Gaibiel és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.
Limita amb Algímia d'Almonesir, Caudiel, Xèrica, Matet, Navaixes, Pavies i La Vall d'Almonesir.
Geografia El terme es troba al vessant meridional de la serra d'Espadà i està travessat pel riu Regajo, que amb els seus paratges constituïx el major atractiu paisatgístic. No debades el topònim Gaibiel, d'orige àrab, vol dir «el bosc». A més a més, s'hi poden trobar les fonts del Camí de la Vall, l'aigua de la qual es recomana per a les malalties renals, i la del Xúquer o la del Vicari; i pous com ara el Gasparini, el Cacao o lErizo. Les altures més importants són la Costalata (713 msnm), el Pinar (608 m), lAceitenegro (709 m) i lAjedrea (649 m).
Història El primer testimoni de població es troba a les coves del cim de Las Simas, a on visqueren humans durant el Paleolític i l'edat del bronze, però els primers documents que parlen de Gaibiel són del 28 d'agost de 1237, quan Jaume I (1208-1276) va donar l'alqueria d'orige àrab a Pere Garcés de Roda. La pertinença del lloc a la família López d'Herèdia està documentada ja en 1320, quan el rei Jaume el Just (1267-1327) va posar sota la seua protecció a Ferran López d'Herèdia. Un incident de l'any 1379 en què els moros faltaren a les seues obligacions fon aprofitat pel senyor per a endurir les condicions de vassallatge. En 1583, per matrimoni de Rafel Garcés Mansilla Fernández d'Herèdia, senyor vigent, amb Antònia Hurtado de Mendoza y Carrillo, comtessa de Priego, va passar als dominis d'eixa casa. L'any 1639 Geroni Garcés Camino de Mendoza, baró de Gaibiel, va concedir la carta pobla per a 14 veïns immigrats d'Aragó i Catalunya. En 1792 s'inauguraren les obres de l'església, de les quals posà la primera pedra el bisbe de Sogorb, Llorenç Haedo. En 1818 va passar a la Corona, després de diversos plets amb els Priego.
Demografia Evolució demogràfica1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007 1.125 1.102 1.060 916767 775 629430 330 221203 195 204
Economia La ramaderia constituïx la major riquea productiva del municipi. Quant a l'agricultura, està basada en el secà, destacant productes com ara la garrofa, l'ametla o l'oliva. A més, estan en expansió el sector servicis gràcies als estiuejants.
Monuments miniatura|Castell de Gaibiel Església parroquial de Sant Pere, de finals del . Ermita de Sant Blai. Castell d'origen àrab. S'alça en el cim de la muntanya Sajolida, enfront de la població, just a l'altre marge del riu Regajo. Sobre trobar-se en ruïnes, encara mostra un aspecte poderós. Amb planta poligonal irregular, encara manté elevats trams de muralla, gran part de la torre de l'homenatge i restes de diverses torres cúbiques.
Torre de Dalt. Torre guaita d'origen musulmà; rep eixe nom per la forma de les escasses restes, que se semblen a un dit assenyalant el cel.
Antiga Casa de la Vila. Declarada BIC. Casa de Ramon Àgueda. Antiga casa pairal dels comtes de Priego.
Festes i celebracions Crist de la Sed. Se celebra el primer dilluns de setembre i és la festa major. El dimecres següent, es munten entaulats de fusta i comencen els actes taurins fins al dilluns següent. Divina Pastora. Se celebra darrer diumenge de setembre. Les Filles de Maria. Se celebra el darrer diumenge d'agost. Moros i Cristians. Se celebren la darrera setmana de juliol.
Referències
Enllaços externs
La ilustre villa de Gaibiel Moros de Gaibiel País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment. Institut Valencià d'Estadística . Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat .