miniatura|Sala de postproducció La postproducció audiovisual consisteix en la manipulació de material digital o analògic i és utilitzada principalment al cinema, tot i que també és important a la publicitat, programes de televisió o ràdio i a la música. Es distingeixen dues formes de postproducció: la de vídeo i la d'àudio. El terme postproducció es refereix al conjunt de processos que s'apliquen al material enregistrat: muntatge, subtitulat, veu en off, efectes especials i inclusió d'altres fonts audiovisuals entre d'altres. Pel teòric francès Nicolas Bourriaud les arts visuals més representatives dels últims anys amplifiquen i estenen el concepte de "ready made" elaborat per Marcel Duchamp. Els artistes visuals desenvolupen la seva obra sempre a partir de materials preexistents: és a dir, generen significat a partir d'una selecció i combinació d'elements heterogenis ja donats.
Postproducció imatge o vídeo Implica diversos processos:
Digitalització o captura. En el cas de material analògic consisteix en la conversió a imatge digital. En el cas de pel·lícula cinematogràfica és necessari un telecine o un escàner de negatiu. Si treballem amb fotografies un escàner de taula. Per a cintes en formats analògics (Betacam, VHS, Hi8) o formats digitals de vídeo (HD, Betacam Digital, D1, DV…), un ordinador amb targeta capturadora de vídeo/àudio sigui únicament analògica (vídeo compost, s-video, components...) o digital (Firewire, SDI, HD-SDI, ...). Edició. Selecció de material digitalitzat per exemple amb els programes Adobe Premiere Pro, Apple Final Cut o Avid Xpress, Composer... Creació de material. Mitjançant diverses tècniques, CGI, es generen elements que posteriorment s'integressin en capes. Composició de material. Mitjançant diversos programes d'ordinador, After Effects, Apple Shake, Autodesk Inferno, Autodesk Flame o SGO Mistika, es compon (barreja) el material digitalitzat amb el material generat per CGI. Filmado o bolcat. Depenent de la destinació, per a cinema es filma usant una filmadora o per a video es bolca mitjançant un ordinador i el programa d'edició/composició.
Postproducció àudio La postproducció d'àudio Implica els següents processos: Obtenció de material. Mitjançant l'enregistrament de so en directe o en estudi. Qualsevol mitjà magnètic analògic/digital, o òptic. Edició i efectes mitjançant diversos programes, com Apple SoundTrack o DigiDesign ProTools.
Postproducció a la televisió A la televisió, les fases de postproducció inclouen: edició, edició de vídeo, edició de so, animació i les insercions d'efectes visuals, la visualització i l'inici del procés de ventilació. És imperatiu que s'executa després de la producció i es supervisa la preparació fins a arribar al producte definitiu. Aquest procés guanya més importància en programes els quals no són en directe.
Postproducció en la fotografia Els postproductors professionals acostumen aplicar un determinat rang d'operacions d'edició d'imatges al format d'imatge en brut proporcionat per un fotògraf o un banc d'imatges. Hi ha una varietat de programari propietari i de codi obert i de codi obert que s'executa en una sèrie de sistemes operatius disponibles per fer aquest treball.
La primera etapa de la postproducció sol requerir la càrrega de les imatges en brut al programari de postproducció. Si hi ha més d'una imatge, i pertanyen a un conjunt, idealment els postproductors intenten igualar (més explicacions necessàries) les imatges abans de carregar-les. Després d'això, si cal, el següent pas seria tallar els objectes a les imatges amb l'eina Pen per a un tall perfecte i net. La següent etapa seria la neteja de la imatge mitjançant eines com l'eina de curació, l'eina de clonatge i l'eina de pegat.
Les properes etapes depenen del que el client hagi ordenat. Si es tracta d'un muntatge fotogràfic, els postproductors solen començar a muntar les diferents imatges al document final i començar a integrar les imatges amb el fons.
En publicitat, sol requerir muntar diverses imatges en una foto-composició.
Tipus de treballs habituals:
- Publicitat que requereix un fons (com una o més imatges per muntar) i un o més models. (En general, com més vegades es consumeixen imatges de bancs d'imatges que no tenen molta qualitat i tenen llum i color diferents, ja que no eren controlades per un sol fotògraf en una sola ubicació)
- Fotografia de productes que solen requerir diverses imatges del mateix objecte amb llums diferents, i muntats junts, per controlar reflexos lleugers i no desitjats, o per muntar peces que serien difícils d'aconseguir en un tir, com ara un vidre de cervesa per a una publicitat de cervesa . (De vegades, per compilar una imatge d'un got de cervesa, calen 4 o 5 imatges: una per a la base, una per a la cervesa, una per a l'etiqueta, una per a l'escuma i una o més per esquitxar la cervesa si així ho desitja)
- Fotografia de moda que sol requerir una postproducció molt pesada per a editorials o publicitaris.
Postproducció al cinema Al cinema, la postproducció es basa en el muntatge. Entenem el muntatge com el procés en el qual es seleccionen i ordenen els diferents plans en un lloc determinat de la cinta per tal de generar en l'espectador una sensació de continuïtat tant en l'aspecte narratiu com visual. Així, el muntatge esdevé un aspecte fonamental a l'hora de crear ficció, en la mesura que determina la concepció i la intenció comunicativa d'una proposta audiovisual.
Origen del muntatge audiovisual El muntatge o l'edició no neix a la vegada que el cinema. En un principi, l'interès pel fet de poder veure imatges en moviment, feia innecessària l'existència d'un relat narratiu. Per aquest motiu les pel·lícules es limitaven a mostrar fets quotidians o a agrupar preses sense cap criteri dramàtic. La càmera es mantenia en una posició fixa i sempre allunyada de l'acció. Així doncs, la interpretació dels personatges era la intenció predominant en aquests primers films.
El director nord-americà Edwin S. Porter va descobrir que l'organització de les preses a les seves pel·lícules podia fer que aquestes recobressin un major dinamisme. D'aquesta manera, es va arribar a la conclusió que la presa és la peça fonamental amb la qual s'han de construir els films, sempre a través del muntatge o l'edició d'aquestes.
Malgrat tot, Porter, no feia servir el ritme en el muntatge per atorgar-li un sentit dramàtic a la història, va ser Griffith qui va aconseguir desenvolupar el muntatge en el seu estricte sentit com actualment es coneix. Tot i això, Porter va ajudar l'aclariment de la narració fílmica, però va ser Griffith qui va aconseguir que la juxtaposició de preses mitjançant el muntatge tingués un efecte dramàtic sobre la història que es narrava. A Griffith se li atribueix la variació de plans, la inserció, el muntatge en paral·lel, el tràveling i les variacions de ritme en l'edició. La seva influencia va arribar fins a cineastes russos com ara Pudovkin o Eisenstein.
Eines de postproducció per a la manipulació de la comunicació audiovisual Una altra manera d'entendre la postproducció és partint de l'engany i la manipulació de la informació que rep l'espectador, el qual mai presencia el material base sense edició ja sigui al cinema, a la televisió, a la ràdio o als mitjans interactius. Hi ha diverses eines, ja centrant-se en l'àmbit audiovisual, és a dir, deixant de banda la ràdio, que poden modificar alguns components del material audiovisual. Així doncs, fent ús d'aquestes eines és possible canviar el sentit d'un mateix producte únicament fent ús de la postproducció. Això s'explica amb un exemple molt senzill semblant a l'efecte Kuleixov, el qual demostrava tot enquadrant i ordenant una història en una seqüència de diferents maneres, que la manipulació del context pot alterar la percepció de l'espectador, qui és un participant actiu en el procés de creació de significats. Tot partint d'una escena en la qual apareix un personatge caminant frontalment a càmera per un parc, amb una bossa a la mà, introduint una música alegre i atorgant a la imatge una temperatura alta, la informació que rebem com a públic és que el personatge està content. Si, pel contrari la temperatura és baixa i la música melancòlica, pensarem que aquest està trist. Però, ara bé, si retallem l'enquadrament en un moment determinat i fem destacar la bossa que porta a la mà, donarem un sentit totalment diferent, creant suspens i preguntes al cap de l'espectador del tipus "Què conté la bossa?", "Què passarà amb la bossa?".
Programes d'edició de vídeo Gràcies a les millores tecnològiques dels darrers anys, els programes d'edició han guanyat popularitat i com a conseqüència, actualment existeixen infinitats d'eines per millorar les produccions audiovisuals, que es poden dividir en tres categories segons el nivell de professionalitat i de preu.
Els programes d'edició de vídeo professionals més populars i amb un preu més elevat són els que fan servir usuaris experts i grans cadenes i productores de televisió. Si es té una base informàtica sobre el tema, és probable que els resultats siguin de gran qualitat. Actualment, el programa més reconegut és el d'Apple anomenat Final Cut Pro, ja que és un dels més potents i que compte amb més eines i funcions. A més a més, tot i ser considerat un mètode per persones qualificades és molt intuïtiu i fàcil d'utilitzar. Un altre exemple de programa professional seria l'Adobe Premiere Pro, el qual és considerat un dels millors a l'hora de treure el màxim rendimenta l'edició dels audiovisuals. Un dels punts en contra que té és que no és massa fàcil d'utilitzar, ja que requereix un aprenentatge posterior sobre les diverses funcions que et permet realitzar. Tot i això, també cal destacar que en formar part dels productes d'Adobe Creative Suit, també inclou el Media Encoder i el After Efects. El programa Adobe After Efects és molt útil per poder crear animacions i gràfics en 3D. Per acabar, existeix el Avid Media Composer, aquest no és tan popular com tots els altres, però et permet infinitat de millores en l'àudio i efectes.
Altres programes que també permeten uns resultats força impressionants i que tenen un preu més assequible per totes aquelles persones que no tenen un capital tan elevat. El primer exemple és el programa anomenat Pinnacle Studio, aquest disposa d'una gran varietat d'eines, efectes i plantilles que faran que els audiovisuals tinguin un resultat molt més qualificat. A més a més, és molt fàcil d'utilitzar, així que no cal ser un expert per poder fer servir el Pinnacle Studio. Un altre programa molt útil és el Sony Vegas Pro, aquest és molt similar al Final Cut, ja que estèticament té una certa semblança. Per acabar, també cal destacar, que és considerat un dels programes més potents i que compten amb una versió anomenada Movie Studio que és la versió pels usuaris que no estiguin tan qualificats. Finalment, també existeix un programa anomenat Corel VideoStudio, aquest és el programa més recomanat entre els no professionals, ja que és el que més varietat i funcions disposa.
A part de tots els programes d'edició que s'han mencionat anteriorment, també existeixen algunes opcions que permeten bons resultats i de manera gratuïta. Cal destacar, que aquests programes no poden arribar al nivell dels que s'ha de pagar per utilitzar-los, però si són fets servir correctament poden arribar a sorprendre. Un dels més populars, però que només existeix pel sistema operatiu de Mac és el iMovie. Aquest programa és gratuït, ja que ve per defecte quan es compra un producte Apple i permet una edició de vídeo de prou qualitat però força bàsica. Cal remarcar, que és fàcil d'utilitzar, ja que és molt intuïtiu, així que resulta molt interessant per totes les persones que comencen a introduir-se al món dels audiovisuals i no tenen experiència.