plàstic i ranures d'expansió internes (no actualitzables per l'usuari). Ambdues màquines van ser construïdes com a tancs, amb enormes cuirasses d'alumini internes, per complir les regles de la Federal Communications Commission per als senyals de televisió emeses a l'espai de RF (parteix 15 Tipus I). Les màquines d'Apple, sense un modulador de RF, no necessitaven complir aquests requisits (el primer model del TRS-80 realment mai va satisfer aquestes especificacions de la FCC).
Les màquines van ser anunciades al desembre de 1978 com els ordinadors Atari 400 i 800, encara que no estaven extensament disponibles fins a novembre de 1979. Els noms originalment es van referir a la quantitat de memòria, 4K de RAM en el 400 i 8K en el 800. No obstant això per al moment en què anessin llançats els preus del RAM havien començat a baixar, així que les màquines van ser llançades amb 8K i 16K respectivament.
A causa de les noves restriccions de la FCC, el 400 i el 800 no podien permetre ranures com a l'ordinador Apple II. En el seu lloc, van crear una costosa interface serial propietària trucada SIO (Serial Input/Output) (Entrada/Sortida Serial). Tots els dispositius externs van ser connectats usant aquesta interface, el controlador de casset, el controlador de disc, la caixa d'interface, agregant al cost de la propietat. En el 800, les ranures internes eren reservades per als mòduls de la ROM i la memòria. Les màquines de van despatxar originalment amb 16K, però com els preus van continuar baixant Atari eventualment va proveir les màquines completament ampliades a 48K, usant tots els slots.
Algunes companyies van fer mòduls de RAM per l'Atari 800. Una companyia va fer un mòdul que va sumar un sistema de visualització de 80 columnes i 16K de RAM, així que es podia treure una de les targetes proveïdes per Atari sense perdre memòria (perquè era proveïda per aquest mòdul).
Els problemes de reescalfament amb els mòduls de memòria eventualment van conduir a Atari per llevar les cobertes en els mòduls de memòria, deixant-les com a targetes "nues". Més endavant, la coberta de l'expansió va ser mantinguda amb cargols en comptes de tancaments.
L'Atari 800 es va vendre respectablement, però no tan bé com les màquines d'Apple. En afectar l'Atari 400, va fer confondre als compradors i hi havia un reemplaçament en camí, l'anomenat Sweet-8 o "Liz NY".
Sèries del XL 1200XL miniatura|Atari 1200XL. El 800 era complex i costós de construir, consistint en múltiples targetes de circuit en diversos llocs dins o fora de la massiva cuirassa d'alumini. A més, la màquina va ser dissenyada per agregar el RAM solament a través de targetes, que van requerir costosos connectors i empaquetat fins i tot ara que era despatxada completament ampliada des de la fàbrica. Al mateix temps el 400 no competia tècnicament amb algunes de les màquines noves que apareixien al principi dels anys 1980, que tendien a despatxar-se amb molt més RAM i un teclat veritable.
Un altre canvi important va ser la introducció de les classificacions de la FCC específicament per a dispositius digitals en llars i oficines. Una de les classificacions, coneguda com a Class B, Ordenava que les emissions de RF dels dispositiu havien de ser suficientment baixes per no interferir amb altres dispositius, tals com a ràdios i televisors. Ara els ordinadors necessitaven amb prou feines suficient blindatge per prevenir interferències (en ambdues adreces), no necessitaven prevenir que les emissions s'escapessin cap a fora. Aquest requisit permetia un blindatge més lleuger i menys costós que dels previs ordinadors 400 i 800.
El 1982 Atari va començar el projecte Sweet 16 per tractar aquests problemes. El resultat va ser un actualitzat conjunt de màquines, molt més fàcils i menys costoses produir, però d'una altra manera similars al 400 i al 800. Noves fabs (fàbriques de semiconductors) van permetre que un nombre de xips en els sistemes originals fossin condensats en un. Per a la comparació, mentre que les noves màquines van utilitzar solament una targeta, la 800 original va utilitzar set targetes de circuit separades, moltes d'elles petites, tres per a la RAM i una altra per a la ROM. Sweet 16 també tractava problemes amb el 800 en agregar un nou xassís d'expansió, encara que havia de ser extern. Com les màquines anteriors, el Sweet 16 va ser pensat per ser llançat en dues versions com el 1000 amb 16KB i el 1000XL amb 64KB. El RAM seguia sent bastant costós fer aquesta distinció de mèrit.
Quan l'ANTIC necessitava accés de memòria aquest detenia el CPU, però això requeria quatre xips de suport. Més endavant, Atari va tenir una versió per encàrrec del microprocessador 6502B que es manufacturava amb un pin addicional de "HALT" (per detenir el CPU). Conegut inicialment com a SALLY, aquesta versió es va convertir més endavant en un producte oficial conegut com el "6502C" i va ser usat en totes les màquines XL i XE d'Atari.